ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 11 · QUI MANA EN L'ECONOMIA GLOBAL? · #HMC

Sessió 5. Internet i la revolució digital

L'aparició d'Internet com a infraestructura global. L'esclat de les puntcom. L'iPhone (2007). Facebook (2004). L'economia de plataforma. Big Tech: Google, Amazon, Apple, Meta.

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE4 CE5 CE6

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

Vista aèria d'un edifici circular immens de vidre i acer, com un anell, amb un parc d'arbres al mig i al voltant, un aparcament i carreteres, i els turons de Califòrnia al fons.
L'Apple Park de Cupertino, la seu d'Apple, vist des de l'aire l'abril del 2018: un anell d'un quilòmetre i mig de perímetre per a 12.000 treballadors, que va costar 5.000 milions de dòlars. Fixa't que no hi ha cap fàbrica: el que es fa aquí és dissenyar, i el que es fa a Shenzhen és muntar. Daniel L. Lu · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
⏱ 7 min

1. Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Quantes vegades has desbloquejat el mòbil avui? Sabries dir quantes aplicacions saben on ets ara mateix?
  • Google i Instagram no et cobren res. Com pot ser que siguin de les empreses més rendibles de la història? Qui paga?
  • Sabies que el web es va regalar el 1993 sense patent? Què creus que hauria passat si el CERN l'hagués cobrat?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar Internet com a infraestructura pública (l'exèrcit, les universitats, el CERN) i el web com a invent regalat el 1993, llegint la proposta de Berners-Lee del 1989 com a font.
  2. Seguir la bombolla de les puntcom i els seus supervivents (Amazon, Google, eBay), Facebook el 2004 i l'iPhone el 2007 fins a l'economia de plataforma.
  3. Entendre les dades com el capital principal de la fase digital (la publicitat de Google i Meta, l'efecte de xarxa, els Big Tech) i el retorn dels governs des del 2016.

🧠 De la sessió anterior: criteris de Maastricht · Banc Central Europeu · ampliació a l'est · crisi del deute. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Set minuts de BBC Mundo sobre què és un algorisme, com aprèn del que fem i per què les plataformes els fan servir. Apunta a la llibreta tres exemples de dades que el vídeo diu que cedim sense adonar-nos-en, i compara-ho amb la tercera secció de la lectura: qui les té, i què en ven?

Qué son los algoritmos y cómo aprenden de nosotros · BBC News Mundo · Obre a YouTube ↗
⏱ 17 min

2. Llegeix

📋 Dinàmica
Internet va néixer com a infraestructura pública i el web es va regalar el 1993: en quinze anys, entre la bombolla de les puntcom, Facebook i l’iPhone, es va convertir en l’economia de plataforma, on quatre o cinc empreses són intermediàries de tot el que fem i el capital principal ja no és el que es ven sinó les dades de qui ho compra; és la fase digital del capitalisme, i entendre-la és entendre qui mana avui.

Una infraestructura pública

Internet no la va inventar cap empresa. La va pagar l’exèrcit dels Estats Units als anys seixanta per tenir una xarxa sense centre que resistís un atac, la van fer les universitats als setanta i vuitanta, i el 1989 un físic anglès del CERN, Tim Berners-Lee, va escriure la proposta de L’Arxiu per resoldre un problema de despatx: la informació del laboratori es perdia quan la gent marxava. La solució era l’hipertexthipertextText amb enllaços que porten d'un document a un altre; la idea és dels anys seixanta, i Berners-Lee la va combinar amb Internet el 1989-1990 per crear el web. sobre Internet: documents enllaçats que qualsevol pogués llegir des de qualsevol ordinador. El 1990 va escriure el primer navegador i el primer servidor en l’ordinador de la fotografia del cos; el 30 d’abril del 1993 el CERN va posar el webwebWorld Wide Web: el sistema de documents enllaçats sobre Internet creat per Berners-Lee al CERN (1989-1991) i alliberat el 1993; Internet és la xarxa, el web és el que hi corre. en domini públic, sense patent ni llicència, i aquell any el nombre de servidors va passar de cinquanta a cinc-cents. Tres anys després, el 8 de febrer del 1996, el Congrés dels Estats Units va escriure el segon document de L’Arxiu, la secció 230: Internet havia de créixer com un mercat «sense les traves de la regulació», i les plataformes no respondrien del que hi publiquessin els usuaris. El mateix dia, des de Davos, l’activista John Perry Barlow demanava als governs, «gegants cansats de carn i acer», que deixessin el ciberespai en pau. El web va néixer regalat i sense amo, i és per això que va créixer com cap tecnologia abans: el que la sessió explica és com una cosa de tothom va acabar sent el negoci de cinc.

