Sessió 2. 1989 i la fi de la història

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Entre el 1989 i el 1991 el bloc soviètic es va desfer sense una guerra i el món va quedar amb una sola superpotència i un sol model econòmic; Fukuyama en va dir «la fi de la història» i Bush «un nou ordre mundial», i durant deu anys Occident va creure que el mercat i la democràcia s’estendrien sols, fins que Rússia, la Xina i les guerres dels noranta van ensenyar que el que havia acabat era la Guerra Freda, no la història.

Dos anys que van canviar el mapa

A la càpsula 8 vas veure l’URSS esgotar-se: la despesa militar, l’Afganistan, Txernòbil, les reformes de Gorbatxov que van afluixar el control sense arreglar l’economia. El 1989 tot va anar de pressa. A l’abril, Polònia va legalitzar Solidaritat i al juny va celebrar les primeres eleccions lliures del bloc; a l’agost, dos milions de persones es van agafar de les mans de Tallinn a Vílnius (la fotografia del cos) per demanar la independència de les tres repúbliques bàltiques; al setembre Hongria va obrir la frontera amb Àustria i els alemanys de l’Est van començar a fugir per allà; el 9 de novembre, després de setmanes de manifestacions a Leipzig, un portaveu del govern de Berlín Est va anunciar per error que es podia sortir «immediatament» i la gent va tombar el Mur en una nit. Al desembre van caure Txecoslovàquia i Romania, i el 3 de desembre, en un vaixell a Malta, Bush i Gorbatxov van declarar acabada la Guerra Freda. Gorbatxov no va enviar tancs enlloc: la diferència amb el 1956 i el 1968 era que aquesta vegada Moscou havia decidit no disparar. El 1990 Alemanya es va reunificar; l’agost del 1991 un cop d’Estat de la línia dura va fracassar en tres dies a Moscou; el 8 de desembre els presidents de Rússia, Ucraïna i Bielorússia van dissoldre la Unió Soviètica en una cabana de caça, i la nit de Nadal Gorbatxov va dimitir i la bandera vermella va baixar del Kremlin. L’imperi que havia resistit Hitler es va desfer en dos anys sense que Moscou fes la guerra per retenir-lo: no el van vèncer, es va deixar caure, i és per això que qui va guanyar va poder creure que la seva victòria era la de la història.

La fi de la història

L’estiu del 1989, abans que caigués el Mur, un funcionari del Departament d’Estat de trenta-sis anys, Francis Fukuyama, va publicar un article amb una pregunta al títol: «La fi de la història?». La tesi no era que ja no passarien coses, sinó que s’havia acabat la discussió sobre com organitzar una societat: la democràcia liberal i l’economia de mercat no tenien cap rival ideològic seriós, i el que quedava era que la resta del món hi arribés. El 1992 el va convertir en un llibre i li va treure l’interrogant. A l’altre costat, el setembre del 1990, Bush va anunciar al Congrés el nou ordre mundialnou ordre mundialExpressió que George Bush va fer servir el 1990-1991 per a un món després de la Guerra Freda on les Nacions Unides, ja sense el veto soviètic, farien complir el dret internacional amb el lideratge dels Estats Units. del document de L’Arxiu: sense la confrontació Est-Oest, cap dictador no podria comptar amb el bloqueig de l’ONU, i el món actuaria unit contra les agressions. La prova va ser immediata: l’Iraq havia envaït Kuwait, el Consell de Seguretat ho va condemnar per unanimitat i el gener del 1991 una coalició de trenta-cinc Estats el va expulsar en sis setmanes. Els Estats Units eren l’única superpotènciasuperpotènciaEstat amb capacitat d'actuar a tot el planeta en tots els terrenys (militar, econòmic, tecnològic, cultural); del 1991 al 2008, els Estats Units van ser l'única, en el que es va dir «el moment unipolar».: la meitat de la despesa militar del món, la moneda de reserva, les universitats, el cinema i, a partir dels anys noranta, Internet. L’hegemonia unipolarhegemonia unipolarSituació en què un sol Estat domina el sistema internacional sense cap rival capaç de fer-li front; el «moment unipolar» dels Estats Units va del 1991 a la crisi del 2008 i l'ascens de la Xina. semblava el final del camí. Fukuyama i Bush deien coses diferents (un, que ja no hi havia alternativa; l’altre, que ara l’ONU funcionaria), però la conclusió era la mateixa: el model d’Occident havia guanyat i només calia estendre’l, i aquesta convicció és el punt de partida de tota la càpsula.

