Sessió 1. El cas — fronteres traçades amb regle

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La tanca que separa la ciutat espanyola de Melilla del Marroc fa més de deu quilòmetres, s’aixeca en alguns punts fins a sis metres i està coronada de filferro. La imatge d’aquesta frontera (dues, de vegades tres barreres paral·leles enmig del no-res) resumeix una de les grans paradoxes del nostre temps: milers de persones estan disposades a jugar-se la vida per travessar-la. El 2023, l’agència europea de fronteres FrontexFrontexAgència de la Unió Europea creada el 2004 per coordinar la vigilància de les fronteres exteriors. El seu nom complet és Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes. va registrar prop de 380.000 entrades irregulars a la UE, la xifra més alta des del 2016. Només per la ruta del Mediterrani central en van arribar uns 158.000. I el mateix any, segons el projecte de l’Organització Internacional per a les Migracions que compta les víctimes, més de 3.100 persones van morir o desaparèixer al Mediterrani intentant fer-ho. Davant d’aquestes dades, la pregunta òbvia no és «com aturem l’arribada?», sinó una altra de més incòmoda: per què tanta gent fuig d’on ve, i per què ve precisament aquí?

Melilla no és una excepció. Ceuta, l’altra ciutat espanyola al nord del Marroc, té la seva pròpia tanca: també barreres paral·leles de sis metres coronades de filferro, amb camí de patrulla, focus, sensors de soroll i de moviment i càmeres connectades a una cabina de control. I aquí hi ha el detall que converteix una fotografia en un argument: la frontera de Ceuta i la de Melilla són les dues úniques fronteres terrestres entre la Unió Europea i un país africà. Tota la resta del límit sud d’Europa és mar.

Mapa: La tanca de Melilla, avui. Consultable a ideorum.cat.

Per respondre-la cal apartar la vista del present immediat i mirar un mapa. Bona part de les fronteres d’Àfrica són rectes impossibles: línies que travessen deserts, que parteixen pobles en dos i que ajunten dins d’un mateix estat comunitats que mai no havien compartit govern. Aquestes línies no les va dibuixar la geografia ni la història dels seus habitants; les van traçar, amb regle i llapis, uns quants diplomàtics europeus reunits al voltant d’una taula, molt lluny d’allà. El 1890, el primer ministre britànic, Lord Salisbury, ho va reconèixer amb una franquesa que encara sobta: «Ens hem dedicat a traçar línies sobre mapes on cap peu europeu no havia trepitjat mai. Ens hem regalat mútuament muntanyes, rius i llacs, amb l’únic inconvenient que mai no sabíem exactament on eren aquelles muntanyes, aquells rius i aquells llacs.» Aquelles línies, decidides sobretot a la Conferència de Berlín de 1884-1885, són en gran part les fronteres que Àfrica encara té avui.

L’exemple més proper el tenim a tocar de casa. El Sàhara OccidentalSàhara OccidentalTerritori del nord-oest d'Àfrica, colònia espanyola fins al 1975. Espanya se'n va retirar sense organitzar cap procés d'autodeterminació. El Marroc en controla la major part; el Front Polisario reclama un estat independent, la República Àrab Sahrauí Democràtica. va ser colònia espanyola fins al 1975. Aquell any, en plena agonia de la dictadura de Franco, Espanya va abandonar el territori de manera precipitada, sense organitzar la consulta d’autodeterminació que havia promès. El Marroc hi va enviar centenars de milers de persones en l’anomenada Marxa VerdaMarxa VerdaMarxa organitzada pel Marroc el novembre de 1975: uns 350.000 civils van entrar al Sàhara Occidental per reclamar-lo, coincidint amb la retirada d'Espanya. i en va ocupar la major part. Des de llavors, desenes de milers de sahrauís viuen en camps de refugiats al desert d’Algèria, esperant un referèndum que les Nacions Unides van tornar a prometre el 1991 i que encara no s’ha celebrat mai. És una colònia que no s’ha acabat de descolonitzar: un fòssil viu de tot allò que estudiarem en aquesta càpsula.

