Sessió 8. La crisi de 2008 i els perdedors de la globalització

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 2008 va començar amb hipoteques a Florida i va acabar amb sis milions d’aturats a Espanya: la mecànica financera (les hipoteques escombraries empaquetades, els bancs sense supervisió, Lehman) explica com va esclatar, però la crisi va ser sobretot l’esquerda del model dels noranta, la factura social de vint anys de deslocalització, sous congelats i deute per compensar-ho, i del clot de l’elefant en va sortir el precariat, la desconfiança i la llavor dels populismes.

La mecànica

Després de l’11-S els tipus d’interès als Estats Units van baixar a l’1 % (sessió 6) i els diners barats van anar a comprar cases. Els preus van pujar un 90 % en deu anys, i els bancs van descobrir un negoci: concedir hipoteques a qui no podia pagar-les, les subprimesubprimeHipoteques concedides a persones amb pocs ingressos o sense historial de crèdit, amb interessos baixos els primers anys i molt alts després; el 2006 eren un quart de les hipoteques nord-americanes., i vendre-les de seguida empaquetades amb milers d’altres en un producte, la titulitzaciótitulitzacióOperació financera per la qual un banc agrupa milers d'hipoteques en un títol i el ven a inversors de tot el món; el banc cobra i es desfà del risc, i el comprador no sap què hi ha a dins., que les agències de qualificació puntuaven com a segur i que compraven bancs de Düsseldorf, fons de pensions de Noruega i caixes d’estalvis catalanes. Ningú no vigilava: trenta anys de desregulaciódesregulacióEliminació de les normes que limitaven l'activitat dels bancs, des dels anys vuitanta; el 1999 els Estats Units van derogar la llei del 1933 que separava la banca comercial de la d'inversió. havien deixat sense vigilància els mercats on es jugaven bilions, i l’octubre del 2008 el president de la Reserva Federal durant dinou anys, Alan Greenspan, ho va admetre davant del Congrés, a L’Arxiu: havia trobat «una fallada en el model». El 2006 els tipus van pujar, les quotes es van doblar, les famílies van deixar de pagar i el castell va caure de dalt a baix: el març del 2008 Bear Stearns, el 7 de setembre les dues grans hipotecàries, i el 15 de setembre Lehman Brothers, un banc de 158 anys, la fallida més gran de la història, perquè el govern va decidir que no el salvaria. Va salvar tots els altres: 700.000 milions de dòlars en un mes. En sis mesos el crèdit es va aturar a tot el planeta, el comerç mundial va caure un 12 % (el clot del gràfic de la sessió 3) i el 2009 va ser el primer any des del 1945 en què l’economia del món es va encongir. La crisi va esclatar allà on hi havia el capital de la fase financera, els bancs, i va anar a parar allà on hi havia la gent que els devia diners: a cap altra crisi els que la van causar en van sortir tan de pressa i els que la van patir tan lentament.

La bombolla espanyola i l’austeritat europea

A Espanya no hi va haver subprime: hi va haver totxo. Amb l’euro (sessió 4), els diners alemanys arribaven al 3 % i les caixes d’estalvis els prestaven a promotors i a famílies: el 2006 es van començar més cases que a França, Alemanya i el Regne Unit junts, i el preu es va multiplicar per tres en deu anys. Quan el crèdit es va tallar, la construcció es va aturar de cop, i amb ella un país: l’atur va passar del 8 % del 2007 al 27 % del 2013, la meitat dels joves no tenien feina, i més de mig milió de famílies van perdre la casa en un desnonament. Les caixes van fer fallida (Bankia, el 2012, va necessitar 22.000 milions) i Europa va imposar el remei que la sessió 4 explica: l’austeritatausteritatPolítica de retallar la despesa pública (sous, pensions, sanitat, educació) i apujar impostos per reduir el dèficit, aplicada a Europa entre el 2010 i el 2014 a canvi dels rescats; segons l'FMI el 2013, va allargar la recessió., retallar per pagar el que els bancs havien perdut. Els Estats Units van fer el contrari, gastar, i van sortir de la crisi anys abans que Europa; el 2013 el mateix FMI, que havia imposat les retallades, va admetre que s’havia equivocat en el càlcul del que costaven. La mateixa crisi va tenir dues respostes: on l’Estat va gastar, la recessió va durar dos anys; on va retallar, en va durar sis, i la diferència la van pagar els que no havien decidit ni una cosa ni l’altra.

