Sessió 6. La fi de la guerra, Versalles i la Societat de Nacions

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La tardor de 1918, l’imperi alemany es desfeia des de dins. Havia guanyat la guerra a l’est (Rússia, sacsejada per la revolució, havia signat una pau humiliant a Brest-LitovskBrest-LitovskTractat de març de 1918 pel qual la Rússia bolxevic va sortir de la guerra cedint enormes territoris a Alemanya. Va alliberar tropes alemanyes per al front occidental. el març), però a l’oest el pes dels Estats Units, que hi havien entrat el 1917, inclinava definitivament la balança. L’última gran ofensiva alemanya de la primavera de 1918 es va estavellar, i a partir de l’agost els aliats van avançar sense aturador. Un darrere l’altre, els socis d’Alemanya es van rendir: Bulgària al setembre, l’imperi otomà a l’octubre i, al començament de novembre, l’imperi austrohongarès, que a més es desfeia en estats nous mentre signava. L’esfondrament dels imperis centralsesfondrament dels imperis centralsAlemanya, Àustria-Hongria, l'imperi otomà i Bulgària: el bàndol que va perdre la guerra. El nom ve de la seva posició al mapa, entre França i Rússia. Els tres imperis van desaparèixer amb la derrota. va ser tan ràpid que ningú no hi tenia un pla preparat. Amb l’exèrcit exhaust i el país al caire de la revolució, el kàiser va abdicar i la nova república alemanya va demanar l’alto el foc.

L’armisticiarmisticiAcord que atura els combats sense ser encara un tractat de pau. El de la Gran Guerra es va signar l'11 de novembre de 1918 en un vagó de tren, al bosc de Compiègne. es va signar l’onze de novembre de 1918, a les onze del matí. Els canons van callar després de quatre anys que havien deixat prop de deu milions de morts. Però un armistici no és una pau: només atura els trets. Quedava el més difícil, que era decidir en quines condicions es tancava el conflicte. I aquí Europa arrossegava una promesa i una contradicció que ho marcarien tot.

La promesa tenia nom i data. El gener de 1918, el president nord-americà Woodrow Wilson havia presentat els seus Catorze Punts, un programa per a una pau justa: diplomàcia oberta, reducció d’armament, respecte al principi que cada poble pogués decidir el seu destí i, com a colofó, la creació d’una organització internacional que garantís la seguretat de tots els estats. Molts alemanys van deposar les armes convençuts que la pau es negociaria sobre aquesta base moderada. Havien llegit el punt catorzè, que reclamava «una associació general de les nacions» per garantir la independència política i la integritat territorial dels estats, grans i petits per igual.

La realitat es va decidir a París. El gener de 1919, els vencedors es van reunir en una conferència dominada pels «Quatre Grans»: Wilson pels Estats Units, Lloyd George pel Regne Unit, Clemenceau per França i Orlando per Itàlia. Cadascú hi anava amb una idea diferent. Clemenceau, el país del qual havia estat envaït dues vegades en mig segle, volia sobretot seguretat i garanties que Alemanya no tornaria a ser una amenaça. Wilson defensava els seus principis idealistes. Lloyd George navegava entremig, atent a no arruïnar del tot un mercat i un veí que la Gran Bretanya necessitaria per comerciar. Els vençuts, en canvi, no van seure a la taula: se’ls va cridar només per rebre el text ja tancat i signar-lo. Per això, des del primer dia, els alemanys no el van sentir com un acord negociat, sinó com una sentència.

El resultat va rebre el nom de Tractat de Versalles, i es va signar el 28 de juny de 1919 en un lloc triat amb intenció: la Galeria dels Miralls del palau de Versalles, la mateixa sala on el 1871, després de derrotar França, Alemanya havia proclamat el seu imperi. On uns havien celebrat un triomf, els altres els retornaven ara la humiliació.

El cor del tractat era una frase demolidora. L’article 231article 231Article del Tractat de Versalles que obligava Alemanya a acceptar la responsabilitat d'haver causat la guerra; va ser la base jurídica de les reparacions i el punt més odiat a Alemanya. obligava Alemanya a acceptar la responsabilitat de tots els danys causats per una guerra que, deia el text, li havien «imposat l’agressió d’Alemanya i els seus aliats». Aquella clàusula de culpabilitat era la base jurídica del càstig econòmic: les reparacionsreparacionsPagaments que un país vençut ha de fer al vencedor per compensar els danys de la guerra. Les de Versalles es van fixar el 1921 en 132.000 milions de marcs or, una xifra enorme., fixades el 1921 en 132.000 milions de marcs or, una suma que hipotecava l’economia alemanya durant generacions.

