Sessió 9. La guerra interminable: conflictes permanents avui

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Vam obrir aquesta càpsula amb una data i un mapa: el 24 de febrer de 2022, quan les columnes de tancs russos van creuar la frontera d’Ucraïna. Llavors era una notícia desconcertant. Ara, després d’haver estudiat com va esclatar la Gran Guerra, com es va lliurar a les trinxeres, com es va mobilitzar tota una societat i com es va tancar amb una pau que en va sembrar de noves, hi podem tornar amb altres ulls. La pregunta ja no és només què passa, sinó per què Ucraïna és com és.

La resposta comença molt abans de 2022, i té a veure amb els imperis. Durant segles, les terres d’Ucraïna van estar repartides i dominades des de fora: bona part sota els tsars russos, que en deien «la Petita Rússia» com si no fos ben bé un país. Rússia i Ucraïna comparteixen un origen medieval llunyà, la Rus de KíivRus de KíivEstat medieval eslau amb centre a Kíiv (segles IX-XIII), considerat un origen comú de russos, ucraïnesos i bielorussos. Cada país n'ha reclamat després l'herència., i aquesta proximitat ha estat sempre un argument per negar que Ucraïna fos una nació de ple dret. Quan els imperis es van ensorrar el 1918, Ucraïna va intentar ser independent, com tants pobles del nou mapa que vas estudiar a la sessió del post-1919, però va acabar absorbida per la nova Unió Soviètica. Fins i tot les seves fronteres actuals es van dibuixar dins de l’URSS: Crimea, per exemple, va ser transferida administrativament a Ucraïna el 1954, quan ningú no imaginava que un dia l’URSS deixaria d’existir.

Però va deixar d’existir. El 1991, la Unió Soviètica es va desfer i Ucraïna va votar la independència: més del noranta per cent dels vots hi van dir que sí, amb majoria a totes les regions. El país naixia amb un problema colossal: havia heretat el tercer arsenal nuclear més gran del món. La comunitat internacional volia treure-li aquelles armes, i el 1994 es va signar el Memoràndum de Budapest. En aquell document, Ucraïna es comprometia a renunciar a totes les armes nuclears i, a canvi, Rússia, els Estats Units i el Regne Unit li garantien que respectarien les seves fronteres i que no farien servir la força contra ella.

Aquella promesa es va mantenir durant vint anys, fins que es va trencar. El 2014, després que una revolució a Kíiv fes caure un govern proper a Moscou i acostés el país a Europa, Rússia va ocupar i va annexarannexarIncorporació per la força del territori d'un altre estat. La comunitat internacional, en la seva majoria, no ha reconegut l'annexió russa de Crimea ni la de les quatre regions de 2022. Crimea, i va impulsar una guerra a la regió oriental del Donbàs. Aquell mateix estat que el 1994 havia signat que respectaria les fronteres d’Ucraïna les estava esborrant. Entre una data i l’altra, el conflicte no va desaparèixer: va quedar congelat però viu. La guerra al Donbàs va continuar a foc lent durant vuit anys, amb milers de morts i diversos alto-el-focs que no es van arribar a complir. Per això, quan el febrer de 2022 la invasió es va fer total, per als ucraïnesos no era l’inici d’una guerra nova, sinó l’escalada brutal d’una que ja vivien des de 2014. A la tardor, Rússia va proclamar l’annexió de quatre regions més. Tal com vas veure a la primera sessió, l’Assemblea General de l’ONU va rebutjar aquestes annexions per una majoria aclaparadora.