El model que es va exportar

El model tenia un nom: el Consens de WashingtonConsens de WashingtonDeu receptes de política econòmica (disciplina fiscal, privatitzacions, liberalització del comerç i dels capitals, desregulació) que l'FMI, el Banc Mundial i el Tresor nord-americà, tots a Washington, van recomanar des del 1989 als països en crisi; el terme és de l'economista John Williamson., el conjunt de receptes que l’FMI i el Banc Mundial aplicaven des del 1989 a qualsevol país que necessités diners: privatitzar, obrir les fronteres als capitals i als productes, retallar la despesa pública. A Rússia s’hi va aplicar en versió ràpida, la teràpia de xocteràpia de xocAplicació sobtada del Consens de Washington a una economia planificada: liberalització de preus, privatització massiva i retallada de la despesa en pocs mesos; a Rússia, el 1992, la va dirigir el ministre Iegor Gaidar amb assessors nord-americans. del gener del 1992: els preus es van alliberar en un dia i van pujar un 2.500 % en un any, les fàbriques es van privatitzar amb vals que la gent va vendre per menjar, i el 1995 el govern de Ieltsin va cedir les empreses de petroli i níquel a set banquers a canvi de préstecs. Entre el 1991 i el 1998 el PIB rus va caure un 40 % i l’esperança de vida dels homes va baixar de 64 a 58 anys; el 1998 l’Estat va fer fallida. Als altres països de l’Est va anar millor, sobretot als que van entrar a la Unió Europea el 2004. I mentrestant, a la Xina, on el juny del 1989 l’exèrcit havia disparat contra els estudiants de Tiananmen, el partit va decidir que obriria l’economia sense obrir la política, i va créixer un 10 % l’any durant trenta anys. L’eufòria del 1989 va ser prematura per tres motius: el model va arruïnar Rússia abans de fer-la democràtica, la Xina va demostrar que el capitalisme no necessitava la democràcia, i les guerres de Iugoslàvia i de Rwanda van ensenyar que l’ONU sense veto soviètic tampoc no aturava res.

