Sessió 6. L'11-S i la Guerra contra el Terror

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’11-S va ser la primera fractura del nou ordre del 1989: un atac sense Estat contra l’única superpotència, i una resposta que va declarar la guerra a un mètode, va envair dos països, va obrir una presó fora de la llei i va costar vuit bilions de dòlars pagats amb deute; i sota la guerra, la cara econòmica de la seguretat, el petroli, el dòlar i el deute que sostenen l’ordre global, és el que aquesta sessió vol fer veure.

El matí del dimarts

A les 8.46 del matí de l’11 de setembre del 2001 un avió de línia va entrar a la torre nord del World Trade Center de Nova York; a les 9.03, un altre a la torre sud; a les 9.37, un al Pentàgon; a les 10.03, el quart va caure en un camp de Pennsilvània quan els passatgers van intentar recuperar-lo. Dinou homes d’al-Qaedaal-QaedaXarxa terrorista islamista fundada el 1988 per Ossama bin Laden, milionari saudita, a partir dels combatents estrangers de la guerra de l'Afganistan contra l'URSS; responsable dels atemptats del 1998 a Kenya i Tanzània, del 2000 al Iemen i de l'11-S., quinze d’ells saudites, armats amb cúters, van matar 2.977 persones de noranta països en dues hores, davant de les càmeres de tot el món. L’11-S va trencar tres coses alhora: la seguretat del territori dels Estats Units, que no havien estat atacats a casa des del 1941; la idea del nou ordre mundial, que no tenia enemic; i la de la fi de la història, perquè l’enemic no era un Estat ni una ideologia rival, era una xarxa de mil homes en coves de l’Afganistan. L’11-S va ser la primera fractura del món del 1989: l’única superpotència, la que gastava la meitat del pressupost militar del planeta, va ser ferida per dinou homes amb ganivets de vint dòlars.

Una guerra sense final

Nou dies després, Bush va pronunciar al Congrés el discurs de L’Arxiu: la Guerra contra el TerrorGuerra contra el TerrorNom que l'administració Bush va donar el 2001 a la resposta a l'11-S: una guerra global i sense data de final contra les xarxes terroristes i els Estats que les acollissin; va incloure l'Afganistan, l'Iraq, Guantánamo i les lleis d'excepció., que començava amb al-Qaeda i «no acabarà fins que tot grup terrorista d’abast global hagi estat trobat, aturat i derrotat», i el missatge a tots els Estats: «o esteu amb nosaltres, o amb els terroristes». El 7 d’octubre els Estats Units van bombardejar l’Afganistan, on els talibans acollien bin Laden; en dos mesos van tombar el règim i van començar una ocupació que duraria vint anys, fins que l’agost del 2021 els talibans van tornar a Kabul mentre els últims avions americans marxaven. El 20 de març del 2003 va venir l’Iraq: Bush, Blair i Aznar, reunits a les Açores quatre dies abans, van envair sense l’autorització de l’ONU amb l’argument que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, que no van aparèixer mai. Bagdad va caure en tres setmanes; el país va entrar en una guerra civil que va durar deu anys i va deixar més de 200.000 civils morts, i del buit en va sortir l’Estat Islàmic. Dins dels Estats Units, la Llei Patriòtica d’octubre del 2001 va permetre vigilar sense ordre judicial, i des del gener del 2002 la base de GuantánamoGuantánamoBase naval dels Estats Units a Cuba on des de l'11 de gener del 2002 es tanquen presoners de la Guerra contra el Terror sense judici ni drets de presoners de guerra, en un territori on no s'aplica cap llei; 780 presos en total, 15 el 2025. va tancar 780 presos sense judici, en un lloc triat perquè cap tribunal hi arribés. Una guerra contra un mètode no es pot guanyar ni acabar: vint anys, quatre presidents i dues ocupacions després, l’única cosa que va complir la promesa del discurs va ser el «no acabarà».

