Sessió 3. El camí cap a la guerra i l'expansió nazi

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan Hitler va arribar al poder el 1933, va prometre desfer les humiliacions imposades a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial i reunir en un sol Reich tots els territoris de parla alemanya. Durant cinc anys va anar preparant l’exèrcit i temptejant els límits. A partir de 1938 va passar a l’acció amb una tàctica que li va donar un èxit extraordinari. Primer exigia un territori i amenaçava amb la guerra si no li’l concedien. Després, just abans del xoc, recular una mica i presentar-se com un home raonable. I al cap de poc, tornar a exigir més. Cada vegada, les grans democràcies europees van preferir cedir.

El març de 1938 va arribar l’Anschluss: les tropes alemanyes van entrar a Àustria i el país va quedar annexionat al Reich sense que ningú disparés un tret. A Viena, multituds entusiastes van rebre Hitler amb els braços enlaire, un recordatori incòmode que l’agressor no sempre s’imposa contra la voluntat de la gent. Poc després, Hitler va posar els ulls en els SudetsSudetsRegió fronterera de Txecoslovàquia amb població majoritàriament de parla alemanya. Hitler va exigir-ne l'annexió com a suposada defensa d'aquells alemanys., la regió de Txecoslovàquia on vivien milions de persones de parla alemanya. No era un caprici geogràfic: als Sudets hi havia les muntanyes i les fortificacions que defensaven el país, de manera que perdre’ls deixava Txecoslovàquia indefensa. Exigia annexionar-los i amenaçava amb la guerra si no els hi donaven. Europa va contenir la respiració: semblava que hi tornava, vint anys després del malson de 1914.

Per resoldre la crisi, el setembre de 1938 es van reunir a Munic els líders d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i França. Txecoslovàquia, el país afectat, no va ser convidada a decidir sobre el seu propi territori. L’acord va ser el que volia Hitler: els Sudets passaven a Alemanya. El primer ministre britànic, Neville Chamberlain, va tornar a Londres agitant el paper de l’acord i proclamant que havia salvat la pau. Els txecs, en canvi, van viure Munic com una traïció: les potències havien decidit sobre el seu país sense ells a la sala, i els havien lliurat les seves pròpies defenses a canvi de res. Aquella política de fer concessions a un règim agressiu per evitar la guerra es coneix com l’apaivagamentapaivagamentPolítica de cedir davant les exigències d'una potència agressiva amb l'esperança de contenir-la i evitar un conflicte més gran. Munic (1938) n'és l'exemple clàssic i fracassat.. Chamberlain el va defensar amb una frase que ha quedat com el símbol d’aquella ceguesa: no valia la pena arriscar-se per «un país llunyà entre gent de qui no sabem res».

L’apaivagament partia d’un error de càlcul. Suposava que Hitler tenia demandes limitades i que, un cop satisfetes, s’aturaria. Els fets ho van desmentir de seguida. El març de 1939, mig any després de Munic, l’exèrcit alemany va ocupar la resta de Txecoslovàquia, un territori que ja no tenia cap excusa «alemanya». Havia quedat clar que cap concessió no bastaria mai, perquè l’objectiu no era corregir fronteres, sinó dominar. Llavors sí, França i el Regne Unit van avisar que si Hitler atacava Polònia, hi hauria guerra.

Abans del cop final, Hitler va treure’s de la màniga una jugada que va deixar el món atònit. L’agost de 1939 va signar amb Stalin un pacte de no-agressió, el pacte germano-sovièticpacte germano-sovièticPacte de no-agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica (agost de 1939). En un protocol secret, es repartien Polònia i l'Europa de l'est en zones d'influència.. Dos règims que es proclamaven enemics mortals es repartien Europa de l’est en secret. En un protocol secret, els dos règims es repartien Polònia i bona part de l’Europa de l’est com si fossin un pastís. Amb l’esquena coberta a l’est, Hitler ja no tenia por de lluitar en dos fronts alhora. L’1 de setembre de 1939, les tropes alemanyes van envair Polònia des de l’oest; setmanes després, la Unió Soviètica l’ocupava per l’est, tal com havien pactat. Dos dies després de l’atac alemany, França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. La Segona Guerra Mundial havia començat, i aquesta vegada les democràcies ja no podien seguir cedint.

