Sessió 6. Resistències al colonialisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Les històries dels imperis solen explicar-se des de dalt: els generals, els mapes, els tractats signats en salons europeus. Però hi ha una altra història, menys coneguda i igual de real, la dels qui no van acceptar la dominació. Perquè enlloc no hi va haver conquesta sense resistència. Allà on va arribar un exèrcit europeu, hi va trobar pobles disposats a lluitar per la seva terra i la seva manera de viure. Aquesta sessió gira la mirada per escoltar-los.

Els exemples són molts i abasten tot el planeta. A l’Índia, el 1857, va esclatar una gran revolta contra el domini de la Companyia Britànica: la coneixem com la revolta dels sipaissipaisSoldats indis al servei de l'exèrcit britànic. La seva revolta el 1857, per motius militars, religiosos i polítics, es va estendre i va estar a punt de fer caure el domini britànic a l'Índia., i va sacsejar tant els britànics que van decidir governar l’Índia directament. A la Xina, cap al 1900, un moviment popular es va aixecar contra la humiliació estrangera en l’anomenada revolta dels bòxersbòxersMoviment xinès que cap al 1900 es va aixecar contra la presència i els privilegis dels estrangers. Va ser esclafat per una coalició de vuit potències, entre elles diverses europees, els EUA i el Japó., esclafada per una coalició de vuit potències, que van saquejar la capital, Pequín, i van imposar a la Xina el pagament d’una enorme indemnitzacióindemnitzacióSuma que el país derrotat ha de pagar al vencedor. La imposada a la Xina després de la revolta dels bòxers va llastar la seva economia durant dècades. de guerra durant dècades. I molt més a prop de nosaltres, al nord del Marroc, el líder rifeny Abd el-Krim va infligir a l’exèrcit espanyol una derrota humiliant a la batalla d’Annual (1921) i va arribar a proclamar una república independent al RifRifRegió muntanyosa del nord del Marroc. Allà, Abd el-Krim va organitzar la resistència i va proclamar una república independent (1921-1926) abans de ser vençut per Espanya i França., abans de ser vençut per la força combinada d’Espanya i França.

El cas rifeny és especialment revelador per a nosaltres. La derrota d’Annual va costar la vida a milers de soldats espanyols, molts d’ells reclutes pobres que no s’havien pogut pagar l’exempcióexempcióPagament que permetia lliurar-se del servei militar. A la guerra del Marroc, els fills de famílies riques s'hi acollien; els reclutes pobres, que no podien pagar-la, eren els qui hi morien., i va desencadenar una crisi política profunda a Espanya. El malestar per aquella guerra colonial impopular va ser un dels factors que, el 1923, van portar al cop d’estat del general Primo de Rivera. Vist així, la resistència d’un poble colonitzat del nord d’Àfrica va acabar sacsejant la política de la metròpoli: una prova que colonitzador i colonitzat estaven lligats pel mateix fil, i que el que passava a les colònies tenia conseqüències directes a casa.

Mapa: El terreny del Rif, a la zona d'Annual. Consultable a ideorum.cat.

Aquestes resistències tenien una cosa en comú: gairebé sempre van ser esclafades amb una violència molt superior a la que patien els europeus. I l’exemple més extrem, el que millor mostra fins on podia arribar la repressió colonial, és el del poble herero, a l’actual Namíbia, aleshores colònia alemanya. El 1904, els herero, i després els nama, es van revoltar contra els colons que els prenien les terres i el bestiar. La resposta alemanya no va ser només militar: va ser exterminadora.

El general Lothar von Trotha va emetre l’ordre que llegiràs a L’Arxiu. Deia, sense embuts, que qualsevol herero trobat dins de les fronteres controlades pels alemanys, amb armes o sense, seria afusellat. Els supervivents van ser empesos cap al desert, on molts van morir de set, o tancats en camps on el treball forçat i la fam van acabar amb milers de vides. Es calcula que hi van morir al voltant del 80% dels herero i la meitat dels nama. Molts historiadors el consideren el primer genocidi del segle XXprimer genocidi del segle XXExtermini deliberat d'un poble. El cas herero i nama (1904-1908) és considerat per molts historiadors el primer genocidi del segle XX, i va servir, tràgicament, d'assaig de tècniques que Europa repetiria després..

Aquí és on la segona font de L’Arxiu es fa imprescindible. L’ordre de von Trotha ens diu què es va manar; el testimoni de Hosea Kutako, un supervivent herero recollit en un informe de 1918, ens diu què va significar allò per als qui ho van patir. Kutako explica com van morir primer els infants i els vells, després les dones i els homes més febles, i com les seves súpliques per tornar a la seva terra van ser rebutjades. Les dues fonts, la de dalt i la de baix, expliquen el mateix fet, i només tenint-les totes dues es pot entendre de debò.

