Sessió 5. La guerra total a la rereguarda

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan imaginem la Primera Guerra Mundial, pensem en les trinxeres. Però una guerra que va durar més de quatre anys i que va consumir milions d’obusos, vaixells i homes no es podia sostenir només al front: exigia posar al seu servei tota la societat. Aquesta és la gran novetat del conflicte, i el que el converteix en la primera guerra total de la història. Per primera vegada, la línia que separava el soldat del civil es va esborrar: qui fabricava els obusos en una fàbrica, qui conreava el blat que alimentava l’exèrcit o qui cuidava els ferits també formava part de la maquinària de guerra. La rereguarda es va convertir, també, en un camp de batalla.

El primer canvi va ser econòmic. Els estats, que abans deixaven l’economia en mans del mercat, van assumir un control sense precedents: fixaven preus, decidien què s’havia de produir, requisaven materials i organitzaven la mà d’obra. Com que els recursos eren escassos i tot es destinava a la guerra, va aparèixer el racionamentracionamentSistema pel qual l'estat limita la quantitat d'aliments o de béns que cada persona pot comprar, per garantir un repartiment mínim quan hi ha escassetat. Es va generalitzar a Europa durant la guerra.: cartilles que limitaven el pa, el sucre o la carn que cada família podia comprar. La vida quotidiana de milions de persones va quedar marcada per les cues, l’escassetat i la gana. I aquí la guerra total va ensenyar la seva cara més dura contra els civils: la Gran Bretanya va imposar un bloqueig naval per impedir que arribessin aliments i matèries primeres a Alemanya. L’objectiu era, literalment, afamar l’enemic fins a rendir-lo. Durant l’anomenat «hivern dels naps» de 1916-1917, quan a Alemanya amb prou feines hi havia res per menjar més enllà d’aquest tubercle, es calcula que centenars de milers de civils van morir per desnutrició i malalties associades. La població civil ja no era al marge de la guerra: n’era, també, un objectiu.

El segon gran canvi va ser social, i va tenir una protagonista inesperada. Amb milions d’homes al front, algú havia d’ocupar el seu lloc a les fàbriques, els transports i els camps: van ser les dones. Milions d’elles van entrar per primera vegada al món del treball industrial, sovint en feines dures i perilloses. Les que treballaven a les fàbriques de munició manipulant explosius eren conegudes com les «noies canarinoies canariDones que treballaven a les fàbriques de munició manipulant explosius; la pell se'ls tenyia de groc per efecte de les substàncies químiques, d'aquí el nom.», perquè la substància química de l’explosiu els tenyia la pell de groc. No era una feina inofensiva: la intoxicació per aquells productes i les explosions accidentals van costar la salut, i de vegades la vida, a moltes d’aquelles treballadores. Aquella transformació no va ser un simple parèntesi: va demostrar que les dones podien fer les mateixes feines que els homes i va donar un impuls decisiu a la lluita pel dret de vot femení, que ja feia dècades que existia.

El tercer instrument de la guerra total va ser el control de la informació. Els governs sabien que una guerra tan llarga i sagnant només es podia sostenir si la població hi donava suport, i per això van fer dues coses alhora. D’una banda, la censuracensuraControl i eliminació, per part del govern, de les notícies i les imatges que podien perjudicar la moral de la població, com les xifres reals de morts o les derrotes.: amagaven les males notícies, les derrotes i la magnitud real de les baixes. De l’altra, la propagandapropagandaComunicació dissenyada per influir en el que la gent pensa i fa, no per informar-la: cartells, articles i pel·lícules al servei de la moral i del reclutament.: inundaven la societat de cartells, articles i pel·lícules que presentaven la guerra com una causa justa i necessària, demonitzaven l’enemic i animaven a allistar-se o a treballar més. El cartell que llegiràs a L’Arxiu n’és un exemple perfecte: hi apareixen dues dones i un infant que miren com marxen els soldats, sota el lema «Les dones de Gran Bretanya diuen: Vés-hi!». No demana res directament als homes; els pressiona a través de les seves famílies, apel·lant a la vergonya de qui es queda a casa.

