Sessió 3. La globalització econòmica dels anys 90

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La globalització dels noranta va ser una aposta d’Occident, no una llei de la natura: obrir el comerç, deslocalitzar les fàbriques i alliberar els capitals, la Xina inclosa, amb la convicció que el mercat faria el món ric i, un cop ric, democràtic; va doblar el comerç mundial i va treure de la pobresa mil milions de persones, i el desenllaç, qui hi va guanyar i qui hi va perdre, és el que la resta de la càpsula explica.

L’aposta

El 1989 havia deixat un sol model i una convicció: si el mercat havia guanyat, calia estendre’l. La convicció tenia una segona part, i la diu el document de L’Arxiu amb la veu de Bill Clinton el 2000: obrir el comerç amb la Xina no era només vendre-hi productes, era exportar-hi «un dels valors més estimats de la democràcia, la llibertat econòmica», i la llibertat econòmica portaria l’altra. L’aposta d’Occident tenia tres peces. La primera, les regles: el 1995 va néixer l’OMCOMCOrganització Mundial del Comerç, creada l'1 de gener del 1995 a Marràqueix com a successora del GATT: fixa les regles del comerç mundial, rebaixa aranzels i té un tribunal per resoldre disputes; 166 membres el 2024., amb un tribunal per resoldre disputes i la promesa de rebaixar els aranzels a tothom; el 1994 els Estats Units, el Canadà i Mèxic havien creat el TLCAN, i Europa preparava l’euro. La segona, la mà d’obra: les fàbriques d’Occident van començar a marxar cap a on els sous eren vint vegades més baixos, primer Mèxic i el sud-est asiàtic, després la Xina, que va entrar a l’OMC el desembre del 2001 amb el vot del Congrés que Clinton demanava. La tercera, els capitals: els diners van deixar de tenir fronteres i van poder anar en un segon d’una borsa a l’altra. I al fons, Internet i el contenidor, que feien que enviar un correu o un frigorífic a l’altra banda del món costés gairebé res. L’aposta era política abans que econòmica: Clinton no deia que la Xina es faria rica, deia que es faria lliure, i és aquesta segona meitat la que va fallar.

La fase global

A la sessió 1 vas veure les cinc fases del capitalisme. La dels noranta és la fase globalfase globalFase del capitalisme (des dels anys noranta) en què el mercat es fa planetari: cadenes de producció repartides entre continents, capitals sense fronteres i unes regles comunes (l'OMC); el capital principal és la xarxa logística i financera., i el que la distingeix és la cadena de valor globalcadena de valor globalRepartiment de la producció d'un sol producte entre molts països: el disseny en un, els components en tres, el muntatge en un altre i la venda a tot arreu; l'iPhone té peces de quaranta-tres països.: un producte ja no es fabrica en un lloc, es fabrica en deu. La deslocalitzaciódeslocalitzacióTrasllat de fàbriques i feines d'un país a un altre on els costos (sobretot els salaris) són més baixos; des dels noranta, d'Europa i els Estats Units cap a l'Àsia, l'Europa de l'Est i Mèxic. va buidar les regions industrials d’Occident: els Estats Units van perdre un terç dels llocs de treball a les fàbriques entre el 2000 i el 2010, i a Catalunya el tèxtil va passar de més de cent mil treballadors a uns trenta mil. El contenidor, inventat el 1956, va fer que el transport fos una part negligible del preu; Internet va permetre dirigir des de Califòrnia una fàbrica de Shenzhen. I la liberalització financeraliberalització financeraEliminació dels controls sobre el moviment de diners entre països, generalitzada als anys noranta; permet invertir en qualsevol borsa del món a l'instant i també retirar-ne els diners en un dia, com a la crisi asiàtica del 1997. va fer que els diners corressin més que les mercaderies: el 1997 van sortir de Tailàndia, Indonèsia i Corea en unes setmanes i van enfonsar tres economies que semblaven miracles. La fase global no és només que hi hagi més comerç: és que cap producte ni cap diner no té ja un sol país, i per això cap govern no els pot governar sol.

