Sessió 2. El camí cap a la guerra i l'expansió nazi

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan es discuteix si convé negociar amb un país que ha envaït un altre, a Europa apareix sempre la mateixa paraula: Munic. Serveix per dir que cedir a un agressor no compra la pau sinó temps, i que qui cedeix acaba pagant més car. La paraula pesa tant perquè el que va passar entre el 1938 i el 1939 va ser, vist des de després, d’una claredat insuportable: un règim que exigia, amenaçava, obtenia i tornava a exigir, i unes democràcies que a cada pas decidien que aquell seria l’últim. Aquesta sessió no pregunta si els que van cedir eren covards, sinó què veien, què no volien veure i què va costar mirar cap a una altra banda.

Exigir, amenaçar, recular, tornar a exigir

Hitler havia promès dues coses el 1933: desfer el Tractat de Versalles i reunir en un sol Reich tots els alemanys. Durant cinc anys va rearmar Alemanya i va provar els límits: el 1935 va recuperar el Sarre per plebiscit i va restablir el servei militar; el 1936 va ocupar la Renània desmilitaritzada, i França, que tenia dret a intervenir, no va fer res. Llavors va passar a l’acció amb un mètode que va repetir tres vegades. El març del 1938 va ser l’AnschlussAnschlussAnschluss (12-13 de març de 1938): annexió d'Àustria al Reich alemany. Les tropes van entrar sense resistència i un plebiscit posterior, sense garanties, va donar un 99,7% de vots a favor. Versalles ho prohibia expressament; ningú no va protestar de manera efectiva.: les tropes alemanyes van entrar a Àustria i el país va desaparèixer del mapa en dos dies, rebut a Viena per multituds amb el braç enlaire, un recordatori que l’agressor no sempre s’imposa contra la voluntat de la gent. Al cap de sis mesos van tocar els SudetsSudetsSudets: regió fronterera de Txecoslovàquia amb prop de tres milions d'habitants de parla alemanya, on hi havia les fortificacions i bona part de la indústria del país. Hitler en va exigir l'annexió el 1938 al·legant la defensa d'aquells alemanys; el partit sudet, finançat des de Berlín, feia exigències pensades perquè Praga no les pogués acceptar., la franja de Txecoslovàquia on vivien tres milions d’alemanys i on hi havia les fortificacions que defensaven el país. La demanda no era un caprici: Txecoslovàquia era l’única democràcia que quedava a l’Europa central, tenia un exèrcit modern i una aliança amb França, i sense els Sudets era indefensable.

Munic: decidir sobre un país que no és a la sala

El setembre del 1938 Europa va estar a un pas de la guerra. Hitler exigia els Sudets abans de l’1 d’octubre; França estava obligada per tractat a defensar Txecoslovàquia i el Regne Unit, a ajudar França. El primer ministre britànic, Neville ChamberlainNeville ChamberlainNeville Chamberlain (1869-1940): primer ministre del Regne Unit (1937-1940) i cara de la política d'apaivagament. Va volar tres vegades a Alemanya el setembre del 1938 per negociar amb Hitler. Va declarar la guerra el 3 de setembre de 1939 i va dimitir el maig del 1940; el va substituir Churchill., va volar tres vegades a Alemanya en quinze dies, i el 27 de setembre va dir per ràdio que era horrible haver de cavar trinxeres «per una disputa en un país llunyà entre gent de qui no sabem res». El 29 i el 30 de setembre, a la conferència de Municconferència de MunicConferència de Munic (29-30 de setembre de 1938): reunió de Hitler, Mussolini, Chamberlain i Daladier que va acordar la cessió dels Sudets a Alemanya en deu dies, per etapes, amb una comissió internacional. Txecoslovàquia no hi va ser convidada; la Unió Soviètica, aliada de Praga, tampoc., Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i França van acordar el que llegiràs a L’Arxiu: els Sudets passaven a Alemanya en deu dies, per etapes, amb les instal·lacions intactes, i el govern txecoslovac «seria responsable» de complir-ho. Txecoslovàquia no hi era. Tampoc la Unió Soviètica, que tenia un pacte amb Praga i que en va treure la conclusió que Occident no comptava amb ella.