Vista amb els ulls de tota la càpsula, la guerra d’Ucraïna sembla un resum de tot el que hem après. Hi han tornat les trinxeres i l’artilleria que semblaven cosa de 1916, però ara conviuen amb els drons i la guerra híbrida del segle XXI. S’hi ha mobilitzat tota una societat, com a la rereguarda de la Gran Guerra. I hi ha aparegut una arma nova, les sancions econòmiquessancions econòmiquesMesures econòmiques (bloqueig de comerç, de bancs, de tecnologia) per pressionar un estat sense disparar. Occident les ha aplicat massivament contra Rússia des de 2022, amb efectes discutits. massives, amb què Occident intenta desgastar Rússia sense entrar en combat. També ha tornat, com a totes les grans guerres del segle, l’èxode de civils: milions d’ucraïnesos han hagut de fugir de casa seva, en la crisi de refugiats més gran d’Europa des de 1945, la mateixa xifra amb què vam obrir la càpsula. El passat no s’ha repetit igual, però hi ha rimat.

Ucraïna, però, no és l’única guerra del present: és la que més veiem. Mentre els noticiaris europeus hi dedicaven l’obertura cada dia, altres conflictes tan llargs o més continuaven gairebé sense càmeres. Al Sudan, una guerra entre dos exèrcits rivals ha provocat des del 2023 el desplaçament forçós més gran del món segons l’ONU (ACNUR, a començament del 2026); al Iemen, a l’est de la República Democràtica del Congo o a Myanmar, hi ha guerres que duren anys i que només surten a les notícies quan una xifra arrodonida ho permet. Són els conflictes oblidatsconflictes oblidatsGuerra llarga que continua activa però que ha desaparegut de l'agenda dels mitjans i dels governs, sovint perquè no afecta directament els països rics ni els seus interessos estratègics., i el fet que se n’informi poc no vol dir que hi passi poc: vol dir que no ens toquen de prop. I hi ha una segona diferència, que és per on ens n’arriba la informació. Els canals formalscanals formalsMitjans amb redacció, editors i responsabilitat legal: diaris, ràdios, televisions i agències de notícies. Es poden equivocar, però es pot saber qui ho ha escrit i reclamar-los-ho. (diaris, agències, televisions) tenen corresponsals, contrasten i signen; els canals informalscanals informalsXarxes socials, canals de missatgeria i vídeos anònims, on la informació circula sense editor ni signatura, barrejada amb propaganda i muntatges. Són ràpids i de vegades els únics que hi ha, però no es pot saber qui parla ni per què. (Telegram, TikTok, vídeos de soldats i de civils) són més ràpids i de vegades els únics testimonis, però hi circulen també la propaganda dels dos bàndols i els muntatges. Per a la guerra d’Ucraïna, tots dos bàndols han fet servir aquests canals com un front més; per a les guerres oblidades, sovint són l’únic que hi ha. Saber per quin canal t’arriba una imatge, i qui hi guanya que la vegis, és avui part de saber llegir una guerra.

Per què Ucraïna és com és, doncs? Els historiadors i els analistes assenyalen causes de fons: el llarg domini imperial, unes fronteres heretades i discutides, la dependència de l’energia russa i la disputa sobre l’ampliació de l’OTANOTANAliança militar occidental creada el 1949. La seva expansió cap a l'est després de la Guerra Freda és un dels greuges que Rússia al·lega per justificar la seva política; el seu paper com a causa de la guerra és molt debatut. cap a l’est. Aquest darrer punt, el de l’OTAN, és especialment discutit: Rússia el presenta com una amenaça a la seva seguretat, mentre que molts analistes recorden que van ser els mateixos veïns d’Ucraïna, esporuguits pel passat imperial, els qui van voler entrar-hi per protegir-se. Distingir un greuge que un estat al·lega d’una causa realment provada és part de la feina de pensar-hi amb rigor. Perquè les estructures no disparen soles: entre totes aquestes causes i la invasió hi ha una decisió humana, la de començar la guerra, que es podria haver pres d’una altra manera. Entendre les dues coses alhora, el pes de la història i la responsabilitat de les decisions, és el que distingeix una opinió informada d’un eslògan.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Vertader o fals sobre el cas

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una frase de la lectura o un detall del mapa de la sessió. (a) «Rússia reclama quatre regions d'Ucraïna, a més de Crimea.» (b) «El 1994 Ucraïna va renunciar a les armes nuclears a canvi de garanties sobre les seves fronteres.» (c) «La guerra va començar de cop el 2022, sense cap conflicte previ.» (d) «Rússia no va signar el compromís de respectar les fronteres d'Ucraïna.»

