🌍Càpsula 1 · PER QUÈ UNS DECIDEIXEN I ALTRES OBEEIXEN?· #HMC
Sessió 6. Resistències al colonialisme
La revolta dels sipais (1857), els bòxers a la Xina (1900), Herero a Namíbia (1904), Abd el-Krim al Rif. La història colonial vista des dels colonitzats.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🌍CE3✍️CE4🔍CE5🧭CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Detall d'una pintura etíop de la batalla d'Adwa (1896), feta a l'estil tradicional del país. Etiòpia hi va derrotar l'exèrcit italià i va ser l'únic estat africà que va conservar la independència. La va pintar un artista etíop per als etíops, amb la iconografia religiosa del país: és la versió dels qui van guanyar, no una fotografia de la batalla. A. Davey / Wikimedia Commons · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Quan penses en la colonització, t'imagines els pobles colonitzats acceptant-la sense més, o resistint-s'hi? En què bases la teva imatge?
Molt a prop de casa, l'exèrcit espanyol va patir una gran derrota al Marroc (Annual, 1921) davant d'un poble colonitzat. Havies sentit a parlar d'aquest fet? Per què creus que és poc conegut?
Un poder que diu que ve a «civilitzar» respon a una revolta ordenant l'extermini d'un poble sencer. Què et diu aquesta contradicció sobre el que era realment el colonialisme?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Reconèixer les principals resistències anticolonials (sipais, bòxers, herero, Rif) i explicar-les des de la perspectiva dels colonitzats.
Corroborar dues veus dels colonitzats de l'Àfrica del Sud-oest (la carta de Hendrik Witbooi i el testimoni de Kutako) amb l'ordre de von Trotha, i entendre per què calen totes.
Argumentar per què la violència extrema de la repressió desmenteix la ideologia de la «missió civilitzadora» i quin llegat van deixar les resistències.
🧠 De la sessió anterior:Raj · desindustrialització · metròpoli · comissari. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Aquest reportatge de DW mostra com, més d'un segle després, Alemanya va reconèixer oficialment el genocidi herero i nama. Mentre el mires, pensa la pregunta que treballaràs al final: per què costa tant que un estat admeti els crims del seu passat colonial?
🇪🇸Alemania reconoce como genocidio matanzas en Namibia· DW Español
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «Alemania reconoce como genocidio matanzas en Namibia» — DW Español. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Les històries dels imperis solen explicar-se des de dalt: els generals, els mapes, els tractats signats en salons europeus. Però hi ha una altra història, menys coneguda i igual de real, la dels qui no van acceptar la dominació. Perquè enlloc no hi va haver conquesta sense resistència. Allà on va arribar un exèrcit europeu, hi va trobar pobles disposats a lluitar per la seva terra i la seva manera de viure. Aquesta sessió gira la mirada per escoltar-los.
Els exemples són molts i abasten tot el planeta. A l’Índia, el 1857, va esclatar una gran revolta contra el domini de la Companyia Britànica: la coneixem com la revolta dels sipaissipaisSoldats indis al servei de l'exèrcit britànic. La seva revolta el 1857, per motius militars, religiosos i polítics, es va estendre i va estar a punt de fer caure el domini britànic a l'Índia., i va sacsejar tant els britànics que van decidir governar l’Índia directament. A la Xina, cap al 1900, un moviment popular es va aixecar contra la humiliació estrangera en l’anomenada revolta dels bòxersbòxersMoviment xinès que cap al 1900 es va aixecar contra la presència i els privilegis dels estrangers. Va ser esclafat per una coalició de vuit potències, entre elles diverses europees, els EUA i el Japó., esclafada per una coalició de vuit potències, que van saquejar la capital, Pequín, i van imposar a la Xina el pagament d’una enorme indemnitzacióindemnitzacióSuma que el país derrotat ha de pagar al vencedor. La imposada a la Xina després de la revolta dels bòxers va llastar la seva economia durant dècades. de guerra durant dècades. I molt més a prop de nosaltres, al nord del Marroc, el líder rifeny Abd el-Krim va infligir a l’exèrcit espanyol una derrota humiliant a la batalla d’Annual (1921) i va arribar a proclamar una república independent al RifRifRegió muntanyosa del nord del Marroc. Allà, Abd el-Krim va organitzar la resistència i va proclamar una república independent (1921-1926) abans de ser vençut per Espanya i França., abans de ser vençut per la força combinada d’Espanya i França.