Un ordinador NeXT negre en forma de cub sobre una taula d'exposició, amb un monitor negre a l'esquerra, un teclat amb l'etiqueta «Propriété CERN», un adhesiu vermell al cub que diu «This machine is a server. DO NOT POWER IT DOWN!!», un llibre obert a la dreta i, a l'esquerra, un full imprès amb el títol «Information Management: A Proposal» i un diagrama de cercles i fletxes.
L'ordinador NeXT amb què Tim Berners-Lee va fer funcionar el primer servidor web del món al CERN, el desembre del 1990, tal com s'exposa a Ginebra: llegeix l'adhesiu vermell («aquesta màquina és un servidor, no l'apagueu»), que va escriure a mà perquè algú no desendollés el web sencer. El full de l'esquerra és la proposta de L'Arxiu, del març del 1989, amb el diagrama que enllaça «CERN», «hipertext» i «documents». Tot el web d'avui, 1.100 milions de llocs, cap dins d'aquesta caixa. Coolcaesar · Wikimedia Commons · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

La bombolla i els supervivents

El 1995 Netscape, l’empresa del primer navegador comercial, va sortir a borsa i va doblar el preu en un dia sense haver guanyat mai un dòlar. Va començar la bombolla de les puntcombombolla de les puntcomBombolla borsària del 1995-2000 al voltant de les empreses d'Internet («punt com»): l'índex Nasdaq es va multiplicar per cinc i el març del 2000 va començar a caure fins a perdre el 78 %; centenars d'empreses van desaparèixer.: qualsevol empresa amb «.com» al nom valia milions, l’índex Nasdaq es va multiplicar per cinc i el 10 de març del 2000 va tocar sostre. En dos anys va perdre el 78 %, cinc bilions de dòlars en paper, i centenars d’empreses van tancar. Però la bombolla va deixar la fibra òptica instal·lada i tres supervivents que havien entès el negoci: Amazon (1994), que venia llibres i va aprendre a vendre-ho tot; Google (1998), que no venia res i va descobrir que podia vendre l’atenció de qui buscava; i eBay, que no tenia productes i cobrava per posar en contacte qui venia i qui comprava. El 2004 un estudiant de Harvard va obrir Facebook, i el 9 de gener del 2007 Steve Jobs va presentar l’iPhone: un telèfon que era un ordinador amb Internet a la butxaca. El 2008 va arribar l’App Store, i amb ell l’economia de plataformaeconomia de plataformaModel econòmic en què una empresa no produeix el bé o el servei sinó l'aplicació que posa en contacte qui l'ofereix i qui el demana, i cobra una comissió i recull les dades de tots dos (Uber, Airbnb, Amazon, l'App Store).: Uber (2009), Airbnb (2008), Instagram (2010), WhatsApp (2009), tots muntats sobre un telèfon que la meitat de la humanitat tindria en deu anys. La bombolla va matar els que venien coses per Internet i va deixar vius els que venien Internet mateix: la cerca, el contacte, l’atenció; i l’iPhone els va posar a la butxaca de set mil milions de persones.

Les dades com a capital

A la sessió 1 vas veure que cada fase del capitalisme té un capital principal. El de la fase digital són les dades. Google no cobra per buscar, Facebook no cobra per parlar amb els amics, i tots dos són entre les empreses més rendibles de la història: el 76 % dels ingressos d’Alphabet, l’empresa de Google, i el 98 % dels de Meta són publicitat, és a dir, vendre a qui vulgui pagar l’accés a persones de qui saben què busquen, què els agrada, on són i amb qui. Cada clic, cada segon de vídeo, cada ubicació és una dada, i les dades de cinc mil milions d’usuaris són el capital que fa que Alphabet i Meta valguin més que qualsevol empresa industrial. Els Big TechBig TechNom que es dona a les cinc o sis empreses tecnològiques més grans (Alphabet/Google, Amazon, Apple, Meta/Facebook, Microsoft, i des del 2023 Nvidia), totes nord-americanes, que dominen la cerca, el comerç, els telèfons, les xarxes, el programari i els xips. tenen una cosa més que els vaixells, les fàbriques i els bancs no tenien: l’efecte de xarxaefecte de xarxaFenomen pel qual una plataforma val més com més gent la fa servir (una xarxa social amb un sol usuari no val res); porta a monopolis naturals, perquè tothom va on és tothom., que fa que qui arriba primer es quedi amb tot: no hi ha un segon Google, un segon Facebook, un segon Amazon. El 1996 el Congrés dels Estats Units va decidir deixar el ciberespai sense regulació, i Barlow ho demanava; el que va omplir el buit no va ser la llibertat sinó cinc empreses. El web es va regalar i les dades es van quedar: la fase digital és la primera en què el producte és qui el fa servir, i és per això que la pregunta de qui mana té una resposta tan curta.