El mapa de la fase global

El mapa que en va sortir és el del centre i la perifèria de la sessió 1 redibuixat en deu anys. A Mèxic, després del TLCAN, van néixer les maquiles, fàbriques a tocar de la frontera que muntaven per als Estats Units amb sous de dos dòlars l’hora; a Bangladesh, el tèxtil que abans es cosia a Terrassa o a Manchester va donar feina a quatre milions de dones per un sou de trenta euros al mes; a l’Índia, Bangalore va començar a atendre per telèfon els clients dels bancs de Londres. La Xina va ser la peça gran: entre el 1990 i el 2008 les seves exportacions es van multiplicar per vint i van fer d’un país agrícola la fàbrica de tot el que es ven a Occident. I Espanya va entrar a la fase global per la porta europea: l’euro del 1999, els fons de la Unió, els capitals que arribaven sense fronteres i que van acabar en totxos, com veuràs a la sessió 8. Cap d’aquestes peces no va decidir el seu lloc al mapa: el va decidir on eren els sous més baixos i els capitals més lliures. La deslocalització no va moure la riquesa d’un país a un altre: va moure les fàbriques cap a la perifèria i els beneficis cap al centre, i entremig va deixar una semiperifèria nova, l’Àsia, que és la que ha canviat el mapa.

Qui hi va guanyar

Trenta anys després, els economistes tenen la resposta i és incòmoda per a tothom. La globalització va treure de la pobresa extrema més de mil milions de persones, gairebé totes a l’Àsia, i sobretot a la Xina: el 1990 hi vivien en pobresa extrema dos de cada tres xinesos; el 2015, gairebé cap. Les classes mitjanes de l’Àsia van doblar els ingressos. També hi va guanyar l’1 % més ric del món, els propietaris de les empreses que produïen a l’Àsia i venien a Occident. I qui no hi va guanyar res van ser les classes mitjanes i treballadores d’Occident, les que tenien les fàbriques que van marxar: el gràfic que ho mostra, el de l’economista Branko Milanović, té forma d’elefant, amb el llom a l’Àsia, la trompa a l’1 % i el clot entre tots dos a Detroit, a Sheffield i a Sabadell. L’aposta va fer ric el món tal com prometia, i va fer que els que hi perdien fossin els votants de qui l’havia fet: aquest clot de l’elefant és el que la sessió 8 explicarà com a esquerda del model.

Ahir i avui

I la segona meitat de l’aposta, la que Clinton deia a L’Arxiu? La Xina va entrar a l’OMC, es va fer la fàbrica del món i la segona economia del planeta, i el partit comunista continua governant sol: la llibertat econòmica no va portar l’altra. La sessió 7 ho explica. El 2000 la pregunta era si el comerç faria la Xina com Occident; el 2025 és si Occident pot viure sense la Xina, i el gir d’una pregunta a l’altra és el resultat de l’aposta dels noranta.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: OMC, l'Organització Mundial del Comerç (1 de gener del 1995, Marràqueix), successora del GATT, amb regles comunes i un tribunal de disputes, 166 membres; fase global, la fase del capitalisme dels noranta en què el mercat es fa planetari; cadena de valor global, la producció d'un sol producte repartida entre molts països; deslocalització, el trasllat de fàbriques cap a on els sous són més baixos; liberalització financera, la fi dels controls sobre el moviment de capitals entre països; índex d'obertura comercial, la suma d'exportacions i importacions dividida pel PIB; maquila, la fàbrica de muntatge per a l'exportació a la frontera nord de Mèxic.
• · Les decisions amb data: 1 de gener del 1994, el TLCAN (els Estats Units, el Canadà i Mèxic); 15 d'abril del 1994, l'acord de Marràqueix; 1 de gener del 1995, l'OMC; 1997, la crisi asiàtica (Tailàndia, Indonèsia, Corea: els capitals surten en setmanes); 1 de gener del 1999, l'euro; 8 de març del 2000, el discurs de Clinton; 24 de maig del 2000, el Congrés aprova les relacions comercials permanents amb la Xina (237-197); 11 de desembre del 2001, la Xina entra a l'OMC; 2008, el màxim del comerç mundial (61 % del PIB).
• · El gràfic del cos (el Banc Mundial via Our World in Data): el comerç com a percentatge del PIB mundial, 25 % el 1970, 38 % el 1990, 61 % el 2008, 52 % el 2009, 60 % el 2011, 52 % el 2020, 62 % el 2022. La Xina: exportacions de 62.000 milions de dòlars el 1990 i 1,43 bilions el 2008 (per vint-i-tres); segona economia del món el 2010. Les fàbriques d'Occident: els Estats Units passen de 17,3 milions de llocs de treball industrials el 2000 a 11,5 el 2010; el «xoc xinès» (Autor, Dorn i Hanson): entre un i dos milions i mig de feines perdudes als Estats Units per les importacions xineses entre el 1999 i el 2011. Catalunya: el tèxtil, de més de cent mil treballadors als anys vuitanta a uns trenta mil el 2015.
• · L'elefant de Milanović (ingressos reals per percentil de la població mundial, 1988-2008): les classes mitjanes de l'Àsia (el llom), més del 60 % de guany; l'1 % més ric del món (la trompa), més del 60 %; les classes mitjanes i treballadores d'Occident (el clot, entre el percentil 75 i el 90), gairebé zero. La pobresa extrema al món (menys de 2,15 dòlars al dia): 1.900 milions de persones el 1990 (el 38 % del planeta), 736 milions el 2015 (el 10 %); a la Xina, del 66 % de la població el 1990 a menys de l'1 % el 2015; a l'Àfrica subsahariana, del 55 % al 41 %. Bangladesh: quatre milions de treballadors del tèxtil, el 80 % dones, salari mínim d'uns 30 euros al mes el 2010.
• · L'aposta i el desenllaç: la Xina, la fàbrica del món i la segona economia des del 2010, governada pel mateix partit; els Estats Units, guerra comercial contra la Xina des del 2018 i aranzels generals el 2025 (sessió 9); l'OMC, amb el tribunal d'apel·lació bloquejat pels Estats Units des del 2019; el comerç mundial, sense créixer com a part del PIB des del 2008. El contenidor: inventat per Malcom McLean el 1956; el 2023, uns 850 milions de contenidors moguts pels ports del món.
• · La imatge del cos: el gràfic del comerç com a percentatge del PIB mundial del 1970 al 2022 (Our World in Data, Banc Mundial). La capçalera: els contenidors apilats de la Maasvlakte, al port de Rotterdam, el març del 2014.