🖼️ Abd el-Krim, líder de la resistència rifenya. La seva victòria sobre l'exèrcit espanyol a Annual (1921) va tenir un fort ressò a Espanya i va demostrar que un poble colonitzat podia derrotar una potència europea. Domini públic · Wikimedia Commons
El cas rifeny és especialment revelador per a nosaltres. La derrota d’Annual va costar la vida a milers de soldats espanyols, molts d’ells reclutes pobres que no s’havien pogut pagar l’exempcióexempcióPagament que permetia lliurar-se del servei militar. A la guerra del Marroc, els fills de famílies riques s'hi acollien; els reclutes pobres, que no podien pagar-la, eren els qui hi morien., i va desencadenar una crisi política profunda a Espanya. El malestar per aquella guerra colonial impopular va ser un dels factors que, el 1923, van portar al cop d’estat del general Primo de Rivera. Vist així, la resistència d’un poble colonitzat del nord d’Àfrica va acabar sacsejant la política de la metròpoli: una prova que colonitzador i colonitzat estaven lligats pel mateix fil, i que el que passava a les colònies tenia conseqüències directes a casa.
🖼️ El Rif vist des de dalt: un relleu trencat de barrancs i carenes, amb llogarets escampats i molt pocs camins. Mirar aquest terreny explica bona part del que va passar el 1921. Un exèrcit europeu amb artilleria i columnes de subministrament hi perdia els seus avantatges; qui coneixia cada barranc, no.
Imatge de satèl·lit: Esri · obrir a Google Maps ↗
Mapa: El terreny del Rif, a la zona d'Annual. Consultable a ideorum.cat.
Aquestes resistències tenien una cosa en comú: gairebé sempre van ser esclafades amb una violència molt superior a la que patien els europeus. I l’exemple més extrem, el que millor mostra fins on podia arribar la repressió colonial, és el del poble herero, a l’actual Namíbia, aleshores colònia alemanya. El 1904, els herero, i després els nama, es van revoltar contra els colons que els prenien les terres i el bestiar. La resposta alemanya no va ser només militar: va ser exterminadora.
La revolta no va sortir del no-res. Deu anys abans, el capità nama Hendrik Witbooi, que s’havia negat a acceptar la «protecció» alemanya, havia estat atacat per sorpresa al seu campament de Hornkranz. El 1894 va escriure al nou cap de la colònia, Theodor Leutwein, la carta que llegiràs a L’Arxiu: no l’havien atacat per cap crim, diu, sinó perquè no havia volgut cedir la seva independència. Aquell mateix any va haver de pactar, però el 1904, ja vell, es va tornar a aixecar amb els nama, i va morir en combat el 1905.
El general Lothar von Trotha va emetre, el 2 d’octubre de 1904, una ordre d’extermini. Deia, sense embuts, que qualsevol herero trobat dins de les fronteres controlades pels alemanys, amb armes o sense, seria afusellat, i que no s’hi acceptarien ni dones ni infants. Els supervivents van ser empesos cap al desert, on molts van morir de set, o tancats en camps on el treball forçat i la fam van acabar amb milers de vides. Es calcula que hi van morir al voltant del 80% dels herero i la meitat dels nama. Se’l considera el primer primer genocidi del segle XXprimer genocidi del segle XXExtermini deliberat d'un poble. El cas herero i nama (1904-1908) és considerat per molts historiadors el primer genocidi del segle XX, i va servir, tràgicament, d'assaig de tècniques que Europa repetiria després.. I no és només una etiqueta d’historiador: el 28 de maig de 2021 Alemanya ho va reconèixer oficialment com a genocidi, més de cent anys després, amb el compromís de demanar-ne perdó formalment a Namíbia i un acord de reparació en forma de projectes socials.
🖼️ Presoners herero i nama encadenats durant el genocidi (1904-1908). La repressió de la resistència anticolonial va arribar, en aquest cas, a l'extermini d'un poble. Domini públic · Wikimedia Commons
Aquí és on el testimoni de L’Arxiu es fa imprescindible. L’ordre de von Trotha ens diu què es va manar; el testimoni de Hosea Kutako, un supervivent herero recollit en un informe de 1918, ens diu què va significar allò per als qui ho van patir. Kutako explica com van morir primer els infants i els vells, després les dones i els homes més febles, i com les seves súpliques per tornar a la seva terra van ser rebutjades. I la carta de Witbooi, deu anys abans, diu per què es lluitava: la terra, el bestiar i el dret a decidir-ne. L’ordre, la carta i el testimoni expliquen el mateix conflicte des de tres llocs, i només tenint-los tots es pot entendre de debò.