La factura

Però la crisi del 2008 no és només una història de bancs. És el moment en què es va veure el que vint anys de globalització havien fet a les classes mitjanes i treballadores d’Occident. Les fàbriques havien marxat (sessió 3): els Estats Units havien perdut sis milions de llocs industrials des del 2000, i les regions que els tenien, Ohio, Michigan, el nord d’Anglaterra, el Vallès, no en van trobar de substituts. Els sous no s’havien mogut: el salari real mitjà nord-americà era el 2008 el mateix que el 1979, i tot el creixement d’aquells trenta anys se l’havia quedat l’1 % de dalt, que va passar del 8 % de la renda al 20 %. I la manera de mantenir el nivell de vida amb sous congelats havia estat el deute: la hipoteca, la targeta, el crèdit del cotxe. La bombolla era això, gent que s’endeutava per no baixar d’esglaó. Quan va esclatar, els bancs van ser rescatats i les famílies no: la desindustrialitzaciódesindustrialitzacióPèrdua de la indústria en les regions que la tenien, per deslocalització o tancament, sense que res la substitueixi; deixa atur de llarga durada, pobles buits i ressentiment polític., la desigualtat i el precariatprecariatLa classe dels que viuen de feines temporals, a temps parcial o sense contracte, sense estabilitat ni futur previsible (Standing, 2011); va créixer amb la crisi i no ha minvat amb la recuperació. que en va sortir no van desaparèixer amb la recuperació. El 2008 va ser l’esquerda del model: la promesa dels noranta era que el comerç obert faria tothom més ric, i la crisi va ensenyar qui havia pagat de debò els vint anys anteriors i qui pagaria els sis següents.

Ahir i avui

Del clot de l’elefant en va sortir política: el Tea Party el 2009, el 15-M a la Puerta del Sol el 2011, Occupy Wall Street el mateix any, Syriza i Podemos el 2014, i el 2016 el Brexit i Trump, votats a les regions que la Fitxa anomena. La càpsula 12 explica aquesta onada llarga; aquesta sessió n’ha explicat la llavor. El 2008 no va ser una crisi que va sortir malament: va ser el moment en què els que havien perdut amb la globalització van descobrir que ningú no tenia un pla per a ells, i des d’aleshores han buscat qui els en donés un, fos qui fos.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: subprime, la hipoteca concedida a qui difícilment la podrà pagar; titulització, empaquetar milers d'hipoteques en un títol i vendre'l; desregulació, treure les normes que limitaven els bancs (1980-2008); palanquejament, la proporció entre el que un banc deu i el que té (Lehman, 30 a 1); austeritat, retallar la despesa pública per reduir el dèficit (Europa, 2010-2014); desindustrialització, la pèrdua de la indústria d'una regió sense res que la substitueixi; precariat, la classe de les feines temporals i sense contracte; desnonament, l'expulsió judicial d'una família de casa seva per no pagar.
• · La mecànica amb dates: juny del 2003, la Reserva Federal al 1 %; 2004-2006, els tipus pugen fins al 5,25 %; 2006, el preu de l'habitatge nord-americà toca sostre (índex Case-Shiller real, 198, contra 100 el 1890 i 110 el 1997); 2007, comencen els impagaments; 16 de març del 2008, Bear Stearns venut per 2 dòlars l'acció; 7 de setembre, Fannie Mae i Freddie Mac nacionalitzades; 15 de setembre, fallida de Lehman Brothers (639.000 milions d'actius, 25.000 empleats); 16 de setembre, rescat d'AIG (182.000 milions); 3 d'octubre, el Congrés aprova el rescat bancari (700.000 milions); 2009, el PIB mundial cau un 1,3 % (el primer any negatiu des del 1945) i el comerç un 12 %; 27 de gener del 2011, l'informe de l'FCIC; 21 de juliol del 2010, la llei Dodd-Frank de regulació, rebaixada el 2018.
• · Espanya: cases començades el 2006, 760.000 (França, Alemanya i el Regne Unit junts, menys); preu de l'habitatge, per tres entre el 1997 i el 2007; crèdit al sector privat, del 80 % del PIB el 1997 al 170 % el 2008; atur, del 8 % (2007) al 26,9 % (primer trimestre del 2013), amb sis milions d'aturats; atur juvenil, el 56 % el 2013; desnonaments, més de 600.000 entre el 2008 i el 2019 (Consell General del Poder Judicial); Bankia, 22.400 milions de rescat (2012); cost total del rescat bancari, uns 65.000 milions (Banc d'Espanya), dels quals se n'han recuperat menys de 6.000; emigració, 700.000 espanyols marxen entre el 2008 i el 2014. L'FMI (gener del 2013, en un estudi dels seus economistes Olivier Blanchard i Daniel Leigh) admet haver subestimat el cost de l'austeritat.
• · La factura de la globalització (Estats Units): llocs de treball industrials, de 17,3 milions el 2000 a 11,5 el 2010; salari real mitjà, el mateix el 2008 que el 1979; part de la renda de l'1 % més ric, del 8 % (1980) al 20 % (2017); deute de les famílies, del 60 % del PIB (1985) al 100 % (2007); execucions hipotecàries, uns 10 milions entre el 2007 i el 2016; atur, del 5 % (2007) al 10 % (octubre del 2009), 8,8 milions de feines perdudes. Els bancs rescatats van tornar a pagar bonificacions el 2009: 20.000 milions a Wall Street.
• · Del clot a la política: el Tea Party (febrer del 2009), el 15-M (15 de maig del 2011, la Puerta del Sol), Occupy Wall Street (17 de setembre del 2011), Syriza a Grècia (gener del 2015) i Podemos a Espanya (2014), el Brexit (23 de juny del 2016) i Trump (8 de novembre del 2016), amb els vots més alts a les regions desindustrialitzades (Michigan, Ohio, Pennsilvània; el nord d'Anglaterra); la càpsula 12 en fa l'onada llarga.
• · La imatge del cos: el preu real de l'habitatge als Estats Units del 1890 al 2012 segons l'índex Case-Shiller. La capçalera: la seu de Lehman Brothers a Nova York la nit del 15 de setembre del 2008.