Per entendre per què el continent d’on fuig tanta gent continua sent el més pobre del planeta, els historiadors i els economistes fan servir una imatge: la del sistema-mónsistema-mónTeoria que descriu l'economia mundial com un sol sistema dividit entre un «centre» ric i industrialitzat i una «perifèria» que li proporciona matèries primeres i mà d'obra barata. La va popularitzar el sociòleg Immanuel Wallerstein als anys setanta.. Segons aquesta manera de mirar-ho, l’economia global no és un conjunt de països independents que competeixen en igualtat de condicions, sinó una sola estructura amb un centre i una perifèria. El centre (Europa, i després els Estats Units i el Japó) concentra la indústria, la tecnologia, el capital i les decisions. La perifèria proporciona el que el centre necessita: minerals, petroli, cacau, cotó i, quan cal, mà d’obra. El repartiment no és casual ni recent. Es va construir al llarg del segle XIX, quan un grapat de potències europees van sotmetre la major part d’Àsia i gairebé tot Àfrica en el procés que anomenem imperialismeimperialismeDomini polític, econòmic i militar d'unes potències sobre altres territoris, amb ocupació o sense. S'aplica sobretot a l'expansió europea sobre Àsia i Àfrica entre el 1870 i el 1914..

Val la pena aturar-se en aquesta paraula, perquè sovint es fa servir com a sinònim d’una altra i no volen dir el mateix. El colonialismecolonialismeOcupació i administració directa d'un territori per una potència estrangera, que hi posa un governador, hi aplica les seves lleis i el converteix en una possessió seva. és una de les formes que pren l’imperialisme, i la més visible: hi ha una bandera, un governador i un mapa on el territori apareix pintat del color de la metròpoli. L’imperialisme és la relació de domini més àmplia, i pot funcionar sense ocupar res. La Xina no va ser mai colònia de ningú, però durant el segle XIX les potències europees li van imposar tractats que li obrien els ports, li fixaven els aranzels i hi reservaven barris sencers on les lleis xineses no s’aplicaven. L’Índia era una colònia i la Xina no ho era, i totes dues eren perifèria.

La diferència no és una qüestió de vocabulari, i la retrobaràs al final d’aquesta càpsula. Quan les colònies es van independitzar, la bandera va canviar i el governador va marxar, però els deutes, les concessions mineres i el preu de les matèries primeres van continuar decidint-se fora. El colonialisme es va acabar; l’imperialisme, no del tot.

Aquí és on entra la font que llegiràs a L’Arxiu. El 1961, el pensador Frantz Fanon va escriure una frase que capgira la manera habitual d’explicar la història: «Europa és, literalment, una creació del Tercer Món.» El que volia dir és que la prosperitat europea no va sortir només del talent o de l’esforç dels europeus, sinó també, en gran part, de la riquesa extreta dels territoris colonitzats. Vist així, el subdesenvolupamentsubdesenvolupamentSituació d'un país amb poca indústria, renda baixa i economia dependent. El llenguatge oficial en diu «països en vies de desenvolupament», com si fos qüestió de temps; la teoria del sistema-món fa servir «subdesenvolupament» a posta, per dir que no és un endarreriment natural sinó el resultat d'unes relacions desiguals. de la perifèria i el desenvolupament del centre no són dues històries separades, sinó les dues cares d’un mateix procés. No cal acceptar aquesta tesi sencera per admetre que planteja una pregunta seriosa: quina part del món ric d’avui es va construir sobre el món pobre d’ahir?

