Sessió 1. El cas — la guerra torna a Europa

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La matinada del 24 de febrer de 2022, columnes de blindats russos van travessar la frontera d’Ucraïna per diversos punts alhora, mentre els míssils queien sobre Kíiv, Khàrkiv i una dotzena de ciutats més. Era la invasió convencional més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, i el món la va seguir en directe. Poc abans, el president rus, Vladímir Putin, l’havia anunciat en un discurs televisat que llegiràs a L’Arxiu, i no hi parlava de guerra, sinó d’una «operació militar especial». Però el que va desconcertar més no va ser la tecnologia (els drons, els satèl·lits, la guerra informativa a les xarxes), sinó tot el contrari: al cap d’uns mesos, les imatges que arribaven de l’est d’Ucraïna semblaven tretes d’un àlbum de 1916. A Bakhmut, soldats enfangats disparaven des de trinxeres excavades a mà, sota una pluja d’artilleria que podia durar setmanes per guanyar uns pocs carrers; a Mariúpol, la població civil va quedar atrapada tres mesos en una ciutat assetjada i bombardejada carrer per carrer. La guerra havia tornat a Europa, i ho havia fet amb la cara de la guerra de trinxeresguerra de trinxeresForma de combat en què els exèrcits, incapaços d'avançar, s'enterren en línies fortificades enfrontades. Domina el front occidental de 1914 a 1918 i reapareix a l'est d'Ucraïna a partir de 2022..

Aquesta paradoxa (armes del segle XXI combinades amb tàctiques de fa cent anys) és el punt de partida de tota la càpsula. Perquè per entendre per què Ucraïna és avui un camp de batalla cal retrocedir fins a la guerra que va inventar la manera moderna de fer-ne: la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918. Va ser el primer conflicte en què estats sencers van posar tota la seva població, la seva indústria i la seva ciència al servei de la destrucció mútua. Va ser també la guerra que va redibuixar el mapa d’Europa i que, en fer-ho, va traçar bona part de les fronteres i les tensions que encara avui separen Rússia d’Ucraïna. El present, un cop més, no s’explica sense el passat.

La reacció internacional va ser gairebé immediata. L’1 de març, l’Assemblea General de les Nacions UnidesAssemblea General de les Nacions UnidesÒrgan de l'ONU on són representats els 193 estats membres, cadascun amb un vot. A diferència del Consell de Seguretat, les seves resolucions no són d'obligat compliment, però expressen l'opinió de la comunitat internacional. es va reunir en sessió d’emergència i, l’endemà, va aprovar la resolució ES-11/1. El text «deplora en els termes més enèrgics» l’agressió russa i exigeix la retirada «immediata, completa i incondicional» de les tropes. El vot va ser aclaparador: 141 estats a favor, només 5 en contra i 35 abstencions. Ara bé, convé llegir aquell document amb esperit crític. Una resolució de l’Assemblea General és una condemna moral i política, però no té força per aturar res: qui té la potestat d’imposar sancions armades és el Consell de Seguretat, i allà la Federació Russa, com a membre permanent, pot vetar qualsevol decisió que l’afecti. Entre condemnar una guerra i poder-la aturar hi ha, sovint, tot un abisme.

Aquesta distància entre les paraules i els fets no és nova. El 1914, els grans imperis europeus estaven lligats per tractats, aliances i conferències de pau, i molts polítics i intel·lectuals creien sincerament que una guerra general ja era impossible, perquè les economies estaven massa entrellaçades i les armes eren massa terribles. Aquella certesa es va esfondrar en unes poques setmanes d’agost. La guerra totalguerra totalConcepte que descriu un conflicte en què l'estat mobilitza tots els recursos disponibles (econòmics, humans, industrials i científics) i esborra la frontera entre el front i la població civil. que va venir després va durar quatre anys, va deixar prop de deu milions de morts en combat i va ensorrar quatre imperis. Comprendre com un continent que es creia civilitzat i segur va poder lliscar cap a semblant catàstrofe és, potser, la lliçó més urgent que la història ens pot oferir avui.

