Sessió 1. El cas — la piràmide de l'odi

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 15 de març de 2019, un home va entrar armat en dues mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda, i va assassinar cinquanta-una persones que resaven. Ho va retransmetre en directe per internet, com qui juga a un videojoc. No era un llop solitari sorgit del no-res: havia passat mesos, potser anys, en racons de la xarxa on l’odi cap a un grup de persones s’havia anat convertint en la cosa més normal del món. Buffalo, als Estats Units, el 2022. Halle, a Alemanya, el 2019. Els noms canvien, però el guió es repeteix amb una precisió inquietant. Al final d’aquell guió hi ha sempre morts; al principi, gairebé sempre, hi ha només paraules.

Aquesta càpsula tracta d’aquest recorregut: com es passa de la paraula al crim, i com, en el pitjor dels casos, aquest camí s’organitza i s’industrialitza fins a convertir-se en una màquina de matar. Per entendre-ho, necessitem un mapa. I n’hi ha un de molt útil, dibuixat fa més de setanta anys per un psicòleg que estudiava com neixen els prejudicis.

El 1954, el nord-americà Gordon Allport va proposar una escalaescalaMesura de com es manifesta el prejudici en una societat, del grau més lleu al més greu. També se'n diu «escala de prejudici i discriminació». de cinc graons per ordenar les formes de rebuig cap a un grup, de la més suau a la més brutal. El primer graó és la antilocució: parlar malament de l’altre, l’acudit racista, el comentari despectiu que molta gent considera inofensiu. El segon és l’evitació: apartar-se d’aquell grup, deixar-lo de banda. El tercer és la discriminació: negar-li feina, escola o drets; aquí ja hi trobem coses com les lleis de segregació racial dels Estats Units o les lleis nazis de Nuremberg. El quart és l’atac físic: la violència contra les persones i els seus béns. I el cinquè, al capdamunt, és l’extermini: la voluntat d’esborrar el grup sencer de la faç de la terra.

La lliçó d’Allport és senzilla i incòmoda a la vegada. Cada graó fa possible el següent. Cap societat salta de cop de l’acudit al genocidi; hi arriba pujant esglaó a esglaó, i cada esglaó normalitza el que abans semblava impensable. Per això és tan perillós considerar «inofensiu» el primer. L’antilocució, deia ell, no fa mal per si sola, però prepara l’escenari perquè el mal arribi. Quan un grup ha estat prou insultat, prou deshumanitzat, prou convertit en el culpable de tots els mals, apartar-lo primer i atacar-lo després ja no escandalitza ningú.

La imatge de la piràmide explica per què no en diem «escala». La major part de la gent que fa un acudit cruel no matarà mai ningú, i no es quedarà tampoc al segon graó. Però la seva broma eixampla la base, i sense una base ampla la punta no s’aguanta. Un assassí necessita, abans d’actuar, una societat (o si més no un racó d’ella) on el seu odi ja hagi estat dit mil vegades i acceptat com una opinió més. La violència de dalt de tot no és l’obra d’un boig aïllat: és el que passa quan ningú no ha aturat res a baix. Aquesta és la mala notícia. La bona és que, si l’odi es construeix graó a graó, també es pot desmuntar graó a graó, i el lloc més fàcil per fer-ho és a baix, quan encara sembla que no passa res.

Convé posar-hi noms precisos. Anomenem discurs d’odidiscurs d’odiComunicació (oral, escrita o de comportament) que ataca o menysprea una persona o un grup pel que són. No sempre és delicte, però és el brou de cultiu de la violència que sí que ho és. aquell que ataca les persones no pel que fan, sinó pel que són: pel seu origen, la seva religió, el seu color de pell, el seu gènere o la seva orientació. Quan aquest discurs es tradueix en un delicte (una agressió, una amenaça, un atac) parlem de delicte d’odidelicte d’odiInfracció penal motivada per un prejudici contra la víctima per raó del grup a què pertany. El motiu de l'odi agreuja la pena.. I les xifres diuen que no és cosa del passat. Segons les dades que els estats declaren a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, a Espanya la policia va registrar 1.706 delictes d’odi el 2019, 1.802 el 2021 i 2.268 el 2023. Són els casos coneguts: molts no arriben mai a la denúncia, de manera que la xifra real és, sens dubte, més alta.