La cara econòmica: el petroli, el dòlar i el deute

Sota la guerra hi ha una economia, i és la que aquesta càpsula persegueix. Primer, el petrodòlarpetrodòlarSistema pel qual el petroli es ven a tot el món en dòlars des dels anys setanta (càpsula 8), cosa que obliga tots els països a tenir dòlars i permet als Estats Units pagar les seves importacions amb la moneda que ells mateixos fabriquen.: el petroli es paga en dòlars a tot el planeta, i per això tothom necessita dòlars i els Estats Units poden gastar més del que produeixen. L’Iraq tenia la cinquena reserva de cru del món, i el 2000 havia començat a vendre’l en euros; quinze de dinou segrestadors eren de l’Aràbia Saudita, el primer productor, i l’aliat que no es va tocar. Segon, el deute: la guerra no es va pagar amb impostos (Bush els va abaixar el 2001 i el 2003) sinó amb deute, que compraven la Xina i el Japó amb els dòlars que guanyaven venent als Estats Units; el deute públic va passar de 5,8 bilions el 2001 a 10 bilions el 2008, i el cost total de les guerres, segons la Universitat Brown, supera els 8 bilions. Tercer, els diners barats: per evitar la recessió després de l’atac, la Reserva Federal va abaixar els tipus d’interès del 6,5 % a l’1 %, el més baix en mig segle, i aquells diners van anar a les hipoteques que la sessió 8 veurà esclatar. La superpotència podia fer la guerra sense pagar-la perquè el món li comprava el deute i li pagava el petroli en la seva moneda: la seguretat i l’economia són el mateix sistema, i el 2001 el van tensar alhora.

Ahir i avui

La Guerra contra el Terror va tenir també una comptabilitat humana que la Universitat Brown ha fet des del 2010: més de 900.000 morts directes a l’Afganistan, l’Iraq, el Pakistan, Síria i el Iemen, 38 milions de desplaçats, i 7.000 soldats nord-americans, menys que els 30.000 veterans que s’han suïcidat des del 2001. Vint anys després, els talibans governen l’Afganistan, l’Iraq és un Estat fràgil sota la influència de l’Iran, Guantánamo continua obert amb quinze presos que ningú no sap on posar, i les lleis d’excepció del 2001 s’han fet permanents. Dels tres bilions de dòlars que l’economista Joseph Stiglitz va calcular per a l’Iraq, la meitat es continuen pagant en pensions i sanitat dels veterans. L’11-S no va canviar qui manava en l’economia global; va ensenyar el preu que podia pagar qui hi manava, i qui l’hi avançava: els que li compraven el deute, que eren els mateixos a qui la sessió següent veurà convertir-se en rival.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: al-Qaeda, la xarxa terrorista de bin Laden (1988) responsable de l'11-S; Guerra contra el Terror, la resposta global i sense final declarada per Bush el 2001; Guantánamo, la presó de la base naval de Cuba (des de l'11 de gener del 2002) fora de tota llei; Llei Patriòtica, la llei d'excepció del 26 d'octubre del 2001 (vigilància sense ordre judicial); petrodòlar, el petroli venut en dòlars a tot el món, que obliga tothom a tenir dòlars; armes de destrucció massiva, l'argument de la invasió de l'Iraq, que no van aparèixer; Estat Islàmic, el grup nascut de l'al-Qaeda a l'Iraq que el 2014 va proclamar un califat entre l'Iraq i Síria.
• · L'11-S i les guerres: 11 de setembre del 2001, 2.977 morts (2.753 a Nova York, 184 al Pentàgon, 40 a Pennsilvània) i dinou segrestadors, quinze d'ells saudites; 14 de setembre, el Congrés autoritza la força sense data (420 vots contra 1); 20 de setembre, el discurs de L'Arxiu; 7 d'octubre, comença la guerra de l'Afganistan; 26 d'octubre, Llei Patriòtica; 11 de gener del 2002, primers presos a Guantánamo; 16 de març del 2003, cimera de les Açores; 20 de març, invasió de l'Iraq (sense resolució de l'ONU; 48 Estats a la coalició, Espanya inclosa, sense tropes de combat); 9 d'abril, cau Bagdad; 1 de maig, «missió complerta»; 2 de maig del 2011, mort de bin Laden al Pakistan; 29 de juny del 2014, l'Estat Islàmic proclama el califat; 15 d'agost del 2021, els talibans tornen a Kabul.
• · Les xifres de vint anys, segons el projecte Costs of War de la Universitat Brown (2023): més de 900.000 morts directes a l'Afganistan, el Pakistan, l'Iraq, Síria i el Iemen (uns 400.000 civils); 38 milions de desplaçats; 7.050 soldats nord-americans morts i 30.177 suïcidis de veterans i militars des del 2001; cost total, 8 bilions de dòlars, dels quals 2,2 bilions en atenció futura als veterans. L'Iraq: entre 200.000 i 210.000 civils morts documentats (Iraq Body Count, 2003-2023). Guantánamo: 780 presos de 48 països, la majoria sense càrrecs; 15 el 2025; nou morts a la presó; vuit condemnes en vint-i-tres anys. Manifestacions contra la guerra del 15 de febrer del 2003: entre sis i deu milions de persones a seixanta països, un milió a Barcelona segons la Guàrdia Urbana.
• · La cara econòmica: l'Iraq, la cinquena reserva de petroli del món (145.000 milions de barrils), que el novembre del 2000 havia començat a vendre en euros; l'Aràbia Saudita, primer exportador i aliat intacte; deute públic dels Estats Units, 5,8 bilions de dòlars el 2001 i 10 bilions el 2008, comprat en bona part per la Xina (de 60.000 milions el 2001 a 730.000 el 2008) i el Japó; retallades d'impostos del 2001 i del 2003 (1,7 bilions en deu anys); tipus d'interès de la Reserva Federal, del 6,5 % (maig del 2000) a l'1 % (juny del 2003), el més baix des del 1958; pressupost de defensa, de 300.000 milions el 2001 a 700.000 el 2008. Stiglitz i Bilmes (2008): la guerra de l'Iraq, tres bilions de dòlars.
• · Vint anys després: els talibans governen l'Afganistan des del 2021 (les noies, fora de l'institut i la universitat); l'Iraq, un Estat fràgil sota la influència de l'Iran; Guantánamo, oberta amb 15 presos; l'autorització de la força del 2001, encara vigent; la Llei Patriòtica, renovada i substituïda el 2015 per la Llei de Llibertat, que en manté la major part; l'informe del Senat sobre la tortura de la CIA (9 de desembre del 2014): 119 presos, 39 torturats, cap responsable jutjat.
• · La imatge del cos: dos delegats de la Creu Roja al camp de detinguts de l'aeròdrom de Kandahar, el 18 de gener del 2002, en una fotografia de la Marina dels Estats Units. La capçalera: Barroso, Bush, Blair i Aznar a les Açores, el 16 de març del 2003.

