Sessió 8. La guerra moderna des de 1945

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després de 1945, les grans potències no van tornar a enfrontar-se directament en una guerra oberta. La por a la destrucció nuclear va congelar el xoc frontal entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Però la guerra no va desaparèixer: es va desplaçar cap a la perifèria i va canviar de cara. Durant mig segle, els conflictes es van lliurar en països del que llavors s’anomenava Tercer Món, sovint com a enfrontaments indirectes entre els dos blocs, i van adoptar formes que ja no s’assemblaven a les grans batalles de la Gran Guerra.

El Vietnam en va ser l’exemple més clar. Entre 1965 i 1973, la primera potència militar del planeta va abocar sobre un país pobre i petit una quantitat de bombes superior a tota la que s’havia llançat durant la Segona Guerra Mundial. I tot i així va perdre. L’exèrcit nord-americà, pensat per a grans batalles amb tancs i aviació, es va enfonsar en una guerra asimètricaguerra asimètricaConflicte entre dos bàndols de força molt desigual, on el més feble evita la batalla oberta i fa servir emboscades, sabotatge i desgast. El bàndol fort té més potència de foc, però no sempre guanya. contra una guerrilla que es confonia amb la població i estava disposada a resistir durant anys, en un terreny que coneixia molt millor que l’invasor. La lliçó va ser incòmoda: la superioritat industrial i tecnològica no garanteix la victòria si l’enemic no accepta jugar la partida on tu ets fort.

I no va ser un cas aïllat. Pocs anys després de la retirada nord-americana del Vietnam, la Unió Soviètica va viure la seva pròpia versió del mateix malson. El 1979 va envair l’Afganistan per sostenir-hi un govern aliat, i durant una dècada el seu exèrcit, un dels més poderosos del món, es va desgastar contra unes guerrilles que es refugiaven a les muntanyes i rebien armes de l’exterior. El 1989, els soviètics es van retirar sense haver vençut, amb milers de morts i el prestigi tocat. Els dos grans blocs de la Guerra Freda havien après, cadascú pel seu compte, la mateixa lliçó dolorosa.

Dos anys després, la Guerra del Golf de 1991 va oferir una imatge oposada. Quan una coalició liderada pels Estats Units va expulsar de Kuwait l’exèrcit iraquià de Saddam Hussein, la victòria va ser ràpida i aclaparadora. I, sobretot, va ser la primera guerra retransmesa en directe: les càmeres de la CNN mostraven míssils que encertaven edificis amb precisió, com si fos un videojoc. Va néixer així la idea de la «guerra quirúrgica», tecnològica i gairebé sense sang. Era una imatge tranquil·litzadora, però enganyosa: les càmeres ensenyaven els encerts, no els milers de morts ni les ciutats destruïdes.

L’espiral va continuar el 2003, quan els Estats Units i el Regne Unit van envair l’Iraq. La invasió es va justificar amb l’acusació que el règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massivaarmes de destrucció massivaArmes nuclears, químiques o biològiques capaces de matar molta gent alhora. La seva suposada existència a l'Iraq va ser l'argument central per justificar la invasió de 2003. i tenia vincles amb el terrorisme. La conquesta militar va ser fulminant, però les armes mai no van aparèixer: informes oficials posteriors, com la investigació britànica coneguda com a Informe Chilcot, van concloure que el cas s’havia construït sobre proves febles. El que semblava una victòria neta es va convertir en una ocupació llarga i sagnant, amb una insurgència que va durar anys i centenars de milers de morts. La lliçó del Vietnam tornava: guanyar les batalles no és el mateix que guanyar la guerra.

Mentrestant, la manera de combatre seguia canviant. Van aparèixer els dronsdronsVehicles aeris no tripulats, controlats a distància. Permeten vigilar i atacar sense arriscar pilots, però desdibuixen la frontera entre la guerra i l'assassinat selectiu i sovint causen víctimes civils., que permeten vigilar i matar a milers de quilòmetres de distància sense arriscar cap soldat propi. Va créixer la guerra híbridaguerra híbridaCombinació de mitjans militars convencionals amb guerrilla, ciberatacs, propaganda i desinformació per debilitar l'enemic sense una declaració de guerra clara., que barreja exèrcits regulars amb ciberatacs, sabotatge i campanyes de desinformació a les xarxes. Un atac ja no calia que fos una bomba: podia ser el bloqueig d’una xarxa elèctrica o una allau de mentides escampades per enfonsar la confiança d’una societat en les seves pròpies institucions. La frontera entre la pau i la guerra es va tornar borrosa, i sovint costava dir qui atacava i quan havia començat de veritat l’agressió. I malgrat tot, quan Rússia va envair Ucraïna el 2022, el món va veure com, al costat dels drons i la ciberguerra, tornaven les trinxeres, l’artilleria pesant i les línies de front immòbils que semblaven cosa de 1916.