Hi ha, però, una novetat que fa que el problema d’avui no sigui idèntic al de fa cent anys. L’escenari on es cou l’odi ha canviat. Bona part de la radicalització que acaba en violència ja no comença en un míting ni en un diari, sinó en pantalles. Les xarxes socials premien el contingut que indigna, perquè la indignació enganxa i genera clics; els algoritmes tendeixen a mostrar-nos més del que ja ens agrada, i així es formen càmeres d’ecocàmeres d’ecoEspais digitals on una persona només troba opinions que confirmen les seves, sense contrast. L'efecte és que les idees extremes s'hi radicalitzen encara més. on una idea extrema es repeteix, s’aplaudeix i s’endureix fins que sembla la normalitat. En aquests racons, la deshumanització d’un col·lectiu es disfressa d’humor, de mem, de broma entre iniciats, i així puja per la piràmide sense fer soroll.

L’anonimat hi ajuda: darrere d’un sobrenom, dir barbaritats surt gratis. I molts d’aquests espais no ofereixen només odi, sinó també companyia, la sensació de pertànyer a un grup que ho ha entès tot mentre la resta dorm. Sovint el motor és una teoria conspirativateoria conspirativaRelat fals segons el qual una minoria poderosa i oculta conspira per fer mal a la majoria. Aquest esquema, que estudiarem al final de la càpsula, converteix un grup de veïns en un enemic existencial. que presenta un grup sencer com una amenaça mortal per a «nosaltres»: si l’altre ve a substituir-te o a destruir-te, atacar-lo deixa de ser un crim i es converteix en defensa pròpia. Els atacs de Christchurch, Buffalo o Halle van ser la punta visible d’aquest procés silenciós, i tots tres autors s’havien radicalitzat en aquesta mena de racons abans de disparar.

Aquesta càpsula fa, per això, un viatge d’anada i tornada. Ara plantegem el cas: un odi que es fabrica, que té graons, i que en la nostra època troba a internet un accelerador poderós. Els pròxims capítols ens portaran enrere per veure fins on pot arribar aquesta escala quan un estat sencer se’n fa càrrec: els antecedents de l’antisemitisme europeu, la maquinària de propaganda nazi, l’Holocaust com a sistema industrial d’extermini i els genocidis que, malgrat el «mai més», han seguit passant. I al final tornarem aquí, al present, amb una pregunta que ja no serà abstracta: com es reconeix l’odi als seus primers graons, i què podem fer per aturar-lo abans que arribi a dalt.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Els delictes d'odi en un gràfic

Amb les dades oficials de l'OSCE, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres dels delictes d'odi registrats per la policia a Espanya: 1.706 el 2019, 1.802 el 2021 i 2.268 el 2023. Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu entre 60 i 90 paraules explicant què mostra la tendència i per què el nombre real de casos podria ser més alt que el registrat.

💡 Pista: Comença així: «El gràfic mostra que els delictes d'odi registrats han…». Recorda esmentar que moltes víctimes no denuncien, de manera que la xifra real (usa el terme delicte d'odi) queda per sota de la realitat.

1.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Què ataca el discurs d'odi (lectura de font)

Llegeix la definició de les Nacions Unides a L'Arxiu. Copia la part exacta on diu sobre quins trets de la persona es basa el discurs d'odi per atacar-la. A sota, explica amb les teves paraules la diferència clau que marca la font: atacar algú «pel que és» i no «pel que fa». Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Segons la definició de l'ONU, el discurs d'odi ataca les persones per…». Fes servir els termes discurs d'odi i identitat.

1.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El titular de la sessió

Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: l'odi es construeix per graons i el primer és el de les paraules. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.

💡 Pista: Un bon titular informa sense exagerar: diu què passa i per què importa, sense adjectius carregats.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La piràmide de l'odi, graó a graó

Dibuixa a la llibreta un diagrama de flux dels cinc graons de l'escala d'Allport, del més ample (a baix) al més estret (a dalt): antilocució, evitació, discriminació, atac físic i extermini. Uneix cada graó amb el següent amb una fletxa i, al costat de cada fletxa, escriu com el graó de sota fa possible el de sobre. Posa un exemple actual (no del passat) a cada graó. Sota el diagrama, explica en una frase per què té forma de piràmide i no d'escala recta. Entre 90 i 125 paraules en total.

💡 Pista: Cada fletxa del teu diagrama ha de completar la idea «…, que porta a…, i això fa possible…». La forma de piràmide s'explica perquè molta gent és a baix i molt poca, a dalt.