Ahir i avui

Del «nou ordre mundial» en queda el nom i la memòria d’una dècada, la dels noranta, en què Occident va creure que el món s’assemblaria a ell. La sessió següent explica què va fer amb aquesta convicció: obrir el comerç a tothom, la Xina inclosa, confiant que el mercat portaria la democràcia. La lliçó del 1989 no és que Fukuyama s’equivoqués, que s’hi va equivocar, sinó que una victòria sense enemic fa que qui guanya deixi de mirar: el 2022 Rússia va envair Ucraïna i mig món va escriure que la història havia tornat; potser no se n’havia anat mai.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: fi de la història, la tesi de Francis Fukuyama (article del 1989, llibre del 1992) segons la qual la democràcia liberal i el mercat ja no tenen cap rival ideològic; nou ordre mundial, l'expressió de Bush (1990-1991) per a un món on l'ONU, sense el veto soviètic, faria complir el dret amb lideratge nord-americà; superpotència, l'Estat capaç d'actuar a tot el planeta en tots els terrenys; hegemonia unipolar (o «moment unipolar», Charles Krauthammer, 1990), la situació en què un sol Estat domina sense rival (1991-2008); Consens de Washington, les deu receptes de l'FMI, el Banc Mundial i el Tresor (John Williamson, 1989); teràpia de xoc, l'aplicació sobtada d'aquestes receptes a una economia planificada.
• · Les dates del 1989 al 1991: 17 d'abril del 1989, legalització de Solidaritat a Polònia; 4 de juny, primeres eleccions (i, el mateix dia, Tiananmen); 23 d'agost, la Via Bàltica (dos milions de persones, 675 km); 11 de setembre, Hongria obre la frontera amb Àustria; 9 de novembre, cau el Mur; 17 de novembre-29 de desembre, la Revolució de Vellut a Txecoslovàquia; 25 de desembre, execució de Ceaușescu; 2-3 de desembre, cimera de Malta; 3 d'octubre del 1990, reunificació alemanya; 2 d'agost del 1990, l'Iraq envaeix Kuwait; 17 de gener-28 de febrer del 1991, guerra del Golf (coalició de 35 Estats, resolució 678); 19-21 d'agost del 1991, cop d'Estat fallit a Moscou; 8 de desembre, acord de Belavezha (Rússia, Ucraïna, Bielorússia); 25 de desembre del 1991, dimissió de Gorbatxov i fi de l'URSS: quinze Estats nous.
• · L'hegemonia unipolar en xifres (1992): els Estats Units, el 26 % del PIB mundial i prop de la meitat de la despesa militar del planeta; el dòlar, el 60 % de les reserves mundials; l'OTAN sense rival (el Pacte de Varsòvia dissolt l'1 de juliol del 1991); Rússia, un PIB inferior al d'Espanya el 1998. Fukuyama: «The End of History?», The National Interest, estiu del 1989; «La fi de la història i l'últim home», 1992.
• · Rússia amb la teràpia de xoc (Gaidar, assessors de Harvard, l'FMI): 2 de gener del 1992, alliberament de preus (inflació del 2.508 % el 1992); 1992-1994, privatització amb vals (144 milions de vals, venuts per menjar); 1995, «préstecs per accions»: set banquers reben el petroli i el níquel a canvi de finançar la reelecció de Ieltsin; PIB, una caiguda del 40 % entre el 1991 i el 1998; esperança de vida dels homes, de 64 anys (1990) a 58 (1994); 17 d'agost del 1998, fallida de l'Estat rus. Polònia, Hongria, Txèquia i els bàltics: recessió curta i entrada a la Unió Europea el 2004. La Xina: el 4 de juny del 1989 l'exèrcit dispara a Tiananmen; el 1992 Deng confirma l'obertura econòmica sense obertura política; creixement d'un 10 % anual durant trenta anys.
• · L'eufòria prematura: les guerres de Iugoslàvia (1991-1999, 130.000 morts) i el genocidi de Rwanda (1994, 800.000 morts en cent dies) amb l'ONU sense veto soviètic i sense actuar; l'ampliació de l'OTAN a l'est (1999, 2004) i el ressentiment rus; l'11-S (2001) i l'Iraq (2003), a la sessió 6; la crisi del 2008, a la sessió 8; la Xina com a segona economia del món el 2010; Crimea (2014) i Ucraïna (2022), a la càpsula 12.
• · La imatge del cos: la Via Bàltica del 23 d'agost del 1989 en un tram de Lituània, gent agafada de les mans amb la bandera lituana. La capçalera: Bush i Gorbatxov dinant al Maxim Gorki, a Malta, el 2 de desembre del 1989.

4. 📜 L'Arxiu Discurs davant d'una sessió conjunta del Congrés sobre la crisi del golf Pèrsic i el dèficit federal («Cap a un nou ordre mundial») ▶

Font primària per investigar.

1. Discurs davant d'una sessió conjunta del Congrés sobre la crisi del golf Pèrsic i el dèficit federal («Cap a un nou ordre mundial»)

   George H. W. Bush, president dels Estats Units, dos dies després de reunir-se amb Gorbatxov a Hèlsinki · 11 de setembre de 1990

   «D'aquests temps convulsos en pot sorgir el nostre cinquè objectiu, un nou ordre mundial: una nova era, més lliure de l'amenaça del terror, més forta en la recerca de la justícia i més segura en la cerca de la pau. Una era en què les nacions del món, de l'est i de l'oest, del nord i del sud, puguin prosperar i viure en harmonia. [...] Avui aquest nou món lluita per néixer, un món força diferent del que hem conegut. Un món on l'imperi de la llei substitueix la llei de la selva.»

   Cinc setmanes després que l'Iraq envaís Kuwait i deu mesos després de la caiguda del Mur, Bush demana al Congrés suport per a dues coses alhora: la resposta al Golf i un acord de pressupost. El nou ordre mundial és el cinquè objectiu d'una llista que comença per la retirada de l'Iraq de Kuwait: la promesa de pau surt d'un discurs de guerra. La condició és que l'URSS ja no bloquegi el Consell de Seguretat: el nou ordre és l'ONU sense el veto soviètic i amb el lideratge nord-americà, i la prova va ser la coalició de trenta-cinc Estats que va expulsar l'Iraq el febrer del 1991. A Bush li convenia tenir Moscou al seu costat i el Congrés a favor del dèficit. La paraula mercat no hi surt: la posarà Clinton, a la sessió següent.

   ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Out of these troubled times, our fifth objective—a new world order—can emerge: A new era—freer from the threat of terror, stronger in the pursuit of justice and more secure in the quest for peace.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del Mur al Kremlin: la línia del 1989 al 1991.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps de l'abril del 1989 al desembre del 1991, a escala de mesos, amb vuit dates: Solidaritat, la Via Bàltica, Hongria, el Mur, la reunificació, la guerra del Golf, el cop de Moscou i la fi de l'URSS. Marca amb un color les que decideix la gent al carrer i amb un altre les que decideixen els governs.

La línia del temps amb vuit dates a escala de mesos, en dos colors, i la llegenda.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per les dues dates dels extrems i reparteix les altres per mesos: el 1989 és molt més ple que el 1990. A la llegenda escriu: «En blau, …; en vermell, …». Si dubtes d'un color, pregunta't qui va fer el primer pas.

2. 🔍 Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos milions de mans: la Via Bàltica.

Observa la fotografia de la Via Bàltica i llegeix-ne el peu. DESCRIC: qui hi ha i què fan? IDENTIFICO: de quin país és la bandera, i per què es va triar aquell dia? DEDUEIXO: què vol dir que no s'hi vegin ni policia ni tancs?

El comentari de la fotografia en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la fotografia hi ha…», «La bandera és…, i el dia…», «Que no hi hagi tancs vol dir que…». El dia i la bandera són al peu; per a l'últim pas, mira què diu la lectura del 1956 i del 1968.

3. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El «nou ordre mundial» amb lupa: cinquè de cinc.

Llegeix el discurs de Bush a L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: què anuncia Bush com a cinquè objectiu, i enmig de quina crisi? PARER: com creu que serà el món que ve? SENYAL: quina expressió de la cita ho delata?

El comentari en tres passos, amb l'expressió copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Comença així: «Bush anuncia…», «Creu que el món…», «Ho delata l'expressió…». La crisi és al context; el PARER, als adjectius que acompanyen la paraula «era».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🔍 Investigar · vertader o fals justificat CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre el 1989.

Decideix si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada una amb una data o una xifra de la Fitxa: (a) El Mur de Berlín va caure el mateix any que es va dissoldre l'URSS. (b) Fukuyama va publicar el seu article després de la caiguda del Mur. (c) La teràpia de xoc va fer créixer l'economia russa als anys noranta. (d) La Xina va reprimir les protestes el mateix dia de les primeres eleccions poloneses.

Quatre respostes (V o F), cadascuna amb la seva prova en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Les que semblen òbvies tenen la trampa a la data: mira quan surt l'article de Fukuyama a la tercera línia. Per justificar, «de fet» i «en canvi» t'ajuden.

5. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

De la perestroika a Belavezha: la cadena.

Construeix una cadena de cinc baules que vagi de la perestroika de Gorbatxov (càpsula 8) a la fi de l'URSS, el desembre del 1991. Tria les tres baules del mig entre les dates de la segona línia de la Fitxa. A cada fletxa, escriu la paraula que uneix una baula amb la següent, no «i després».

La cadena de cinc baules amb una paraula d'unió a cada fletxa.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. Paraules d'unió: «i per això», «i com que», «de manera que».

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el capitalisme va fer viure millor els russos».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el 1992 era fàcil de creure que el mercat faria viure millor els russos i desmunta-ho amb dues dades de la Fitxa. Fes servir el terme «teràpia de xoc».

L'explicació, amb les dues dades de la Fitxa citades (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: què prometia la teràpia de xoc, i què diuen les xifres dels anys següents. Connectors: «és cert que», «però», «de fet».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. ✍️ Explicar · telegrama CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos telegrames: Berlín, novembre del 1989; Moscou, agost del 1998.

Resumeix dos dies en dos telegrames de vint paraules exactes d'un mateix corresponsal europeu: un des de Berlín l'endemà de la caiguda del Mur, i un des de Moscou el dia de la fallida de l'Estat rus (quarta línia de la Fitxa). Cada un diu què ha passat, amb una dada, i què espera el corresponsal, sense res que no es pogués saber aquell dia. El segon ha de fer veure què va sortir malament del que el primer celebrava.

