Sessió 4. De l'euro a la crisi de l'euro: la segona fase europea

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’euro va ser la segona fase del projecte europeu: després de la pau i el mercat, una moneda per a tres-cents milions de persones que prometia estabilitat i imposava regles que cap Estat no podia canviar sol; l’ampliació a l’est va gairebé doblar els Estats de la Unió, la crisi del deute del 2010 va ensenyar què passa quan una moneda no té un govern al darrere, i el rescat de Grècia va ser la prova d’esforç que va deixar el projecte viu, però amb la pregunta oberta de qui hi mana.

Com neix una moneda

A la càpsula 8 vas deixar Europa a Maastricht, el 1992, quan el mercat únic va decidir tenir moneda única. La raó era tant política com econòmica: Alemanya s’acabava de reunificar i França volia lligar-la a Europa; el marc alemany manava de fet sobre totes les monedes del continent, i la resta preferia compartir-ne el govern abans que obeir-lo. El tractat va fixar les regles d’entrada, els criteris de Maastrichtcriteris de MaastrichtLes quatre condicions del tractat de Maastricht (1992) per adoptar l'euro: dèficit públic inferior al 3 % del PIB, deute inferior al 60 %, inflació i tipus d'interès a prop dels millors de la Unió; el Pacte d'Estabilitat del 1997 les va fer permanents., i el 1998 va néixer a Frankfurt el Banc Central EuropeuBanc Central EuropeuBanc Central Europeu (1 de juny del 1998, Frankfurt): fixa els tipus d'interès i emet l'euro per a tota la zona; és independent dels governs i el seu mandat és l'estabilitat dels preus, no l'ocupació., independent dels governs i amb un sol mandat, mantenir la inflació a ratlla. L’1 de gener del 1999 onze països van fixar per sempre el canvi de les seves monedes; l’1 de gener del 2002 els bitllets van arribar a les butxaques. Espanya hi va entrar retallant el dèficit a correcuita; Grècia hi va entrar el 2001 amb uns comptes que després es va saber que eren falsos; el Regne Unit i Dinamarca van dir que no. Una moneda única és una promesa i una renúncia alhora: promet que els preus no es dispararan i que es podrà comerciar sense canvi, i exigeix renunciar a la moneda pròpia, al banc central propi i a la possibilitat de devaluar, que era com Espanya havia sortit de totes les crisis fins al 1993.

L’ampliació: de quinze a vint-i-set

L’1 de maig del 2004 la Unió va passar de quinze Estats a vint-i-cinc en un sol dia: Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, els tres bàltics, Eslovènia, Malta i Xipre; el 2007 hi van entrar Romania i Bulgària, i el 2013 Croàcia. Era el 1989 tancat quinze anys després: els països que havien tombat el Mur entraven al club que el Mur separava. L’ampliació a l’estampliació a l’estEntrada de tretze Estats nous a la Unió Europea entre el 2004 i el 2013, deu d'ells de l'antic bloc soviètic; va augmentar un 20 % la població de la Unió i en va abaixar la renda mitjana un 13 %. va ser un èxit per als nous, que van rebre fons i inversions i van doblar la renda en quinze anys, i un vertigen per als vells: els sous polonesos eren un quart dels alemanys, les fàbriques van tornar a deslocalitzar-se, aquesta vegada a l’Europa de l’Est, i «el lampista polonès» va ser l’argument del no francès a la Constitució europea el 2005. La Unió va créixer en membres i va perdre la capacitat de decidir per unanimitat: amb vint-i-set, sempre hi ha algú que diu que no.