4. 📜 L'Arxiu Discurs davant d'una sessió conjunta del Congrés i del poble nord-americà ▶

Font primària per investigar.

1. Discurs davant d'una sessió conjunta del Congrés i del poble nord-americà

   George W. Bush, president dels Estats Units, nou dies després de l'11-S, amb un 90 % d'aprovació · 20 de setembre de 2001

   «El nostre enemic és una xarxa radical de terroristes, i tot govern que els doni suport. La nostra guerra contra el terror comença amb al-Qaeda, però no acaba aquí. No acabarà fins que tot grup terrorista d'abast global hagi estat trobat, aturat i derrotat. [...] Cada nació, a cada regió, té ara una decisió a prendre. O esteu amb nosaltres, o esteu amb els terroristes. A partir d'aquest dia, tota nació que continuï acollint o donant suport al terrorisme serà considerada pels Estats Units un règim hostil.»

   Bush parla nou dies després de l'11-S davant del Congrés en ple i de vuitanta milions de persones per televisió, amb un 90 % d'aprovació. L'enemic que declara no és un Estat sinó una xarxa i tot govern que la protegeixi: un enemic sense territori i, per tant, una guerra que es pot portar a qualsevol lloc (l'Afganistan al cap de disset dies, l'Iraq al cap de divuit mesos). La condició per acabar-la no es pot complir, i l'autorització de la força sense data que el Congrés havia aprovat el 14 de setembre l'han fet servir quatre presidents. Al president li convenia tenir el país sencer al darrere, i en sis setmanes va obtenir la Llei Patriòtica. El que es va perdre ho van dir més tard els tribunals i el Senat: Guantánamo, les escoltes sense ordre i la tortura.

   ↗ Llegir l'original a georgewbush-whitehouse.archives.gov Traducció de l'anglès · original: «Our war on terror begins with al Qaeda, but it does not end there. It will not end until every terrorist group of global reach has been found, stopped and defeated. [...] Either you are with us, or you are with the terrorists.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🔍 Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Un filat i dos observadors: Kandahar, gener del 2002.

