Sessió 6. La guerra al Pacífic i la fi del conflicte

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A Europa, la guerra tenia un final reconeixible. Els exèrcits aliats van entrar a Alemanya per l’est i per l’oest, van ocupar Berlín i, el 8 de maig de 1945, el Tercer Reich va signar una rendició incondicionalrendició incondicionalRendició sense cap condició per part del vençut: el vencedor decideix què passa amb el país derrotat, sense pactes ni garanties prèvies. Va ser l'exigència dels aliats tant amb Alemanya com amb el Japó.. Però a l’altra banda del món la guerra encara duraria tres mesos, i acabaria d’una manera sense precedents. Aquesta sessió segueix com es va tancar el conflicte més mortífer de la història en el seu vessant asiàtic i quina pregunta moral va deixar oberta, una pregunta que continua discutint-se avui.

El teatre del Pacífic havia començat de cop. El 7 de desembre de 1941, l’aviació japonesa va atacar per sorpresa la base nord-americana de Pearl Harbor, a Hawaii, i va arrossegar els Estats Units a la guerra. En pocs mesos el Japó va conquerir un imperi immens de territoris i illes al sud-est asiàtic i al Pacífic. El gir va arribar el juny de 1942 a la batalla de Midway, on la marina nord-americana va enfonsar el nucli de la flota japonesa. A partir d’aquí, els Estats Units van adoptar una estratègia de salt d’illa en illasalt d’illa en illaEls aliats no atacaven totes les illes ocupades pel Japó, sinó que en conquerien de seleccionades per acostar-se pas a pas a l'arxipèlag japonès, deixant enrere i aïllades les guarnicions enemigues.: avançar cap al Japó conquerint posicions clau, una rere l’altra, com qui puja una escala sobre l’oceà.

Com més s’acostaven a les illes centrals del Japó, més sagnant era cada combat. A Iwo Jima (febrer-març de 1945) i sobretot a Okinawa (abril-juny de 1945), la resistència japonesa va ser aferrissada fins al final, amb atacs suïcides i milers de morts entre soldats i població civil. Aquelles batalles van fer un efecte decisiu en els comandaments nord-americans: si conquerir una sola illa costava tantes vides, què costaria envair el cor del Japó, on la població estava disposada a resistir casa per casa? Aquesta ombra, la d’una invasió terrestre enormement costosa, planaria sobre la decisió que venia després.

Mentrestant, el rellotge del final s’accelerava. El 26 de juliol de 1945, els aliats van emetre la Declaració de PotsdamDeclaració de PotsdamDeclaració conjunta dels Estats Units, la Gran Bretanya i la Xina que exigia la rendició incondicional del Japó i l'advertia que, si no ho feia, l'esperava «una destrucció ràpida i absoluta»., que exigia la rendició immediata i advertia d’una destrucció total si el Japó s’hi negava. El govern japonès no la va acceptar. Aleshores va arribar la compressió brutal d’aquells dies d’agost: el 6 d’agost una bomba atòmica va arrasar Hiroshima; el 8 d’agost la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria; el 9 d’agost una segona bomba va destruir Nagasaki. En poc més de setanta-dues hores, el Japó va perdre dues ciutats i el seu últim aliat diplomàtic possible.

El 15 d’agost de 1945, per primera vegada, el poble japonès va sentir la veu del seu emperador per la ràdio. En aquell discurs, conegut com el Gyokuon-hōsōGyokuon-hōsō«Gyokuon-hōsō», literalment «la retransmissió de la veu de joia». Va ser la primera vegada que la població sentia la veu de l'emperador Hirohito, considerat fins aleshores una figura gairebé divina., Hirohito anunciava la rendició sense fer servir mai aquesta paraula. Deia que «la situació de la guerra no s’ha desenvolupat necessàriament a favor del Japó», per referir-se a una derrota absoluta, i esmentava «una bomba nova i extraordinàriament cruel» com a únic reconeixement de l’arma atòmica. Demanava als seus súbdits «suportar allò insuportable». La signatura formal de la rendició es va fer el 2 de setembre de 1945, a bord del cuirassat nord-americà USS Missouri, i va posar punt final a la Segona Guerra Mundial.

Per què es va rendir el Japó exactament aleshores? La resposta no és una sola causa, sinó diverses que van actuar alhora. Hi van pesar les dues bombes atòmiques i el terror d’una arma nova; hi va pesar l’entrada de la Unió Soviètica, que tancava l’última esperança japonesa d’una pau negociada amb la mediació de Moscou; i hi va pesar, des de feia mesos, un bloqueig naval i uns bombardejos convencionals que ja havien devastat les ciutats japoneses i les havien deixat sense recursos. Els historiadors discuteixen quin d’aquests factors va ser decisiu, i és probable que cap no ho fos tot sol: la rendició va ser el resultat d’una situació sense sortida per diversos costats a la vegada.