Ahir i avui

El 1995 Internet tenia setze milions d’usuaris, l’1 % de la humanitat; el 2024 en té 5.500 milions, dos de cada tres persones, i la majoria hi entren des d’un telèfon que porta a dins una desena d’aplicacions de les mateixes cinc empreses. Els governs van trigar vint anys a tornar: la Unió Europea va aprovar el 2016 el reglament de protecció de dades, el 2022 les lleis de mercats i serveis digitals, i ha multat Google amb més de 8.000 milions d’euros i Meta amb 1.200 per fer servir dades sense permís; els Estats Units van portar Google als tribunals el 2023 i un jutge va dir que era un monopoli. La sessió 9 explicarà si aquest retorn de l’Estat pot governar unes empreses que valen més que ell; el que la sessió 5 deixa clar és que Berners-Lee va regalar una eina, i el que ens ha arribat a la butxaca és una botiga que ens compra a nosaltres.

3. Fitxa de dades 6 dades
  • · Les paraules: Internet, la xarxa de xarxes (ARPANET, 1969; el protocol TCP/IP, 1983); web, el sistema de documents enllaçats sobre Internet (Berners-Lee, 1989-1991, alliberat el 1993); hipertext, text amb enllaços; bombolla de les puntcom, la borsària del 1995-2000; economia de plataforma, el model en què l'empresa és l'intermediària i cobra comissió i dades; efecte de xarxa, una plataforma val més com més gent la fa servir, i per això qui arriba primer es queda amb tot; Big Tech, les cinc o sis empreses tecnològiques més grans (Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia); capitalisme de vigilància, el nom de Shoshana Zuboff (2019) per a l'economia que treu benefici de les dades del comportament.
  • · Les dates: 1969, ARPANET, la primera xarxa (quatre universitats, pagada pel Pentàgon); 1983, TCP/IP; març del 1989, la proposta de Berners-Lee; 20 de desembre del 1990, el primer servidor web; 30 d'abril del 1993, el CERN allibera el web; 1993, el navegador Mosaic; 9 d'agost del 1995, Netscape surt a borsa; 1994, Amazon; 1998, Google; 10 de març del 2000, el Nasdaq a 5.048 punts (màxim); octubre del 2002, el Nasdaq a 1.114 (-78 %); 4 de febrer del 2004, Facebook; 2005, YouTube; 9 de gener del 2007, l'iPhone; 2008, l'App Store i Android; 2009, Uber i WhatsApp; 2010, Instagram; 2016, el Reglament europeu de protecció de dades (en vigor el 2018); 2022, la Llei de mercats digitals i la de serveis digitals de la Unió; 5 d'agost del 2024, un jutge federal declara Google monopoli de la cerca.
  • · Els usuaris: 16 milions el 1995 (l'0,4 % de la humanitat), 361 milions el 2000, 2.000 milions el 2010, 5.500 milions el 2024 (el 67 %); telèfons intel·ligents, uns 7.000 milions el 2024; llocs web, uns 1.100 milions. Servidors web el 1993: de 50 al gener a 500 a l'octubre; 10.000 el 1994; 650.000 el 1997.
  • · Les dades com a capital (informes anuals del 2024): Alphabet, 350.000 milions de dòlars d'ingressos, el 76 % publicitat, 100.000 milions de benefici; Meta, 165.000 milions d'ingressos, el 98 % publicitat, 62.000 milions de benefici, 3.300 milions d'usuaris diaris entre Facebook, Instagram i WhatsApp; Apple, 391.000 milions d'ingressos, el 51 % de l'iPhone; Google, el 90 % de les cerques del món; Amazon, el 38 % del comerç electrònic dels Estats Units. Els «treballadors de dades» que entrenen la intel·ligència artificial: a Kenya, per menys de dos dòlars l'hora (sessió 1).
  • · El retorn de l'Estat: multes de la Comissió Europea a Google, 2.420 milions d'euros (2017, comparador de preus), 4.340 (2018, Android) i 1.490 (2019, publicitat); a Meta, 1.200 milions (2023, dades a fora de la Unió); Llei de mercats digitals (2022): els «guardians d'accés» han d'obrir les seves plataformes; Estats Units contra Google (2023-2024): el jutge Amit Mehta declara que Google és un monopoli il·legal de la cerca (5 d'agost del 2024). Barlow (1947-2018), vint anys després (Wired, 2016), deia que mantenia el que havia escrit: que el ciberespai és immune per naturalesa a la sobirania dels Estats.
  • · La imatge del cos: l'ordinador NeXT del primer servidor web, al CERN, amb l'adhesiu «no l'apagueu» i la proposta del 1989 al costat (fotografia del 2005). La capçalera: l'Apple Park de Cupertino des de l'aire, l'abril del 2018.
4. L'Arxiu 2 documents: en tries un