Per llegir tot això sense perdre’ns farem servir unes quantes eines que serviran per a tota la càpsula. La primera és l’equilibri de poderequilibri de poderSituació en què cap estat no és prou fort per imposar-se a la resta, perquè els altres s'alien per frenar-lo. Ha estat la manera clàssica d'evitar guerres a Europa, i també la manera de fer-les esclatar quan l'equilibri es trenca.: la idea que la pau es manté mentre cap potència no pugui imposar-se a les altres, i que per això els estats s’alien per contrapesar el veí que creix. La segona és el dilema de seguretatdilema de seguretatMecanisme pel qual el que un estat fa per sentir-se més segur (armar-se, aliar-se) fa sentir més insegur el veí, que respon igual, i tots dos acaben menys segurs que abans.: cada mesura que un estat pren per protegir-se (un exèrcit més gran, una aliança nova) el veí la llegeix com una amenaça, i respon igual; al final, tots dos estan més armats i menys segurs. I la tercera és una manera de classificar les guerres segons què s’hi juga i amb quins mitjans: la guerra total, que ho mobilitza tot i no distingeix el front de la rereguarda; la guerra limitadaguerra limitadaGuerra en què els estats persegueixen objectius concrets (un territori, una concessió) amb mitjans i temps limitats, sense buscar la destrucció total de l'adversari. La Guerra del Golf de 1991 n'és un exemple., que persegueix un objectiu concret amb mitjans acotats; i la guerra híbridaguerra híbridaCombinació de mitjans militars convencionals amb guerrilla, ciberatacs, sabotatge i desinformació, sovint sense declaració formal de guerra., que barreja tancs amb ciberatacs, sabotatge i desinformació, sovint sense declaració de guerra. Amb aquestes tres eines a la mà, el 1914 i el 2022 deixen de ser dues notícies llunyanes per convertir-se en dos casos del mateix problema.

Hi ha, encara, una raó més profunda per començar aquí. El mateix estat d’Ucraïna, amb les fronteres que Rússia ara discuteix, és en bona part fill de la Primera Guerra Mundial i del que va venir després. Abans de 1914, aquell territori estava repartit entre l’imperi rus i l’imperi austrohongarèsimperi austrohongarèsImperi centreeuropeu governat per la dinastia dels Habsburg des de Viena. Agrupava desenes de pobles (alemanys, hongaresos, txecs, polonesos, ucraïnesos, croats i molts més) sota una mateixa corona. Es va desintegrar el 1918.; cap dels dos existeix avui. La Gran Guerra els va ensorrar tots dos i va obrir la porta a l’aparició de nous estats a l’est del continent, un procés que la Revolució Russa i, més tard, la Unió Soviètica van redirigir a la seva manera. Quan avui es discuteix si Ucraïna és o no una nació separada de Rússia, s’està discutint, en el fons, l’herència d’aquella guerra i de la pau que la va seguir. La frontera que els blindats van travessar el 2022 no és eterna: té poc més de cent anys, i porta escrita a dins tota la història que investigarem.

Per això aquesta càpsula és una investigació que va del present al passat i torna. Partirem del cas d’Ucraïna i reconstruirem, pas a pas, la primera de les grans guerres del segle XX. Veurem com el sistema d’aliances i la cursa d’armaments van convertir Europa en un polvorí; com un sol atemptat a Sarajevo va encendre la metxa; com quatre anys de trinxeres van dessagnar una generació sencera; com la rereguarda es va convertir també en camp de batalla; i com la pau de Versalles va dibuixar un mapa nou, ple de fronteres i de rancúnies que encara avui pesen. Al final tornarem a Ucraïna, però ja amb prou coneixement per entendre per què aquella guerra és com és, i què ens diu sobre el futur.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Comentari del mapa de la invasió

Observa el mapa del 24 de febrer de 2022 de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos numerats. (1) Situa des de quins territoris entren les columnes russes. (2) Descriu cap a quines ciutats o zones es dirigeixen. (3) Explica què diu el peu del mapa sobre Crimea.

El comentari en tres passos numerats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots arrencar així: «El mapa mostra un atac que entra per…». Els noms dels territoris i de les ciutats són a les fletxes del mapa i al seu peu.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El discurs del 24 de febrer (lectura de font)

Llegeix el discurs de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes les paraules amb què Putin anomena el que ha decidit fer. PARER: explica com justifica aquesta decisió. SENYAL: identifica una expressió de la cita que presenta l'atac com una cosa defensiva o legal.

Els tres passos, amb les paraules copiades entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al FET, busca la frase que comença per «he pres la decisió». Per al SENYAL, pots escriure: «L'expressió que ho delata és…, perquè…». Tot és dins la cita.

1.3 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El vot de la comunitat internacional

Amb les xifres de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres del vot de la resolució ES-11/1: a favor, en contra, abstencions i absents. Posa-hi títol, escala i font. A sota, descriu en una frase el que et crida més l'atenció del resultat.

El gràfic de quatre barres amb títol, escala i font, i la frase de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comprova que les quatre barres sumin el total d'estats membres que dona la mateixa entrada de la Fitxa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dues maneres d'anomenar el mateix fet

El discurs de L'Arxiu anomena la invasió «operació militar especial»; la resolució ES-11/1 de l'ONU, que explica la lectura, en diu «agressió». Compara les dues expressions en tres passos. FET: quin fet anomenen totes dues? PARER: què vol fer creure cadascuna sobre qui és responsable? SENYAL: quina paraula de cada expressió ho delata? Fes servir el terme «agressió» tal com el defineix la Fitxa.