La prova d’esforç

L’euro va funcionar bé mentre tot pujava. Els diners alemanys anaven a comprar deute grec i totxos espanyols al mateix tipus d’interès que si fossin alemanys, perquè la moneda era la mateixa. El 2008 la crisi financera (sessió 8) va tallar el crèdit, i l’octubre del 2009 el nou govern grec va confessar que el dèficit real era del 15 % del PIB, no del 6 %. Els mercats van descobrir que un país de l’euro podia fer fallida, perquè no tenia banc central que li imprimís diners, i el tipus d’interès que pagava Grècia va passar del 5 % al 30 %. Va començar la crisi del deutecrisi del deuteCrisi del 2010-2015 en què cinc Estats de l'euro (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Xipre) van perdre l'accés als mercats i van necessitar préstecs de la Unió i de l'FMI a canvi de retallades i reformes; va posar en dubte la supervivència de la moneda.: Grècia va ser rescatada tres vegades (2010, 2012 i 2015) per la troicatroicaLa Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, que actuen junts com a prestadors dels Estats rescatats i supervisors de les seves retallades (2010-2018). a canvi de retallar pensions, sous i despesa pública, Irlanda i Portugal el 2010 i el 2011, i Espanya va rebre 41.000 milions per als seus bancs el 2012. El resultat a Grècia va ser una depressió com la del 1929: un quart del PIB perdut, un 27 % d’atur, la meitat dels joves sense feina, i el 2015 un referèndum en què el 61 % va votar no a les condicions del rescat i el govern les va acceptar igualment una setmana després. La crisi del deute va ensenyar el defecte de fàbrica de l’euro: una moneda sense govern, on cada Estat responia sol dels seus deutes, però no podia fer res del que fa un Estat amb moneda pròpia, i on el que decidia era qui prestava.

Tres paraules

L’estiu del 2012 Espanya i Itàlia pagaven el 7 % pel seu deute i l’euro semblava tenir mesos de vida. El 26 de juliol, en una conferència a Londres, el president del BCE, Mario Draghi, va dir la frase de L’Arxiu: dins del seu mandat, el BCE faria «el que calgui» per preservar l’euro, «i creieu-me, serà suficient». No va gastar ni un euro: els mercats van entendre que el banc central compraria deute sense límit si calia, i els tipus van caure. Va ser el dia que el BCE va passar de guardar la inflació a guardar la moneda, i el dia que va quedar clar qui manava a l’eurozona quan els governs no es posaven d’acord. Els governs de l’euro van discutir dos anys sense trobar la solució i un banquer no elegit la va trobar amb una frase: la moneda va sobreviure, i la pregunta de qui decideix a Europa quan hi ha una crisi va quedar contestada d’una manera que cap tractat no havia previst.

