Sessió 9. Retorn — es poden posar límits a la guerra?

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 2024 l’ONU va comptar més de 120 milions de persones desplaçades per la força al món, més que mai; el Comitè Internacional de la Creu Roja treballava en més de cent conflictes armats, el doble que fa vint anys; i a Gaza, al Sudan, a Ucraïna i al Iemen les organitzacions humanitàries feien servir la mateixa paraula per al que veien: fam. La resolució 2417, que llegiràs a L’Arxiu, l’havia aprovat el Consell de Seguretat per unanimitat el 2018 per prohibir exactament això, la fam com a arma. La pregunta amb què la càpsula acaba no és si hi ha límits a la guerra, que n’hi ha i són escrits, sinó tres de més útils: què protegeixen, qui els fa complir i què passa quan ningú no ho fa.

Què protegeix de debò

El dret internacional humanitaridret internacional humanitariDret internacional humanitari (DIH): el conjunt de normes que limiten els efectes de la guerra: les Convencions de Ginebra del 1949, els Protocols del 1977, les convencions sobre armes (químiques, mines, munició de dispersió) i el dret consuetudinari. No jutja si una guerra és justa (això és el dret de la Carta de l'ONU): regula com es fa, sigui qui sigui l'agressor. El guarda el Comitè Internacional de la Creu Roja. no pregunta qui té raó: s’aplica igual a l’agressor i a l’agredit, i això, que sembla injust, és el que el fa possible, perquè cap dels dos no pot dir que les normes no van amb ell. El que protegeix és concret, i el Protocol IProtocol IProtocol I (8 de juny de 1977): protocol addicional a les Convencions de Ginebra per als conflictes internacionals, que per primera vegada va escriure les regles de la conducció de les hostilitats: la distinció (art. 48), la protecció de la població civil i la prohibició dels atacs indiscriminats (art. 51), la definició d'objectiu militar (art. 52), la protecció dels béns indispensables per a la supervivència (art. 54). 174 Estats parts; no ho són els Estats Units, Israel, l'Índia, el Pakistan, Turquia ni l'Iran. del 1977 ho diu en tres articles que són l’altre document de L’Arxiu: només es pot atacar el que és objectiu militarobjectiu militarObjectiu militar (Protocol I, art. 52.2): bé que per la seva naturalesa, ubicació, finalitat o ús contribueix eficaçment a l'acció militar i la destrucció del qual, en les circumstàncies del moment, ofereix un avantatge militar definit. En cas de dubte sobre una escola, una casa o un lloc de culte, es presumeix que no s'usa militarment (art. 52.3). És la definició que cada part discuteix a cada guerra., i en cas de dubte una escola és una escola; un atac que no distingeix, o que causa un dany civil «excessiu» respecte a l’avantatge, és indiscriminatindiscriminatAtac indiscriminat (Protocol I, art. 51.4-5): el que no va dirigit a un objectiu militar concret, el que fa servir mitjans que no es poden dirigir o limitar, i el que tracta com un sol objectiu diversos objectius separats en una ciutat (el bombardeig d'àrea de la Segona Guerra Mundial), o el que causa danys civils excessius respecte a l'avantatge militar concret i directe previst. i està prohibit; i fer passar gana a la població civil per guanyar és un mètode de guerra prohibit (article 54). Tot això es va escriure el 1977 mirant la guerra d’aquesta càpsula: l’article 51 prohibeix explícitament el bombardeig que tracta una ciutat sencera com un sol objectiu, que és el que va cremar Tòquio i Dresden. El dret humanitari és, en bona part, la Segona Guerra Mundial escrita del revés: cada article és una cosa que va passar i que algú va decidir que no hauria de tornar a passar.