El que va venir a continuació va sorprendre tothom per la seva rapidesa. L’exèrcit alemany va aplicar la BlitzkriegBlitzkrieg«Guerra llampec»: tàctica de combinar avions, tancs i infanteria en atacs ràpids i concentrats per trencar el front enemic abans que es pogués reorganitzar., la guerra llampec, i en pocs mesos va conquerir Polònia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos i Bèlgica. La primavera de 1940, França, considerada la primera potència militar terrestre d’Europa, va caure en sis setmanes. Les tropes britàniques van haver de fugir del continent en una evacuació desesperada a la platja de Dunkerque. A mitjan 1940, la major part del continent estava sota control alemany o dels seus aliats, i el Regne Unit resistia sol, sotmès als bombardejos de l’aviació nazi. L’odi que el segle XIX havia fabricat i que el nazisme havia convertit en programa d’Estat disposava ara d’una cosa nova: mig continent per aplicar-lo. Sota l’ocupació alemanya quedaven ara milions de jueus, gitanos i altres persones que el règim havia marcat com a enemics. El que fins llavors havia estat propaganda i lleis d’exclusió es podia convertir, amb un territori immens sota control, en una maquinària d’extermini. Les pròximes sessions expliquen com.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

La línia del temps de l'expansió

Ordena en una línia del temps a la llibreta aquestes etapes amb la seva data: Anschluss d'Àustria (març 1938), Conferència de Munic i annexió dels Sudets (setembre 1938), ocupació de la resta de Txecoslovàquia (març 1939), pacte germano-soviètic (agost 1939), invasió de Polònia (1 de setembre de 1939), caiguda de França (1940). A sota, escriu entre 60 i 90 paraules dient en quin moment creus que l'apaivagament ja havia fracassat clarament, i per què.

💡 Pista: Comença així: «Entre 1938 i 1940…». Fixa't que l'ocupació de març de 1939 ja no tenia cap excusa «alemanya»: aquell és un bon candidat.

3.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Un país llunyà (lectura de font)

Llegeix la font de Chamberlain a L'Arxiu. Copia les paraules exactes amb què descriu Txecoslovàquia i la seva gent. A sota, explica amb les teves paraules quina visió del món revela anomenar «gent de qui no sabem res» un poble sencer amenaçat, i com això facilitava abandonar-lo. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Chamberlain descriu Txecoslovàquia com…, i això revela que…». Fes servir el terme apaivagament.

3.3 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes 🗣️ En parella

Llegir el mapa de l'expansió

Observeu el mapa del banner: el mapa mostra l'expansió alemanya de 1935 a 1939. Feu-ne un comentari a la llibreta en tres passos: (1) llegiu la llegenda i digueu què representa cada color; (2) enumereu, en ordre, els territoris que Alemanya va annexionar; (3) deduïu què tenien en comú i per què aquesta expansió es va poder fer gairebé sense guerra. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Estructureu-ho amb «El mapa mostra…», «En ordre, Alemanya va prendre…», «Tots aquests territoris…». Fixeu-vos en on hi havia població de parla alemanya.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El mapa mut de la guerra que comença

Dibuixa a la llibreta un croquis o mapa mut d'Europa central i marca-hi, amb fletxes i dates, les tres primeres passes de l'expansió (Àustria, Sudets, resta de Txecoslovàquia) i la invasió de Polònia de 1939. Acompanya el croquis amb una llegenda pròpia. A sota, en dues o tres frases, explica per què la pèrdua dels Sudets deixava Txecoslovàquia indefensa. Entre 90 i 125 paraules amb la llegenda inclosa.

💡 Pista: No cal que el dibuix sigui perfecte: el que compta és situar bé els territoris i l'ordre. Recorda que als Sudets hi havia les muntanyes i les fortificacions.

3.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La cadena de l'apaivagament

Construeix a la llibreta una cadena de causa-efecte (amb fletxes) que expliqui la lògica de l'apaivagament: «les democràcies cedeixen a Munic → per tant Hitler dedueix que… → això el porta a… → i finalment…». La cadena ha de mostrar com cada concessió no calmava l'agressor, sinó que l'animava a exigir més. Entre 90 i 125 paraules amb el text de les fletxes.