4. 📜 L'Arxiu Discurs a l'Escola d'Estudis Internacionals Avançats Paul H. Nitze (Universitat Johns Hopkins) sobre l'entrada de la Xina a l'OMC ▶

Font primària per investigar.

1. Discurs a l'Escola d'Estudis Internacionals Avançats Paul H. Nitze (Universitat Johns Hopkins) sobre l'entrada de la Xina a l'OMC

   Bill Clinton, president dels Estats Units, dos mesos abans de la votació del Congrés sobre les relacions comercials normals permanents amb la Xina · 8 de març de 2000

   «En entrar a l'OMC, la Xina no accepta simplement importar més dels nostres productes; accepta importar un dels valors més estimats de la democràcia, la llibertat econòmica. Com més liberalitzi la seva economia, més plenament alliberarà el potencial del seu poble: la seva iniciativa, la seva imaginació, el seu notable esperit d'empresa. I quan els individus tenen el poder no només de somiar sinó de fer realitat els seus somnis, exigeixen tenir-hi més veu.»

   Clinton necessita que el Congrés doni a la Xina l'estatus comercial permanent que li obrirà l'OMC: els sindicats i part del seu partit hi són en contra per les fàbriques que marxaran, i les grans empreses, a favor. El seu argument va més enllà del comerç: en fer-se rica, la Xina es farà lliure, i el comerç serà una eina de canvi polític. És l'aposta d'Occident. Els treballadors nord-americans que perdran la feina gairebé no hi surten, i els xinesos que la guanyaran, gens. El Congrés va votar que sí el 24 de maig del 2000 (237 vots contra 197), la Xina va entrar a l'OMC l'11 de desembre del 2001 i el partit comunista continua governant sol; el 2018, els Estats Units van començar una guerra comercial contra la Xina.

   ↗ Llegir l'original a presidency.ucsb.edu Traducció de l'anglès · original: «By joining the WTO, China is not simply agreeing to import more of our products; it is agreeing to import one of democracy's most cherished values, economic freedom.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

D'un terç a dos terços: llegir l'obertura comercial.

Mira el gràfic de l'obertura comercial i llegeix-ne el peu. Copia què mesura la línia i apunta'n cinc valors amb el seu any, de la tercera línia de la Fitxa: el primer, el del 1990, el màxim, la caiguda de la crisi i l'últim. Marca el tram que puja més de pressa i escriu-hi al costat dues decisions de la segona línia que hi caben.

