Sessió 9. El capitalisme de plataforma i el retorn de l'Estat

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 2025 l’economia global té dos amos que es discuteixen: les plataformes, set empreses que valen més que totes les borses d’Europa i tenen les dades de mig planeta com a recurs, i els Estats, que després de trenta anys de retirar-se tornen amb aranzels, subvencions, sancions i lleis; la globalització recula, la «fi de la història» s’ha acabat i la pregunta de la càpsula, qui mana, ja no té la resposta que tenia el 2000.

El recurs són les dades

A la sessió 5 vas deixar Internet convertida en botiga; ara mira qui té la botiga. Set empreses nord-americanes, les que la premsa anomena Big Tech (Apple, Microsoft, Nvidia, Alphabet (Google), Amazon, Meta (Facebook) i Tesla), valien el 2025 prop de 20 bilions de dòlars, més que totes les empreses cotitzades d’Europa juntes, i tres d’elles passaven dels 3 bilions cadascuna, més que el PIB de França. El que venen no és el que sembla: Google i Meta regalen el cercador i les xarxes i cobren 425.000 milions l’any en publicitat, perquè el producte són les dades, saber què busques, on ets, què compres i què mires, venudes a qui vol vendre’t. El model té un nom, capitalisme de plataformacapitalisme de plataformaFase de l'economia en què les empreses més grans no fabriquen ni venen productes sinó que fan d'intermediàries entre qui ofereix i qui demana (transport, allotjament, compres, feina) i cobren per l'accés i per les dades que generen; el terme és de Nick Srnicek (2017).: l’empresa no té taxis ni hotels ni fàbriques, té l’aplicació, i qui hi treballa és el rider de la sessió 1, que fa la feina sense el contracte. I té una tendència: la plataforma que arriba primer s’ho queda tot, perquè tothom va on és tothom, i per això Google fa el 90 % de les cerques del món i Amazon el 40 % del comerç en línia dels Estats Units. El 2024 un jutge federal va escriure la frase que Washington havia evitat durant vint anys: «Google és un monopolimonopoliSituació en què una sola empresa controla un mercat i pot fixar preus i condicions sense competència; als Estats Units la llei Sherman del 1890 la prohibeix quan es manté amb pràctiques abusives. El jutge Mehta ho va aplicar a Google el 5 d'agost del 2024.». Les plataformes han fet el que cap empresa de la història havia fet: cobrar per un recurs que els donem gratis, les nostres dades, i ser alhora el mercat i el venedor més gran del mercat, i el problema del 2025 és que els Estats que les haurien de regular són més petits que elles.

La globalització recula

El gràfic de la sessió 3 tenia el comerç mundial al 61 % del PIB el 2008 i, des d’aleshores, pla o a la baixa: el 2008 és l’any que la globalització va deixar de créixer. El que va venir després té quatre cares. La primera és l’aranzelaranzelImpost que un Estat cobra a la duana sobre els productes que entren del país, calculat com un percentatge del valor; el paga l'importador i el repercuteix en el preu. Va ser l'arma comercial normal fins al 1947 i tornava a ser-ho el 2025.: el 2018 els Estats Units en van posar sobre 360.000 milions de productes xinesos i el govern següent, de l’altre partit, els va mantenir; el 2 d’abril del 2025 el document de L’Arxiu va declarar una emergència nacional i va posar un aranzel a tots els països del món, un 10 % de base i més als que venien més als Estats Units, un 20 % a la Unió Europea i fins a un 145 % a la Xina durant unes setmanes, i l’aranzel mitjà nord-americà va passar del 2,5 % al 17 %, el més alt des del 1935. La segona és el reshoringreshoringRetorn de la producció al país d'origen després d'haver-la deslocalitzat, o a un país aliat («friendshoring»); des del 2021 als Estats Units va lligat a subvencions públiques (xips, bateries, panells) i la despesa en construcció de fàbriques s'hi va triplicar entre el 2021 i el 2024., les fàbriques que tornen, però no per l’aranzel sinó per la subvenció: la llei dels xips del 2022 va posar 52.000 milions públics perquè TSMC, l’empresa taiwanesa que fa els xips de la sessió 7, construís a Arizona, i la Unió Europea en va posar 43.000 pel mateix. La tercera són les sancionssancionsProhibicions d'un Estat de comerciar, invertir o pagar amb un altre país, una empresa o una persona; des del 2014 (Crimea) i sobretot des del 2022 (Ucraïna) s'han convertit en l'arma econòmica principal d'Occident: més de 20.000 sancions a Rússia i 300.000 milions de reserves del seu banc central congelades. com a arma: el 2022 Occident va congelar 300.000 milions de dòlars del banc central rus i el va desconnectar del sistema de pagaments, i els Estats Units van prohibir vendre a la Xina els xips més avançats; la Xina va contestar amb les terres rares. I la quarta és la més senzilla: des del 2018 els dos partits dels Estats Units, que discrepen en gairebé tot, coincideixen a mantenir els aranzels a la Xina, i cap dels dos no defensa el que Clinton havia dit el 2000. La globalització no s’ha acabat, el comerç mundial és més gran que mai en dòlars, però ha deixat de ser l’objectiu: el país que la va dissenyar la tracta des del 2018 com una amenaça, i el que el 2000 era «obrir» el 2025 és «protegir».