Aquesta brutalitat és, en si mateixa, la refutació més clara de la «missió civilitzadora». Un poder que afirma que ha vingut a portar la civilització i que, davant de la resistència, ordena l’extermini d’un poble sencer, es desmenteix a si mateix. La violència no era una desviació del projecte colonial, sinó una part essencial: sense ella, la dominació d’una minoria sobre milions de persones hauria estat impossible.
I tanmateix, aquestes resistències no van ser inútils, encara que fossin derrotades. Van demostrar que els pobles colonitzats no acceptaven la seva sort, van mantenir viva la idea de la llibertat i van deixar herois i memòries que les generacions següents recuperarien. La revolta dels sipais va obligar els britànics a repensar com governaven l’Índia; els noms d’Abd el-Krim o dels líders herero es van convertir en símbols que inspirarien els moviments d’alliberament posteriors. Quan, després de 1945, arribi l’onada de la descolonització que veurem a la propera sessió, no sortirà del no-res: beurà de tots aquests aixecaments, dels sipais als rifenys, que durant dècades havien dit «no» a l’imperi.
Aquestes revoltes també diuen una cosa sobre la pregunta de fons de la càpsula. Si la desigualtat entre territoris hagués estat un fet natural, ningú no s’hi hauria hagut d’oposar: les coses naturals no es combaten, s’aguanten. Que calgués tanta força per sostenir-la demostra que no ho era. Namíbia, l’Índia i el Rif no van ser sotmesos per consentiment sinó per artilleria, camps de concentració i gas, i això és exactament el que un ordre natural no necessita. A la sessió anterior vas veure que el que separava una potència d’una víctima era el marge per industrialitzar-se a temps. Aquí es veu l’altra cara: allà on aquell marge no existia, el que decidia no era la voluntat dels pobles sinó qui tenia les armes. La resistència no va poder canviar el resultat immediat, però deixa constància que hi havia una altra voluntat, i que va ser vençuda, no absent.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
6.1🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu✏️Individual
Què defensa Witbooi, exactament
Llegeix la primera font de L'Arxiu, la carta de Hendrik Witbooi, i respon a la llibreta en tres passos numerats. FET — Copia entre cometes la frase on Witbooi explica per què el van atacar. PARER — Què en pensa, dels blancs que diuen que ensenyen «la veritat i la justícia»? SENYAL — Quina paraula del text demostra que no es considera súbdit de ningú?
Els tres passos numerats, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).
💡 Pista: Al pas PARER, rellegeix l'última frase de la cita: diu el que diu, o vol dir una altra cosa? Pots començar així: «Witbooi pensa que els blancs…».
6.2🧭 Situar-se · Comentari de mapa🖼️La imatge📊La fitxa de dades✏️Individual
El terreny d'Annual
Comenta el mapa de satèl·lit del Rif de la lectura, a la llibreta i en tres passos. DESCRIC EL PATRÓ: com és el relleu i què hi ha (llogarets, camins). EXPLICO: què va passar a Annual el 1921, segons la Fitxa, i per què aquest terreny hi va pesar. VALORO: què diu aquesta derrota sobre la idea que la colonització va ser acceptada sense resistència.
El comentari amb els tres passos retolats (60-90 paraules).
Com es fa · Comentari de mapa
Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: Al pas DESCRIC, mira el mapa i el seu peu. Al pas EXPLICO, la data i qui va guanyar són a la Fitxa. Pots començar així: «En un terreny així, un exèrcit amb artilleria…».
6.3🔍 Investigar · Vertader o fals justificat🖼️La imatge📖La lectura✏️Individual
La fotografia dels presoners
Mira la fotografia de presoners herero i nama de la lectura i decideix si aquestes quatre afirmacions són vertaderes o falses. Justifica cada resposta amb una prova: no val el sí o el no sol. (a) «La fotografia és una prova del que va passar, no una interpretació». (b) «Els encadenats són combatents capturats en batalla». (c) «La fotografia la va fer algú del bàndol alemany». (d) «Sense el Blue Book de 1918, avui no sabríem què va passar».
Les quatre afirmacions marcades amb V o F, cadascuna amb una frase que la justifiqui.
Com es fa · Vertader o fals justificat
Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
Decideix.
Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Les proves són al peu de la fotografia, a la lectura i al testimoni de Kutako de L'Arxiu. La (d) és la més difícil: pensa què aporta el Blue Book que la fotografia sola no pot aportar. Pots començar cada justificació així: «És fals perquè…» o «És vertader perquè…».