Aquesta càpsula és una investigació. Partirem d’aquest cas (les tanques, les pasterespasteresEmbarcacions petites i precàries, sovint velles barques de pesca, que moltes persones migrants fan servir per travessar el Mediterrani. La travessia és extremament perillosa., el Sàhara oblidat) i retrocedirem fins a l’origen: com i per què, entre el 1870 i el 1914, un continent petit i dividit com Europa va arribar a dominar la major part del planeta. Veurem amb quines idees es va justificar aquell domini, com es va repartir Àfrica en una sala de Berlín, com es van resistir els pobles colonitzats i com, després de 1945, els imperis es van desfer, deixant enrere fronteres, deutes i dependències que encara avui expliquen bona part del que passa a la frontera de Melilla. Al final disposaràs de prou coneixement per opinar sobre el present amb fonament.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La frase de Fanon, pas a pas

Llegeix la frase de Frantz Fanon a L'Arxiu i respon a la llibreta, en tres passos numerats. PAS 1 — Copia la primera frase sencera de la citació, amb les cometes. PAS 2 — Explica en una frase què vol dir «creació» aquí: qui hauria creat què. PAS 3 — Digues quin any la va escriure i què estava passant a Algèria aquell any, segons el context de la font.

Els tres passos numerats, amb la citació copiada literalment (60-90 paraules en total).

💡 Pista: Al pas 2, pregunta't qui va posar la riquesa i qui se la va quedar. Comença així: «Fanon vol dir que…».

1.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les xifres de la frontera, el 2023

Amb les dades de Frontex i de l'OIM de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres de tres columnes: entrades irregulars totals a la UE, entrades per la ruta del Mediterrani central i persones mortes o desaparegudes. Posa-hi títol, escala i la font al peu. Sota el gràfic, escriu dues frases: quantes persones van arribar per la ruta central per cada persona morta al Mediterrani, i per què la tercera barra no es pot comparar amb les altres dues.

El gràfic de barres retolat, amb la font al peu, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les tres xifres són a les tres últimes línies de la Fitxa. Per a la primera frase, divideix i arrodoneix. Per a la segona, fixa't en què compta cada barra; pots començar així: «La tercera barra no es pot comparar perquè…».

1.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Què ensenya i què amaga la fotografia de la tanca

Mira la fotografia de la tanca de Melilla de la lectura i comenta-la a la llibreta en tres passos. PAS 1 — DESCRIC: enumera cinc elements que s'hi veuen, sense interpretar-los. PAS 2 — IDENTIFICO: digues què és exactament aquesta frontera i entre quins dos estats passa. PAS 3 — DEDUEIXO: qui ha decidit que aquesta frontera fos aquí, i què no es pot veure a la fotografia però hi és igualment.

Els tres passos, amb cinc elements enumerats al primer (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Al pas 1, mira només el que hi ha: barreres, filferro, terreny, gent, absència de gent. Al pas 3, pensa què queda fora de l'enquadrament: qui va traçar aquesta línia, quan, i des d'on.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui era Fanon quan escriu això

Comenta la font de L'Arxiu com ho faria un analista, a la llibreta (90-125 paraules) i amb aquests quatre apartats retolats. QUI: qui era Frantz Fanon i des de quina posició escriu. QUAN: en quin any i enmig de quin conflicte. QUÈ DIU: la seva tesi, amb les teves paraules, separant el que afirma com a fet del que és el seu parer, i quina paraula t'ho delata. QUÈ HI GUANYA: què li convenia defensar, i si això fa la font menys fiable o simplement obliga a saber des d'on parla.

El comentari amb els quatre apartats retolats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: L'últim apartat és el que separa un comentari d'un resum. Una font compromesa no és una font falsa: és una font situada, i saber-ho canvia com la llegeixes.

1.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la taula de Berlín a la pastera

Construeix a la llibreta una cadena de quatre baules amb fletxes que vagi des de «unes potències europees es reparteixen Àfrica sobre un mapa» fins a «hi ha gent que arrisca la vida per travessar el Mediterrani». Sota cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent: no n'hi ha prou d'encadenar fets, cal explicar el pas.

La cadena de quatre baules, amb una frase sota cada una de les tres fletxes.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig les tens a la lectura: busca què passa amb els pobles partits per una frontera i amb les economies. A l'última fletxa et poden servir «centre» i «perifèria».