Sota tots aquests canvis hi ha, però, una continuïtat que algú ja va advertir des de dins. El 1961, en el seu discurs de comiat, el president Dwight Eisenhower, que havia estat el general en cap dels aliats a la Segona Guerra Mundial, va alertar els nord-americans contra el que va batejar com el complex militar-industrialcomplex militar-industrialAliança d'interessos entre les forces armades, la indústria d'armament i la política, capaç de fer pressió perquè la despesa militar creixi sempre. El terme el va popularitzar Eisenhower el 1961.: la unió entre un exèrcit permanent enorme i una gran indústria d’armes que, per interès propi, empeny a gastar cada cop més en defensa. Que fos justament un militar qui ho advertís li donava un pes especial. I les xifres li han donat la raó: el 2023, el món va gastar en armament uns 2.443.000 milions de dòlars, més que mai, dels quals més d’una tercera part corresponien només als Estats Units. La tecnologia de la guerra no ha deixat de canviar, però la maquinària industrial que la sosté no ha fet sinó créixer.

Què canvia, doncs, i què es manté? Canvia la forma: la guerrilla, la guerra retransmesa, l’ocupació, els drons i la guerra híbrida són respostes diferents a un mateix problema, com vèncer sense pagar el preu de 1916. Es manté la lògica de fons: un estat que gasta, una indústria que produeix i necessita seguir produint, i la promesa, sempre renovada i sempre trencada, que aquesta vegada la guerra serà curta i neta. I es manté fins i tot la trinxera, que Ucraïna ha tornat a omplir de fang. (La Guerra Freda que hi ha darrere del Vietnam la investigarem a la càpsula 8; la guerra híbrida d’avui, a la càpsula 12.)

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una línia del temps de la guerra des de 1945

Construeix a la llibreta una línia del temps de 1945 a avui i situa-hi els cinc conflictes que presenta la lectura, amb l'any d'inici. Sota cada un, escriu quina forma de guerra el caracteritza. Al final de la línia, escriu una frase que digui què tenen en comú tots cinc.

La línia del temps amb els cinc conflictes datats, la forma de guerra de cada un i la frase final.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els anys són a la lectura. Per posar nom a cada forma et poden servir «guerra asimètrica» i «guerra híbrida», de la Fitxa. La frase final pot començar amb «Tots cinc…».

8.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Qui gasta en armes?

Amb les xifres de despesa militar del 2023 de la Fitxa (institut SIPRI), dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb els vuit països, ordenats de més a menys. Posa-hi títol, escala i font. A sota, descriu la diferència més cridanera que veus i relaciona-la amb l'advertència d'Eisenhower a L'Arxiu.

El gràfic de vuit barres amb títol, escala i font, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Fes primer l'eix vertical amb una escala regular (per exemple, cada ratlla 100): si no, la barra més alta no hi cabrà.

8.3 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'avís d'un general (lectura de font)

Llegeix el fragment del discurs d'Eisenhower a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes la frase que diu de què cal guardar-se. PARER: què tem Eisenhower que pugui passar? SENYAL: quina paraula de la cita mostra que ho veu com un perill greu?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El PARER és a la segona frase de la cita. Per al SENYAL, pots escriure: «La paraula… mostra que…». Qui era Eisenhower ho diu l'autor del document.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De 1961 a avui

Contrasta en dues columnes (1961 / 2023) el que advertia Eisenhower i la despesa militar mundial del 2023 que donen la lectura i la Fitxa. A sota, explica si la història li ha donat la raó o l'ha desmentit. Fes servir el terme «complex militar-industrial» de la Fitxa.

Les dues columnes (1961 / 2023) i el paràgraf de resposta, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors: «el 1961…, en canvi el 2023…», «tot i que». No et limitis a repetir les xifres: interpreta-les.

8.5 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura ✏️ Individual

Verdader o fals, amb proves

Decideix si cada afirmació és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb una frase treta de la lectura: (a) «Els Estats Units van guanyar clarament la Guerra del Vietnam.» (b) «A l'Iraq es van trobar les armes de destrucció massiva que van justificar la invasió de 2003.» (c) «Després de 1945, les grans potències es van enfrontar diverses vegades en guerres obertes entre elles.» (d) «Amb Ucraïna van tornar formes de combat que semblaven de 1916.»

Les quatre respostes (V o F), cadascuna amb la frase de la lectura que la justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: No n'hi ha prou de dir «fals»: has d'explicar per què. Et poden servir «és fals perquè…» i «és cert que…».