Chamberlain va tornar a Londres agitant un paper i el van aclamar. El seu càlcul no era estúpid: feia vint anys de la guerra que havia matat 700.000 britànics, l’aviació alemanya semblava capaç d’arrasar Londres en una setmana, l’exèrcit britànic no estava preparat, els dominis (el Canadà, Sud-àfrica) no volien lluitar per Praga, i molts creien de bona fe que un tractat signat obligava fins i tot Hitler. El càlcul tenia un forat: suposava que les demandes eren limitades. El 15 de març de 1939, l’exèrcit alemany va ocupar la resta de Txecoslovàquia, un territori sense cap alemany a qui «protegir». Praga va ser la prova: l’objectiu de Hitler no era corregir fronteres sinó dominar, i a partir d’aquell dia l’apaivagament va deixar de ser una política per convertir-se en un nom. El 31 de març, el Regne Unit i França van garantir la independència de Polònia, que era la següent a la llista.

El pacte que va obrir la porta

Perquè la garantia servís, calia la Unió Soviètica, l’únic país que podia atacar Alemanya per l’est. Londres i París hi van negociar tot l’estiu del 1939 sense pressa ni convicció; Polònia no volia soldats soviètics al seu territori, i Stalin, que Munic havia deixat fora, va escoltar l’altra oferta. El 23 d’agost de 1939, a Moscou, els ministres Ribbentrop i Mólotov van signar el pacte germano-sovièticpacte germano-sovièticPacte germano-soviètic (23 d'agost de 1939): tractat de no-agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica, signat pels ministres Ribbentrop i Mólotov. Un protocol addicional secret repartia l'Europa oriental en «esferes d'influència»: Finlàndia, Estònia, Letònia i l'est de Polònia per a l'URSS; l'oest de Polònia i Lituània per a Alemanya (Lituània va passar a l'URSS el setembre). Moscou en va negar l'existència fins al 1989.: deu anys de no-agressió entre dos règims que s’havien declarat enemics mortals. El protocol secret que llegiràs a L’Arxiu repartia Polònia per la línia dels rius Narew, Vístula i San, i deixava a l’URSS Finlàndia i els països bàltics. Amb l’esquena coberta a l’est, Hitler ja no tenia por de la guerra en dos fronts que havia perdut Alemanya el 1918.

L’1 de setembre de 1939, a les 4.45 del matí, el cuirassat Schleswig-Holstein va obrir foc contra la guarnició polonesa de Westerplatte, a Danzig, i un milió i mig de soldats alemanys van creuar la frontera. El 3 de setembre, el Regne Unit i França van declarar la guerra, i no van fer res més: cap ofensiva a l’oest. El 17, l’Exèrcit Roig va entrar per l’est per cobrar la seva part. Varsòvia va capitular el 27 de setembre, després de tres setmanes, i Polònia va desaparèixer del mapa per quarta vegada en la seva història. La rapidesa va sorprendre tothom i tenia un nom: BlitzkriegBlitzkriegBlitzkrieg («guerra llampec»): manera de fer la guerra basada en concentrar divisions blindades en un punt, trencar el front amb suport d'aviació (els Stuka) i avançar en profunditat abans que l'enemic es reorganitzi, coordinant-ho tot per ràdio. Provada a Polònia el 1939 i perfeccionada a França el 1940. La sessió 3 l'explica., tancs concentrats, aviació i ràdio, la manera nova de fer la guerra que la sessió següent explica. La guerra no va començar a Danzig: va començar a Munic, quan quatre potències van aprendre a Hitler que exigir funcionava, i a Moscou, quan Stalin va decidir que, si Occident el deixava fora, ell es quedaria la meitat.

Mirar cap a una altra banda, com a lliçó

L’apaivagament és avui una paraula d’insult i el 1938 va ser una política amb majoria. Les dues coses són certes, i la lliçó no és la fàcil. Chamberlain no va cedir per covardia sinó per un càlcul raonable amb una premissa falsa: que l’altre tenia demandes limitades. La pregunta útil, la que val per a qualsevol negociació amb un agressor, no és «cal cedir o plantar-se» sinó «què vol de debò l’altre, i com ho sabem». Munic ensenya a mirar la conducta, no les paraules: el que Hitler va fer després de cada concessió deia més que el que va signar. I ensenya que el preu de mirar cap a una altra banda no el paga qui mira: el van pagar els txecs, els polonesos i, després, tots.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Divuit mesos, en una ratlla

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del gener del 1938 al setembre del 1939 i situa-hi, datats, vuit moments: l'Anschluss, Munic, Praga, Memel, la garantia a Polònia, el Pacte d'Acer, el pacte germano-soviètic i la invasió de Polònia. Marca amb un color el que fa Alemanya i amb un altre el que fan les democràcies. A sota, descriu en una frase en quin moment canvia la resposta de Londres i París.