Sobre la bomba atòmica plana, des d’aleshores, un debat moral que no s’ha tancat. Una posició sosté que les bombes van escurçar la guerra i van estalviar el bany de sang que hauria estat envair el Japó, amb centenars de milers de morts previstos entre soldats i civils dels dos bàndols. Una altra sosté que el Japó ja estava al límit del col·lapse, que l’entrada soviètica potser hauria bastat per forçar la rendició, i que llançar una arma sobre ciutats plenes de civils va travessar una línia moral que cap objectiu militar no justifica; hi havia alternatives, com una demostració en un lloc despoblat o una advertència més clara. No és una qüestió amb una resposta senzilla, i part de pensar-hi amb rigor és resistir la temptació de tancar-la de pressa.

El final de la guerra va obrir una època nova. Per primera vegada, la humanitat disposava d’una arma capaç de destruir una ciutat sencera en un instant, i aviat de posar en perill la civilització mateixa. La era nuclear havia començat. La Segona Guerra Mundial deixava un balanç de desenes de milions de morts, la major part civils, i una lliçó incòmoda que les properes sessions recolliran: quan la deshumanització de l’enemic i la lògica de la guerra total es porten fins al límit, la frontera entre el que és permès i el que no ho és pot esborrar-se del tot. Aquell «suportar allò insuportable» de l’emperador no descrivia només la derrota d’un país, sinó l’estat en què quedava el món.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

L'eix del final, a escala

Dibuixa a la llibreta un eix del temps A ESCALA, des del desembre de 1941 (Pearl Harbor) fins al setembre de 1945 (signatura de la rendició). Tria una escala i respecta-la (per exemple, 1 cm = 2 mesos), i marca-hi set fites del text: Pearl Harbor, Midway (juny 1942), Okinawa (primavera 1945), Hiroshima (6 ag.), l'entrada de la URSS (8 ag.), Nagasaki (9 ag.) i la rendició de Hirohito (15 ag.). Sota l'eix, explica en 60-90 paraules què revela l'escala sobre l'agost de 1945.

💡 Pista: Per al comentari, comença així: «A escala es veu que…». Fixa't que gairebé quatre anys de guerra i el desenllaç caben en línies molt diferents; usa termes com compressió o «en pocs dies».

6.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

L'eufemisme del discurs (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu (el discurs de rendició de Hirohito). Copia les expressions exactes amb què el discurs anomena (a) la bomba atòmica i (b) la derrota, sense dir-les clarament. A sota, explica amb les teves paraules què volia dir de debò cada expressió i per què creus que es van triar unes paraules tan suaus. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Per anomenar la bomba, el discurs diu "…"; per anomenar la derrota, diu "…". En realitat volien dir…». Fes servir el terme eufemisme.

6.3 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El peu de foto de la rendició

Observa la imatge del banner (la signatura de la rendició a bord de l'USS Missouri, 2 de setembre de 1945). Escriu un peu de foto informatiu, de 40 paraules com a màxim, del tipus que faria servir un llibre d'història: ha de dir què passa, on, quan i per què aquell moment importa. No pot ser decoratiu: ha d'informar.

💡 Pista: Un bon peu de foto respon què, on i quan, i afegeix per què importa. Fixa't en qui signa i davant de qui. Màxim 40 paraules: si te'n surten més, escurça.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Dos finals: Europa i el Pacífic

Dibuixa a la llibreta un diagrama de Venn amb dos cercles: «Final de la guerra a Europa» i «Final de la guerra al Pacífic». Col·loca a cada cercle el que és propi de cada cas i a la intersecció el que van compartir, a partir del text (Alemanya: invasió terrestre, Berlín ocupada, rendició el maig de 1945; el Japó: bombes atòmiques, sense invasió de les illes centrals, rendició l'agost-setembre; en comú: exigència de rendició incondicional, derrota total, victòria aliada). Sota el diagrama, explica en 90-125 paraules quina és la diferència més important entre els dos finals.

💡 Pista: Per a la comparació escrita, usa connectors com «a diferència de», «tots dos casos» o «en canvi». Una bona pregunta guia: com van entrar els vencedors dins el país en cada cas?

6.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Per què es va rendir el Japó (esquema 1-3-1)

Escriu a la llibreta un paràgraf amb estructura 1-3-1 sobre per què es va rendir el Japó: una frase inicial de tesi (que la rendició no va tenir una sola causa), tres frases centrals que desenvolupin cadascuna una causa del text (les bombes atòmiques; l'entrada de la Unió Soviètica; el bloqueig naval i els bombardejos previs), i una frase final de conclusió. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Motlle: tesi + «en primer lloc…, en segon lloc…, a més…» + conclusió («Per tot això…»). Dedica una frase pròpia a cada causa; no les barregis en una llista.