💡 Pista: Usa connectors de causa-efecte: «per tant», «això provoca que», «com a conseqüència». Cada baula ha de sortir de l'anterior, no ser una llista solta.

3.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

No eren simplement covards (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és massa simple dir que Chamberlain i els altres eren «covards». Enumera dues raons de l'època que expliquen l'apaivagament i, tot seguit, deixa clar per què entendre una decisió no és el mateix que disculpar-la. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir «cal tenir en compte que…», «tot i això…» i distingeix explicar de justificar.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Munic, 1938: la teva decisió raonada

Imagina que ets a la sala de Munic el setembre de 1938 amb la informació que es tenia aleshores (no la que tenim ara). Pren una decisió raonada: cediries els Sudets per evitar una guerra immediata, o t'hi plantaries encara que impliqués el risc de guerra? Escriu a la llibreta la teva decisió, dos arguments que la sostinguin i el principal risc que assumeixes. Mínim 125 paraules. No val respondre amb el diari de després: decideix amb el que se sabia el 1938.

💡 Pista: Una bona decisió raonada reconeix el cost de totes dues opcions: digues què hi guanyes i què hi arrisques, i per què el saldo et sembla acceptable.

3.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El diagrama de flux de la tàctica de Hitler

Representa a la llibreta un diagrama de flux, amb fletxes que connecten cada pas, de la tàctica que Hitler va repetir entre 1938 i 1939: exigir un territori → amenaçar amb la guerra → obtenir una concessió → recular i semblar raonable → tornar a exigir. Afegeix a cada pas un exemple real d'entre els fets de la sessió. Mínim 125 paraules incloent-hi les etiquetes.

💡 Pista: Un diagrama de flux no és una llista: les fletxes han de mostrar que el procés torna a començar. Marca on es tanca el cicle i on, finalment, es trenca.

3.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: cedir o plantar-se

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «L'apaivagament de 1938 ensenya que cedir davant qui no té límits pot alimentar l'agressor. Avui reconec un dilema semblant (cedir per evitar el conflicte o plantar-se) en [descriu una situació actual, personal o internacional]. Crec que la clau per distingir quan cedir és sensat i quan és perillós és… La lliçó que en trec és…».

💡 Pista: Evita les dues respostes fàcils («cedir sempre és covardia» i «cedir sempre evita mals»): la feina és trobar el criteri que separa un cas de l'altre.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1938 i 1940, Hitler va anar ampliant el Reich amb una tàctica d'exigències i amenaces, mentre les democràcies practicaven l'apaivagament: cedir per evitar la guerra. A Munic van lliurar-li els Sudets, però cap concessió no el va aturar. El pacte amb Stalin li va cobrir l'esquena i, amb la invasió de Polònia el 1939, va començar la Segona Guerra Mundial. En pocs mesos, mig continent va quedar sota control nazi, i amb ell, milions de persones que el règim havia marcat com a enemics.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va ser la política d'apaivagament?

   A. Un pla per armar ràpidament Txecoslovàquia B. Cedir davant les exigències de l'Alemanya nazi amb l'esperança d'evitar una guerra més gran C. Una aliança militar entre França i l'URSS D. La decisió d'atacar Alemanya el 1938

2. 2. Per què l'ocupació de la resta de Txecoslovàquia (març de 1939) va ser un punt d'inflexió?

   A. Perquè Hitler hi tenia dret segons Munic B. Perquè aquell territori ja no tenia població de parla alemanya que servís d'excusa, i va demostrar que cap concessió no l'aturaria C. Perquè va ser la primera annexió de tota la dècada D. Perquè França hi va enviar tropes

3. 3. Quin efecte va tenir el pacte germano-soviètic d'agost de 1939?

   A. Va impedir la invasió de Polònia B. Va enfrontar Alemanya i l'URSS immediatament C. Va cobrir l'esquena de Hitler a l'est i li va permetre envair Polònia sense por de lluitar en dos fronts D. Va posar fi a l'expansió alemanya

💭 Per pensar fins demà

Com podem saber, davant d'una amenaça, si estem comprant pau de debò o només donant temps i força a qui vol més?