Dos telegrames de vint paraules exactes, amb lloc i data.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules. El segon telegrama no repeteix la notícia: fa veure l'error del primer.

8. 🌍 Participar · decisió raonada CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets al govern rus el gener del 1992.

Gener del 1992: l'URSS s'ha dissolt fa un mes, les botigues són buides i l'FMI ofereix crèdits a canvi d'aplicar el Consens de Washington. Ets ministre o ministra de Ieltsin i has de triar: la teràpia de xoc de Gaidar, el gradualisme a la xinesa o rebutjar l'FMI i negociar. Defensa l'opció amb dues raons que tinguessin sentit aquell mes i un risc que assumeixes, sense res del que va passar després. Fes servir el terme «privatització».

La decisió: l'opció triada, dues raons del gener del 1992 i el risc assumit (125-200 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió raonada no és «depèn». La quarta línia de la Fitxa és per contrastar la teva tria al final, no per fer-la.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: què queda del moment unipolar.

El 1992 els Estats Units tenien el 26 % del PIB mundial i la meitat de la despesa militar del planeta (tercera línia de la Fitxa); el 2010 la Xina ja era la segona economia del món (cinquena línia). Amb aquestes dades i el que saps del món d'avui, argumenta si el món que Bush anunciava a L'Arxiu s'ha acabat, quan i per què, i si la fi de la història va ser una tesi o una il·lusió. Fes servir el terme «hegemonia unipolar».

L'argumentació sobre el moment unipolar, amb les dades de la Fitxa i un fet d'avui que coneguis (80-100 paraules).

💡 Pista: Un fet d'avui que coneguis val més si té data i lloc.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 1989 tot va anar de pressa: Solidaritat i les eleccions poloneses, la Via Bàltica, Hongria que obre la frontera, el Mur que cau el 9 de novembre per un error d'un portaveu, Txecoslovàquia i Romania, i Malta, on Bush i Gorbatxov donen per acabada la Guerra Freda. La diferència amb el 1956 i el 1968 és que Moscou va decidir no disparar; el 1991 un cop fallit va accelerar el final, i la nit de Nadal l'URSS va deixar d'existir. Fukuyama en va dir «la fi de la història» (ja no hi havia alternativa al mercat i la democràcia) i Bush «un nou ordre mundial» (l'ONU sense veto soviètic, amb lideratge nord-americà): els Estats Units eren l'única superpotència. El model es va exportar amb el Consens de Washington, i a Rússia amb la teràpia de xoc del 1992: inflació del 2.500 %, el PIB un 40 % avall, set banquers amb el petroli, fallida el 1998. La Xina va obrir l'economia sense obrir la política i va créixer trenta anys, i les guerres de Iugoslàvia i Rwanda van ensenyar que l'ONU tampoc no aturava res. L'eufòria va ser prematura: havia acabat la Guerra Freda, no la història.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què va fer diferent el 1989 del 1956 i del 1968 al bloc soviètic?

   A. Que els Estats Units van amenaçar d'intervenir si Moscou enviava els tancs a l'Est B. Que el cop d'Estat de la línia dura va fracassar a Moscou abans que caigués el Mur C. Que Moscou va enviar els tancs, però els exèrcits de l'Est es van negar a disparar D. Que Moscou va decidir no disparar i va deixar que els països de l'Est se n'anessin

2. 2. Què defensava Fukuyama amb «la fi de la història», segons la lectura?

   A. Que ja no passarien fets importants al món, perquè la Guerra Freda s'havia acabat B. Que la democràcia liberal i el mercat s'havien quedat sense cap rival ideològic seriós C. Que l'ONU, sense el veto soviètic, faria complir el dret internacional arreu del món D. Que els Estats Units serien per sempre l'única superpotència militar del planeta

3. 3. Què va passar a Rússia amb la teràpia de xoc del gener del 1992?

   A. Els preus es van disparar, el PIB va caure un 40 % i l'Estat va fer fallida el 1998 B. L'economia va caure uns anys i després es va recuperar, com a Polònia i Hongria C. Va obrir l'economia sense obrir la política i va créixer un 10 % l'any durant anys D. Els vals van repartir les fàbriques entre la gent i van evitar que uns pocs les controlessin

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si el 1989 va guanyar un model sense que ningú el derrotés, qui tenia la responsabilitat de fer que funcionés també per als que el van perdre, i què va passar quan ningú se la va prendre?