6.6 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Dues lectures de la bomba

El text presenta dues posicions enfrontades sobre la bomba atòmica. Fes a la llibreta un contrast en dues columnes: en una, «Raons per justificar-la»; en l'altra, «Raons per qüestionar-la», i escriu a cada banda almenys dos arguments trets del text. A sota, en 90-125 paraules, contrasta les dues posicions i explica quins arguments et semblen més ben fonamentats i per què, sense donar encara un veredicte final (aquest vindrà després).

💡 Pista: Per contrastar, usa «d'una banda…, de l'altra…». Compte: «estar més ben fonamentat» no és el mateix que «estar-hi d'acord»; pots reconèixer sòlid un argument que no comparteixes.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Decisió raonada: calia llançar la bomba?

Ara pren posició. Escriu a la llibreta una decisió raonada (mínim 125 paraules) que respongui: estava justificat llançar la bomba atòmica? Sostén la teva posició amb almenys dos arguments i respon a l'objecció més forta que se t'acudeixi en contra. Jutja la decisió documentada i les seves conseqüències, no un poble sencer.

💡 Pista: Un bon veredicte fixa un criteri explícit (per exemple: què s'hi guanyava, què s'hi perdia i si hi havia una alternativa real) i el manté fins al final. No n'hi ha prou d'indignar-se, ni de justificar sense matisos.

6.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Desmuntar el tòpic de les «terres mortes»

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és fals dir que Hiroshima i Nagasaki continuen inhabitables avui: dona la raó física (una explosió instantània en l'aire, no una fuita continuada) i el fet actual (ciutats reconstruïdes i poblades). Després, explica per què corregir aquest error honra millor les víctimes que no pas el mite. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Distingeix «l'horror de 1945» de «la contaminació eterna»: corregir el segon no minimitza gens el primer. Recolza't en la diferència amb un accident com el de Txernòbil.

6.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: l'era nuclear

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El final de la Segona Guerra Mundial va obrir l'era nuclear, en què per primera vegada una sola arma podia destruir una ciutat sencera. Avui, vuitanta anys després, encara existeixen milers d'armes nuclears. Crec que la lliçó de 1945 per al món d'avui és… El que em sembla més difícil d'aquesta herència és… i penso que conviure-hi de manera responsable passa per…».

💡 Pista: No cal ser expert en desarmament: pensa com a ciutadà. Acaba amb una idea concreta i realista, no amb una frase grandiloqüent sobre la pau.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A Europa la guerra va acabar el maig de 1945 amb la rendició incondicional d'Alemanya, però al Pacífic va durar tres mesos més. Després d'anys de guerra oceànica (Pearl Harbor, Midway, el salt d'illa en illa) i de batalles cada cop més sagnants a mesura que els aliats s'acostaven al Japó, l'agost de 1945 va concentrar en pocs dies les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki i l'entrada de la Unió Soviètica. El 15 d'agost, l'emperador Hirohito va anunciar la rendició amb un discurs ple d'eufemismes, i el 2 de setembre es va signar formalment. La rendició no va tenir una sola causa, i sobre la bomba plana un debat moral que continua obert. El final del conflicte va inaugurar l'era nuclear.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va concentrar la primera quinzena d'agost de 1945?

   A. La rendició immediata del Japó tot just després de Pearl Harbor B. En pocs dies, les bombes atòmiques de Hiroshima (6 ag.) i Nagasaki (9 ag.), l'entrada de la URSS (8 ag.) i l'anunci de rendició de l'emperador (15 ag.) C. La invasió terrestre aliada de les illes centrals del Japó D. La rendició d'Alemanya i del Japó el mateix dia

2. 2. Per què es diu que la rendició del Japó no va tenir una sola causa?

   A. Perquè en realitat el Japó no es va rendir mai B. Perquè hi van pesar alhora les bombes atòmiques, l'entrada de la Unió Soviètica i el bloqueig i els bombardejos previs C. Perquè l'única causa va ser la Declaració de Potsdam D. Perquè la causa decisiva va ser una invasió terrestre aliada

3. 3. Què mostra el llenguatge del discurs de Hirohito («una bomba nova i cruel», «no necessàriament a favor»)?

   A. Que l'emperador no sabia què havia passat B. Que el discurs anomenava la derrota total i la bomba atòmica amb eufemismes que en suavitzaven la realitat C. Que el Japó havia guanyat la guerra D. Que la bomba atòmica no havia causat víctimes

💭 Per pensar fins demà

Si la manera com s'acaba una guerra deixa una herència tan llarga com l'era nuclear, quina responsabilitat tenen els vencedors sobre com hi posen fi?