Ahir i avui

El debat que va deixar la crisi és el de la càpsula: quins objectius té l’euro (estabilitat o també ocupació), quines institucions li falten (un pressupost comú, un tresor, deute compartit) i quin futur té una moneda que ja fan servir vint-i-un Estats i que és la segona reserva del món. La pandèmia del 2020 va fer el primer pas que la crisi grega no havia fet: la Unió va emetre deute en comú per primera vegada, 750.000 milions. L’euro va sobreviure a la crisi perquè algú va decidir que era irreversible; el que encara no ha decidit ningú és qui ha de pagar la vegada següent, i mentre no es decideixi, la moneda continuarà sent una promesa amb un govern a mitges.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: criteris de Maastricht, les quatre condicions per entrar a l'euro (dèficit inferior al 3 % del PIB, deute inferior al 60 %, inflació i tipus baixos); Banc Central Europeu, el banc de Frankfurt (1998) que fixa els tipus i emet l'euro, independent dels governs, amb mandat d'estabilitat de preus; devaluació, abaixar el valor de la moneda pròpia per exportar més barat, impossible dins de l'euro; crisi del deute, la crisi del 2010-2015 en què cinc Estats van perdre l'accés als mercats; troica, la Comissió, el BCE i l'FMI com a prestadors i supervisors; prima de risc, la diferència entre el que paga un Estat pel seu deute i el que paga Alemanya; ampliació a l'est, l'entrada de tretze Estats entre el 2004 i el 2013.
• · Les dates de la moneda: 7 de febrer del 1992, tractat de Maastricht; 1997, Pacte d'Estabilitat; 1 de juny del 1998, neix el BCE; 1 de gener del 1999, l'euro per a onze Estats (Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Portugal, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Àustria, Irlanda, Finlàndia); 1 de gener del 2001, Grècia; 1 de gener del 2002, els bitllets i les monedes; després, Eslovènia (2007), Xipre i Malta (2008), Eslovàquia (2009), Estònia (2011), Letònia (2014), Lituània (2015), Croàcia (2023), Bulgària (2026): vint-i-un Estats i uns 350 milions de persones; el 20 % de les reserves mundials, la segona moneda del món.
• · L'ampliació: 1 de maig del 2004, deu Estats (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Malta, Xipre); 1 de gener del 2007, Romania i Bulgària; 1 de juliol del 2013, Croàcia; 31 de gener del 2020, surt el Regne Unit. La Unió passa de 380 a 455 milions d'habitants (+20 %) i la renda mitjana baixa un 13 %; el 2004 el sou mitjà polonès era un quart de l'alemany; el 2019 la renda per habitant de Polònia havia passat del 50 al 73 % de la mitjana de la Unió. 29 de maig del 2005: França vota no a la Constitució europea (55 %); «el lampista polonès» com a argument.
• · La crisi del deute: octubre del 2009, Grècia confessa un dèficit del 15,4 % (no del 6 %); 2 de maig del 2010, primer rescat grec (110.000 milions); 28 de novembre del 2010, Irlanda (85.000); 17 de maig del 2011, Portugal (78.000); març del 2012, segon rescat grec (130.000) i quitança del 53 % als creditors privats; juny del 2012, rescat bancari espanyol (100.000 disponibles, 41.300 usats); 26 de juliol del 2012, Draghi; 5 de juliol del 2015, referèndum grec (61 % no); 13 de juliol, tercer rescat (86.000). Grècia: PIB, un 25 % menys entre el 2008 i el 2013; atur del 27,5 % el 2013 i del 60 % entre els joves; deute del 180 % del PIB el 2015; del total dels rescats, menys del 5 % va anar al pressupost grec i la resta a pagar creditors (Escola Europea de Direcció i Tecnologia de Berlín, 2016). Espanya: prima de risc de 638 punts el 24 de juliol del 2012; atur del 26 % el 2013.
• · El debat que va quedar: objectius (només l'estabilitat dels preus, o també l'ocupació, com la Reserva Federal); institucions (un pressupost comú, un tresor europeu, deute compartit, una unió bancària completa); futur (el juliol del 2020 la Unió va emetre deute en comú per primera vegada, els 750.000 milions del fons de recuperació de la pandèmia). El Tribunal de Justícia de la Unió va avalar el programa de Draghi (OMT) el 16 de juny del 2015, i el Tribunal Constitucional alemany el va acceptar amb condicions el 21 de juny del 2016; el 5 de maig del 2020, el mateix tribunal alemany va posar límits a un altre programa, el de compra massiva de deute públic del 2015 (PSPP).
• · La imatge del cos: el mapa de qui fa servir l'euro (zona euro, obligats, Dinamarca, Montenegro i Kosovo, microestats). La capçalera: la seu nova del Banc Central Europeu en construcció a Frankfurt, el setembre del 2013.

4. 📜 L'Arxiu Discurs a la Conferència Global d'Inversió de Londres («whatever it takes») ▶

Font primària per investigar.

1. Discurs a la Conferència Global d'Inversió de Londres («whatever it takes»)

   Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, davant d'inversors i banquers, amb Espanya i Itàlia pagant el 7 % pel seu deute · 26 de juliol de 2012

   «Nosaltres, i no crec que siguem observadors imparcials, pensem que l'euro és irreversible. I ara no és una paraula buida, perquè acabo de dir exactament quines accions s'han fet i s'estan fent per fer-lo irreversible. [...] Però hi ha un altre missatge que us vull donar. Dins del nostre mandat, el BCE està disposat a fer el que calgui per preservar l'euro. I creieu-me, serà suficient.»

   L'estiu del 2012 la prima de risc espanyola passava dels 600 punts, Itàlia pagava el 7 % i els inversors apostaven que Grècia sortiria de l'euro i que darrere vindrien els altres. Draghi parla davant de banquers i inversors a Londres, sense haver-ho consultat amb el consell del BCE. No anuncia cap programa, cap xifra ni cap data, però els mercats van entendre que el BCE compraria deute dels Estats sense límit, i la frase sola va fer baixar el que pagaven Espanya i Itàlia. El mandat del BCE és l'estabilitat dels preus, no salvar Estats, i la frase l'estira; el Tribunal de Justícia de la Unió li va donar la raó el 2015. Els governs de l'euro, que havien discutit dos anys sense trobar la sortida, van quedar per darrere d'un banquer que ningú no havia elegit.

   ↗ Llegir l'original a ecb.europa.eu Traducció de l'anglès · original: «Within our mandate, the ECB is ready to do whatever it takes to preserve the euro. And believe me, it will be enough.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinc colors i cap govern: el mapa de l'euro.