Aquesta brutalitat és, en si mateixa, la refutació més clara de la «missió civilitzadora». Un poder que afirma que ha vingut a portar la civilització i que, davant de la resistència, ordena l’extermini d’un poble sencer, es desmenteix a si mateix. La violència no era una desviació del projecte colonial, sinó una part essencial: sense ella, la dominació d’una minoria sobre milions de persones hauria estat impossible.

I tanmateix, aquestes resistències no van ser inútils, encara que fossin derrotades. Van demostrar que els pobles colonitzats no acceptaven la seva sort, van mantenir viva la idea de la llibertat i van deixar herois i memòries que les generacions següents recuperarien. La revolta dels sipais va obligar els britànics a repensar com governaven l’Índia; els noms d’Abd el-Krim o dels líders herero es van convertir en símbols que inspirarien els moviments d’alliberament posteriors. Quan, després de 1945, arribi l’onada de la descolonització que veurem a la propera sessió, no sortirà del no-res: beurà de tots aquests aixecaments, dels sipais als rifenys, que durant dècades havien dit «no» a l’imperi.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Localitzar i citar 📄 El document de L'Arxiu ✏️ Individual

Localitza i cita el supervivent

A la segona font de L'Arxiu (el testimoni de Hosea Kutako), localitza i copia les paraules exactes que descriuen en quin ordre va morir la gent. A sota (60-90 paraules en total): (1) indica qui és Kutako i quan es va recollir el testimoni; (2) explica per què aquest detall de l'ordre de les morts fa la font tan colpidora.

Les paraules exactes copiades i els dos punts resolts (60-90 paraules).

💡 Pista: Copia la frase entre cometes tal com apareix. Per al pas 2, comença: «Que morissin primer els infants i els vells indica que…».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📄 El document de L'Arxiu ✏️ Individual

L'ordre de von Trotha

Llegeix l'ordre del general von Trotha a L'Arxiu. A la llibreta (60-90 paraules): (1) explica què ordenava exactament; (2) digues quina expressió demostra que era una ordre d'extermini i no un càstig militar; (3) relaciona-la amb el discurs de la «missió civilitzadora» de la sessió 3.

Què ordenava von Trotha, l'expressió que ho delata i la relació amb la «missió civilitzadora» (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al pas 3, comença: «Aquesta ordre desmenteix la missió civilitzadora perquè…». Fes servir el terme genocidi.

6.3 🧭 Situar-se · Mapa mut 📄 La lectura de la sessió 🗣️ En parella

On es va resistir

Dibuixeu a la llibreta un croquis (mapa mut) del món i situeu-hi, amb un símbol i una data, quatre resistències anticolonials de la lectura: els sipais (Índia, 1857), els bòxers (Xina, 1900), els herero (Namíbia, 1904) i el Rif (Marroc, 1921). A sota, escriviu una frase sobre què tenen en comú, tot i ser tan lluny les unes de les altres.

Un croquis del món amb les quatre resistències situades (símbol i data) i una frase a sota.

💡 Pista: No cal precisió cartogràfica. Per a la frase, comenceu: «Totes quatre, en continents diferents, comparteixen…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Cadena d'interpretació de document 📄 La imatge de la sessió ✏️ Individual

La fotografia dels presoners herero

Fes un comentari de la imatge que encapçala la sessió (presoners herero i nama encadenats) en tres passos, a la llibreta (90-125 paraules). PAS 1 — DESCRIU la imatge amb respecte: qui hi apareix i en quina situació. PAS 2 — EXPLICA què documenta aquesta fotografia sobre el sistema de repressió (no va ser un excés puntual, sinó una política). PAS 3 — VALORA com aquesta imatge, per si sola, desmenteix el discurs de la «missió civilitzadora». Fes servir dos termes de la Fitxa de dades.

El comentari de la fotografia en tres passos, tractada amb respecte (90-125 paraules).

💡 Pista: Bastida completa. Pas 1: «A la fotografia es veu…». Pas 2: «La imatge documenta que…». Pas 3: «Aquesta escena desmenteix la idea de "civilitzar" perquè…». A la PAU es valora que els tres passos es distingeixin.

