Sessió 7. El nou mapa europeu post-1919

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Poques vegades el mapa d’Europa ha canviat tant en tan poc temps. Entre el final de 1918 i l’estiu de 1919, quatre imperis que havien dominat el continent durant segles es van esvair alhora. L’imperi austrohongarès es va desfer en peces; l’imperi tsarista rus s’havia enfonsat amb la revolució; l’imperi otomà es retirava d’Europa; i l’imperi alemany, tot i sobreviure com a estat, perdia territoris a totes les fronteres. Allà on hi havia hagut quatre grans corones, de sobte apareixia una desena d’estats amb banderes noves.

D’aquell trencament en van néixer els estats successorsestats successorsEstats nous que sorgeixen del territori d'un imperi desaparegut. Els de 1918-1919 van néixer de la descomposició dels imperis austrohongarès, rus i otomà.. Polònia, esborrada del mapa des de feia més de cent anys, tornava a existir. Txecoslovàquia unia txecs i eslovacs en un sol país. Del sud de l’antic imperi dels Habsburg naixia el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que aviat es diria Iugoslàvia. A la costa del Bàltic apareixien Estònia, Letònia i Lituània. Àustria i Hongria, que havien governat mig continent, quedaven reduïdes a dos estats petits. Finlàndia se separava de Rússia. El mapa polític d’Europa central i oriental es va reescriure de dalt a baix.

Darrere d’aquesta reorganització hi havia una idea poderosa: l’autodeterminació dels pobles. Wilson l’havia posada al centre dels seus Catorze Punts, i sobre el paper era senzilla i atractiva: cada nació tenia dret a formar el seu propi estat i a decidir el seu destí. On abans un emperador governava desenes de pobles diferents des de dalt, ara cada poble seria amo de casa seva. Era la traducció política d’un ideal democràtic, i molts la van rebre com un alliberament.

El problema va aparèixer en el moment de traçar les línies sobre el terreny. Els pobles d’Europa central i oriental no vivien en compartiments separats i ben delimitats: feia segles que es barrejaven a les mateixes ciutats i als mateixos mercats. En una mateixa comarca podien conviure parlants de tres o quatre llengües. Fos on fos que es dibuixés una frontera, sempre quedava gent del costat equivocat. Per això el mapa nou va néixer amb un defecte de fàbrica: prop de trenta milions de persones van quedar convertides en minories nacionalsminories nacionalsGrup de població que, per llengua, religió o origen, es diferencia de la majoria de l'estat on viu. El nou mapa de 1919 en va deixar milions dins d'estats que sentien com a aliens. dins d’estats governats per un altre poble.

Els vencedors no van traçar aquestes línies a l’atzar. A París, comissions d’experts van discutir pam a pam sobre mapes de llengües i de religions, i en alguns punts especialment disputats es va deixar decidir la població amb un plebiscit: l’Alta Silèsia i Slesvig, per exemple, van votar a quin estat volien pertànyer. Però en la majoria de casos van pesar més els càlculs estratègics que la voluntat dels habitants. França va impulsar estats forts i aliats a l’est d’Alemanya, com Polònia i Txecoslovàquia, pensats com un cordó sanitaricordó sanitariBarrera d'estats aliats destinada a contenir una amenaça. França volia envoltar Alemanya i aïllar alhora la Rússia bolxevic amb una filera d'estats amics a l'est. que contingués alhora Alemanya i la Rússia bolxevic. La lògica de la seguretat s’imposava sovint a la de l’autodeterminació.

Els exemples de minories eren pertot. A Txecoslovàquia vivien més de tres milions d’alemanys, concentrats a la regió dels Sudets, que mai no havien volgut deixar de ser austríacs. A Romania, l’annexió de Transsilvània hi va incorporar més d’un milió d’hongaresos. Polònia, reconstruïda a corre-cuita, tenia minories alemanyes, ucraïneses, bielorusses i jueves que sumaven prop d’un terç de la població. I el mateix corredor polonèscorredor polonèsFranja de territori que Polònia va rebre per tenir sortida al mar Bàltic, a través de terres de població mixta. Separava físicament Prússia Oriental de la resta d'Alemanya i era un greuge alemany constant. tallava Alemanya en dos per donar a Polònia una sortida al mar. L’autodeterminació, a més, es va aplicar de manera desigual: als alemanys d’Àustria se’ls va prohibir unir-se a Alemanya, i cap poble dels vençuts va poder decidir lliurement el seu futur. El principi valia sobretot per als aliats dels vencedors.

Els mateixos redactors de la pau sabien que el mapa no quadrava. Per això van fer una cosa reveladora: van obligar els estats nous a signar uns tractats de minories que garantissin drets a les poblacions que quedaven dins de les seves fronteres. El tractat imposat a Polònia, per exemple, l’obligava a assegurar a totes les minories «el mateix tracte i la mateixa seguretat, de dret i de fet», amb el dret de mantenir escoles en la seva llengua i de practicar la seva religió. Que calgués escriure això en un tractat era la millor prova que el somni d’un estat per a cada nació no s’havia complert.