El retorn de l’Estat

Durant trenta anys la regla era que l’Estat no triava guanyadors: no subvencionava, no protegia, no prohibia. Des del 2020 fa les tres coses. Els Estats Units han gastat des del 2021 més de 400.000 milions en política industrialpolítica industrialIntervenció de l'Estat per decidir quins sectors han de créixer al país (xips, bateries, energia, defensa) amb subvencions, contractes públics i aranzels; era la norma fins als anys setanta, es va abandonar amb el Consens de Washington i ha tornat des del 2020 amb un nom nou als Estats Units, «política industrial», i a Europa, «autonomia estratègica». per fer xips, bateries i panells a casa, la Unió Europea va emetre per primera vegada deute comú, 750.000 milions, per sortir de la pandèmia, i el 2024 l’informe Draghi li deia que en calien 800.000 cada any per no quedar-se enrere. I l’Estat torna també a l’altre front, el de les plataformes: la Unió Europea va aprovar el 2016 el reglament de dades que t’obliga a acceptar les galetes, el 2022 la Llei de Mercats DigitalsLlei de Mercats DigitalsReglament de la Unió Europea del 2022, aplicat des del 2024, que imposa obligacions a les plataformes més grans («guardians d'accés»: Alphabet, Amazon, Apple, ByteDance, Meta, Microsoft, Booking): no afavorir els productes propis, deixar desinstal·lar les aplicacions, no creuar dades sense permís; les multes arriben al 10 % de la facturació mundial. i la de serveis digitals, i ha multat Google amb més de 11.000 milions d’euros des del 2017 i Apple i Meta el 2025 amb les primeres multes de la llei nova; el 2024 va aprovar la directiva que presumeix que el rider és un treballador, i els Estats Units, que havien deixat fer durant vint anys, tenen des del 2024 dues sentències que diuen que Google és un monopoli. Les plataformes hi contesten amb la mida: Apple va trigar un any a complir, Meta va cobrar per no fer servir les dades, i el 2025 el govern nord-americà va posar els aranzels a Europa sobre la taula per protegir les seves empreses de les lleis europees. L’Estat ha tornat a les dues bandes alhora, a protegir la seva indústria dels altres Estats i a governar unes empreses que valen més que ell, i el que la sessió no pot dir és qui guanya, perquè l’única cosa segura del 2025 és que la partida entre els Estats i les plataformes s’està jugant.