Mira el mapa de qui fa servir l'euro i llegeix-ne el peu. DESCRIC: què vol dir cada color? IDENTIFICO: quan van entrar a la Unió els cinc Estats grocs? DEDUEIXO: si el mapa no diu qui hi mana, on és el que mana?

El comentari del mapa en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El blau fosc són…», «Els grocs van entrar…», «Qui mana és…». Els anys d'entrada són a la tercera línia de la Fitxa; on és el que mana, a l'última frase del peu.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

«El que calgui» amb lupa: tres paraules i cap xifra.

Llegeix el discurs de Draghi a L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: què diu que farà el BCE, i amb quin límit? PARER: què pensa Draghi del futur de l'euro? SENYAL: quina paraula de la cita ho delata?

El comentari en tres passos, amb la paraula copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Comença així: «Draghi diu que el BCE…», «Pensa que l'euro…», «Ho delata la paraula…». El FET i el límit són a la frase que comença per «Dins del nostre mandat»; el PARER, a la primera frase de la cita.

3. 🧭 Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Maastricht al referèndum grec: la línia.

Amb la segona i la quarta línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps a escala d'anys amb vuit dates: Maastricht, el naixement del BCE, l'arribada de l'euro, els bitllets, la confessió grega, el primer rescat grec, la frase de Draghi i el referèndum grec. Marca amb un color les dates en què l'euro creix i amb un altre les de la crisi.

La línia del temps amb vuit dates a escala, en dos colors, i la llegenda.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per les dues dates dels extrems i reparteix les altres a escala: la crisi cap en pocs anys. A la llegenda escriu: «En blau, …; en vermell, …».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del mateix tipus d'interès al rescat: la cadena.

Construeix una cadena de cinc baules que vagi de l'arribada de l'euro, quan Grècia i Alemanya pagaven el mateix tipus d'interès pel seu deute, al primer rescat grec. Tria les tres baules del mig amb la lectura i la quarta línia de la Fitxa, i escriu a cada fletxa la paraula que uneix. Després marca la baula que un Estat amb moneda pròpia hauria pogut trencar.

La cadena de cinc baules amb una paraula d'unió a cada fletxa i la baula trencable marcada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. La que es podia trencar té a veure amb la moneda, no amb els grecs.

5. ✍️ Explicar · reescriptura CE1 · Fonts i recerca històrica 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica l'euro a algú del 1993 sense les seves paraules.

Explica què és l'euro a una persona que el 1993 acaba de veure devaluar la pesseta, sense fer servir les paraules «moneda», «banc», «tipus d'interès», «devaluar» ni «rescat». Digues què li prometia, què li prendria a Espanya i qui decidiria des d'aleshores el preu dels diners, i des d'on.

Un paràgraf de sis línies com a màxim, sense cap de les cinc paraules.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Si et surt una paraula prohibida, busca què vol dir de debò i digues això. Les promeses i les renúncies són a la primera secció de la lectura.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els grecs van viure per sobre de les seves possibilitats».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que els grecs van viure per sobre de les seves possibilitats, desmunta-ho amb dues dades del text (on van anar els diners dels rescats i què no tenia Grècia que Espanya sí que tenia el 1993) i digues què no nega el desmentiment. Fes servir el terme «devaluació».

L'explicació del tòpic, les dues dades i el que el text no nega (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: els comptes eren falsos?, i el rescat va ser per als grecs? Connectors: «és cert que», «ara bé», «per tant».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · decisió raonada CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets al govern grec la nit del 5 de juliol del 2015.

Nit del 5 de juliol del 2015: el 61 % dels grecs acaba de votar no a les condicions del rescat, fa una setmana que els bancs són tancats i la troica ofereix un tercer rescat amb més retallades. Ets ministre o ministra i has de triar: acceptar el rescat contra el vot, sortir de l'euro i tornar a la dracma, o deixar de pagar el deute sense sortir de l'euro. Defensa l'opció amb dues raons d'aquella nit i un risc que assumeixes. Fes servir el terme «troica».

La decisió: l'opció triada, dues raons d'aquella nit i el risc assumit (125-200 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió raonada no és «depèn». El que va fer el govern real és a la quarta línia de la Fitxa: contrasta-ho al final, no abans.