1.5 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

El mateix atac, dues maneres d'anomenar-lo (detectar biaix)

Aquí teniu dues maneres d'anomenar un mateix missatge que ataca un col·lectiu. (A) «És només una broma entre amics, no us ho prengueu tan seriosament.» (B) «És un missatge que deshumanitza tot un grup de persones.» A la llibreta, detecteu el biaix de cada expressió: expliqueu quina intenció revela i com condiciona la manera de veure els fets. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de decidir qui té raó, sinó d'analitzar què amaga i què destaca cada manera de dir-ho.

💡 Pista: El vostre comentari ha d'usar: «l'expressió A minimitza…, en canvi B…» i «anomenar-ho "broma" fa que…».

1.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Per què les paraules són el primer maó (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que el discurs d'odi és inofensiu mentre no hi hagi violència física. Descriu com les paraules «preparen el terreny» i acaba amb una conclusió pròpia sobre on és el moment més fàcil d'aturar l'odi. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir els connectors «a diferència del que es creu…», «de fet…» i els termes antilocució i deshumanització.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

L'odi i la resposta (contrast amb la imatge)

Observa la imatge del banner de la sessió: el mur d'homenatge, cobert de flors i missatges, després de l'atac de Christchurch. Contrasta a la llibreta dues realitats: d'una banda, el procés silenciós que descriu la lectura (la radicalització que puja per la piràmide fins a la violència); de l'altra, el que expressa aquesta imatge (la reacció col·lectiva d'una societat). Què ens diu cadascuna sobre com és una comunitat? Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon contrast no descriu les dues coses per separat: les posa cara a cara i n'extreu una idea. Pensa què construeix l'odi i què construeix la resposta que veus a la imatge.

1.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Rellevància: què cal recordar d'aquesta sessió

De tot el que has llegit avui, tria les TRES idees que creus que qualsevol persona hauria de conèixer per reconèixer i aturar l'odi als seus primers graons. Ordena-les de la més important a la menys, i justifica cada tria amb una raó pròpia. Mínim 125 paraules en total.

💡 Pista: Una bona tria de rellevància no repeteix tot el temari: es mulla, prioritza, i explica per què una idea mereix ser recordada més que una altra.

1.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: el primer graó a la teva pantalla

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «L'escala d'Allport situa el discurs d'odi al graó més baix. A les xarxes socials que faig servir, aquest graó es reconeix quan [descriu formes concretes: memes, comentaris, insults a un col·lectiu]. Crec que la responsabilitat d'aturar-ho és de [argumenta: usuaris, plataformes, lleis…] perquè… La lliçó que en trec és…».

💡 Pista: Evita tant el «no s'hi pot fer res» com el «prohibim-ho tot i ja està»: la teva feina és mostrar on comença l'odi i qui pot frenar-lo, i per què.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'odi no salta de cop de la paraula al crim: hi puja per graons, i l'escala d'Allport els ordena de l'antilocució a l'extermini. El primer graó, el de les paraules, sembla inofensiu, però és el que sosté tots els altres. Avui les xarxes socials han convertit aquest primer graó en un accelerador poderós. Reconèixer l'odi a baix, quan encara sembla que no passa res, és la manera més eficaç d'aturar-lo.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què ordena l'escala d'Allport?

   A. Els tipus de govern, de la democràcia a la dictadura B. Les formes de prejudici en cinc graons, de l'antilocució a l'extermini C. Les xarxes socials segons el nombre d'usuaris D. Els delictes segons la pena de presó que comporten

2. 2. Per què la sessió insisteix que el discurs d'odi («només paraules») no és inofensiu?

   A. Perquè totes les paraules són delicte B. Perquè qui fa un acudit cruel sempre acaba cometent un assassinat C. Perquè el discurs d'odi normalitza la deshumanització d'un grup i prepara el terreny perquè la violència posterior sembli acceptable D. Perquè la llibertat d'expressió no existeix

3. 3. Quina novetat afegeixen les xarxes socials al problema de l'odi, segons la sessió?

   A. Han fet desaparèixer el discurs d'odi B. Actuen com a accelerador: els algoritmes i les càmeres d'eco fan que les idees extremes es repeteixin i s'endureixin fins a semblar normals C. Només afecten persones adultes D. Han substituït completament la violència física

💭 Per pensar fins demà

Si el discurs d'odi és el primer graó cap a la violència, però també és una forma d'expressió, on hauríem de posar el límit entre la llibertat de dir i la responsabilitat pel que diem?