Tries una de les opcions.

  1. A. «Gestió de la informació: una proposta» (Information Management: A Proposal), conclusió

    Tim Berners-Lee, físic i informàtic del CERN (Ginebra); el seu cap, Mike Sendall, hi va escriure a mà «vague, però engrescador» · març de 1989

    «Hem de treballar cap a un sistema universal d'informació enllaçada, en què la generalitat i la portabilitat siguin més importants que els gràfics sofisticats i les funcions complexes addicionals. L'objectiu seria permetre que es trobés un lloc per a qualsevol informació o referència que algú considerés important, i una manera de trobar-la després. El resultat hauria de ser prou atractiu d'usar perquè la informació que contingués creixés més enllà d'un llindar crític.»

    Dotze pàgines escrites per resoldre un problema de despatx: al CERN hi treballaven milers de persones que canviaven cada dos anys, i la informació es perdia amb elles. Berners-Lee no proposa una empresa ni un producte, sinó un sistema universal on qualsevol document es pugui enllaçar amb qualsevol altre, i on la simplicitat valgui més que la bellesa: generalitat vol dir que serveixi per a tot, i portabilitat, que funcioni a qualsevol ordinador. El llindar crític vol dir que el sistema ha de ser prou útil perquè la gent hi posi coses, i com més coses hi hagi, més útil serà: és l'efecte de xarxa. El CERN no hi va guanyar res, i a posta: el 30 d'abril del 1993 va posar el web en domini públic, sense patents ni llicències, i per això es va estendre.

    ↗ Llegir l'original a w3.org Traducció de l'anglès · original: «We should work toward a universal linked information system, in which generality and portability are more important than fancy graphics techniques and complex extra facilities.»

  2. B. Llei de decència en les comunicacions (Communications Decency Act), secció 230 (títol 47 del Codi dels Estats Units)

    Congrés dels Estats Units, dins de la Llei de telecomunicacions del 1996; signada pel president Bill Clinton · 8 de febrer de 1996

    «(a) El Congrés constata el següent: […] (4) Internet i els altres serveis informàtics interactius han florit, en benefici de tots els nord-americans, amb un mínim de regulació governamental. […] (b) És la política dels Estats Units: […] (2) preservar el mercat lliure, vibrant i competitiu que existeix actualment per a Internet i els altres serveis informàtics interactius, sense les traves de la regulació federal o estatal […]. (c) (1) Cap proveïdor ni usuari d'un servei informàtic interactiu no serà tractat com l'editor o l'autor de cap informació proporcionada per un altre proveïdor de continguts.»

    El Congrés dels Estats Units aprova aquesta secció dins d'una llei de telecomunicacions que Clinton signa el 8 de febrer del 1996; la resta de la mateixa llei, que castigava els continguts indecents a la xarxa, la va anul·lar el Tribunal Suprem el 1997, i la secció 230 va quedar dreta. El Congrés hi escriu una política: que Internet creixi com un mercat, sense regulació. I una frase de vint-i-sis paraules en anglès: la plataforma no és l'editor del que hi publiquen els usuaris, i per tant no en respon com un diari. Al legislador li convenia que les empreses de la xarxa creixessin als Estats Units. Hi van créixer: Google, YouTube i Facebook en viuen. Trenta anys després, la secció continua vigent.