El comentari en tres passos, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors que et poden servir: «en canvi», «l'expressió… evita dir que…», «segons qui l'anomena…».

1.5 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Dues vegades la mateixa certesa

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Hi surten dues certeses: la dels europeus de 1914 i la dels de després de 1989. Compara-les: en què s'assemblen i en què es diferencien? Després, explica per què totes dues van resultar falses.

La comparació i l'explicació, en quatre frases.

💡 Pista: Pots fer servir «igual que el 1914…» i «en canvi…». El que creia cada generació és a l'origen i a la refutació del bloc.

1.6 ✍️ Explicar · Titular periodístic 📖 La lectura ✏️ Individual

El titular de la sessió

Resumeix la idea central de la sessió en un titular periodístic (màxim 12 paraules): la guerra ha tornat a Europa, i per entendre-la cal mirar la Gran Guerra. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.

El titular de màxim 12 paraules i la frase que el justifica.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un bon titular informa sense exagerar: evita adjectius carregats i digues què passa i per què importa.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · Enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

L'enigma de la guerra impossible

Per què esclaten guerres que gairebé tothom creia impossibles? Tens quatre pistes: economies molt entrellaçades, aliances militars, la percepció que l'altre és feble i el nacionalisme. Dedueix quina és la pista decisiva i com fa pesar les altres, de manera que la teva explicació serveixi tant per al 1914 com per al 2022.

L'explicació en cinc frases com a màxim, amb la pista decisiva a la primera.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Una pista sola no explica res: busca la que fa que les altres deixin de frenar la guerra i comencin a empènyer-la.

1.8 🌍 Participar · Microassaig 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Serveix de res condemnar una guerra?

Té sentit que l'ONU condemni una guerra si no la pot aturar? Argumenta a la llibreta la teva resposta amb una tesi, dues raons i l'objecció més forta contra la teva tesi, a la qual has de respondre. Fes servir el terme «Assemblea General» de la Fitxa.

El microassaig amb la tesi, les dues raons i l'objecció resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Pensa què val una condemna moral encara que no aturi els tancs, i qui la llegeix a més de Rússia.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: una certesa que es repeteix

El 1914, i de nou després del 1989, molts europeus van creure que una gran guerra al continent ja era impossible. Argumenta què hauria de tenir present algú d'avui per no caure en el mateix error, amb un fet del 1914 i un del 2022 tret de la lectura. Fes servir el terme «guerra de trinxeres» de la Fitxa.

L'argument amb un fet de cada època i el terme de la Fitxa (80-100 paraules).

💡 Pista: Evita tant l'alarmisme (tot torna igual) com la ingenuïtat (no pot tornar a passar): mostra què canvia i què es manté.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La invasió d'Ucraïna del 2022 obre una investigació: com i per què, entre 1914 i 1918, Europa va lliscar cap a la primera guerra total, i com aquell conflicte va dibuixar el mapa i les tensions que encara avui expliquen bona part del present.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la resolució ES-11/1, que l'Assemblea General de l'ONU va aprovar el 2 de març de 2022?

   A. Condemna l'«operació militar especial» i imposa sancions armades a Rússia fins que es retiri B. Constata que no hi ha proves de cap genocidi al Donbàs i ordena suspendre les operacions militars C. Deplora l'agressió russa i exigeix la retirada immediata, completa i incondicional de les tropes D. Accepta que Rússia invoqui la legítima defensa de l'article 51, però li demana que protegeixi els civils

2. 2. Quina paradoxa pren la lectura com a punt de partida de tota la càpsula?

   A. Que armes del segle XXI, com els drons i els satèl·lits, es combinen amb tàctiques de fa cent anys B. Que la tecnologia del segle XXI ha fet desaparèixer les trinxeres i l'artilleria de desgast de 1916 C. Que una guerra híbrida, de ciberatacs i desinformació, ha substituït del tot els combats convencionals D. Que una guerra anunciada com una «operació militar especial» i limitada ha acabat sent una guerra total

3. 3. Per què la resolució de l'Assemblea General no va poder aturar la invasió, segons la lectura?

   A. Perquè 35 estats es van abstenir i, sense unanimitat, l'Assemblea General no pot imposar sancions B. Perquè Rússia, com a membre permanent, la va vetar a l'Assemblea General abans que s'apliqués C. Perquè només obligava els 141 estats que hi havien votat a favor, i Rússia hi va votar en contra D. Perquè és una condemna sense força executiva, i al Consell de Seguretat Rússia hi té dret de vet

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1914 la certesa que la guerra era impossible no la va impedir, què faria falta perquè una condemna internacional com la de l'ONU tingués prou força per aturar-ne una de debò?