Mira la fotografia del camp de Kandahar i llegeix-ne el peu. DESCRIC: qui són les dues persones, i què hi ha rere el filat? IDENTIFICO: qui va fer la foto, i on van anar a parar els homes d'aquell camp? DEDUEIXO: què podia fer la Creu Roja allà, i què no?

El comentari de la fotografia en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la fotografia hi ha…», «La foto la va fer…», «La Creu Roja podia…, però no…». Tot és al peu: llegeix-lo sencer abans d'escriure.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El discurs del 20 de setembre amb lupa: un enemic sense mapa.

Llegeix el discurs de Bush a L'Arxiu i el seu context. Identifica en tres passos el que diu i el que en pensa qui parla. FET: contra qui declara la guerra, i fins quan? PARER: què pensa Bush de la resta de països del món? SENYAL: quina frase de la cita ho delata?

El comentari en tres passos, amb la frase copiada (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Comença així: «Bush declara la guerra a…», «Pensa que la resta de països…», «Ho delata la frase…». El FET és a les primeres frases de la cita; el PARER i el SENYAL, a les últimes.

3. ✍️ Explicar · titular periodístic CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars del 21 de setembre del 2001.

Escriu tres titulars de deu paraules exactes sobre el discurs de L'Arxiu, tal com haurien sortit l'endemà a tres diaris: un de Washington, un de Kabul, sota els talibans, i un de Riad, a l'Aràbia Saudita. Cada un diu el mateix fet i el llegeix diferent, sense res que no es pogués saber aquell dia.

Tres titulars de deu paraules exactes, cadascun amb el nom del diari.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Compta les paraules. El de Kabul pot començar per «Washington amenaça…». Per al de Riad, mira a la segona línia de la Fitxa d'on eren els segrestadors.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🔍 Investigar · vertader o fals justificat CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre l'11-S i les guerres.

Decideix si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada una amb una data o una xifra de la Fitxa: (a) La majoria dels segrestadors de l'11-S eren iraquians. (b) L'ONU va autoritzar la invasió de l'Iraq. (c) A l'Iraq es van trobar armes de destrucció massiva. (d) Els Estats Units van pagar les guerres amb deute, i una part la va comprar la Xina.

Quatre respostes (V o F), cadascuna amb la seva prova en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Les trampes són a la nacionalitat i a la manera de pagar: mira la segona i la quarta línia de la Fitxa. «De fet» i «en canvi» t'ajuden a justificar.

5. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE7 · Processos contemporanis 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De l'11-S a les hipoteques: la cadena.

Construeix una cadena de cinc baules que vagi de l'11-S, quan l'economia s'atura, a les hipoteques que no es poden pagar el 2007 (sessió 8). Tria les tres baules del mig amb la quarta línia de la Fitxa i escriu a cada fletxa la paraula que uneix. Després marca la baula que lliga la seguretat amb l'economia.

La cadena de cinc baules amb una paraula d'unió a cada fletxa, i la baula que lliga seguretat i economia marcada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. Mira què van fer la Reserva Federal amb els tipus i el govern amb els impostos.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «l'Iraq va ser una guerra pel petroli».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil de creure que l'Iraq va ser una guerra pel petroli, desmunta-ho amb dues dades del text (qui va guanyar els contractes del petroli iraquià i quant en compren avui els Estats Units) i digues què hi ha de cert. Fes servir el terme «petrodòlar».

L'explicació del tòpic, les dues dades i el que hi ha de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: hi havia petroli?, i se'l van quedar? Connectors: «és cert que», «en canvi», «per tant».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · decisió raonada CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets al Consell de Seguretat el 10 de març del 2003.

Ets ambaixador o ambaixadora de Mèxic o de Xile al Consell de Seguretat el 10 de març del 2003. Els Estats Units i el Regne Unit demanen una segona resolució que autoritzi la força contra l'Iraq, França ha dit que la vetarà i els inspectors no han trobat armes. Votes a favor, en contra, o proposes trenta dies més per als inspectors? Defensa-ho amb dues raons d'aquell dia (segona i tercera línia de la Fitxa) i un risc, i digues què passaria amb el teu país. Res posterior. Fes servir el terme «armes de destrucció massiva».