Què mesura l'índex, els cinc valors amb el seu any i el tram més ràpid, amb dues decisions escrites al costat en una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «La línia mesura…». Els valors són a la tercera línia de la Fitxa; les decisions, a la segona: busca'n dues que tinguin la data dins del tram que has marcat.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Clinton amb lupa: importar la llibertat.

Llegeix el discurs de Clinton a L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: què diu que accepta la Xina en entrar a l'OMC? PARER: què espera Clinton que passi a la Xina quan s'enriqueixi? SENYAL: quina paraula de la cita ho delata?

El comentari en tres passos, amb la paraula copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Comença així: «Clinton diu que la Xina…», «Espera que…», «Ho delata la paraula…». El FET és a la primera frase de la cita; el PARER, a l'última: fixa't en què diu que exigeixen els individus.

3. ✍️ Explicar · taula de classificació CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Guanyadors i perdedors: la taula de l'elefant.

Fes una taula de dues columnes, «hi guanya» i «hi perd», i classifica-hi aquests cinc personatges de la fase global, cadascun amb la dada de la tercera o la quarta línia de la Fitxa que ho prova: una obrera tèxtil de Bangladesh, un obrer industrial de Detroit, una família de Shenzhen, un accionista d'Apple i una teixidora de Terrassa. Si algun va a les dues columnes, digues per què.

La taula de dues columnes amb els cinc personatges, cadascun amb la seva dada, i una frase sobre el cas dubtós.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: L'elefant de Milanović és a la quarta línia: el llom, la trompa i el clot. Per al cas dubtós, comença així: «… va a les dues columnes perquè…».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🔍 Investigar · intrús justificat CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Sis peces de la globalització: una no és una decisió.

D'aquestes sis peces de la fase global, cinc són decisions de governs i una és una tecnologia: el TLCAN, l'OMC, el contenidor, la liberalització dels capitals, l'euro i la votació del Congrés sobre la Xina. Digues quina és la intrusa i justifica-ho amb el que tenen les altres cinc i ella no. Després, explica per què el Desmuntant diu que la tecnologia va fer possible la globalització i els governs la van fer.

La intrusa, la justificació en dues frases i una frase que lligui la tecnologia amb les decisions.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: No n'hi ha prou amb dir que és un invent: digues què tenen les altres cinc (una signatura, una data) que la intrusa no té.

5. 🔍 Investigar · contrast amb el present CE4 · Organització social 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

2000 i 2025: què esperava Clinton i què ha passat.

A L'Arxiu, Clinton deia el 2000 que la Xina, en obrir-se al comerç, importaria la llibertat. Separa primer a la seva cita el FET (què accepta la Xina), el PARER (què n'espera ell) i el SENYAL (la paraula que ho delata). Després, amb la cinquena línia de la Fitxa, contrasta-ho amb el 2025: una continuïtat i un canvi, cadascun amb una dada o una data. Conclou quina meitat de l'aposta s'ha complert. Fes servir el terme «guerra comercial».

El contrast: fet, parer i senyal de Clinton, una continuïtat i un canvi amb dada, i la conclusió (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: L'aposta tenia dues meitats, l'econòmica i la política: la conclusió ha de parlar de totes dues. «En canvi» i «tanmateix» separen el que es manté del que no.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la globalització és natural i imparable».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que la globalització és natural i imparable, desmunta-ho amb tres decisions datades de la segona línia de la Fitxa i digues què demostra el que va passar amb el comerç mundial entre el 1914 i el 1945. Fes servir el terme «aranzel».

L'explicació del tòpic, les tres decisions datades i el que demostra el període 1914-1945 (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: la tecnologia ho fa possible?, i algú ho va decidir? Connectors: «és cert que», «tanmateix», «per tant».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. ✍️ Explicar · titular periodístic CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars de l'11 de desembre del 2001.

Escriu tres titulars de deu paraules exactes sobre l'entrada de la Xina a l'OMC, l'11 de desembre del 2001, tal com haurien sortit a tres diaris: un d'econòmic de Nova York, un de sindical de Detroit i el del partit a Pequín. Cada un diu el mateix fet i el llegeix diferent, amb una dada que aquell dia ja se sabia (segona o tercera línia de la Fitxa). Sota, digues quin dels tres ha envellit pitjor.

Tres titulars de deu paraules exactes, cadascun amb el nom del diari, i una frase sobre el que ha envellit pitjor.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Compta les paraules. Per saber quin ha envellit pitjor, llegeix la cinquena línia de la Fitxa.