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

El tòpic de la culpa pròpia

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió i respon a la llibreta (90-125 paraules): (1) enuncia el tòpic amb les teves paraules; (2) explica quina prova de la lectura més el desmenteix, fent servir el terme «perifèria» de la Fitxa; (3) escriu què hi ha de cert en el tòpic, perquè el desmentit sigui honest i no una altra simplificació.

Els tres punts numerats (90-125 paraules).

💡 Pista: El punt 3 és el que et fa pensar de debò: els governs africans sí que tenen responsabilitats pròpies. Reconèixer-ho no debilita l'argument, el fa seriós.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mur de sorra

Comenta el mapa del Sàhara Occidental de la lectura, a la llibreta i en tres passos. DESCRIC EL PATRÓ: per on passa el mur de sorra, quina de les dues zones toca la costa atlàntica i quina queda a l'interior desèrtic. EXPLICO: com s'hi va arribar, des del 1975 fins avui, fent servir el terme «imperialisme» de la Fitxa. VALORO: què revela aquell traçat sobre qui controla els recursos del territori.

El comentari amb els tres passos retolats (80-100 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

1.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els tres fets que expliquen la tanca

Un llibre de text del 2075 ha d'explicar en una pàgina per què al principi del segle XXI hi havia una tanca de sis metres a Melilla. Tria els TRES fets d'aquesta sessió que hi han de sortir sí o sí, ordena'ls per importància i justifica cada tria en dues frases: què explica aquell fet i què quedaria sense explicar si el traiessis. Fes servir el terme «sistema-món» de la Fitxa. Mínim 125 paraules.

Els tres fets ordenats, cadascun amb la seva justificació de dues frases (mínim 125 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

La frontera que et toca

Completa i argumenta a la llibreta (70-90 paraules): «Fanon va escriure el 1961 que Europa és una creació del Tercer Món. Llegida avui, davant de les xifres del Mediterrani del 2023, aquesta frase em sembla [posició], perquè [raó amb una prova de la sessió]. Si tingués valor per al present, voldria dir que [conseqüència], sempre que [condició o límit que reconeixes].»

El text complet amb les quatre parts resoltes (70-90 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El cas de les migracions i del Sàhara Occidental obre una investigació: com i per què Europa, entre el 1870 i el 1914, va arribar a dominar el món, i com aquelles fronteres traçades amb regle expliquen encara bona part del present.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diuen les dades del 2023 sobre la ruta del Mediterrani central?

   A. Que hi van entrar unes 380.000 persones, la xifra més alta registrada des del 2016 B. Que hi van entrar unes 158.000 persones, el 41% de totes les entrades irregulars C. Que les entrades hi van baixar un 17% respecte del 2022, segons dades de Frontex D. Que hi van arribar menys persones que per les tanques terrestres de Ceuta i Melilla

2. 2. Dins de la teoria del sistema-món, què vol dir que un territori és «perifèria»?

   A. Que una potència l'ocupa, hi posa un governador i hi aplica les seves pròpies lleis B. Que competeix amb els altres països en igualtat de condicions, però amb menys capital C. Que va endarrerit per causes naturals i s'acostarà al centre quan s'industrialitzi D. Que proporciona al centre matèries primeres i mà d'obra, sigui una colònia o no

3. 3. Segons la lectura, d'on surten les fronteres rectes de bona part de l'Àfrica?

   A. De diplomàtics europeus que les van traçar sobre mapes de terres que no coneixien B. De Lord Salisbury, que el 1890 les va fixar seguint els antics regnes africans C. Dels estats africans, que les van pactar entre ells quan es van independitzar D. De la Conferència de Berlín, que va voler separar amb cada línia pobles rivals

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les fronteres d'Àfrica les van decidir potències europees fa més d'un segle, qui hauria de decidir avui com es resolen els conflictes que van deixar?