Quan ni les fronteres ni els tractats no bastaven, va aparèixer una sortida molt més brutal: moure les persones en comptes de les línies. El 1923, després de la guerra entre Grècia i Turquia, els dos estats van acordar a Lausana un bescanvi forçós de poblacions. Més d’un milió de grecs ortodoxos i prop de mig milió de musulmans van ser obligats a abandonar les cases on havien nascut i a creuar la frontera cap a un país que molts no havien trepitjat mai. Era la conseqüència extrema de la mateixa idea: si cada estat havia de tenir una sola nació, calia fer coincidir el poble amb el mapa, encara que fos per la força.

En aquell nou tauler, un territori quedava en una posició especialment incerta: Ucraïna. Havia proclamat la independència enmig del caos, però va acabar repartida i, en la seva major part, integrada dins de la nova Unió Soviètica que sorgia de les ruïnes de l’imperi tsarista. Aquella frontera oriental, mal tancada i disputada, tornaria a ser un problema dècades més tard. El mapa de 1919 no era, doncs, un punt final: era una fotografia inestable d’un continent que encara s’estava recol·locant.

Perquè el nou mapa no va apagar el nacionalisme; el va multiplicar. Cada frontera discutida i cada minoria descontenta es va convertir en un greuge, i el irredemptismeirredemptismeAspiració d'un estat a annexionar-se territoris veïns habitats per gent de la seva mateixa nació. L'Alemanya i la Hongria de l'entreguerres el van fer servir per reclamar les terres perdudes., el desig de recuperar «els germans» que havien quedat a l’altre costat de la ratlla, va donar arguments als moviments més agressius dels anys següents. El continent sortia de la guerra amb un mapa nou, més democràtic sobre el paper, però esquerdat de tensions que tornarien a esclatar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Retola el mapa de l'imperi desaparegut

Fixa't en el mapa de la descomposició de l'imperi austrohongarès de la lectura. Dibuixa a la llibreta un croquis simplificat, retola-hi almenys cinc estats que van rebre territori de l'imperi i marca amb un altre color la frontera que tenia l'imperi el 1914. Sota el croquis, explica en una frase quins d'aquests estats eren nous del tot.

El croquis amb cinc estats retolats i la frontera de 1914, i la frase de sota.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Situa primer Viena i el Danubi i col·loca els estats a partir d'aquí: els noms són al mapa i al peu. Per a la frase et pot servir «estat successor», de la Fitxa, i la lectura diu quins estats ja existien abans.

7.2 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Un fris del col·lapse dels imperis

Encadena a la llibreta, en cinc caselles unides per fletxes, com es va passar de l'imperi austrohongarès de 1914 al mapa d'estats nous de 1920. Cada casella ha de contenir un moment del procés, tret de la lectura, i cada fletxa ha de portar a sota una paraula que digui què fa avançar el procés.

Les cinc caselles enllaçades, amb la paraula sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: No és una llista: cada casella ha de portar a la següent. Si no saps què posar sota una fletxa, és que entre les dues caselles hi falta un pas.

7.3 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què protegia el tractat? (lectura de font)

Llegeix l'article 8 del Tractat de Minories a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: copia entre cometes la frase que diu quin tracte han de rebre les minories. PARER: de què desconfien els vencedors que l'imposen a Polònia? SENYAL: quina expressió de la cita ho delata?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El context de L'Arxiu t'ajuda amb el PARER. Per al SENYAL, fixa't en com precisa el text quin tracte han de rebre, i pots escriure: «L'expressió… delata que…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Imperi i estat nou, cara a cara

Compara en una taula de tres columnes l'imperi austrohongarès i un estat successor (Txecoslovàquia o Iugoslàvia): a l'esquerra, el que tenia de propi l'imperi; a la dreta, el que tenia de propi l'estat nou; al mig, el que compartien. A sota, explica en què s'assemblaven de veritat.

La taula de tres columnes i dues frases de conclusió a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pensa en el nombre de llengües i de pobles de cada cas. Connectors: «tots dos…», «en canvi…», «a diferència de…».

7.5 🔍 Investigar · Intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'estat que no ve de cap imperi

Aquí tens set estats del mapa de 1920: Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Finlàndia, Hongria, Suïssa i Estònia. Identifica l'intrús, el que no és un estat successor de cap dels imperis desapareguts, i justifica-ho amb el criteri que uneix els altres sis. Després, digues quin dels sis et sembla el cas més dubtós i per què.