Hi ha, encara, un quart protagonista sovint oblidat: les colòniescolòniesSoldats i treballadors procedents de les colònies (l'Índia, l'Àfrica, Indoxina, el Carib) que els imperis europeus van portar a Europa per combatre o treballar en una guerra que no era seva. Sovint van ser oblidats en la memòria posterior.. Els imperis van mobilitzar milions d’homes dels seus territoris d’Àsia i d’Àfrica per combatre i treballar en una guerra europea. Només l’Índia britànica hi va aportar més d’un milió d’homes, i centenars de milers de treballadors xinesos i africans van servir rere les línies. Soldats indis a les trinxeres de França, treballadors xinesos i africans transportant material: la guerra total no coneixia fronteres, i va arrossegar a Europa gent de tot el món, que en molts casos va tornar a casa amb una idea nova: si podien morir per l’imperi, per què no podien governar-se ells mateixos? Les xifres donen la mesura del que va ser: França va reclutar prop de mig milió de soldats a les seves colònies, entre ells els tiradors senegalesos que van combatre a Verdun i al Somme; la Gran Bretanya va portar a França uns 140.000 treballadors xinesos per cavar trinxeres, descarregar vaixells i enterrar morts; i l’Índia va mobilitzar més d’un milió d’homes, que van lluitar des de Flandes fins a Mesopotàmia. Molts van ser enviats als llocs més exposats, cobraven menys que els soldats europeus i, en acabar, van ser oblidats pels monuments.

Al final de la guerra, cap societat europea era la mateixa que el 1914. L’estat havia après a dirigir l’economia i a mobilitzar la població; les dones havien demostrat que podien ocupar qualsevol lloc; les colònies començaven a reclamar drets. Però aquella mobilització total també tenia un límit: cap societat podia sostenir indefinidament tant esforç i tant patiment. Quan i com es va esgotar aquella capacitat de resistir, i com va acabar la guerra, és el que investigarem a la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les quatre cares de la guerra total

Classifica a la llibreta els canvis de la rereguarda en una taula de quatre columnes: economia, dones, propaganda i colònies. Posa almenys dos elements concrets de la lectura a cada columna.

La taula de quatre columnes, amb dos elements o més a cada una.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Cada columna té el seu paràgraf a la lectura, en el mateix ordre. Per trobar els elements, pregunta't: què va canviar aquí per culpa de la guerra? Les entrades de la Fitxa et poden servir de guia.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El cartell que pressiona (lectura de font)

Mira el cartell de L'Arxiu (el tens sencer a la lectura) i respon a la llibreta en tres passos. FET: qui hi surt i què fa? PARER: què vol aconseguir qui l'ha encarregat? SENYAL: quina paraula del lema ho delata?

Els tres passos (60-90 paraules).

💡 Pista: Qui l'ha encarregat ho diu l'autor del document, a L'Arxiu. Per al SENYAL, pots escriure: «La paraula que ho delata és…, perquè…».

5.3 ✍️ Explicar · Telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El peu de foto de les treballadores

Resumeix en un peu de foto la fotografia de les treballadores de la fàbrica de munició de la lectura: qui són, què fan i per què és rellevant. Ha de ser informatiu, no un eslògan.

El peu de foto de màxim 30 paraules.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un bon peu de foto respon qui, què, on i per què importa, en aquest ordre. Et pot servir «noies canari», de la Fitxa.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El biaix del cartell

Comenta a la llibreta el cartell «Les dones de Gran Bretanya diuen: Vés-hi!» de la lectura en tres passos. DESCRIC: qui hi apareix i cap on miren? IDENTIFICO: a qui vol fer sentir culpable, i amb quin recurs? DEDUEIXO: què amaga de la realitat del front? Fes servir el terme «censura» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Fixa't en qui apareix i qui no. Expressions que et poden servir: «la imatge suggereix que…», «apel·la a…», «el que no mostra és…».

5.5 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La guerra total, sense dir-ne el nom

Explica amb les teves paraules què és una guerra total sense fer servir les paraules «total», «recursos» ni «mobilitzar», i amb un exemple de la lectura que no passi al front.

