Sessió 1. El cas — fronteres traçades amb regle

Les dades de la frontera

Amb les xifres de Frontex de la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres de quatre barres: entrades irregulars al conjunt de la UE el 2022 i el 2023, i entrades per la ruta del Mediterrani central el 2022 i el 2023. Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu dues frases (60-90 paraules en total): una que descrigui la tendència general i una altra que digui quina de les dues rutes creix més de pressa.

Un gràfic de barres de quatre barres —amb títol, escala i font— i dues frases a sota (60-90 paraules).

💡 Pista: Per calcular el 2022 has de desfer els percentatges: el total del 2023 va ser un 17% superior al del 2022, i el del Mediterrani central, un 50% superior. Comença la segona frase així: «La ruta que creix més de pressa és…».

La tesi de Fanon

Treballa la cita de Frantz Fanon a L'Arxiu en tres passos, a la llibreta (60-90 paraules en total):

• (1) copia la frase exacta entre cometes i indica l'obra i l'any;
• (2) explica amb paraules teves què vol dir que les riqueses europees «han estat robades»;
• (3) digues quina informació de la fitxa de context et fa llegir Fanon com una veu situada i no com un informe neutral.

La cita copiada amb obra i any, i els tres passos resolts (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al pas 2, comença: «Fanon sosté que…» i fes servir el terme sistema-món. Per al pas 3, mira qui era Fanon i on va viure la guerra d'Algèria: una veu compromesa no és una veu falsa, però s'ha de contrastar amb dades.

Causes de la migració

Aquestes quatre afirmacions pretenen explicar per què surt gent de l'Àfrica subsahariana cap a Europa. Una no encaixa amb el que has llegit:

• (a) fronteres traçades sense atenció a qui vivia dins;
• (b) exportació de matèries primeres a preu baix;
• (c) deute extern que condiciona els pressupostos públics;
• (d) manca de recursos naturals al continent.

Copia les quatre a la llibreta, encercla la intrusa i justifica en 60-90 paraules per què ho és, amb un fet concret de la lectura.

Les quatre afirmacions copiades, la intrusa encerclada i la justificació amb un fet de la lectura (60-90 paraules).

💡 Pista: Pensa què has llegit sobre el cobalt, el petroli i l'urani: el problema no és que no hi hagi recursos. Comença la justificació així: «L'afirmació intrusa és la (…), perquè…».

Comentari del mapa del Sàhara Occidental

Comenta el mapa del conflicte del Sàhara Occidental de la lectura seguint els tres passos de la cadena d'interpretació, a la llibreta (90-125 paraules en total).

• PAS 1 DESCRIU EL PATRÓ: què divideix el territori, quina proporció aproximada queda a cada banda i qui controla cada zona.
• PAS 2 EXPLICA: quin fet històric de 1975 explica que aquest mapa sigui com és.
• PAS 3 VALORA: quina conseqüència té per a les persones que viuen als campaments de refugiats que el referèndum promès el 1991 encara no s'hagi celebrat.

Fes servir obligatòriament tres termes clau del tema: mur de sorra, Front Polisario i referèndum.

El comentari del mapa en tres passos: patró, explicació i valoració (90-125 paraules).

💡 Pista: Bastida completa del format. Pas 1: «El mapa mostra un territori dividit per…, que deixa a l'oest… i a l'est…». Pas 2: «Aquesta divisió s'explica perquè el 1975…». Pas 3: «La conseqüència principal és que…». Termes exigits: mur de sorra, Front Polisario i referèndum. A la PAU es puntua que els tres passos es distingeixin amb claredat: no els barregis en un sol paràgraf.

