Sessió 2. El sistema d'aliances i la cursa armamentística

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Entre el 1871 i el 1914, cap gran potència europea va disparar contra una altra. Vist des de fora, va ser un dels períodes de pau més llargs de la història del continent. Vist de prop, era una pau que feia por: cada estat engreixava el seu exèrcit, dibuixava plans de guerra minuciosos i buscava aliats per no quedar sol el dia que sonés el primer tret. Els historiadors l’anomenen la Pau ArmadaPau ArmadaPeríode d'Europa entre 1871 i 1914 en què, tot i no haver-hi guerra entre grans potències, tots els estats es preparaven per a una: exèrcits de masses, aliances i cursa d'armaments., i el nom ho diu tot. No era l’absència de guerra perquè ningú la volgués, sinó una treva tensa entre rivals que es preparaven per a un xoc que molts consideraven, tard o d’hora, inevitable.

El primer engranatge d’aquella màquina va ser el sistema d’aliances. Després de derrotar França el 1871 i arrabassar-li Alsàcia i Lorena, el canceller alemany Otto von Bismarck va teixir una xarxa de pactes per mantenir França aïllada i sense possibles aliats. La peça central va ser la Triple AliançaTriple AliançaPacte militar secret de defensa mútua firmat el 1882 entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Es va anar renovant fins al 1914, tot i que Itàlia acabaria canviant de bàndol durant la guerra. de 1882, que unia Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Però una xarxa d’aliances en provoca una altra: per trencar el seu aïllament, França va pactar amb Rússia el 1894, i la Gran Bretanya, que durant dècades havia preferit mantenir-se al marge dels afers continentals, es va anar acostant a totes dues fins a formar, el 1907, la Triple EntesaTriple EntesaEnteniment format per França, Rússia i la Gran Bretanya a partir de 1907. No era una aliança militar tan rígida com la Triple Aliança, sinó una sèrie d'acords que, a la pràctica, van crear el bloc rival.. A les portes de la guerra, Europa estava partida en dos grans blocs que es miraven de reüll.

Per què eren tan perilloses, aquestes aliances? Perquè convertien un conflicte entre dos països en una amenaça per a tots. El document que llegiràs a L’Arxiu, l’article II de la Triple Aliança, ho mostra amb una claredat gèlida: si França atacava Itàlia «sense provocació directa», Alemanya i Àustria-Hongria quedaven «obligades a prestar ajuda i assistència amb totes les seves forces». Cada bloc funcionava, doncs, com una cadena: estirar-ne un anell arrossegava tots els altres. Els pactes s’havien firmat per dissuadir l’enemic i evitar la guerra, però havien creat un mecanisme pel qual una baralla local podia encendre tot el continent de cop. A més, aquests tractats es negociaven en secret. Els governs firmaven compromisos que els seus propis ciutadans, i sovint els seus parlaments, desconeixien, de manera que un poble sencer es podia trobar en guerra per obligacions que mai havia aprovat. La diplomàcia secreta hi afegia una segona trampa: com que ningú sabia del cert fins on arribaven els compromisos dels altres, aquella incertesa empenyia tothom a témer el pitjor i a preparar-s’hi. Vist així, la guerra pot semblar inevitable, i molts contemporanis així ho creien. Però la màquina es podia aturar, i de fet es va aturar diverses vegades: les crisis del Marroc de 1905 i 1911, l’annexió de Bòsnia per Àustria-Hongria el 1908 i les dues guerres balcàniques de 1912 i 1913 van posar els blocs cara a cara, i totes es van resoldre amb conferències i cessions. La inevitabilitat era aparent: el que feia perillós el sistema no era que la guerra hagués de venir per força, sinó que cada crisi resolta deixava les potències més armades, més desconfiades i més convençudes que la següent vegada no cedirien.

El segon engranatge va ser la cursa d’armaments. A terra, gairebé tots els estats van adoptar el servei militar obligatoriservei militar obligatoriObligació legal de fer el servei militar. Va permetre als estats europeus disposar d'exèrcits de milions d'homes i, sobretot, de reservistes entrenats que es podien mobilitzar en pocs dies., cosa que els permetia mobilitzar milions d’homes en qüestió de dies. Alemanya i França podien posar en peu de guerra diversos milions d’homes cadascuna en poques setmanes, i Rússia, amb la seva població immensa, presumia de disposar de la reserva d’homes més gran d’Europa. Els estats majors van dissenyar plans de mobilització basats en horaris de ferrocarril tan precisos i rígids que, un cop engegats, eren gairebé impossibles d’aturar sense quedar en desavantatge. La guerra s’havia convertit en un problema de logística que es podia posar en marxa amb la fredor d’un rellotge, i aquesta rigidesa reduïa el marge dels governants per fer marxa enrere en cas de crisi.