Ahir i avui

El 1989 Fukuyama va escriure que la història s’havia acabat perquè ja no quedava cap rival al model liberal-capitalista (sessió 2); el 2000 Clinton va apostar que el comerç obert faria el món ric i lliure (sessió 3); el 2008 la factura va arribar (sessió 8); i el 2025 el país que havia fet l’aposta declara una emergència nacional per desfer-la, la Xina defensa el lliure comerç a Davos i la Unió Europea és l’única de les tres que encara escriu lleis en comptes d’aranzels, amb un mercat gran i sense cap de les set empreses. El 2026 el Tribunal Suprem dels Estats Units va dir que la llei d’emergències no servia per posar aranzels, i el govern els va tornar a posar amb una altra llei: la desglobalització no depèn d’una firma. La «fi de la història» va durar del 1989 al 2008: la càpsula acaba on va començar, amb la pregunta de qui mana en l’economia global, i la resposta del 2025 és que ho discuteixen tres Estats i set empreses, i que nosaltres, els que hi posem les dades i hi comprem, som el que es disputen; la càpsula 12 explica com aquesta disputa ha arribat a les urnes.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: capitalisme de plataforma, l'economia en què les empreses més grans són intermediàries (l'aplicació) i cobren per l'accés i per les dades; monopoli, una sola empresa que controla un mercat; aranzel, l'impost a la duana sobre el que entra, que paga l'importador; reshoring, el retorn de la producció al país; sancions, la prohibició de comerciar o pagar amb un país o una empresa; política industrial, l'Estat que decideix quins sectors han de créixer; desglobalització, el retrocés del comerç i la inversió entre països des del 2008; guardians d'accés, les set plataformes que la llei europea del 2022 obliga a més.
• · Les set (2025): Apple, Microsoft, Nvidia, Alphabet (Google), Amazon, Meta i Tesla, prop de 20 bilions de dòlars en borsa juntes, més que totes les empreses cotitzades d'Europa; Nvidia, la primera empresa de la història en passar dels 4 bilions (juliol del 2025). Ingressos per publicitat del 2024: Alphabet 265.000 milions, Meta 160.000 (informes anuals). Google fa el 90 % de les cerques del món; Amazon, el 40 % del comerç en línia dels Estats Units. Sentències: 5 d'agost del 2024, el jutge Mehta (Washington) declara Google monopoli de les cerques; 17 d'abril del 2025, la jutgessa Brinkema (Virgínia), monopoli de la publicitat. El 2000 les deu empreses més valuoses del món eren General Electric, Cisco, Exxon, Microsoft, Intel, NTT, Walmart, Nokia, Pfizer i Deutsche Telekom; el 2025, set de deu són de la primera línia d'aquesta Fitxa.
• · Els aranzels amb dates: 2016, l'aranzel mitjà dels Estats Units sobre tot el que importa, 1,5 % (gràfic del cos); juliol del 2018, primers aranzels a la Xina (fins a 360.000 milions de productes), mantinguts pel govern següent; 2 d'abril del 2025, el document de L'Arxiu (10 % de base, 20 % a la Unió Europea, 34 % a la Xina), i el 9 d'abril la Xina al 145 %; 12 de maig, Ginebra, la Xina baixa al 30 %; 28 de maig, el Tribunal de Comerç Internacional els declara il·legals; 27 de juliol, acord amb la Unió Europea al 15 %; agost del 2025, aranzel mitjà efectiu del 17 %, el més alt des del 1935 (Yale Budget Lab), cost estimat per família de 2.400 dòlars l'any; febrer del 2026, el Tribunal Suprem confirma que la llei d'emergències no autoritza aranzels, i el govern els torna a posar amb la llei de comerç del 1974 (un 10 % durant cent cinquanta dies, fins al juliol del 2026).
• · L'Estat torna: llei dels xips dels Estats Units (agost del 2022), 52.000 milions de dòlars públics, TSMC a Arizona (165.000 milions d'inversió anunciada el 2025); llei de reducció de la inflació (agost del 2022), uns 370.000 milions en subvencions a l'energia neta; despesa en construcció de fàbriques als Estats Units, del 80.000 milions l'any del 2021 a més de 230.000 el 2024 (Oficina del Cens); llei europea dels xips (2023), 43.000 milions d'euros; Next Generation EU (2020), 750.000 milions d'euros de deute comú, el primer; informe Draghi (setembre del 2024), 800.000 milions l'any que faltarien. Sancions a Rússia des del 2022: més de 20.000 (la xifra més alta contra cap país), 300.000 milions de dòlars del banc central congelats, els bancs fora del sistema de pagaments SWIFT; octubre del 2022, prohibició de vendre xips avançats a la Xina; abril del 2025, la Xina restringeix les terres rares.
• · L'Estat i les plataformes: reglament europeu de protecció de dades (2016, aplicat el 2018), multes fins al 4 % de la facturació; Llei de Mercats Digitals i Llei de Serveis Digitals (2022, aplicades el 2024), multes fins al 10 %; multes de la Comissió a Google: 2.420 milions (2017), 4.340 (2018; el Tribunal General la va rebaixar a 4.125 el 2022), 1.490 (2019; anul·lada pel Tribunal General el 2024), 2.950 (setembre del 2025), més d'11.000 imposats en total; primeres multes de la llei nova, abril del 2025: Apple 500 milions, Meta 200; directiva europea del treball en plataformes (octubre del 2024): el rider es presumeix treballador; Estats Units, cap llei nova sobre plataformes des del 1996, dues sentències des del 2024. El 1989 Fukuyama escriu «La fi de la història?»; el 2000 Clinton fa l'aposta (sessió 3); el 2008 la factura (sessió 8); el 2017 Xi defensa el lliure comerç a Davos (sessió 7); el 2025 el país de l'aposta declara l'emergència.
• · La imatge del cos: l'aranzel mitjà dels Estats Units del 1821 al 2016 (línia taronja sobre els productes gravats, línia blava sobre tot el que entra), amb dades de l'Oficina del Cens i la Comissió de Comerç Internacional. La capçalera: el jardí de les Roses de la Casa Blanca el 2 d'abril del 2025, fotografia oficial.