    ↗ Llegir l'original a law.cornell.edu Traducció de l'anglès · original: «The Internet and other interactive computer services have flourished, to the benefit of all Americans, with a minimum of government regulation. […] to preserve the vibrant and competitive free market that presently exists for the Internet and other interactive computer services, unfettered by Federal or State regulation […] No provider or user of an interactive computer service shall be treated as the publisher or speaker of any information provided by another information content provider.»

⏱ 18 min

5. Activitats

📋 Dinàmica

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
1. Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge Individual

Un cub negre i un adhesiu: el primer servidor.

Fixa't en la fotografia del primer servidor web i llegeix-ne el peu. DESCRIC: quines coses hi ha sobre la taula? IDENTIFICO: què diu l'adhesiu vermell, i per què algú el va escriure a mà? DEDUEIXO: per què el peu diu que tot el web d'avui cap dins d'aquesta caixa?

El comentari de la fotografia en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Sobre la taula hi ha…», «L'adhesiu diu… perquè…», «Tot el web hi cap perquè…». Tot el que cal és al peu; per a l'últim pas, pensa què passava si algú desendollava aquella màquina.

2. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

La proposta del 1989 amb lupa: universal i regalada.

Llegeix la proposta de Berners-Lee a L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: què proposa construir? PARER: què creu que és més important que els gràfics sofisticats? SENYAL: quina paraula de la cita ho delata?

El comentari en tres passos, amb la paraula copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font
  1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
  2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
  3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
  4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Llegeix el context abans que la cita: explica les paraules difícils. Comença així: «Berners-Lee proposa…», «Creu que és més important…», «Ho delata la paraula…».

3. Explicar · telegrama CE1 · Fonts i recerca històrica La fitxa de dades Individual

Dos telegrames: Ginebra, abril del 1993; Nova York, març del 2000.

Resumeix dos dies en dos telegrames de quinze paraules exactes: un des del CERN el dia que el web es va posar en domini públic, i un des de Wall Street el dia que el Nasdaq va tocar sostre. Cada un diu què ha passat, amb una xifra de la segona o la tercera línia de la Fitxa, sense res que no es pogués saber aquell dia.

Dos telegrames de quinze paraules exactes, amb lloc i data.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules. Pots començar el primer per «Ginebra.» i el segon per «Nova York.». Les dates són a la segona línia de la Fitxa; les xifres de servidors, a la tercera.

Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
4. Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

Berners-Lee i la secció 230: un sistema per a tothom, un mercat sense traves.

Els dos documents de L'Arxiu parlen del mateix espai amb set anys de diferència. Situa cada font: qui l'escriu, amb quin càrrec, i quan. Després, per a cada una: FET, què proposa?; PARER, a qui ha de servir la xarxa i qui hi ha de manar?; SENYAL, quina expressió ho delata? Conclou en què coincideixen i en què es contradiuen. Fes servir el terme «domini públic».

L'anàlisi de les dues fonts: situades, amb el fet, el parer i el senyal de cada una, i la coincidència i la contradicció (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Contrasta, no resumeixis: la contradicció és en a qui ha de servir la xarxa, a tothom o al mercat. «Mentre que» i «en canvi» fan la feina.

5. Explicar · esquema 1-3-1 CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades La lectura Individual

«El capital de la fase digital són les dades»: l'esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb la idea central de la lectura: a la fase digital el capital principal són les dades, no el que es ven. Tres proves de tres menes: una xifra (d'on surten els ingressos de Google o de Meta, quarta línia de la Fitxa), un mecanisme (l'efecte de xarxa) i una comparació (el capital de la fase industrial, sessió 1). Tanca amb una conclusió: qui és el producte, a la fase digital?

L'esquema: la idea central, tres proves de tres menes i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Si dues proves diuen el mateix, no en tens tres. L'efecte de xarxa és a la primera línia de la Fitxa.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «Internet la van fer les grans empreses».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que Internet la van inventar les grans empreses i desmunta-ho amb dues dates de la segona línia de la Fitxa. Fes servir el terme «Big Tech».

L'explicació, amb les dues dates de la Fitxa citades (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: qui va pagar i fer la xarxa, i qui hi va construir el negoci després. Connectors: «és cert que», «en realitat», «per tant».

Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7. Investigar · enigma CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades L'Arxiu Individual

Una empresa que no ven res del que fas servir.