8.6 🌍 Participar · Ahir i avui 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Les trinxeres, ahir i avui

Compara en dues columnes (1916 / avui) la guerra de trinxeres de la sessió 4 i la tornada de les trinxeres, l'artilleria i els fronts immòbils a Ucraïna. A sota, valora què s'ha repetit gairebé igual i què ha canviat de debò amb la tecnologia. Fes servir el terme «dron» de la Fitxa.

Les dues columnes (1916 / avui) i la valoració de sota, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

💡 Pista: Pensa en dues capes: la del fang i l'artilleria i la de la vigilància a distància. Et pot servir «mentre que el 1916…, avui…».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura ✏️ Individual

Les armes que no hi eren

Desmunta amb un fact-check l'afirmació que va justificar la invasió de l'Iraq el 2003: «El règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massiva.» Explica què deia l'acusació, què va passar després segons la lectura i què en conclous sobre com es justifiquen les guerres.

El fact-check amb l'acusació, el que va passar i la conclusió (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Distingeix entre «no s'han trobat proves» i «s'ha provat que era fals».

8.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La decisió de 2003

Ets assessor o assessora d'un govern el 2003 i has de recomanar si participar o no en la invasió de l'Iraq: els serveis d'intel·ligència parlen d'armes de destrucció massiva, però les proves són febles i discutides. Decideix la teva recomanació amb tres raons, pesant el cost d'equivocar-te en cada sentit. Fes servir el terme «guerra asimètrica» de la Fitxa.

La recomanació amb les tres raons, el cost de cada error i el terme de la Fitxa (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't què passa si actues i t'equivoques, i què passa si no actues i tenies raó. I recorda què sabia tothom, el 2003, del Vietnam.

8.9 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmuntant la «guerra neta»

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic» i mira la imatge del dron de la lectura. Explica què hi ha de cert en la idea de la «guerra neta», què mostra i què no mostra la imatge del dron, i dedueix per què als governs els convé aquesta imatge.

L'explicació amb el que hi ha de cert, la lectura de la imatge i la deducció final (70-90 paraules).

💡 Pista: Distingeix entre «matar amb més precisió» i «matar menys»: no són el mateix.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de 1945, la por nuclear va evitar una guerra oberta entre les grans potències, però la guerra va continuar canviant de forma. El Vietnam va mostrar que la superioritat tecnològica no garanteix la victòria contra una guerrilla. La Guerra del Golf de 1991 va inventar la imatge de la «guerra neta» retransmesa en directe, i la invasió de l'Iraq de 2003, justificada amb unes armes que mai no van aparèixer, va acabar en una ocupació sagnant. Han arribat els drons i la guerra híbrida, però a Ucraïna han tornat les trinxeres. I sota tot plegat continua el complex militar-industrial que Eisenhower va advertir el 1961: el 2023 el món va gastar en armes més que mai.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina lliçó incòmoda va deixar la guerra del Vietnam, segons la lectura?

   A. Que guanya qui llança més bombes sobre l'enemic, encara que la guerra s'allargui durant anys B. Que una guerra retransmesa en directe perd el suport de l'opinió pública en pocs mesos C. Que la superioritat tecnològica no garanteix la victòria si l'enemic evita el terreny on ets fort D. Que les guerres de la perifèria les decidia la Unió Soviètica enviant armes a les guerrilles

2. 2. Amb quin argument es va justificar la invasió de l'Iraq de 2003?

   A. Que l'Iraq havia envaït Kuwait i calia expulsar-ne l'exèrcit de Saddam Hussein per la força B. Que una resolució unànime de l'ONU autoritzava l'ús de la força contra el règim de Saddam Hussein C. Que l'Informe Chilcot havia confirmat les proves contra el règim abans de la invasió D. Que el règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massiva i tenia vincles terroristes

3. 3. Què va advertir Eisenhower el 1961, i què en diuen les xifres de despesa militar de 2023?

   A. Que l'exèrcit i la indústria d'armes podien guanyar massa influència; el 2023 es va gastar més que mai B. Que calia reduir l'exèrcit en temps de pau; el 2023 la despesa militar mundial ja anava clarament a la baixa C. Que la bomba atòmica feia impossible una guerra; el 2023 la Xina gastava en armes més que els EUA D. Que la Unió Soviètica gastava en armes més que els EUA; el 2023 Rússia tornava a ser la primera

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les guerres modernes ens arriben com a imatges netes i llunyanes a les pantalles, som més o menys capaços de jutjar-les? Qui hauria de decidir què podem veure d'una guerra?