Sessió 4. La guerra de trinxeres

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan l’ofensiva alemanya del Pla Schlieffen es va aturar a les portes de París la tardor de 1914, va passar una cosa que ningú havia previst: en comptes de continuar la guerra de moviment, els dos exèrcits, esgotats i incapaços d’avançar, van començar a cavar. Primer van ser sots per protegir-se del foc; després, trinxeres; finalment, tot un sistema de fortificacions que en pocs mesos va unir la costa del mar del Nord amb la frontera suïssa. Aquell solc de fang de més de 700 quilòmetres, el front occidentalfront occidentalLínia contínua de trinxeres de més de 700 km, del mar del Nord a la frontera suïssa, on es van enfrontar Alemanya i els aliats occidentals de 1914 a 1918., gairebé no es va moure durant els tres anys següents. La guerra ràpida i decisiva que tothom esperava s’havia convertit en un empat sagnant.

Per entendre aquell estancament cal fixar-se en un fet decisiu: la tecnologia d’aquell moment afavoria molt més qui es defensava que qui atacava. Un grapat de soldats amb una metralladora, protegits per filats d’espinos i trinxeres, podien segar files senceres d’atacants que avancessin a camp obert per la terra de ningúterra de ningúEspai buit i batut pel foc que separava les trinxeres dels dos bàndols. Sembrat de filferro d'espinos, cràters i cadàvers, travessar-lo era gairebé un suïcidi.. El resultat era terrible i repetitiu: una ofensiva començava amb dies de bombardeig, els soldats sortien de les trinxeres, la majoria queien abans d’arribar a l’altra banda, i el front quedava igual que abans. Milers de vides per uns quants metres.

La vida quotidiana en aquell solc era una altra forma de patiment, menys espectacular però constant. Els soldats convivien amb el fang, les rates, els polls i l’aigua estancada; malalties com el «peu de trinxera», provocat per la humitat permanent, podien fer perdre els dits o el peu sencer. A l’horror físic s’hi afegia el psicològic. L’estrèpit ininterromput de l’artilleria i la por de morir en qualsevol instant van desfermar en molts homes un trastorn que els metges de l’època amb prou feines sabien anomenar: la neurosi de guerraneurosi de guerraTrastorn provocat pel xoc psicològic del combat, avui relacionat amb l'estrès posttraumàtic. Durant la guerra sovint es va confondre amb covardia, i alguns soldats que en patien van ser fins i tot afusellats., o «shell shock», que deixava soldats tremolant, muts o incapaços de moure’s. La guerra no destruïa només els cossos: també esberlava les ments.

Davant d’aquest bloqueig, els comandaments van adoptar una lògica esgarrifosa: si no es podia trencar el front, almenys es podia desgastar l’enemic fins a deixar-lo sense homes. És l’anomenada guerra de desgastguerra de desgastEstratègia que no busca conquerir territori, sinó causar tantes baixes a l'enemic que aquest es quedi sense recursos humans i materials per continuar. La Primera Guerra Mundial en va ser el màxim exemple.. El 1916, els alemanys van atacar la fortalesa francesa de Verdun amb l’objectiu declarat de «dessagnar França»; la batalla va durar deu mesos i va deixar prop de 700.000 baixes entre morts, ferits i desapareguts, sense que el front es mogués gairebé gens. Aquell mateix any, els britànics van llançar l’ofensiva del Somme per alleujar la pressió sobre Verdun. Només el primer dia, l’1 de juliol de 1916, l’exèrcit britànic va patir 57.000 baixes, de les quals prop de 20.000 morts: la jornada més sagnant de tota la seva història. En quatre mesos de batalla, més d’un milió d’homes van caure als dos bàndols per avançar una desena de quilòmetres. L’any següent, a Passchendaele, prop d’Ypres, la tercera gran ofensiva britànica es va ofegar literalment: la pluja i l’artilleria van convertir el camp en un fangar on els ferits s’enfonsaven, i cent dies de combats van servir per guanyar vuit quilòmetres. Verdun, el Somme i Passchendaele van quedar com els noms d’una nova manera de morir: no en una càrrega, sinó a l’engròs, per llistes, sota un foc que arribava de quilòmetres lluny i que no distingia el valent del covard.