8. 🌍 Participar · manifest CE2 · Revolucions i canvi 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc punts per a una moneda amb govern.

La lectura diu que l'euro és una moneda sense govern. Escriu un manifest de cinc punts amb el que li faltava perquè la crisi del 2010 no es repetís. Cada punt és una institució o una regla concreta, amb qui la paga i qui hi mana, i parteix d'una dada de la quarta o la cinquena línia de la Fitxa. Sota, assenyala quin punt costaria més d'acceptar a Alemanya i quin a Grècia.

El manifest de cinc punts, d'una o dues frases cadascun, amb els dos punts més difícils assenyalats.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un punt que no fa mal a ningú no és un punt: cada institució ha de tenir algú que la pagui.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: qui decideix el preu dels teus diners.

Des de Frankfurt es decideix el preu dels diners de vint-i-un Estats, i el 2012 una frase de Draghi va salvar l'euro sense gastar-hi res. Pensa en el que ja saps: una hipoteca, un préstec per estudiar, el que es paga cada mes a casa. Argumenta què vol dir que el preu d'aquests diners el decideixi un banc que ningú no ha votat, i si el deute comú del 2020 (cinquena línia de la Fitxa) va canviar qui mana. Fes servir el terme «Banc Central Europeu».

L'argumentació sobre qui decideix el preu dels diners, amb un exemple de casa i el canvi del 2020 (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix si que no l'hagi votat ningú és un defecte o una garantia, i defensa-ho.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

L'euro va néixer a Maastricht (1992) per lligar l'Alemanya reunificada a Europa i compartir el govern d'una moneda que el marc dominava de fet: quatre criteris d'entrada, un banc central independent a Frankfurt amb mandat d'inflació, onze Estats el 1999 i els bitllets el 2002. Prometia estabilitat i comerç sense canvi; imposava renunciar a la moneda, al banc central i a la devaluació. L'ampliació del 2004-2013 va tancar el 1989 amb tretze Estats nous, un èxit per a ells i un vertigen per als vells. La crisi del 2008 va destapar el defecte de fàbrica: Grècia va confessar un dèficit del 15 %, els mercats van descobrir que un Estat de l'euro podia fer fallida, i van venir tres rescats grecs, Irlanda, Portugal i els bancs espanyols, amb la troica i les retallades; Grècia va perdre un quart del PIB, i el 2015 va votar no i va acceptar igualment. El 26 de juliol del 2012 Draghi va salvar l'euro amb tres paraules, «el que calgui», sense gastar res: va quedar clar que a l'eurozona, en una crisi, mana Frankfurt. El debat que queda és quins objectius, quines institucions i quin futur té una moneda sense govern; el 2020 es va fer el primer pas, deute en comú.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, a què renuncia un Estat quan adopta l'euro?

   A. A fixar els seus impostos, que des d'aleshores decideix la Comissió des de Brussel·les B. A la moneda pròpia, al banc central propi i a la possibilitat de devaluar en una crisi C. A decidir per unanimitat, perquè amb l'euro la Unió va passar a votar per majoria D. A res de fonamental: el BCE fixa el tipus de cada Estat segons la seva economia

2. 2. Per què la crisi del deute va ser la prova d'esforç de l'euro, segons la lectura?

   A. Perquè el BCE va fer fallida el 2010 i la troica va haver de rescatar la moneda B. Perquè els Estats del sud gastaven més del que ingressaven i el nord no ho volia pagar C. Perquè Grècia va tornar a la dracma el 2015, després que el 61 % votés no al rescat D. Perquè un Estat sense banc central propi podia fer fallida, i cadascun responia sol

3. 3. Què va fer Mario Draghi, president del BCE, el 26 de juliol del 2012?

   A. Va anunciar el tercer rescat de Grècia, de 86.000 milions, i així va salvar la moneda B. Va comprar deute espanyol i italià per valor de centenars de milers de milions C. Va dir que el BCE faria «el que calgui» per l'euro, sense cap xifra, i els tipus van baixar D. Va demanar als governs que trobessin la sortida, perquè el BCE no tenia mandat per fer-ho

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si l'euro el van salvar tres paraules d'un banquer que ningú no havia votat, qui hauria de manar-hi la propera crisi, i què hauria de cedir cada Estat perquè fos així?