8. 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Nota d'una assessora del Congrés, maig del 2000.

Ets assessor o assessora d'un diputat del Congrés dels Estats Units que el 24 de maig del 2000 ha de votar si dona a la Xina l'estatus comercial permanent. Escriu-li una nota que li recomani un vot i l'argumenti, encastant-hi amb sentit aquests cinc termes: «OMC», «deslocalització», «liberalització financera», «cadena de valor global» i «llibertat econòmica». Només pots fer servir el que se sabia el maig del 2000, i has de dir quin risc assumeixes.

La nota datada amb el vot recomanat, els cinc termes encastats i el risc (125-200 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Un terme encastat no es pot treure de la frase sense que la frase canviï. El discurs de Clinton, les maquiles del TLCAN i la crisi asiàtica del 1997 ja es coneixien.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: l'etiqueta de la teva roba.

Mira l'etiqueta d'una peça de roba que portis: on s'ha fet? Amb el que ja saps i la quarta línia de la Fitxa (el salari de Bangladesh i l'elefant de Milanović), situa-hi tres persones: tu quan la compres, qui l'ha cosida i qui és propietari de la marca. Argumenta a quina part de l'elefant és cadascuna i qui hi guanya més. Fes servir el terme «cadena de valor global».

L'argumentació amb la teva peça de roba: on s'ha fet, les tres persones situades a l'elefant i qui hi guanya més (80-100 paraules).

💡 Pista: Si l'etiqueta no diu on s'ha cosit, tria una peça que ho digui.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

Als anys noranta Occident va fer una aposta amb tres peces: unes regles comunes (l'OMC del 1995, el TLCAN, l'euro), la deslocalització de les fàbriques cap a on els sous eren vint vegades més baixos (Mèxic, l'Àsia, la Xina, que va entrar a l'OMC el 2001 amb el vot del Congrés que Clinton demanava) i la liberalització dels capitals, amb Internet i el contenidor al fons. L'aposta era política: Clinton deia que la Xina, en fer-se rica, es faria lliure. Va ser la fase global del capitalisme: el comerç va passar del 38 % del PIB mundial el 1990 al 61 % el 2008, els productes van deixar de tenir un sol país (la cadena de valor global) i el mapa del centre i la perifèria es va redibuixar amb maquiles, tèxtil a Bangladesh i la Xina com a fàbrica del món. Qui hi va guanyar ho diu l'elefant de Milanović: les classes mitjanes de l'Àsia i l'1 % més ric; qui no, les classes treballadores d'Occident. Mil milions de persones van sortir de la pobresa extrema, i la segona meitat de l'aposta, la llibertat política, no va arribar.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina era «l'aposta d'Occident» dels anys noranta amb la Xina, segons la lectura?

   A. Obrir-li el comerç, convençut que en fer-se rica la Xina també es faria lliure B. Que l'OMC li imposés un sistema de partits a canvi de deixar-la entrar el 2001 C. Vendre-hi més productes, sense esperar cap canvi en la manera de governar-se D. Rebaixar aranzels només entre democràcies i deixar la Xina fora de l'OMC

2. 2. Segons la lectura, què distingeix la fase global de les fases anteriors del capitalisme?

   A. Que el contenidor, inventat als noranta, va fer el transport una part negligible del preu B. Que el comerç va créixer sense parar des del 1970, i encara avui no ha deixat de pujar C. Que cap producte ni cap diner no té ja un sol país, i cap govern no els pot governar sol D. Que els bancs i la borsa van passar per davant del comerç com a capital principal

3. 3. Què mostra l'elefant de Milanović sobre qui va guanyar entre el 1988 i el 2008?

   A. Que les classes treballadores d'Occident i les de l'Àsia hi van guanyar gairebé el mateix B. Que hi van guanyar les classes mitjanes de l'Àsia i l'1 % més ric, i les d'Occident no C. Que l'Àfrica subsahariana és el llom de l'elefant, amb més d'un 60 % de guany D. Que l'1 % més ric hi va perdre, mentre les classes mitjanes pujaven a tot el món

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si l'aposta dels noranta va fer ric el món i va deixar enrere els votants de qui l'havia fet, era una aposta equivocada o una aposta sense pla per als que hi perdien, i qui n'hauria d'haver fet el pla?