4. 📜 L'Arxiu Alan Greenspan davant del Comitè de Supervisió i Reforma del Govern de la Cambra de Representants, «La crisi financera i el paper dels reguladors federals» ▶

Font primària per investigar.

1. Alan Greenspan davant del Comitè de Supervisió i Reforma del Govern de la Cambra de Representants, «La crisi financera i el paper dels reguladors federals»

   Alan Greenspan, president de la Reserva Federal dels Estats Units del 1987 al 2006, en compareixença pública; li pregunta el president del comitè, el congressista Henry Waxman · 23 d'octubre de 2008

   «Com vaig escriure el març passat, els qui hem confiat en l'interès propi de les entitats de crèdit per protegir el capital dels accionistes, i jo especialment, ens trobem en un estat d'incredulitat i de xoc. […] He trobat una fallada en el model que jo considerava l'estructura crítica que defineix com funciona el món, per dir-ho així. […] És precisament per això que em vaig quedar en xoc, perquè feia quaranta anys o més que tenia proves molt considerables que funcionava excepcionalment bé.»

   Cinc setmanes després de la fallida de Lehman Brothers, la Cambra de Representants cita els reguladors per preguntar-los com ha pogut passar. Greenspan havia presidit la Reserva Federal dinou anys i era el símbol de la fe en uns mercats que es corregeixen sols; el president del comitè li llegeix una frase seva segons la qual havien provat la regulació i cap no havia funcionat de debò, i li recorda que tenia el poder d'aturar les hipoteques irresponsables. Parla als congressistes i, per televisió, a tot el país. Li convé posar l'error en una teoria, «el model», i no en les decisions que va prendre ell. Tres anys després, l'informe de la comissió del Congrés sobre la crisi el va assenyalar entre els defensors de la desregulació. La transcripció és a l'arxiu oficial de publicacions del govern.

   ↗ Llegir l'original a govinfo.gov Traducció de l'anglès · original: «those of us who have looked to the self-interest of lending institutions to protect shareholders equity, myself especially, are in a state of shocked disbelief. […] I found a flaw in the model that I perceived is the critical functioning structure that defines how the world works, so to speak. […] That's precisely the reason I was shocked, because I had been going for 40 years or more with very considerable evidence that it was working exceptionally well.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent anys plans i una muntanya: llegir Case-Shiller.