6.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📄 La lectura de la sessió ✏️ Individual

La resistència

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1: al centre, la idea que enlloc no hi va haver conquesta sense resistència; tres branques amb tres casos de la lectura (sipais, herero i Rif) i, en cada un, qui es va resistir i com va acabar; a sota, una conclusió d'una frase sobre per què aquelles resistències no van ser inútils tot i ser derrotades.

Un esquema 1-3-1: la idea al centre, tres casos de resistència i una conclusió d'una frase.

💡 Pista: Cada branca, en poques paraules: «qui: … · com va acabar: …». La conclusió ha de connectar amb la descolonització que ve a la sessió següent.

6.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📄 El document de L'Arxiu ✏️ Individual

Reescriu el testimoni en to d'historiador

Reescriu el testimoni de Kutako (que està en primera persona: «vam ser aixafats…») com si fos el paràgraf d'un llibre d'història, en tercera persona i to sobri, sense perdre cap fet ni suavitzar-lo. Entre 90 i 125 paraules. Es tracta de canviar la veu i el registre, no el contingut.

El testimoni de Kutako reescrit en tercera persona i to sobri, sense perdre cap fet (90-125 paraules).

💡 Pista: Passa de «vam suplicar» a «els herero van suplicar». El to d'historiador és fred en la forma però no amaga res: els fets parlen sols.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics 📄 La lectura de la sessió ✏️ Individual

«La colònia pacífica»

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Redacta a la llibreta (mínim 125 paraules) una refutació estructurada del tòpic «la colonització va ser un procés pacífic i acceptat»: (1) enuncia el tòpic i digues d'on ve; (2) aporta dos exemples de resistència de continents diferents; (3) tanca amb el que la violència de la repressió revela sobre la naturalesa real del colonialisme.

La refutació en tres parts, amb dos exemples de continents diferents (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Tria dos casos ben separats (per exemple, els sipais i els herero). El pas 3 ha de connectar la violència amb la mentida de la «missió civilitzadora».

6.8 🌍 Participar · Microassaig 📄 La lectura de la sessió ✏️ Individual

Resistir tenia sentit?

Escriu un microassaig (mínim 125 paraules) que defensi una tesi sobre aquesta pregunta: tenia sentit resistir sabent que, gairebé sempre, la resistència seria esclafada? Estructura'l en tesi, dues proves i una conclusió que reconegui l'objecció més forta.

El microassaig: tesi, dues proves i una conclusió que reconegui l'objecció més forta (mínim 125 paraules).

💡 Pista: No confonguis «va ser derrotada» amb «va ser inútil»: pensa en el llegat, la memòria i la llavor de la descolonització futura.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📄 La lectura de la sessió i tota la càpsula ✏️ Individual

Reconèixer el genocidi

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El genocidi herero va passar fa més d'un segle, però encara avui es discuteix com s'ha de reconèixer i reparar. Que un estat demani perdó o compensi un crim tan antic em sembla [posició], perquè [raó]. Reconèixer aquests fets serveix per [què], sempre que [condició].»

El text completat i raonat sobre el reconeixement del genocidi herero (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Pensa que Alemanya no va reconèixer oficialment aquest genocidi fins a fa molt poc: per què costa tant admetre els crims del passat colonial?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Enlloc no hi va haver conquesta sense resistència: sipais, bòxers, herero, rifenys. Gairebé totes van ser esclafades amb una violència desproporcionada, que en el cas herero va arribar al genocidi, i que desmenteix la ideologia de la «missió civilitzadora». Però van deixar la llavor de la descolonització futura.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què molts historiadors consideren el cas herero i nama (1904-1908) el primer genocidi del segle XX?

   A. Perquè hi va haver una guerra entre potències europees B. Perquè es va ordenar i executar l'extermini deliberat de tot un poble C. Perquè els herero van guanyar la guerra D. Perquè va ser el primer conflicte amb armes modernes

2. 2. Per què és important tenir tant l'ordre de von Trotha com el testimoni de Kutako?

   A. Perquè diuen exactament el mateix amb altres paraules B. Perquè una mostra què es va manar des del poder i l'altra què va significar per a les víctimes C. Perquè totes dues defensen la colonització D. Perquè una és certa i l'altra és falsa

3. 3. Quina va ser la importància de la batalla d'Annual (1921)?

   A. Va ser una victòria espanyola definitiva al Marroc B. Va ser una gran derrota espanyola davant la resistència rifenya d'Abd el-Krim C. Va marcar la independència de l'Índia D. Va acabar amb la revolta dels bòxers

💭 Per pensar fins demà

Si gairebé totes aquelles resistències van ser derrotades, per què val la pena recordar-les avui, en lloc de recordar només els qui van vèncer?