Una empresa de la Fitxa explica millor que cap altra la fase digital. Pistes: (1) va néixer tres anys després que Netscape sortís a borsa; (2) va sobreviure a la bombolla de les puntcom; (3) no cobra res a qui la fa servir cada dia; (4) tres quartes parts dels seus ingressos vénen d'una cosa que no és un producte; (5) un jutge la va declarar monopoli; (6) un document de L'Arxiu descriu, anys abans que existís, el mecanisme que la fa imbatible. Quina empresa és? Quina pista és la decisiva, i quina valdria també per a una altra empresa de la Fitxa?

L'empresa, la pista decisiva i la pista compartida, cadascuna justificada en dues frases.

Com es fa · Enigma
  1. Copia les pistes numerades.
  2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
  3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
  4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola pista decisiva correcta: hi ha raons millors i pitjors.

8. Investigar · contrast amb el present CE4 · Organització social L'Arxiu La fitxa de dades Individual

1996 i 2022: qui governa el ciberespai.

El 1996 el Congrés dels Estats Units va decidir que Internet creixés sense regulació i que les plataformes no responguessin del que hi publiquen els usuaris. Llegeix a la secció 230 de L'Arxiu el FET (què decideix), el PARER (què creu que ha fet florir Internet) i el SENYAL (l'expressió que ho delata). Després, amb la cinquena línia de la Fitxa, contrasta-ho amb el present: una continuïtat i un canvi, cadascun amb una data, una xifra o el nom d'una llei. Conclou si el Congrés del 1996 tenia raó, s'equivocava o totes dues coses. Fes servir el terme «guardians d'accés».

El contrast: fet, parer i senyal de la secció 230, una continuïtat i un canvi amb dada, i la conclusió (125-200 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present
  1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
  2. Dues columnes: aleshores / avui.
  3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
  4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: El context diu que la secció 230 continua vigent: fes-lo servir a la conclusió.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat El que ja saps La fitxa de dades Individual

Ahir i avui: què sap de tu la plataforma.

Tria una plataforma que facis servir cada dia. Amb el que ja en saps, escriu tres coses que creus que guarda de tu (on ets, què mires, amb qui parles) i explica com les pot convertir en diners, segons la quarta línia de la Fitxa. Després argumenta si el preu que pagues per l'aplicació gratis et sembla just, i quina de les lleis o multes de la cinquena línia hi hauria de posar remei. Fes servir el terme «capitalisme de vigilància».

L'argumentació sobre la teva plataforma: tres coses que guarda, com les converteix en diners i el remei que proposes (80-100 paraules).

💡 Pista: Si no saps què guarda, pensa què et recomana: el que et recomana és el que sap de tu.

⏱ 2 min

6. Tancament

📋 Dinàmica
Per emportar-se

Internet la va pagar l'exèrcit dels Estats Units i la van fer les universitats; el web el va inventar Berners-Lee al CERN per ordenar la informació d'un laboratori (la proposta del 1989, el primer servidor del 1990) i el CERN el va regalar el 1993 sense patent. El 1996 el Congrés dels Estats Units va decidir que Internet creixés «sense les traves de la regulació» i que les plataformes no responguessin del que hi publiquen els usuaris, i els governs es van quedar fora vint anys. La bombolla de les puntcom (Netscape 1995, el Nasdaq a 5.048 el març del 2000, el -78 % després) va matar els que venien coses per Internet i va deixar vius els que venien Internet mateix: Amazon, Google, eBay. Facebook el 2004 i l'iPhone el 2007 van portar l'economia de plataforma, on l'empresa no produeix sinó que intermedia, cobra comissió i recull dades. Les dades són el capital de la fase digital: el 76 % dels ingressos de Google i el 98 % dels de Meta són publicitat, i l'efecte de xarxa fa que qui arriba primer es quedi amb tot. Els Big Tech van ocupar el buit que la llei del 1996 havia deixat; els governs van tornar el 2016 amb el reglament de dades, el 2022 amb les lleis digitals i les multes, i el 2024 amb un jutge que va dir que Google és un monopoli.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què va fer el CERN amb el web el 30 d'abril del 1993, segons la lectura?

  2. 2. Per què Google i Meta són de les empreses més rendibles del món si no cobren a qui les fa servir?

  3. 3. Què va decidir el Congrés dels Estats Units el 1996 a la secció 230?

Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

Per pensar fins demà

Si el web es va regalar perquè fos de tothom i el que ha crescut a sobre és de cinc empreses, què hauria de fer un Estat, o una Unió, per recuperar-ne una part sense tancar-lo, i qui hi tindria interès?