Llegeix el gràfic de l'índex Case-Shiller i el seu peu. Copia què vol dir 100 a l'eix vertical i apunta quatre valors amb el seu any: el nivell dels primers cent anys, l'inici de la pujada, el màxim i el final del gràfic. Compta quants anys dura la pujada i quants la baixada.

Què vol dir 100, quatre valors amb el seu any, i els anys de pujada i de baixada.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «100 vol dir…». Els valors són al peu i a la segona línia de la Fitxa. Per comptar els anys, resta les dues dates.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Greenspan amb lupa: el vigilant que confiava en els vigilats.

Llegeix la declaració de Greenspan de L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: en què diu que havia confiat per protegir els accionistes? PARER: on posa l'error, en ell mateix o en una altra cosa? SENYAL: quina expressió de la cita delata que s'ho mira com un error de la teoria i no de les seves decisions?

El comentari en tres passos, amb la paraula copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Comença així: «Greenspan diu que havia confiat en…», «Creu que l'error era…», «Ho delata l'expressió…». El FET és a la primera frase; per al PARER, fixa't en què és el que té la «fallada».

3. ✍️ Explicar · reescriptura CE6 · Sistemes econòmics 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Explica la titulització a l'àvia sense les seves paraules.

Explica a una persona gran que no sap res de finances com uns préstecs fets a Florida van fer perdre diners a una entitat europea el 2008, sense fer servir «hipoteca», «titulització», «banc», «subprime» ni «crisi». Digues qui prestava a qui, què en feia després, qui ho comprava i què va passar quan la gent de Florida va deixar de pagar.

Un paràgraf de sis línies com a màxim, sense cap de les cinc paraules.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: L'àvia entén «prestar», «vendre», «paquet» i «no pagar». Pots començar així: «A Florida, algú deixava diners a…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

De l'1 % a Lehman: la cadena.

Construeix una cadena de cinc baules que vagi dels tipus de la Reserva Federal a l'1 % a la fallida de Lehman Brothers. Tria les tres baules del mig amb la segona línia de la Fitxa i escriu a cada fletxa la paraula que uneix. Després marca la baula que, segons el que admet Greenspan a L'Arxiu, va fallar.

La cadena de cinc baules amb una paraula d'unió a cada fletxa i la baula evitable marcada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. La baula que falla té a veure amb qui havia de vigilar els que prestaven.

5. ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

«El 2008 va ser la factura»: l'esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb la idea central de la lectura: el 2008 no va ser només una crisi financera, va ser la factura de vint anys de globalització. Tres proves de tres menes de la quarta línia de la Fitxa: una de fàbriques, una de sous i una de deute de les famílies. Tanca amb una conclusió: qui va pagar la factura, i qui no?

L'esquema: la idea central, tres proves de tres menes i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Si dues proves diuen el mateix, no en tens tres. Per a la conclusió, mira què van fer els bancs rescatats el 2009.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «vam viure per sobre de les nostres possibilitats».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que vam viure per sobre de les nostres possibilitats, desmunta-ho amb el que admet Greenspan davant del Congrés i amb una dada espanyola del text (les cases construïdes o on va anar el rescat), i digues què hi ha de cert. Fes servir el terme «desregulació».

L'explicació del tòpic, el que admet Greenspan, la dada espanyola i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi havia gent endeutada?, i qui va crear el deute? Connectors: «és cert que», «ara bé», «per tant».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🔍 Investigar · enigma CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Un país sense subprime amb la crisi més llarga.

Un país de la Fitxa va tenir una de les crisis més llargues sense cap hipoteca subprime. Pistes: (1) el 2006 hi van començar més cases que a tres països grans junts; (2) els diners que ho van pagar venien del nord, barats, per una raó que la sessió 4 explica; (3) molts dels que prestaven eren entitats governades per polítics; (4) el remei que li van imposar el va allargar, i qui l'havia recomanat ho va admetre; (5) l'atur es va multiplicar per més de tres; (6) el rescat va anar a les entitats i no a les famílies. Quin país és? Quina pista és la decisiva, i per què la bombolla d'aquest país és filla de l'euro?

El país, la pista decisiva justificada i l'explicació de per què la bombolla és filla de l'euro, en sis frases com a màxim.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: La pista 2 és la que uneix aquesta sessió amb la 4.

8. 🌍 Participar · carta des d'un rol CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Una carta des del Vallès, gener del 2012.