Aquesta matança tenia una explicació: era la primera guerra plenament industrial. L’artilleria pesant, capaç de disparar milions d’obusos, va causar la majoria de les morts i va convertir el paisatge en un desert de cràters. Les metralladores disparaven centenars de trets per minut. I, per primera vegada a gran escala, va aparèixer una arma nova i esfereïdora: el gas verinósgas verinósÚs d'agents químics com el clor, el fosgen o el gas mostassa per asfixiar, cremar o encegar l'enemic. Es va estrenar a gran escala a Ypres el 1915 i va convertir-se en un dels símbols de l'horror de la guerra.. Els núvols de clor i, més tard, de gas mostassa, cremaven els pulmons i la pell dels soldats i sembraven el pànic a les trinxeres. Per fer-se una idea de l’escala d’aquella indústria de la mort, n’hi ha prou de pensar que en una sola batalla es podien disparar milions d’obusos, i que molts soldats no van arribar a veure mai l’enemic que els va matar: la mort venia del cel, en forma d’artilleria disparada a quilòmetres de distància. Cap a la meitat de la guerra van aparèixer les primeres respostes a l’estancament, com els carros de combat i l’aviació, però van trigar a ser decisives.

És precisament un atac de gas el que descriu el poeta britànic Wilfred Owen en un poema escrit al front. Owen, que combatia al front, va veure com un company moria asfixiat quan no va poder posar-se la màscara a temps, i ho va descriure amb una imatge que no s’oblida: «com sota un mar verd, el vaig veure ofegar-se». Al final del poema, Owen s’adreça a tots els que animaven els joves a allistar-se repetint la vella consigna llatina segons la qual és «dolç i honorable morir per la pàtria». Ho anomena, amb amargor, «la vella Mentida». Entre l’entusiasme patriòtic de la rereguarda i la realitat del fang i el gas s’havia obert un abisme que aquella generació ja no oblidaria.

Alguns ho van dir fora dels versos. El juliol del 1917, un altre oficial poeta, Siegfried Sassoon, es va negar a tornar al front amb una declaració que llegiràs a L’Arxiu i que un diputat va llegir a la Cambra dels Comuns: no protestava contra la manera de combatre, sinó contra els polítics que, segons ell, allargaven la guerra deliberadament. No el van jutjar. El van declarar malalt de neurosi de guerra i el van enviar a un hospital d’Escòcia, on va conèixer Owen.

Al final de tot, què s’havia guanyat? Molt poc terreny i una quantitat inconcebible de morts. Però aquella guerra no es lliurava només a les trinxeres. Per alimentar aquella màquina de destrucció calia mobilitzar fàbriques, camps, dones i colònies senceres. Com la guerra va transformar també la vida a la rereguarda és el que investigarem a la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Comentari del mapa del front occidental

Observa el mapa del front occidental de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos. (1) Descriu per on passa la línia de trinxeres, de quin mar a quina frontera. (2) Situa Verdun i el Somme. (3) Explica què vol dir el peu del mapa quan diu que la línia amb prou feines es va moure en tres anys.

El comentari en tres passos numerats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots arrencar amb «El front era una línia contínua que anava…». Els extrems i les batalles són al mapa. Al tercer pas et pot ajudar «guerra de desgast», de la Fitxa.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El soldat que es va negar (lectura de font)

Llegeix la declaració de Siegfried Sassoon a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes la frase on diu per què desafia l'autoritat militar. PARER: què pensa Sassoon dels qui tenen el poder d'acabar la guerra? SENYAL: quina frase del fragment deixa clar que no ataca els soldats ni la manera de combatre?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a la primera frase. Per al PARER, el context de L'Arxiu explica què li va passar després. Per al SENYAL, pots escriure: «La frase que ho deixa clar és…, perquè…».

4.3 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El cost humà en xifres

Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari les baixes de tres fets: el primer dia del Somme, el total de Verdun i el total del Somme. Posa-hi títol, escala i font. A sota, descriu en una frase el que et sembla més colpidor de la comparació.

El gràfic de tres barres amb títol, escala i font, i la frase de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Compte amb l'escala: una barra ha de ser molt més petita que les altres dues. Pots començar la frase amb «El que més em colpeix és que…».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La fotografia dels cegats pel gas

Observa la fotografia dels soldats cegats pel gas de la lectura i comenta-la a la llibreta en tres passos. DESCRIC: què s'hi veu, sense interpretar-ho? IDENTIFICO: quina relació té amb l'escena que Owen descriu al seu poema, segons la lectura? DEDUEIXO: què ens diu del front que el peu de foto no diu? Fes servir el terme «gas verinós» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Al primer pas, fixa't en les mans, els ulls i l'ordre de la fila. Al tercer, pregunta't què va passar just abans de la foto.