Al mar, la rivalitat es va concentrar en un duel entre les dues potències navals més grans. El 1906, la Gran Bretanya va avarar el HMS Dreadnought, un cuirassatcuirassatVaixell de guerra gran, blindat i amb canons de gran calibre, el nucli de les flotes de l'època. El HMS Dreadnought (1906) va deixar obsolets tots els anteriors i va fer recomençar la cursa naval des de zero. tan revolucionari (més ràpid, més blindat i amb més canons de gran calibre) que va deixar obsoletes totes les flotes existents, inclosa la seva. La cursa tornava a començar des de zero, i Alemanya, que sota l’impuls de l’almirall Tirpitz volia desafiar el domini britànic dels mars, s’hi va llançar de ple amb una sèrie de lleis navals. El resultat va ser una escalada frenètica: a l’inici de la guerra, el 1914, la marina britànica disposava de vint-i-nou grans vaixells de guerra moderns i l’alemanya, de disset. Cada nou vaixell d’un bàndol justificava el següent de l’altre, i la desconfiança entre Londres i Berlín no va parar de créixer.

Faltava un últim ingredient, i era geogràfic: els BalcansBalcansRegió del sud-est d'Europa on convivien molts pobles i religions. Amb la retirada de l'Imperi Otomà, Àustria-Hongria i Rússia s'hi disputaven la influència, i els nous estats com Sèrbia hi tenien ambicions pròpies. D'aquí ve l'expressió «el polvorí dels Balcans».. La lenta retirada de l’Imperi Otomà hi havia deixat un buit de poder que Àustria-Hongria i Rússia es disputaven amb urgència. Després de les guerres balcàniques de 1912 i 1913, el petit regne de Sèrbia va sortir reforçat i decidit a unir sota la seva bandera els pobles eslaus del sud, molts dels quals vivien sota domini austrohongarès. Viena veia en Sèrbia una amenaça mortal per a la supervivència del seu imperi multinacional. Tots els grans tenien allà un fil sensible que, si es tibava, els podia arrossegar a la guerra.

Així, cap al 1914, Europa era una màquina carregada. Cada peça (les aliances, els exèrcits de masses, les flotes, les tensions balcàniques) s’havia construït en nom de la pròpia seguretat, però totes juntes formaven un dispositiu que només esperava l’espurna adequada per disparar-se. Aquella espurna, com veurem a la sessió següent, saltaria un matí d’estiu en una ciutat fins llavors poc coneguda: Sarajevo.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia del temps de la Pau Armada

Construeix a la llibreta una línia del temps de la Pau Armada amb aquestes sis fites: la derrota de França davant Alemanya, la Triple Aliança, l'aliança francorussa, la Triple Entesa, l'avarada del HMS Dreadnought i les guerres balcàniques. Data-les, ordena-les i, sota cada fita, escriu una frase que expliqui per què acosta Europa a la guerra.

La línia del temps amb les sis fites datades i una frase sota cada una.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la lectura i a l'última entrada de la Fitxa. Per a cada frase, pots fer servir «això va fer que…» o «com a resposta…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article de la Triple Aliança (lectura de font)

Llegeix l'article II de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes la frase que diu a què s'obliguen els aliats. PARER: explica de quin país tenen por els signants. SENYAL: identifica quina part de la cita ho delata.

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al PARER, fixa't en quins països anomena la cita i quin paper fa cadascun. Pots escriure: «Els signants temen…, i ho delata…».

2.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho a un infant

Un nen de deu anys et pregunta com és que un sol atac va poder arrossegar mig continent a la guerra. Explica-li com funcionaven els dos blocs d'aliances amb un exemple del pati de l'escola: dues colles que es prometen ajuda.

L'explicació per a un nen de deu anys, amb l'exemple del pati, en cinc frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots arrencar amb una escena del pati i explicar després què passa quan dos nens de colles diferents es barallen. Cap paraula tècnica: l'ha d'entendre un nen petit.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Europa partida en dos blocs

Observa el mapa d'aliances de 1914 de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos. (1) Situa els països de cada bloc. (2) Descriu quina zona queda enmig i per què el peu la destaca. (3) Explica en quina posició deixava Alemanya aquest repartiment. Fes servir el terme «Triple Entesa» de la Fitxa.

El comentari en tres passos, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Connectors que et poden servir: «al nord de…», «envoltat de…», «per tant…». Quin color correspon a cada bloc ho diu el peu.

2.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la derrota de 1871 als dos blocs

Reconstrueix a la llibreta la cadena de causa-efecte que va portar de la derrota francesa de 1871 fins als dos blocs de 1914. Encadena almenys cinc baules en què cada una sigui conseqüència directa de l'anterior, i escriu dins de cada baula el fet i l'any.