Qui ho fa complir

Aquí és on la càpsula ha tornat cada sessió al mateix lloc: el dret humanitari no té policia. El fan complir, quan es compleix, cinc actors que no s’assemblen entre ells. Els Estats, que són els primers obligats i els que menys ho fan contra si mateixos, però que han de jutjar els seus soldats i poden jutjar els dels altres (la jurisdicció universaljurisdicció universalJurisdicció universal: principi pel qual un Estat pot jutjar crims de guerra, crims contra la humanitat o genocidi comesos a qualsevol lloc del món i per qualsevol persona, perquè ofenen la humanitat sencera. Espanya la va aplicar contra Pinochet (1998) i la va retallar el 2014; Alemanya l'ha fet servir contra oficials sirians (Coblença, 2021-2022).). Els tribunals: la Cort Penal Internacional, amb el mapa del cos com a límit, i la Cort Internacional de Justícia, que jutja Estats i no persones. L’ONU, amb un Consell que pot ordenar i vetar, i unes comissions d’investigació que documenten el que el Consell no pot decidir. El Comitè Internacional de la Creu RojaComitè Internacional de la Creu RojaComitè Internacional de la Creu Roja (CICR, 1863): organització suïssa, neutral i independent, a qui les Convencions de Ginebra encarreguen vetllar pel dret humanitari: visita desenes de milers de presoners cada any, transmet missatges entre famílies, negocia l'accés humanitari i no denuncia públicament, perquè el seu mètode és la confidencialitat que li obre les portes. Pressupost del 2024: prop de 2.100 milions de francs suïssos; present en més de 90 països., que no denuncia mai perquè el seu mètode és entrar on ningú no entra, i que per això sap coses que no diu. I l’opinió pública, que és l’actor més nou i el més imprevisible: els vídeos d’un telèfon han fet més per documentar crims de guerra a Síria i a Ucraïna que qualsevol comissió, i alhora han convertit cada guerra en una guerra de relats en què tothom té la seva prova. Cap d’aquests cinc actors no pot obligar un Estat que no vol; junts, fan que no complir tingui un cost, i aquest cost, que és petit, és tot el que hi ha entre la norma i la guerra sense límits d’aquesta càpsula.

Què passa quan no es compleix

La resolució 2417 és la resposta honesta. El 24 de maig de 2018 els quinze membres del Consell de Seguretat, Rússia, la Xina i els Estats Units inclosos, van condemnar «enèrgicament» la fam com a mètode de guerra i la negació d’accés humanitari, van demanar investigacions i van recordar que el Consell pot imposar sancions. Set anys després, la fam era l’arma de tres guerres alhora: el sistema de classificació de l’ONU va declarar la fam al camp de Zamzam, al Darfur, l’agost del 2024, i a la ciutat de Gaza, l’agost del 2025, i el Consell no havia sancionat ningú per aquest motiu. El que passa quan no es compleix és el que la sessió 1 va veure a Ulan Bator: la norma no desapareix, es converteix en una prova que algú farà servir més tard. Els fiscals de Nuremberg van esperar sis anys; els de l’antiga Iugoslàvia, vint; els d’Ucraïna documenten avui per a un tribunal que potser no existirà mai. I entremig, la població civil de la definició de la sessió 1 continua sent la majoria dels morts.

El debat: què caldria saber

La càpsula no acaba amb un veredicte sobre Gaza, el Sudan o Ucraïna, perquè un veredicte és el que es dona quan s’ha acabat d’investigar, i cap d’aquestes guerres no s’ha acabat. Acaba amb el que un analista pot fer abans: aplicar les tres preguntes del dret humanitari a un cas concret i dir què caldria saber per respondre-les. Era un objectiu militar? Qui ho diu i amb quines proves? Es va prendre alguna precaució? Qui investiga, i qui pot jutjar? Quin és el mapa dels que hi estan sotmesos? La sessió 1 va començar amb un president que va passejar per una capital amb una ordre de detenció a l’esquena. La resposta de la càpsula a la seva pregunta és aquesta: els límits a la guerra existeixen, els van escriure els que havien vist una guerra sense límits, i cada dia els fan valer, o no, els mateixos Estats que la van fer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de qui hi està sotmès

Mira el mapa dels Estats i la Cort Penal Internacional, al cos de la lectura, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: de quin color són Europa, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, i de quin color els Estats Units, Rússia, la Xina i l'Índia. IDENTIFICO: què vol dir cada color, segons el peu. DEDUEIXO: quants dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat són verds, i què vol dir això per a qui fa complir les normes.

El comentari en tres passos (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Els Estats part, en verd, són sobretot a…». Els cinc membres permanents són a la Fitxa de la sessió 8.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El Protocol I amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, el Protocol I, i respon en tres passos. FET: què obliga a fer l'article 48 a les parts en conflicte? PARER: en cas de dubte, què han de suposar els qui ataquen d'una escola, segons el 52.3? SENYAL: copia la frase que ho diu, i digues qui decideix si hi ha dubte.