L'explicació en tres frases com a màxim, sense cap de les tres paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa què li passava a algú que no havia trepitjat mai una trinxera. Si et surt una paraula prohibida, busca l'acció concreta que hi ha al darrere.

5.6 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Propaganda d'ahir i d'avui

Contrasta en dues columnes (ahir / avui) la propaganda de guerra de 1914-1918 amb la manera com avui es fan circular missatges per influir en l'opinió pública (publicitat, xarxes, comunicació política). A sota, explica què s'assembla i què ha canviat.

Les dues columnes (ahir / avui) i el paràgraf de sota (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Pensa en els mitjans (cartells i diaris abans; pantalles i xarxes ara) i en els recursos (por, orgull, imatges emotives). Et pot servir «mentre que abans…, avui…».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta des de la fàbrica

Escriu la carta d'una treballadora d'una fàbrica de munició al seu marit, que és al front, el 1917. Explica-li com ha canviat la seva vida, què sent fent una feina que abans era d'homes i quines pors i esperances té. Encasta-hi aquests cinc termes de la Fitxa, tots ben usats: «guerra total», «economia de guerra», «racionament», «noies canari» i «propaganda i censura».

La carta datada el 1917, amb els cinc termes encastats (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Una carta creïble només diu el que ella pot saber el 1917. I pensa que la carta passarà per la censura abans d'arribar al front.

5.8 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

A salvo a la rereguarda?

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». Compara el paper que el cartell de L'Arxiu dona a les dones amb el que la lectura explica de les «noies canari», i explica què et diu aquest contrast de la idea que les dones eren a salvo a la rereguarda.

La comparació i la conclusió sobre la rereguarda (80-100 paraules).

💡 Pista: Pensa qui va encarregar el cartell i què li convenia mostrar, i què passava de debò a les fàbriques de munició.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el paper de les dones

Durant la guerra, milions de dones van ocupar feines que abans els estaven vedades. Argumenta, amb el que saps de la situació laboral de les dones avui, què ha canviat de debò des de llavors i què encara no. Fes servir el terme «economia de guerra» de la Fitxa.

L'argument amb un canvi, una continuïtat i el terme de la Fitxa (70-90 paraules).

💡 Pista: Evita tant el «ja està tot resolt» com el «no ha canviat res».

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Primera Guerra Mundial va ser la primera guerra total: per sostenir-la, els estats van mobilitzar tota la societat, van controlar l'economia, van incorporar les dones al treball industrial, van dirigir la informació amb propaganda i censura, i van arrossegar les colònies a un conflicte europeu. La rereguarda va quedar transformada per sempre.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lectura diu que la Primera Guerra Mundial va ser la primera «guerra total»?

   A. Perquè s'hi va combatre a tots els continents i a tots els oceans des del primer any B. Perquè va posar tota la societat al servei del conflicte i va esborrar la línia entre soldat i civil C. Perquè l'estat va deixar l'economia en mans del mercat perquè produís tot el que el front demanava D. Perquè va ser la primera a fer servir el bloqueig naval per rendir un exèrcit al camp de batalla

2. 2. Segons la lectura, quina relació hi ha entre el treball de les dones durant la guerra i el dret de vot femení?

   A. El dret de vot va néixer durant la guerra, com a premi per la feina a les fàbriques de munició B. Els governs van concedir el vot a les dones el 1914 per poder-les mobilitzar a les fàbriques C. El treball industrial va apartar les dones de la política, i la lluita pel vot es va haver de refer D. La guerra va demostrar que podien fer les feines dels homes i va impulsar una lluita que ja existia

3. 3. Com es repartien la feina la censura i la propaganda per mantenir el suport de la població a la guerra?

   A. La censura amagava les derrotes i les baixes, i la propaganda presentava la guerra com a justa B. La censura prohibia els cartells de reclutament, i la propaganda difonia les xifres reals de morts C. La censura controlava les cartilles de racionament, i la propaganda fixava el preu dels aliments D. La censura vigilava només el correu dels soldats, i la propaganda es feia només a la premsa escrita

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una guerra pot canviar tant una societat (el paper de les dones, el poder de l'estat, les aspiracions de les colònies), és possible que després torni a ser mai igual que abans? Val la pena, aquest preu?