Les quatre respostes (V o F), cadascuna amb la frase de la lectura o el detall del mapa que la justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Per a la (a), compta les regions marcades al mapa i llegeix-ne el peu. Pots fer servir «és fals perquè…» i «és cert que…».

9.2 ✍️ Explicar · Titular periodístic 📖 La lectura ✏️ Individual

El cas en un titular

Resumeix en un titular periodístic, de com a màxim dotze paraules i sense sensacionalisme, per què Ucraïna és com és. Ha de recollir la història llarga o la promesa trencada, no només l'últim episodi. A sota, en una frase, justifica què has triat destacar.

El titular de màxim dotze paraules i la frase de justificació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un bon titular té un subjecte clar i un verb, i evita adjectius de bàndol com «heroic» o «malvat».

9.3 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La promesa de 1994 (lectura de font)

Llegeix l'article 2 del Memoràndum de Budapest a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes de què s'han d'abstenir els tres estats. PARER: què esperava obtenir Ucraïna a canvi del que lliurava? SENYAL: quina paraula de la cita indica que no és una obligació nova, sinó una que ja existia?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Què va lliurar Ucraïna ho diu el context de L'Arxiu. Per al SENYAL, fixa't en el verb principal de la cita; pots escriure: «El verb… indica que…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura ✏️ Individual

Les tres causes que més pesen

De les causes de fons que presenta la lectura (el domini imperial, les fronteres heretades dins l'URSS, la promesa trencada de Budapest, la dependència energètica, la disputa sobre l'OTAN), tria les tres que et semblin més decisives i ordena-les de més a menys rellevant. Justifica cada tria i digues quin criteri has fet servir per ordenar-les.

Les tres causes ordenades, cadascuna amb la seva justificació, i el criteri de l'ordre (90-125 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: No hi ha una única resposta correcta: el que compta és la justificació. Connectors: «per damunt de tot», «en segon lloc», «finalment».

9.5 🔍 Investigar · Intrús justificat 📖 La lectura ✏️ Individual

Troba l'intrús

D'aquests factors, un no encaixa com a causa de fons del conflicte d'Ucraïna: «el domini imperial rus», «les fronteres heretades de l'URSS», «el Memoràndum de Budapest», «la manca de recursos naturals a Ucraïna», «la disputa sobre l'OTAN». Identifica l'intrús i justifica per què no hi pertany.

L'intrús i tres frases que justifiquin per què no hi encaixa.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comprova cada factor contra l'últim paràgraf de la lectura. Et pot servir «no encaixa perquè…».

9.6 🌍 Participar · Ahir i avui 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

La càpsula sencera, ahir i avui

Tria dos fenòmens de la guerra d'Ucraïna que ja hagis estudiat a la càpsula (les trinxeres, la mobilització de la rereguarda, l'èxode de civils…) i valora, per a cada un, què s'ha repetit gairebé igual i què és realment nou respecte de la Gran Guerra. Fes servir el terme «sancions econòmiques» de la Fitxa.

Els dos fenòmens amb el que s'ha repetit i el que és nou de cada un, i el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

💡 Pista: Per a cada fenomen, separa la capa que ve de 1916 de la que només pot ser d'ara. Et pot servir «com el 1916…, però ara…».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què ha tornat la guerra a Europa?

És l'última sessió: argumenta la teva resposta a la pregunta de la càpsula, «per què ha tornat la guerra a Europa?», en una exposició de tres parts marcades. DESCRIPCIÓ: tres fets o mecanismes de la càpsula, amb data, presos de tres sessions diferents. RAONAMENT: explica què hi posen les estructures i què hi posa la decisió de qui comença una guerra. CONCLUSIÓ: digues què no explica la teva resposta. Fes servir el terme «annexió» de la Fitxa.