La cadena de cinc baules o més, unides amb fletxes, amb el fet i l'any a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Fes servir connectors com «això va portar a…» i «com a resposta…». Cada baula ha d'explicar per què apareix la següent; si una no ho fa, hi falta una baula entremig.

2.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Els engranatges de la Pau Armada

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. A dalt, la idea central: el sistema d'aliances feia que qualsevol crisi pogués convertir-se en una guerra general. Al mig, tres engranatges de la lectura que la reforçaven, cadascun amb una frase que expliqui com empenyia cap a la guerra. A baix, una conclusió d'una frase.

L'esquema amb la idea, els tres engranatges explicats i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La lectura presenta cada engranatge amb un paràgraf propi. El que compta és la frase que diu com feia més probable la guerra: «perquè…», «i per tant…».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La cursa naval en xifres

Amb les xifres de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari les dues flotes de 1914, amb títol, escala i font. A sota, calcula quantes vegades era més gran la flota britànica i dedueix per què, tot i aquest avantatge, la Gran Bretanya no se sentia segura.

El gràfic amb títol, escala i font, el càlcul i dues frases de deducció.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pensa què va passar amb l'avantatge britànic el 1906 i quant pot durar un avantatge en una cursa.

2.8 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

El dilema de la seguretat, al mar

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». La refutació diu que l'adversari raona exactament igual. Explica com funciona aquest mecanisme en la cursa naval de la lectura, vist primer des de Londres i després des de Berlín. Després, dedueix en quina condició armar-se sí que podria donar seguretat. Fes servir el terme «dilema de la seguretat» de la Fitxa.

L'explicació des de les dues capitals, la condició i el terme de la Fitxa (80-100 paraules).

💡 Pista: El bloc no diu res de la condició: l'has de deduir tu. Pregunta't què faltava entre Londres i Berlín perquè cada vaixell nou no semblés una amenaça.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: una pau armada?

Abans de 1914, Europa va viure més de quaranta anys de pau entre grans potències mentre s'armava. Tria un cas actual de rearmament o de blocs enfrontats que coneguis i argumenta si s'hi assembla: una semblança, una diferència i una conclusió sobre si et fa ser més o menys optimista. Fes servir el terme «Pau Armada» de la Fitxa.

L'argument amb el cas d'avui, la semblança, la diferència i la conclusió (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Evita tant el catastrofisme (tot es repeteix igual) com la ingenuïtat (no té res a veure): la teva feina és mostrar què s'assembla i què no.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1871 i 1914, Europa va construir una «pau armada»: dos blocs d'aliances, exèrcits de masses i una cursa naval que, en nom de la seguretat, van transformar el continent en una màquina a punt d'esclatar a la mínima espurna.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què estableix l'article II de la Triple Aliança, que has llegit a L'Arxiu?

   A. Que si Rússia ataca Àustria-Hongria als Balcans, Alemanya i Itàlia hi acudiran amb totes les forces B. Que si França ataca Itàlia o Alemanya sense provocació, els socis hi acudiran amb totes les forces C. Que si França s'alia amb Rússia o amb la Gran Bretanya, els tres signants li declararan la guerra D. Que si França ataca un dels signants, cada soci decidirà lliurement si l'ajuda i amb quines forces

2. 2. Per què l'avarada del HMS Dreadnought, el 1906, va accelerar la cursa naval?

   A. Perquè assegurava per dècades el domini britànic dels mars, i Alemanya hi va respondre amb lleis navals B. Perquè Alemanya, amb l'almirall Tirpitz, el va copiar i el 1914 ja tenia més grans vaixells que Londres C. Perquè era el primer cuirassat construït en secret, i cap potència no sabia quants en tenia l'altra D. Perquè deixava obsoletes totes les flotes, també la britànica, i la cursa recomençava des de zero

3. 3. Segons la lectura, per què les aliances, firmades per evitar la guerra, la feien més probable?

   A. Perquè un conflicte entre dos països activava les obligacions dels blocs i hi arrossegava la resta B. Perquè eren pactes ofensius: obligaven els socis a atacar junts quan un d'ells ho decidís C. Perquè eren públiques, i cada bloc coneixia els compromisos de l'altre i mirava d'avançar-s'hi D. Perquè feien la guerra inevitable: cap crisi entre els dos blocs no es va poder resoldre negociant

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si cada país s'armava i s'aliava per protegir-se, i el resultat va ser una guerra que va arruïnar tothom, hi havia alguna manera de sortir d'aquella espiral? Qui hauria hagut de fer el primer pas?