Ets una treballadora o un treballador de 54 anys d'una fàbrica tèxtil del Vallès que va tancar el 2009, a l'atur des d'aleshores, amb una hipoteca signada el 2005 i un fill de 24 anys sense feina. Escriu una carta al teu diputat o diputada, datada el gener del 2012, que expliqui què t'ha passat, què has vist que passava als bancs (tercera línia de la Fitxa) i què li demanes. Res que no se sabés el gener del 2012. Fes servir el terme «austeritat».

La carta datada, des del rol, amb el que t'ha passat, el que has vist als bancs i la petició (125-200 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Si el personatge fa servir la paraula «titulització», has fet trampa.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el preu del pis al teu barri.

La Fitxa diu que a Espanya el preu de l'habitatge es va multiplicar per tres entre el 1997 i el 2007, i que després van venir l'atur, els desnonaments i l'emigració. Pensa en el que ja saps del teu barri o del teu poble: què costa avui llogar o comprar un pis, qui se'l pot pagar, qui n'ha hagut de marxar. Argumenta si la bombolla ha tornat, qui hi guanya i qui hi perd. Fes servir el terme «precariat».

L'argumentació sobre l'habitatge al teu barri o poble, comparat amb la bombolla del 2007 (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què vol dir bombolla: un preu alt, o un preu que puja amb diners prestats?

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

Els tipus a l'1 % del 2003 van portar els diners a les cases: els preus van pujar un 90 %, els bancs van prestar a qui no podia pagar (les subprime), van empaquetar les hipoteques i les van vendre a mig món com a segures (la titulització), i ningú no vigilava després de trenta anys de desregulació: l'octubre del 2008 el mateix Greenspan, que havia presidit la Reserva Federal dinou anys, va admetre davant del Congrés que havia trobat «una fallada en el model». El 2006 els tipus van pujar, el 2007 la gent va deixar de pagar i el 15 de setembre del 2008 Lehman va fer fallida; el govern va salvar tots els altres amb 700.000 milions, i el 2009 l'economia mundial es va encongir per primera vegada des del 1945. A Espanya no hi va haver subprime sinó totxo: 760.000 cases el 2006, l'atur del 8 al 27 %, 600.000 desnonaments, Bankia, i l'austeritat europea que va allargar la crisi mentre els Estats Units gastaven i en sortien abans. Però el 2008 va ser sobretot la factura de la globalització: sis milions de feines industrials perdudes, sous congelats des del 1979, l'1 % del 8 al 20 % de la renda, famílies endeutades per no baixar d'esglaó. Els bancs van ser rescatats i les famílies no, i del clot de l'elefant en van sortir el precariat, el 15-M, Occupy i, el 2016, el Brexit i Trump.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va admetre Alan Greenspan davant del Congrés l'octubre del 2008, segons L'Arxiu?

   A. Que la crisi l'havien causat les famílies que van signar hipoteques que no podien pagar B. Que la Reserva Federal havia apujat massa els tipus el 2006 i havia ofegat les famílies C. Que el model havia funcionat bé i que la crisi era un accident que ningú podia preveure D. Que havia confiat que l'interès propi dels bancs els vigilaria, i que el model fallava

2. 2. Segons la lectura, per què la crisi va durar més a Espanya i a Europa que als Estats Units?

   A. Perquè a Europa hi havia més hipoteques subprime que als Estats Units, sobretot a Espanya B. Perquè el govern va deixar caure Bankia el 2012, com els Estats Units havien fet amb Lehman C. Perquè Europa va respondre retallant la despesa pública, mentre els Estats Units van gastar D. Perquè a Europa els bancs van trigar més a ser rescatats i el crèdit es va aturar més temps

3. 3. Per què la lectura diu que el 2008 va ser «la factura» de la globalització i no només una crisi de bancs?

   A. Perquè el comerç mundial va caure un 12 % i la Xina va deixar de comprar deute nord-americà B. Perquè va destapar vint anys de fàbriques perdudes, sous congelats i famílies endeutades C. Perquè els sous d'Occident havien pujat tant que les fàbriques ja no eren rendibles D. Perquè les multinacionals van fer fallida en cadena, com Lehman, i van tancar les fàbriques

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si els que van causar la crisi van ser rescatats en un mes i els que la van pagar en van trigar sis anys a sortir-ne, què hauria hagut de fer un Estat democràtic per merèixer la confiança dels segons, i per què cap no ho va fer?