4.5 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

Verdun, en un telegrama

Defineix a la llibreta què és una guerra de desgast en un telegrama d'una sola frase de màxim 25 paraules, fent servir Verdun com a exemple. No copiïs la Fitxa: digues-ho amb les teves paraules.

El telegrama d'una sola frase (màxim 25 paraules).

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Prova diverses versions fins que càpiga: el que sobra sol ser el que no diu res. La lectura diu amb quin objectiu declarat van atacar Verdun.

4.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què no es movia el front

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1 sobre l'estancament del front: una idea central (per què les ofensives gairebé no avançaven), tres raons tretes de la lectura que la sostinguin i una conclusió que les lligui.

L'esquema amb la idea, les tres raons i la conclusió, una frase per part.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres raons són armes o obstacles que la lectura anomena. La conclusió no repeteix la idea inicial: hi afegeix alguna cosa.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

El veredicte sobre els comandaments

Un tribunal de la història t'encarrega un veredicte sobre els comandaments que van ordenar les grans ofensives de desgast. Decideix la teva sentència separant dues coses: les decisions i les seves conseqüències, d'una banda, i el que aquells homes sabien i podien saber llavors, de l'altra. Fes servir el terme «terra de ningú» de la Fitxa.

La sentència raonada, amb els fets i les persones jutjats per separat i el terme de la Fitxa (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Reconeix el que era desconegut aleshores abans de valorar la responsabilitat pel que sí que es podia preveure.

4.8 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui va fer córrer els «lleons dirigits per ases»?

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». L'origen diu que la imatge dels generals «carnissers» va néixer durant la mateixa guerra. Explica qui podia tenir interès a fer-la córrer llavors i per què, acabada la guerra, era una explicació còmoda per a molta gent. Dedueix-ho tu: el bloc no ho diu.

L'explicació de qui la feia córrer i per què resultava còmoda (80-100 paraules).

💡 Pista: Pensa en qui era a la trinxera, qui era a la rereguarda i qui no havia de retre comptes de res.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: la guerra i les imatges

El 1914 molts joves van marxar al front amb entusiasme, i Owen en diu «la vella Mentida». Argumenta si avui, amb les imatges de guerra que arriben a les pantalles, seria més difícil enganyar així una generació. Fes servir el terme «guerra de desgast» de la Fitxa.

L'argument amb la teva posició i el terme de la Fitxa (70-90 paraules).

💡 Pista: Pensa en qui controla les imatges d'una guerra i amb quina intenció. Evita tant l'ingenu «ara ho veiem tot» com el cínic «tot és mentida».

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Quan la guerra de moviment va fracassar, el front occidental es va convertir en un solc de trinxeres immòbil durant tres anys. La superioritat de la defensa i la lògica del desgast van produir batalles com Verdun o el Somme: milions de morts, industrialment, per uns pocs metres de terra.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el front occidental gairebé no es va moure entre 1915 i 1917, segons la lectura?

   A. Perquè el Pla Schlieffen preveia aturar-se davant de París i esperar l'enemic a les trinxeres B. Perquè cap dels dos bàndols va tenir prou soldats per llançar grans ofensives fins al 1918 C. Perquè els comandaments van renunciar a atacar i es limitaven a defensar les seves posicions D. Perquè la metralladora, els filats i l'artilleria afavorien molt més qui defensava que qui atacava

2. 2. Què perseguia la «guerra de desgast» que va portar a batalles com Verdun?

   A. Causar tantes baixes a l'enemic que es quedés sense homes ni recursos per continuar B. Conquerir la fortalesa de Verdun per obrir als alemanys el camí directe cap a París C. Guanyar terreny de pressa amb atacs curts, abans que l'enemic pogués cavar trinxeres D. Esgotar les reserves de gas verinós de l'enemic abans de llançar l'ofensiva decisiva

3. 3. Què anomena Wilfred Owen «la vella Mentida», al final del poema que descriu un atac de gas?

   A. La promesa dels governs que la guerra seria curta i que els soldats tornarien aviat B. Les xifres oficials de baixes, que amagaven els morts del primer dia del Somme C. La consigna llatina segons la qual és dolç i honorable morir per la pàtria D. El diagnòstic de neurosi de guerra, amb què es tancava en hospitals els qui protestaven

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tothom veia que les ofensives frontals només multiplicaven els morts sense trencar el front, per què es van repetir una vegada i una altra durant anys?