Els tres passos, amb la frase de l'article 52.3 copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article 48 obliga les parts a distingir entre…». El context diu qui decideix si hi ha dubte.

9.3 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús del dret humanitari

D'aquestes cinc afirmacions sobre el dret internacional humanitari, quatre són certes segons la lectura i la Fitxa, i una és l'intrús: (a) s'aplica igual a l'agressor i a l'agredit; (b) prohibeix fer passar gana a la població civil com a mètode de guerra; (c) decideix quin dels dos bàndols té raó en una guerra; (d) el guarda el Comitè Internacional de la Creu Roja; (e) en cas de dubte, una escola es presumeix civil. Identifica l'intrús i justifica-ho en dues frases.

L'intrús identificat i dues frases de justificació.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comença així: «L'intrús és la… perquè el dret humanitari no…». La lectura diu quina branca del dret s'ocupa de qui té raó en una guerra.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · contrast amb el present 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tòquio, 1945, i l'article 51 avui

Contrasta el bombardeig de Tòquio del 10 de març de 1945 (uns 100.000 morts en una nit, sessió 5) amb les guerres urbanes d'avui, segons la quarta línia de la Fitxa, en tres parts: (1) què en diria l'article 51.4 del Protocol I, de cadascun; (2) què ha canviat entre el 1945 i avui: la norma, qui ho documenta, qui ho pot jutjar; (3) què continua igual. Fes servir el terme «objectiu militar». Sense veredicte sobre cap conflicte obert.

El contrast en tres parts (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors: «el 1945…, avui…», «en canvi…», «continua sent…». El contrast bo distingeix el canvi de la continuïtat, amb un exemple concret a cada costat.

9.5 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama d'un delegat del CICR, ciutat assetjada, 2018

Ets delegat del Comitè Internacional de la Creu Roja en una ciutat assetjada el 2018, i el comboi d'aliments fa tres setmanes que espera. Escriu el telegrama que envies a la seu de Ginebra, en màxim 40 paraules, en majúscules i sense articles: què passa, quin punt de la resolució 2417 es viola i què demanes. A sota, explica en dues frases per què el CICR no ho denunciarà en públic, segons la lectura.

El telegrama de màxim 40 paraules i dues frases sobre el mètode del CICR.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Connectors: «el CICR no denuncia perquè…», «a canvi…». Un telegrama es paga per paraula: primer la norma, després la petició.

9.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què el «doble raser» és un argument per a la norma i no contra (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a la segona línia de la Fitxa. Explica què hi ha de cert al tòpic, amb dues dades; la diferència entre el dret humanitari i la justícia penal internacional, segons qui els ha ratificat; i per què, segons el bloc, el doble raser és un argument contra qui aplica malament la norma i no contra la norma.

Dues dades, la diferència entre els dos drets i una frase sobre el doble raser.

💡 Pista: Connectors: «és cert que…», «però cal distingir…», «per tant…». El tòpic confon «s'aplica malament» amb «no serveix»: la lectura diu que una norma incompleta limita els forts una mica i cap norma no els limita gens.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què una guerra es torna guerra total

Argumenta la resposta a la pregunta de la càpsula, «Per què una guerra es torna guerra total?», en una exposició. DESCRIPCIÓ: què vol dir «guerra total» i tres etapes del 1939-1945 que la fan, cadascuna amb un fet i una data de tres sessions diferents. RAONAMENT: quin mecanisme uneix les etapes. CONCLUSIÓ: és una excepció o una lògica, i què vol dir això per a les normes del 1977. Fes servir el terme «població civil».

L'exposició amb la descripció (tres etapes de tres sessions, amb fet i data), el raonament i la conclusió (125-200 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: A l'exposició transversal puntuen les tres parts per separat: descriure sense raonar és una llista, i raonar sense descriure és una opinió. La conclusió ha de respondre la pregunta, no repetir-la.

9.8 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest per la resolució 2417

Escriu un manifest adreçat als quinze membres del Consell de Seguretat, com el faria una organització humanitària el 2025. Digues què demaneu exactament, a partir del punt 9 de la resolució 2417; dona dues raons que no depenguin de cap conflicte concret i una dada de la tercera línia de la Fitxa; i digues què fareu si no responen. Fes servir el terme «declaració de fam». Sense noms de persones vives: el manifest és per la norma, no contra un Estat.