4. 📜 L'Arxiu Ordre executiva 14257, «Regulació de les importacions amb un aranzel recíproc per corregir les pràctiques comercials que contribueixen als grans i persistents dèficits comercials anuals de béns dels Estats Units» ▶

Font primària per investigar.

1. Ordre executiva 14257, «Regulació de les importacions amb un aranzel recíproc per corregir les pràctiques comercials que contribueixen als grans i persistents dèficits comercials anuals de béns dels Estats Units»

   Donald J. Trump, president dels Estats Units, signada al jardí de les Roses de la Casa Blanca el 2 d'abril del 2025 i publicada al Registre Federal el 7 d'abril · 2 d'abril de 2025

   «Els grans i persistents dèficits comercials anuals de béns dels Estats Units han portat al buidatge de la nostra base industrial; han impedit la nostra capacitat d'ampliar la producció avançada al país; han soscavat cadenes de subministrament crítiques; i han fet que la nostra base industrial de defensa depengui d'adversaris estrangers. […] Del 1997 al 2024, els Estats Units van perdre al voltant de cinc milions de llocs de treball industrials i van experimentar una de les caigudes més grans de l'ocupació industrial de la història.»

   Una ordre executiva és una ordre del president a la seva pròpia administració, sense passar pel Congrés, i aquesta va posar un aranzel a tots els països del món. El que uneix el diagnòstic amb l'ordre és la declaració d'una emergència nacional: la llei d'emergències econòmiques del 1977 permet al president actuar sol davant d'una amenaça exterior, i cap president no l'havia fet servir mai per posar aranzels. La xifra de feines perdudes és oficial i certa; el text no diu que l'aranzel el paga l'importador nord-americà, ni que aquelles feines es van perdre després que la Xina entrés a l'OMC amb el vot dels Estats Units (sessió 3). El maig del 2025 el Tribunal de Comerç Internacional va dir que aquella llei no autoritzava els aranzels, i el febrer del 2026 el Tribunal Suprem ho va confirmar.

   ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Large and persistent annual U.S. goods trade deficits have led to the hollowing out of our manufacturing base; inhibited our ability to scale advanced domestic manufacturing capacity; undermined critical supply chains; and rendered our defense-industrial base dependent on foreign adversaries.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos segles d'aranzels i una línia que cal allargar.

Mira el gràfic de l'aranzel mitjà dels Estats Units i llegeix-ne el peu. Copia què mesura la línia blava i apunta tres valors amb el seu any: el pic, l'últim del gràfic i el de l'agost del 2025, que és a la tercera línia de la Fitxa. Afegeix aquest últim punt al gràfic, a la dreta.