El càstig no s’acabava en els diners. Alemanya va perdre prop del tretze per cent del seu territori i una desena part de la població: Alsàcia i Lorena tornaven a França, un «corredor» de terra donava sortida al mar a la nova Polònia, i totes les colònies passaven a mans dels vencedors. L’exèrcit quedava reduït a cent mil homes, sense aviació ni submarins, i la regió del Rin, fronterera amb França, es desmilitaritzavadesmilitaritzavaProhibició de mantenir tropes o fortificacions en un territori. La riba alemanya del Rin va quedar desmilitaritzada per protegir França d'una futura invasió.. Un país que quatre anys abans era la primera potència industrial d’Europa quedava desarmat i endeutat.

Sí que es va complir, això sí, la gran promesa de Wilson: el tractat va crear la Societat de Nacions, la primera organització internacional pensada per resoldre els conflictes amb el diàleg en comptes de les armes. Era la traducció pràctica del seu punt catorzè, i sobre el paper obria una manera nova d’entendre les relacions entre estats: el seu Pacte, que obre el mateix tractat i que tens a L’Arxiu, compromet els membres a respectar la integritat territorial de tots els altres. Alemanya, però, no en formava part. Però va néixer coixa. El Senat dels Estats Units, el país que l’havia inspirada, va rebutjar el tractat, i Washington no en va formar part mai; el mateix Wilson, esgotat per la lluita política, va acabar el mandat malalt i derrotat a casa seva. Sense la potència més forta del moment, i sense exèrcit propi per fer complir les seves decisions, l’organisme cridat a garantir la pau tenia un poder més moral que real.

A Alemanya, el tractat es va viure com una imposició insuportable. Ningú no l’anomenava «la pau»: l’anomenaven el Diktat, el text dictat. Abans de signar, el 29 de maig, el cap de la delegació alemanya, el comte Ulrich von Brockdorff-Rantzau, havia enviat a Clemenceau la nota de protesta que tens a L’Arxiu: havien vingut a Versalles a buscar «la pau de justícia» que se’ls havia promès, i el que hi trobaven era, deia, la condemna del poble alemany a un «treball d’esclaus perpetu». La contradicció era evident per a tothom: se’ls havia demanat que deposessin les armes en nom dels Catorze Punts, i el que van rebre va ser una factura, una confessió de culpa i la pèrdua de territoris i sobirania. Aquell greuge, real o exagerat, va quedar com una ferida oberta que la política alemanya de les dècades següents sabria explotar. La pau de 1919, pensada per tancar una guerra, va deixar el continent ple de tensions latents que estudiarem tot seguit.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

Un eix a escala de la fi de la guerra

Dibuixa a la llibreta un eix a escala del gener de 1918 al juny de 1919 i situa-hi, respectant les distàncies entre dates, aquests sis fets de la lectura: els Catorze Punts, la pau de Brest-Litovsk, la rendició de Bulgària, l'armistici, l'obertura de la Conferència de París i la signatura de Versalles. Retola cada fet amb la seva data.

L'eix a escala amb els sis fets retolats i datats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca primer els dos extrems; com que és a escala, un mes ocupa sempre el mateix espai. Les dates són a la lectura, i de vegades només hi surt el mes.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què pactaven els vencedors? (lectura de font)

Llegeix el Pacte de la Societat de Nacions a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes què es comprometen a respectar i preservar els membres. PARER: com creuen els signants que s'aconseguirà la pau? SENYAL: quina expressió de la cita delata que aquella protecció no era per a tothom?

Els tres passos, amb el compromís copiat entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a l'article 10 i el PARER, al preàmbul. Per al SENYAL, pots escriure: «L'expressió… delata que…»; el context t'explica qui no en formava part el 1919.

6.3 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Vertader o fals: els fets de la pau

Decideix si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada resposta amb la frase de la lectura, o el detall de la pintura, que ho demostra. (a) «L'armistici es va signar el mateix dia que el tractat de pau.» (b) «Alemanya va perdre més d'una quarta part del seu territori.» (c) «El tractat es va signar a la sala on el 1871 Alemanya havia proclamat el seu imperi.» (d) «A la pintura, la delegació alemanya seu al mateix costat de la taula que els vencedors.»

Les quatre respostes (V o F), cadascuna amb una frase de justificació: la de la lectura o el detall de la pintura.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Copia la frase tal com apareix a la lectura. Per a la (d), el peu de la pintura et diu on mirar. Pots fer servir «és fals perquè…» i «és cert perquè…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la victòria al ressentiment

Encadena a la llibreta, en un diagrama de flux amb fletxes, com es passa d'«Alemanya perd la guerra» a «ressentiment a Alemanya». Afegeix-hi entre quatre i sis caselles intermèdies tretes de la lectura, i fes que cada fletxa mostri una relació de causa.

El diagrama amb les caselles intermèdies i les fletxes de causa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Cada casella provoca la següent: pregunta't «i això, què va provocar?». Connectors: «per tant», «com a conseqüència», «això va portar a».