L'exposició amb les tres parts marcades (descripció, raonament i conclusió) i fets de tres sessions diferents (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Tria els fets pel que expliquen, no pel que impressionen. Les estructures no disparen soles: pregunta't on entra la decisió humana.

9.8 🌍 Participar · Manifest 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Principis per a una pau justa

Recordant com la duresa de Versalles (sessió 6) va sembrar problemes nous, redacta un manifest de cinc punts amb principis per a una pau justa a Ucraïna: condicions que no deixin una ferida oberta com la de 1919. Justifica cada punt en una frase i fes servir el terme «sobirania» de la Fitxa.

El manifest de cinc punts, cadascun justificat, amb el terme de la Fitxa (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Una pau massa humiliant genera ressentiment, però una de massa feble no dona seguretat: busca l'equilibri, no la victòria d'un bàndol.

9.9 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què funciona el «sol poble»?

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». L'origen reconeix que l'argument del «sol poble» té arrels reals. Explica per què una tesi amb una part de veritat pot ser més eficaç com a propaganda que una mentida sencera, i quina prova de la lectura en desmunta la conclusió.

L'explicació, amb la prova de la lectura (70-90 paraules).

💡 Pista: Pregunta't què fa més difícil de rebatre un argument: el que té de fals o el que té de cert.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La guerra d'Ucraïna no va començar del no-res el 2022. Les seves arrels vénen del llarg domini imperial rus, d'unes fronteres dibuixades dins de l'URSS i del difícil naixement d'Ucraïna com a estat independent el 1991. El 1994, amb el Memoràndum de Budapest, Ucraïna va renunciar a les armes nuclears a canvi que Rússia i altres potències li garantissin les fronteres, una promesa que Rússia va trencar el 2014 amb Crimea i el 2022 amb la invasió total. La guerra reuneix tot el que hem estudiat a la càpsula: trinxeres i artilleria, drons i guerra híbrida, mobilització de la societat i sancions. Entendre-la demana pesar alhora el pes de la història i la responsabilitat de les decisions.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va acordar Ucraïna amb el Memoràndum de Budapest de 1994?

   A. Cedir Crimea a Rússia a canvi que Moscou li reconegués la resta de les fronteres B. Entrar a l'OTAN a canvi de lliurar una part de l'arsenal nuclear heretat de l'URSS C. Conservar l'arsenal nuclear a canvi de no fer-lo servir mai contra cap dels signants D. Renunciar a totes les armes nuclears a canvi que tres potències li garantissin les fronteres

2. 2. Per què la lectura diu que, per als ucraïnesos, el febrer de 2022 no va començar una guerra nova?

   A. Perquè el 1954 l'URSS ja havia ocupat Crimea i des de llavors s'hi combatia sense treva B. Perquè des de 2014, amb l'annexió de Crimea, la guerra al Donbàs continuava a foc lent C. Perquè l'OTAN havia desplegat tropes a Ucraïna el 2014 i Rússia hi responia des de llavors D. Perquè el 1991 una part del país havia votat contra la independència i el conflicte venia d'aquí

3. 3. Segons la lectura, què distingeix una opinió informada sobre la guerra d'un eslògan?

   A. Pesar alhora les causes de fons, com les fronteres heretades, i la decisió humana de començar-la B. Informar-se només pels canals formals, perquè els informals són sempre propaganda d'un bàndol C. Explicar-la per l'ampliació de l'OTAN, que la majoria d'analistes consideren la causa ja provada de la guerra D. Entendre que les causes de fons la feien inevitable i que cap decisió la podia haver evitat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Ara que has estudiat com neixen, es lliuren i es tanquen les guerres, quina d'aquestes lliçons creus que seria més útil per evitar que la d'Ucraïna acabi sembrant, com Versalles, la guerra següent? Per què?