Què mesura la línia blava, tres valors amb el seu any i el punt del 2025 afegit al gràfic.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «La línia blava mesura…». El pic té nom de llei al peu; el valor del 2025 no és al gràfic: és a la Fitxa, i l'has de posar tu.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'ordre 14257 amb lupa: un diagnòstic que és una ordre.

Llegeix l'ordre executiva de L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: quantes feines industrials diu que es van perdre, i entre quins anys? PARER: quina creu el president que n'és la causa? SENYAL: quina expressió de la cita ho delata?

El comentari en tres passos, amb l'expressió copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Comença així: «L'ordre diu que…», «El president creu que la causa és…», «Ho delata l'expressió…». El FET és a l'última frase de la cita; el PARER, a la primera.

3. 🔍 Investigar · vertader o fals justificat CE6 · Sistemes econòmics 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre qui mana el 2025.

Copia aquestes quatre afirmacions i, per a cada una, escriu V o F i una frase que ho justifiqui amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Google i Meta guanyen diners venent el cercador i les xarxes. (2) L'aranzel el paga el país estranger. (3) TSMC fa xips a Arizona per una subvenció, no per un aranzel. (4) El comerç mundial en dòlars és més petit que el 2008.

Quatre respostes (V o F), cadascuna amb la seva justificació en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Una afirmació certa a mitges és falsa. Comença cada justificació així: «És fals, perquè…» o «És cert: …». Google i Meta són a la segona línia de la Fitxa; TSMC, a la quarta; el comerç, a la Marca verda de la secció «La globalització recula».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. ✍️ Explicar · taula de classificació CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos moviments alhora: la taula de qui fa què.

Fes una taula de dues columnes, «Les plataformes s'imposen» i «L'Estat torna», i classifica-hi aquests vuit fets de la Fitxa, cadascun amb la seva data: la sentència Mehta, la llei dels xips, les terres rares restringides, la directiva dels riders, Nvidia als 4 bilions, els aranzels del 2 d'abril, les multes a Apple i Meta, i Next Generation EU. Marca amb un asterisc un fet d'una columna que respon a un de l'altra.

La taula de dues columnes amb els vuit fets datats i un asterisc justificat en una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: L'asterisc va on un fet és la resposta a un altre: mira qui actua i contra qui. «Mentre que» t'ajuda a justificar-lo.

5. 🌍 Participar · desmentit CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmentit: «la globalització s'ha acabat».

Un titular d'abril del 2025 deia: «Amb els aranzels, la globalització s'ha acabat: el món torna al 1930». Escriu-ne un desmentit com els d'una secció de verificació: què hi ha de cert (l'aranzel mitjà del 2025 i des de quan no n'hi havia un de tan alt), què hi ha d'exagerat (compara'l amb el pic del 1932 al gràfic) i un veredicte d'una paraula: cert, enganyós o fals. Fes servir el terme «desglobalització».

El desmentit: el que hi ha de cert, el que és exagerat i el veredicte (90-125 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit no és dir «fals»: és dir on comença l'exageració, amb la dada al costat. «És cert que» i «ara bé» separen les dues parts.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els aranzels protegeixen els treballadors».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que els aranzels protegeixen els treballadors, desmunta-ho amb dues dades del text (les rentadores i l'acer) i digues què hi ha de cert. Fes servir el terme «importador».

L'explicació del tòpic, les dues dades i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi ha un problema?, i l'aranzel el resol? Connectors: «és cert que», «ara bé», «per tant».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · Exposició transversal CE7 · Processos contemporanis 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Exposició transversal: qui mana en l'economia global?

Respon la pregunta de la càpsula com a la PAU: qui mana en l'economia global el 2025, i és el mateix que el 2000? Defensa una tesi amb tres proves de tres sessions diferents, cadascuna amb el document de L'Arxiu d'aquella sessió citat pel nom. Reconeix l'objecció més forta i respon-la, i conclou què queda de la fi de la història. Fes servir el terme «política industrial».

L'exposició: tesi, tres proves de tres sessions amb el document citat, l'objecció amb la resposta i la conclusió (125-200 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Cada prova ha de dir què aporta a la tesi que les altres dues no aporten. La tesi no pot ser «tots una mica».

8. 🌍 Participar · rellevància històrica CE7 · Processos contemporanis 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Tres fets per al llibre del 2075.