L'intrús, el criteri que uneix els altres sis i el cas dubtós, en quatre frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comprova cada estat contra la definició d'«estat successor» de la Fitxa i contra el paràgraf de la lectura que els presenta.

7.6 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Fronteres i minories, ahir i avui

Contrasta en dues columnes (1919 / avui) el problema de les minories que va deixar el mapa de 1919 i un conflicte de fronteres o de minories actual que coneguis. A sota, valora què s'assembla i què ha canviat en la manera de tractar-lo. Fes servir el terme «minoria nacional» de la Fitxa.

Les dues columnes (1919 / avui) i el paràgraf de sota, amb el terme de la Fitxa (90-125 paraules).

💡 Pista: Pensa en qui decideix on va la frontera i què passa amb la gent que queda «del costat equivocat». Et pot servir «mentre que el 1919…, avui…».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa que va multiplicar el problema

Construeix un esquema 1-3-1 sobre aquesta tesi: «El nou mapa de 1919 va reorganitzar el nacionalisme europeu en comptes de resoldre'l.» Escriu la tesi, tres arguments que la sostinguin, cadascun amb una dada o un fet de la lectura, i una conclusió que no repeteixi la tesi.

L'esquema de cinc elements: la tesi, tres arguments amb la seva prova i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Comprova que cada argument sostingui la tesi amb una prova diferent i que cap no en repeteixi un altre.

7.8 ✍️ Explicar · Telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tanca la definició

Defineix en una sola frase, com si fos una entrada de diccionari, el terme «autodeterminació dels pobles» de la Fitxa, amb les teves paraules: sense copiar la Fitxa, sense cap exemple i sense la paraula «poble». Ha de ser prou precisa perquè algú entengui el concepte sense cap altra explicació.

La definició d'una sola frase, sense exemples ni la paraula prohibida.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Una bona definició diu primer quina mena de cosa és i després què la distingeix de les altres. Prova de dir-la en veu alta.

7.9 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un tractat que delata el mapa

Torna al bloc «Desmuntant un tòpic». La refutació diu que la prova definitiva que el mapa no quadrava són els tractats de minories. Llegeix-la al costat de l'article 8 de L'Arxiu i explica per què un text que garanteix drets demostra, alhora, un fracàs. Dedueix també per què el govern polonès el podia viure com una humiliació, pensant a qui s'imposava i a qui no. Fes servir el terme «tractats de minories» de la Fitxa.

L'explicació de la paradoxa i de la humiliació, amb el terme de la Fitxa (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si França o la Gran Bretanya van haver de signar res semblant per a les seves pròpies minories.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1918 i 1920, quatre imperis (l'alemany, l'austrohongarès, el rus i l'otomà) van desaparèixer o van encongir, i del seu territori van néixer estats nous: Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, els estats bàltics, una Àustria i una Hongria petites. El principi que ho justificava era l'autodeterminació dels pobles de Wilson, però els pobles vivien barrejats i cap frontera els podia separar netament. Uns trenta milions de persones van quedar com a minoria dins d'estats aliens, i els vencedors van haver d'imposar tractats de minories per protegir-les. El mapa nou no va apagar el nacionalisme: el va multiplicar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, com es va aplicar el principi d'autodeterminació a la pau de 1919?

   A. De manera desigual: als alemanys d'Àustria se'ls va prohibir unir-se a Alemanya B. Per igual a vencedors i vençuts, amb un plebiscit a cada frontera que es discutia a París C. Només a l'Alta Silèsia i a Slesvig, els dos únics territoris on la població va triar l'estat D. També a les colònies europees d'Àfrica i d'Àsia, que van poder triar a quin estat pertànyer

2. 2. Per què el nou mapa va deixar prop de trenta milions de persones com a minoria nacional?

   A. Perquè els vencedors van traçar les fronteres a l'atzar, sense mirar cap mapa de llengües B. Perquè el bescanvi de Lausana va deixar grecs i turcs a l'altra banda de la nova frontera C. Perquè els pobles vivien barrejats des de feia segles i cap frontera els podia separar del tot D. Perquè els estats nous van tancar les fronteres i no van deixar tornar els qui havien fugit

3. 3. Què revela que els vencedors obliguessin Polònia i altres estats nous a signar tractats de minories?

   A. Que confiaven que el mapa nou donava per fi un estat a cada una de les nacions europees B. Que sabien que el mapa no coincidia amb les nacions i que hi quedaven minories a protegir C. Que França i la Gran Bretanya ja garantien el mateix a les minories que vivien dins de casa seva D. Que volien evitar bescanvis de població com el que hi va haver entre Grècia i Turquia

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si haguessis de repartir un territori on viuen barrejats tres pobles diferents, què faries: dibuixar fronteres tan justes com puguis assumint que sempre quedaran minories, o buscar una manera que tots convisquin dins d'un mateix estat? Quins riscos té cada opció?