La línia del temps amb vuit moments datats en dos colors i una frase sobre el canvi.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Pots començar així: «La resposta de Londres i París canvia quan…». Busca a la Fitxa el primer moment en què les democràcies prometen alguna cosa en lloc de cedir.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'acord de Munic amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, l'acord de Munic, i respon en tres passos. FET: quin territori es cedeix, a qui i en quants dies? PARER: què volia Alemanya, a més del territori, segons la condició sobre les instal·lacions? SENYAL: copia la frase que diu qui «serà responsable» de l'evacuació, i digues si aquest país signa l'acord.

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'acord cedeix a Alemanya…». El context de L'Arxiu diu què hi havia als Sudets; qui signa és a la primera línia de la cita.

2.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Munic a Danzig: la cadena

Reconstrueix en una cadena de cinc baules datades com es passa de l'acord de Munic (setembre del 1938) a la invasió de Polònia (setembre del 1939). Tria les tres baules del mig a la primera línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules datades, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Cada fletxa pot començar així: «Després de…, Hitler (o Stalin, o Londres) conclou que…». Una de les baules té una causa a Munic: qui no va ser convidat.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El paper de Heston (comentari d'imatge)

Observa la fotografia de Heston, al cos de la lectura, i comenta-la en tres passos: (1) descriu qui és al centre, què aixeca i qui l'envolta; (2) identifica, amb el peu i la tercera línia de la Fitxa, què és el paper i com el va rebre el Parlament; (3) dedueix què no pot mostrar la imatge del que passava aquells dies a Praga. Fes servir el terme «Sudets».

El comentari en tres passos numerats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «en primer terme…», «al fons…», «això indica que…». La multitud és una font sobre l'opinió pública; la Fitxa et dona la votació del Parlament.

2.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Munic, llegit dues vegades

Corrobora les dues fonts de L'Arxiu, l'acord de Munic i el discurs de Churchill de sis dies després, sobre una pregunta: qui guanya i qui perd a Munic? FET: què cedeix l'acord, i què diu Churchill que s'ha perdut? PARER: com presenten l'acord els qui el signen, i com el veu Churchill? SENYAL: quina expressió de cada document ho delata? Tanca amb el que Churchill veu i que l'acord no diu. Fes servir el terme «apaivagament».

La corroboració en tres passos i la diferència final (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «totes dues…», «en canvi…», «mentre que l'acord…, Churchill…». El context de cada font diu qui parla, amb quin càrrec i davant de qui.

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què «covards» no explica res (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a la tercera línia de la Fitxa. Explica tres raons per les quals el càlcul de Munic era raonable amb la informació del 1938, cadascuna amb una xifra o una data, i on era, segons el bloc, la premissa falsa.

Tres raons amb una xifra o una data cadascuna, i una frase sobre la premissa falsa.

💡 Pista: Connectors: «d'una banda…», «a més…», «tanmateix…». El tòpic jutja amb el diari del 1945: la teva feina és jutjar amb el del 1938.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Londres, 28 de setembre de 1938: ets Chamberlain

És el 28 de setembre de 1938. Hitler ha donat de termini fins a l'1 d'octubre, Praga ha mobilitzat un milió d'homes, els teus generals diuen que la RAF no serà a punt fins al 1940 i Mussolini proposa una conferència. Ets Chamberlain: decideix si vas a Munic a acceptar la cessió, si hi vas a refusar-la o si no hi vas i dones suport a Praga. Argumenta-ho amb tres raons de la Fitxa i la millor objecció, la de Churchill o la de Beneš. Fes servir el terme «rearmament». Res que no es pogués saber aquell dia.

La decisió, les tres raons amb dades i l'objecció resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió raonada s'escriu amb la informació del moment i s'avalua amb la de després. Abans de decidir, escriu l'objecció més forta que et farien.