Tria els tres fets de les nou sessions que han de sortir al llibre d'història del 2075 sobre l'economia global entre el 1989 i el 2025, i justifica cada tria amb la seva data i una raó: què va canviar, per a quanta gent i si encara canvia coses avui. Després digues quin fet famós deixes fora, i per què.

Els tres fets amb data i raó, en dues frases cadascun, i el fet famós descartat amb el motiu.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: La rellevància no és la fama: és quanta gent hi va canviar de vida i durant quant de temps.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: qui guanya la partida.

La segona línia de la Fitxa diu quines eren les deu empreses més valuoses del món el 2000 i que el 2025 set de deu eren plataformes. Pensa en les aplicacions que fas servir cada dia i en les dades que els dones. Argumenta si la partida entre els Estats i les plataformes que la lectura deixa oberta la guanya algú, qui, i amb quina prova de la Fitxa. Fes servir el terme «guardians d'accés».

L'argumentació sobre qui guanya la partida, amb una prova de la Fitxa i una de la teva experiència (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què compta com a guanyar: una multa pagada, una llei, o el que fas tu cada dia amb el mòbil.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 2025 l'economia global té dos amos que es discuteixen. D'una banda, les plataformes: set empreses nord-americanes que valen prop de 20 bilions de dòlars, més que totes les borses d'Europa, que cobren per un recurs que els donem gratis, les dades, i que són alhora el mercat i el venedor més gran del mercat; el 2024 un jutge federal va escriure que Google és un monopoli. De l'altra, els Estats, que després de trenta anys de no triar guanyadors tornen per les dues bandes: contra els altres Estats, amb els aranzels del 2018 i del 2 d'abril del 2025 (el més alt des del 1935, declarat il·legal pels tribunals i tornat a posar amb una altra llei), el reshoring per subvenció (52.000 milions als xips), les sancions com a arma (300.000 milions russos congelats) i la política industrial; i contra les plataformes, amb el reglament de dades, la Llei de Mercats Digitals, més d'11.000 milions de multes a Google i la directiva dels riders. La globalització no s'ha acabat, però des del 2008 ha deixat de créixer i des del 2018 el país que la va dissenyar la tracta com una amenaça. La «fi de la història» va durar del 1989 al 2008: la càpsula acaba on va començar, amb la pregunta de qui mana, i la resposta és que ho discuteixen tres Estats i set empreses, i que nosaltres som el que es disputen.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el capitalisme de plataforma tendeix al monopoli?

   A. Perquè la llei Sherman del 1890 protegeix l'empresa que arriba primer a un mercat nou B. Perquè les plataformes tenen fàbriques pròpies i poden vendre més barat que ningú C. Perquè tothom va on és tothom, i la plataforma que arriba primer s'ho queda tot D. Perquè els Estats les subvencionen com a indústria estratègica, igual que els xips

2. 2. Què va fer l'ordre executiva 14257, signada pel president dels Estats Units el 2 d'abril del 2025, i què en van dir els tribunals?

   A. Va abaixar els aranzels per tornar a les regles de l'OMC, i els tribunals la van avalar B. Va posar un aranzel a tots els països per emergència, i els tribunals van dir que no s'hi valia C. Va aplicar la Llei de Mercats Digitals a Google, i el jutge Mehta la va confirmar D. Va posar aranzels només a la Xina amb el vot del Congrés, i els tribunals no s'hi van ficar

3. 3. Per què la lectura diu que la «fi de la història» va durar del 1989 al 2008?

   A. Perquè el 2008 Fukuyama va retirar la seva tesi i va reconèixer la Xina com a rival B. Perquè el 2008 la Xina va entrar a l'OMC i hi va imposar el seu capitalisme d'Estat C. Perquè el 2008 el comerç mundial es va aturar i des d'aleshores s'ha encongit en dòlars D. Perquè el 2008 la globalització va deixar de créixer i el model va trobar el seu límit

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si les set empreses valen més que els Estats que les han de regular i els Estats tenen l'única cosa que les set no tenen, la llei, qui creus que manarà el 2050, i què hauria de passar perquè fóssim nosaltres?