6.5 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La pau promesa i la pau imposada

Compara les dues fonts de L'Arxiu en tres parts retolades. EL PACTE (breu): què promet i a qui. LA NOTA ALEMANYA (breu): què denuncia i en nom de quina promesa. EL CONTRAST (la part llarga): fins a quin punt el tractat va complir la pau que esperava Alemanya, i per què allà es va viure com un engany? Fes servir el terme «reparacions» de la Fitxa.

L'anàlisi amb les tres parts retolades, i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «mentre que el Pacte…, la nota alemanya…», «en canvi», «això explica que…». Mira també qui signa cada document i qui en queda fora.

6.6 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Com es tanca una guerra, ahir i avui

Contrasta en dues columnes (1919 / avui) com es va tancar la Gran Guerra i com s'intenta acabar un conflicte armat actual que coneguis. A sota, valora què s'assembla i què ha canviat. Fes servir el terme «armistici» de la Fitxa.

Les dues columnes (1919 / avui) i el paràgraf de sota, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

💡 Pista: Pensa en qui decideix les condicions i si el vençut hi participa. Et pot servir «mentre que el 1919…, avui…».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Microassaig 📖 La lectura ✏️ Individual

Massa dur o no prou?

Sobre la pregunta «el Tractat de Versalles va ser massa dur amb Alemanya?», argumenta a la llibreta una posició i el contraargument més sòlid, cadascun amb una prova de la lectura, i tanca amb la teva conclusió.

L'argument, el contraargument i la conclusió (80-100 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon contraargument no és l'insult del contrari, sinó la seva millor raó: escriu-la abans de decidir la teva posició.

6.8 🌍 Participar · Microassaig 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La pau que no va pacificar

Argumenta en un microassaig aquesta tesi: «La contradicció entre el que es va prometre a Alemanya i el que se li va imposar explica bona part del fracàs de la pau de 1919.» Fes servir les dues fonts de L'Arxiu com a prova, estructura el text en tesi, desenvolupament i conclusió, i fes servir el terme «Societat de Nacions» de la Fitxa.

El microassaig amb tesi, desenvolupament amb les dues fonts citades i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix quina frase de cada font sosté la tesi i quina part de la promesa sí que es va complir: si en trobes, la tesi s'ha de matisar, no forçar.

6.9 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

A qui convenia el dòmino?

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». La lectura diu que a Alemanya el tractat es deia Diktat i que la política alemanya en sabria explotar el greuge. Explica a qui li convenia, anys després, la versió que Versalles ho explicava tot, i quins fets de la refutació podia deixar fora així.

L'explicació de qui en treia profit i què deixava fora (70-90 paraules).

💡 Pista: Pensa qui guanyava suport presentant Alemanya només com a víctima dels altres.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Gran Guerra va acabar amb l'armistici de l'11 de novembre de 1918, però la pau es va decidir a París sense els vençuts. El Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, va imposar a Alemanya la culpa de la guerra (article 231), reparacions enormes, pèrdues territorials i el desarmament. Wilson havia promès una pau justa amb els Catorze Punts i va aconseguir la Societat de Nacions, però la distància entre aquella promesa i el càstig real va deixar un ressentiment durador.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què establia l'article 231 del Tractat de Versalles, i per què pesava tant?

   A. Fixava les reparacions en 132.000 milions de marcs or, que Alemanya havia de pagar de seguida B. Declarava la riba alemanya del Rin zona desmilitaritzada, per protegir França d'una invasió C. Obligava Alemanya a acceptar la responsabilitat dels danys de la guerra, base de les reparacions D. Repartia la responsabilitat de la guerra entre tots els imperis que hi havien participat

2. 2. Quina contradicció denuncia la nota de Brockdorff-Rantzau i recull la lectura?

   A. Que Alemanya havia guanyat la guerra a l'est, a Brest-Litovsk, i tot i així la tractaven de vençuda B. Que havien deixat les armes en nom dels Catorze Punts i van rebre una pau imposada i sense negociar C. Que els aliats havien promès retornar-li les colònies i al final se les van repartir entre ells D. Que la delegació alemanya havia negociat cada article a París i després la van obligar a canviar-lo

3. 3. Per què la lectura diu que la Societat de Nacions «va néixer coixa»?

   A. Perquè només la formaven les potències vencedores, i els estats petits no hi tenien cap vot B. Perquè el seu Pacte no obligava els membres a respectar la integritat territorial dels altres estats C. Perquè Alemanya n'era membre des de 1919 i hi bloquejava les decisions contràries als vençuts D. Perquè els Estats Units, que l'havien inspirada, no en van ser mai membres, i no tenia exèrcit

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tornessis enrere i seguessis a la taula de París el 1919, quina pau proposaries per evitar una guerra futura: una de tova que reconciliés, o una de dura que desarmés del tot? Quins riscos té cada opció?