La decisió: el vot, dues raons del 10 de març del 2003, el risc i el que passaria amb el teu país (125-200 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió raonada no és «depèn». El risc l'has de dir tu, i ha de ser un risc per al teu país.

8. 🌍 Participar · desmentit CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmenteix: «Guantánamo és una presó per a terroristes condemnats».

Una afirmació que circula: «A Guantánamo hi ha els terroristes de l'11-S, jutjats i condemnats, i per això no es pot tancar». Desmunta-la amb tres dades de la tercera i la cinquena línia de la Fitxa, i digues què té de cert perquè el desmentit sigui honest. Explica, per acabar, per què la lectura diu que es va triar aquell lloc.

El desmentit en cinc frases: l'afirmació, les tres dades, el que té de cert i per què es va triar aquell lloc.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest comença per admetre el que l'afirmació encerta: llegeix la tercera línia sencera, no només la primera xifra.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: l'Afganistan sense els Estats Units.

La Fitxa diu que des del 2021 els talibans tornen a governar l'Afganistan, que les noies no poden anar a l'institut i que l'autorització de la força del 2001 continua vigent. Amb aquestes dades, les xifres de la tercera línia i el que ja saps, argumenta si una guerra de vint anys i vuit bilions de dòlars va servir d'alguna cosa, per a qui, i qui n'hauria de respondre. Fes servir el terme «Guerra contra el Terror».

L'argumentació sobre els vint anys de guerra, amb dues dades de la Fitxa i la teva resposta sobre qui n'hauria de respondre (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix per a qui va servir: la resposta pot ser diferent per a cada país.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

L'11 de setembre del 2001 dinou homes d'al-Qaeda, quinze d'ells saudites, van matar 2.977 persones en dues hores i van trencar tres coses: la seguretat del territori nord-americà, el nou ordre mundial sense enemic i la fi de la història. Bush va declarar el 20 de setembre una guerra contra un mètode, sense enemic Estat i sense data de final («o esteu amb nosaltres o amb els terroristes»): l'Afganistan del 2001 al 2021, fins que els talibans van tornar; l'Iraq el 2003, sense l'ONU i amb unes armes que no van aparèixer, amb més de 200.000 civils morts i l'Estat Islàmic al final; la Llei Patriòtica i Guantánamo, 780 presos sense judici. Sota la guerra, l'economia: el petrodòlar que obliga el món a tenir dòlars, un deute que va passar de 5,8 a 10 bilions comprat per la Xina i el Japó, impostos abaixats i tipus a l'1 % que van alimentar les hipoteques del 2008. Vuit bilions i 900.000 morts després, la superpotència va ensenyar què podia pagar i qui l'hi avançava.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lectura diu que l'11-S va ser la primera fractura del món del 1989?

   A. Perquè l'Iraq de Saddam Hussein va atacar els Estats Units per venjar la guerra del Golf B. Perquè l'única superpotència va ser atacada a casa per una xarxa sense Estat ni territori C. Perquè era el primer atac a territori nord-americà des de la guerra de la independència D. Perquè va tornar un rival d'Estat, com l'URSS, amb una ideologia contra el mercat

2. 2. Segons la lectura, com es van pagar les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq?

   A. Amb deute que compraven la Xina i el Japó, mentre s'abaixaven els impostos i els tipus B. Amb una pujada d'impostos que el Congrés va votar per 420 vots contra 1 el setembre del 2001 C. Amb el petroli dels pous iraquians, que les empreses nord-americanes es van quedar D. Amb aportacions dels 48 Estats de la coalició, segons el pes de l'economia de cadascun

3. 3. Segons la lectura, per què es va triar la base de Guantánamo per tancar-hi els presos?

   A. Perquè era l'única base prou gran per tancar-hi 780 presos de 48 països alhora B. Perquè la Creu Roja hi podia inspeccionar cada dia les condicions dels presos C. Perquè hi podien ser jutjats de pressa per tribunals militars i condemnats D. Perquè era un lloc fora de tota llei, on no hi arribava cap tribunal

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si una superpotència pot fer vint anys de guerra sense apujar impostos perquè el món li compra el deute i li paga el petroli en la seva moneda, qui mana de debò: qui fa la guerra o qui la finança?