6.4🔍 Investigar · Corroboració de fonts📜L'Arxiu📊La fitxa de dades✏️Individual
El capità i el supervivent
Les dues fonts de L'Arxiu són veus de colonitzats de la mateixa colònia, abans i després de la guerra. Compara-les a la llibreta en tres parts retolades i amb aquest pes: COMENTARI DE WITBOOI (breu: qui és, a qui escriu i què defensa). COMENTARI DE KUTAKO (breu: qui és, quan es recull el testimoni i qui el recull). EL CONTRAST (la part llarga: què reclamava l'un i què va viure l'altre, què expliquen que l'ordre de von Trotha no diu i quin límit tenen com a fonts), fent servir el terme «genocidi herero i nama» de la Fitxa. 90-125 paraules.
L'anàlisi amb les tres parts retolades i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).
Com es fa · Corroboració de fonts
Per a cada font: qui, quan, per a qui.
Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.
Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.
💡 Pista: Pensa qui ens ha fet arribar cada text: la carta, el governador que la va publicar; el testimoni, un informe britànic.
6.5✍️ Explicar · Taula de classificació📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
Quatre resistències, quatre resultats
Construeix a la llibreta una taula amb les quatre resistències de la Fitxa (sipais, bòxers, herero i nama, Rif) i tres columnes que has de triar tu, de manera que quedi clar què tenien en comú i què les separava. Sota la taula, explica en una frase què determinava que una revolta acabés d'una manera o d'una altra.
La taula de quatre files i tres columnes triades per tu, i la frase de sota.
Com es fa · Taula de classificació
Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: Tria columnes que permetin comparar: el que separa les quatre revoltes ha de quedar a la vista d'un cop d'ull.
6.6✍️ Explicar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic📊La fitxa de dades✏️Individual
El tòpic de la colonització pacífica
Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió i respon a la llibreta (90-125 paraules): (1) enuncia el tòpic amb les teves paraules; (2) tria de la Fitxa el cas que més el desmenteix i explica per què; (3) digues per què aquest tòpic va poder arrelar, si els fets el desmenteixen tan clarament, fent servir el terme «Blue Book» de la Fitxa.
Els tres punts numerats, amb el cas de la Fitxa citat al segon (90-125 paraules).
💡 Pista: Al punt 3, pregunta't qui va escriure la història colonial durant dècades i què passa amb el que no es documenta.
🎢
Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
Construeix a la llibreta una cadena de cinc baules que expliqui com s'arriba des de «un poble s'aixeca contra l'ocupació de les seves terres» fins a «un general signa una ordre d'extermini». Sota cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent, i marca la baula concreta on es passa de la repressió militar a una altra cosa.
La cadena de cinc baules, amb una frase sota cada fletxa i la baula del salt marcada.
Com es fa · Cadena causa-efecte
Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
6.8🌍 Participar · Microassaig📖La lectura📚Tota la càpsula✏️Individual
Resistir tenia sentit?
Escriu un microassaig que defensi una tesi sobre aquesta pregunta: tenia sentit resistir sabent que, gairebé sempre, la resistència seria esclafada? Estructura'l en tesi, dues proves de sessions diferents de la càpsula i una conclusió que reconegui l'objecció més forta a la teva posició. Fes servir el terme «Batalla d'Annual» de la Fitxa, com a prova o com a objecció. Mínim 125 paraules.
El microassaig amb tesi, dues proves de sessions diferents i la conclusió que reconeix l'objecció (mínim 125 paraules).
Com es fa · Microassaig
Escriu la tesi en una frase: què defenses.
Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
Tanca dient què queda demostrat i què no.
Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.
6.9🌍 Participar · Ahir i avui📖La lectura🧠El que ja saps✏️Individual
Reconèixer, reparar, o cap de les dues
A la llibreta, completa aquest text i defensa'l (80-100 paraules): «El genocidi herero i nama va passar entre el 1904 i el 1908, i encara avui es discuteix com s'ha de reconèixer. Que un estat demani perdó o compensi un crim d'aquella antiguitat em sembla [posició], perquè [raó]. La forma que em sembla més defensable és [quina], i el problema que hi veig és [problema].»
El text complet amb les quatre parts resoltes (80-100 paraules).
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Enlloc no hi va haver conquesta sense resistència: sipais, bòxers, herero, rifenys. Gairebé totes van ser esclafades amb una violència desproporcionada, que en el cas herero va arribar al genocidi, i que desmenteix la ideologia de la «missió civilitzadora». Però van deixar la llavor de la descolonització futura.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què manava l'ordre que el general von Trotha va emetre el 2 d'octubre de 1904?
2. Segons la lectura, què explica el testimoni de Kutako que l'ordre de von Trotha no pot dir?
3. Quina conseqüència va tenir a Espanya la derrota d'Annual (1921), segons la lectura?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si gairebé totes aquelles resistències van ser derrotades, per què val la pena recordar-les avui, en lloc de recordar només els qui van vèncer?