El manifest amb la demanda, dues raons, la dada i l'acció (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest que només diu «prou» dura un dia. La demanda més forta és la que ells mateixos van escriure: cita-la i pregunta'ls per què no l'apliquen.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: les tres preguntes

Completa aquest text amb les preguntes de la càpsula i justifica cada buit: «El 1945 [un episodi de la càpsula, amb data] va passar sense cap norma que ho prohibís. Avui, segons la quarta línia de la Fitxa, [una dada del cost civil d'una guerra oberta]. Davant d'un atac contra una ciutat, la norma que s'hi aplica és [un article del Protocol I de L'Arxiu], la fa complir [un dels actors de la segona línia de la Fitxa] i, si no es compleix, [què passa]. Per dir si un atac és un crim de guerra caldria saber [dues coses sobre l'objectiu militar i la intenció].» Sense noms de persones vives i sense veredicte sobre cap conflicte obert.

El text amb els buits omplerts, cadascun raonat en una o dues frases.

💡 Pista: La càpsula acaba on un analista comença: no amb un veredicte sinó amb una llista del que cal saber per donar-lo.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els límits a la guerra existeixen i són escrits: el Protocol I del 1977 fixa la distinció (art. 48), prohibeix els atacs indiscriminats i el bombardeig que tracta una ciutat com un sol objectiu (art. 51), defineix l'objectiu militar i presumeix civil el que és dubtós (art. 52) i prohibeix la fam com a arma (art. 54): la Segona Guerra Mundial escrita del revés. El fan complir, sense policia, cinc actors que no s'assemblen (els Estats, els tribunals de la Haia, l'ONU, el CICR i l'opinió pública), i junts fan que no complir tingui un cost petit. Quan no es compleix passa el que la resolució 2417 mostra: una norma votada per unanimitat el 2018 i la fam declarada al Darfur el 2024 i a Gaza el 2025 sense cap sanció; la norma no desapareix, es converteix en una prova. La càpsula no acaba amb un veredicte sobre cap guerra oberta, sinó amb les tres preguntes que un analista fa abans: què protegeix la norma, qui la fa complir i què caldria saber. La resposta a Ulan Bator és aquesta: els límits els van escriure els que havien vist una guerra sense límits, i cada dia els fan valer, o no, els mateixos Estats que la van fer.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què L'Arxiu diu que l'article 52.3 del Protocol I és «la frase més discutida del dret humanitari»?

   A. Perquè presumeix civil l'escola dubtosa, però qui decideix si hi ha dubte és el mateix que ataca B. Perquè autoritza a atacar una escola si l'enemic l'ha fet servir alguna vegada per a la guerra C. Perquè els Estats Units, Israel i l'Índia s'hi van oposar i no han ratificat el Protocol I D. Perquè deixa que el dubte el resolgui el Consell de Seguretat, on el veto ho pot bloquejar tot

2. 2. Què tenen en comú, segons la lectura, els cinc actors que fan complir el dret humanitari?

   A. Que tots cinc poden sancionar un Estat que l'incompleix, però només amb el vot del Consell B. Que tots cinc actuen en públic i denuncien els crims, perquè la denúncia és la seva única força C. Que tots cinc depenen de l'Estatut de Roma i només actuen on un Estat l'ha ratificat D. Que cap no pot obligar un Estat que no vol, però junts fan que no complir tingui un cost

3. 3. Què mostra la resolució 2417 (2018) del que passa quan una norma no es compleix?

   A. Que el Consell la va votar per unanimitat, però després Rússia i la Xina en van vetar les sancions B. Que la norma no desapareix, encara que no se sancioni ningú: queda com una prova per a més tard C. Que la condemna unànime va fer recular els bàndols, i des del 2018 no s'ha declarat cap fam de guerra D. Que el Consell hi va anomenar els Estats que feien servir la fam i els va amenaçar amb sancions

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Aquesta càpsula ha explicat com una guerra es torna total i quins límits s'hi van posar després. La següent pregunta si anem cap a una nova guerra freda: el món dividit en dos que va sortir del 1945, i el que se n'assembla avui.