2.8 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Moscou, 24 de desembre de 1989: la notícia del protocol

El 24 de desembre de 1989 el Congrés dels Diputats del Poble de l'URSS reconeix que el protocol secret existeix. Amb el que en diuen la lectura i la Fitxa, escriu-ne una notícia d'agència d'aquell dia: un titular i dos paràgrafs, un que expliqui què deia el protocol traduint-ne el vocabulari diplomàtic («esferes d'influència») al d'un diari, i un sobre què significa el reconeixement per a Polònia i els països bàltics. Tot ha de sortir de la lectura i de la Fitxa.

La notícia amb un titular i dos paràgrafs de cinc línies com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Reescriure és canviar el registre sense canviar els fets: un protocol diplomàtic diu «reorganització» on una agència de notícies diu «invasió». Digues què vol dir cada terme, i per què el 1939 s'escrivia així.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui ⚠️ Desmuntant un tòpic 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: quan algú diu «això és Munic»

Defensa aquest text després d'omplir-ne els buits: «El 1938 les democràcies van cedir a Munic perquè [la premissa falsa que explica el Desmuntant]. Quan avui algú diu que negociar amb un agressor seria «un nou Munic», el que s'assembla al 1938 és [què]. El que és diferent és [les armes, les aliances, la informació o l'opinió pública]. Abans d'acceptar l'analogia, jo comprovaria [una pregunta sobre les demandes de l'altre].» Pensa en un debat que coneguis, sense noms de persones vives.

El text amb els quatre buits omplerts i raonats (80-100 paraules).

💡 Pista: Les analogies històriques serveixen per fer preguntes, no per estalviar-se-les: «Munic» no diu què cal fer avui, diu què cal comprovar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'expansió nazi va seguir un mètode: exigir, amenaçar, obtenir i tornar a exigir. L'Anschluss (març del 1938) i els Sudets (Munic, setembre del 1938) van ser cessions sense guerra en què quatre potències van decidir sobre un país que no era a la sala; l'ocupació de Praga (març del 1939) va demostrar que les demandes no eren limitades i va convertir l'apaivagament en un nom. La garantia a Polònia no valia res sense la Unió Soviètica, i Stalin, que Munic havia deixat fora, va signar amb Hitler el pacte del 23 d'agost de 1939, amb un protocol secret que repartia l'Europa oriental. L'1 de setembre Alemanya va envair Polònia amb una manera nova de fer la guerra, i el 17 l'URSS va entrar per l'est. La lliçó de Munic no és que cedir sigui covardia: és que la premissa de les demandes limitades s'ha de comprovar mirant la conducta de l'altre, no les seves paraules.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu l'acord de Munic sobre Txecoslovàquia, el país que no era a la sala?

   A. Que rebrà una compensació d'Alemanya per les fàbriques i les mines que hi ha als Sudets B. Que el seu govern serà responsable d'evacuar els Sudets sense fer malbé les instal·lacions C. Que podrà desmuntar les fortificacions de frontera abans de retirar-ne el seu exèrcit D. Que la Unió Soviètica, aliada seva, serà a la comissió que fixarà les condicions

2. 2. Per què, segons la lectura, l'ocupació de Praga (15 de març de 1939) va ser «la prova»?

   A. Perquè Stalin hi va entendre que Occident no comptava amb ell i va escoltar l'oferta de Hitler B. Perquè era la primera vegada que Hitler trencava el Tractat de Versalles, respectat fins aleshores C. Perquè l'exèrcit txecoslovac hi va resistir prou per demostrar que Alemanya es podia aturar D. Perquè no hi havia cap alemany a «protegir»: les demandes de Hitler no eren limitades

3. 3. Què establia el protocol secret del pacte germano-soviètic del 23 d'agost de 1939?

   A. El repartiment de l'Europa oriental en esferes d'influència, amb Polònia partida en dues B. Deu anys de no-agressió entre els dos règims, que Moscou no va reconèixer fins al 1989 C. Una aliança militar que obligava l'URSS a entrar en guerra contra França i el Regne Unit D. El compromís soviètic de defensar Polònia i els països bàltics si Alemanya els atacava

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Polònia va caure en tres setmanes, i el 1940 França, la primera potència militar terrestre d'Europa, cauria en sis. Com és possible? La sessió següent explica la Blitzkrieg, i per què la velocitat que va donar Europa a Hitler no va decidir la guerra.