Dues versions d'un mateix fet

Observeu la fotografia de la tanca de Melilla que obre la sessió: aquesta és la imatge que els dos encapçalaments de premsa següents descriuen amb paraules molt diferents. (A) «Allau de sense papers assalta la tanca de Melilla». (B) «Desenes de persones migrants intenten entrar a Melilla». A la llibreta, i en 90-125 paraules, detecteu el biaix de cada versió: subratlleu dues expressions de cada versió que revelin la posició de qui escriu, expliqueu què suggereix cadascuna sobre els protagonistes del fet i acabeu amb una frase que digui quina de les dues permet al lector fer-se una idea més ajustada del que va passar.

El biaix de cada encapçalament, amb les paraules concretes que el delaten (90-125 paraules).

💡 Pista: Fixeu-vos en els substantius que designen les persones i en els verbs que designen l'acció: no és el mateix «allau» que «desenes de persones», ni «assaltar» que «intentar entrar». Feu servir els connectors «en canvi», «l'expressió … suggereix que…» i «per contra».

Conflictes «tribals» i fronteres colonials

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta una refutació estructurada del tòpic «els problemes d'Àfrica no tenen res a veure amb Europa», en 90-125 paraules i amb aquest ordre:

• (1) enuncia el tòpic en una frase;
• (2) dona dues proves concretes que el contradiguin, extretes de la lectura;
• (3) tanca amb un matís honest, és a dir, allò que el tòpic encerta o que la refutació no pot negar.

La refutació en tres parts: tòpic, dues proves i matís final (90-125 paraules).

💡 Pista: El matís és la part que separa una refutació seriosa d'un eslògan: reconèixer la responsabilitat pròpia dels governs africans no debilita l'argument, el fa més sòlid. Connectors del gènere: «ara bé», «això no significa que…», «tanmateix».

La paradoxa de la perifèria

Un continent que exporta cobalt, petroli, urani i or continua sent el més pobre del planeta. Resol l'enigma a la llibreta (mínim 125 paraules) construint una cadena explicativa que enllaci aquestes quatre pistes: fronteres decidides a Berlín el 1884-1885; matèries primeres exportades sense transformar; deute extern; posició de perifèria dins el sistema-món. No enumeris les pistes: mostra com cadascuna fa possible la següent. No hi ha una única solució correcta; es valora la solidesa de la cadena.

La cadena explicativa que enllaça les quatre pistes (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Es valora que la cadena no tingui salts: cada baula ha d'explicar per què arriba la següent.

Té Europa alguna responsabilitat?

Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «Té Europa alguna responsabilitat davant les migracions africanes actuals?». Estructura exigida: tesi en una frase; dues proves històriques o dades que la sostinguin; el contraargument més fort de qui pensa el contrari, formulat amb honestedat; i la teva resposta a aquest contraargument.

Tesi, dues proves, el contraargument més fort i la teva rèplica (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Un text argumentatiu es jutja per com tracta l'objecció, no per com l'evita: si el contraargument que escrius és fàcil de tombar, l'has triat malament.

De l'extracció a la migració

Fanon va escriure el 1961 que Europa era «una creació del Tercer Món». Seixanta anys després, milers de persones migren precisament d'aquells territoris cap a Europa. Escriu a la llibreta un paral·lelisme històric estructurat (mínim 125 paraules) en tres moments clarament separats.

AHIR: explica, amb un fet concret de la lectura, com el període colonial va extreure riquesa i matèries primeres d'aquells territoris.

AVUI: explica, amb una dada de la Fitxa de dades, com avui el moviment va en sentit invers, de persones cap a Europa.

EL LÍMIT DE L'ANALOGIA: digues què NO demostra aquest paral·lelisme, és a dir, per què la continuïtat entre les dues coses no es pot llegir com una causa directa i automàtica.

El paral·lelisme en tres moments separats: ahir, avui i el límit de l'analogia (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Un paral·lelisme històric no és una equació: connecta els dos moments sense afirmar que l'un provoca l'altre de manera mecànica. Tota la solidesa de l'exercici és al pas del límit: un bon límit reconeix els factors d'avui (governs africans, economia global, decisions personals) que no caben dins la frase de Fanon.