Sessió 5. La guerra al Pacífic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 2023 la Xina va prohibir importar marisc del Japó i el Japó va restringir l’exportació de màquines de fabricar xips a la Xina; els Estats Units fan servir les sancions com a arma principal contra Rússia i l’Iran, i els economistes discuteixen si l’embargament és una alternativa a la guerra o una forma de guerra. La pregunta té un precedent exacte. L’estiu del 1941 els Estats Units van tallar el petroli al Japó per aturar la seva guerra a la Xina, i el Japó va decidir que, sense petroli, tenia divuit mesos per guanyar una guerra o rendir-se sense fer-la: Pearl Harbor va ser la resposta a un embargament.

Deu anys abans que a Europa

Al Pacífic la guerra no va començar el 1939 sinó el 1931, quan l’exèrcit japonès va ocupar ManxúriaManxúriaManxúria (18 de setembre de 1931): regió del nord-est de la Xina, rica en carbó i ferro, ocupada per l'exèrcit japonès de Kwantung després d'un sabotatge ferroviari que ell mateix havia organitzat (l'incident de Mukden). El Japó hi va crear l'Estat titella de Manxukuo; la Societat de Nacions ho va condemnar el 1933 i el Japó en va sortir. Primera agressió impune dels anys trenta. amb l’excusa d’un sabotatge que ell mateix havia organitzat, hi va crear un Estat titella i va abandonar la Societat de Nacions quan aquesta el va condemnar: la primera agressió impune de la dècada, dos anys abans de Hitler. El Japó era una potència industrial sense matèries primeres, amb setanta milions d’habitants en unes illes sense carbó, ferro ni petroli, i el seu exèrcit havia decidit que la resposta era un imperi. El 1937 va envair la resta de la Xina, i el desembre d’aquell any va entrar a NanquínNanquínNanquín (desembre del 1937 - gener del 1938): capital de la Xina nacionalista, ocupada per l'exèrcit japonès el 13 de desembre de 1937. Durant sis setmanes els soldats japonesos van assassinar entre 40.000 i 300.000 civils i presoners (les xifres es discuteixen) i van violar desenes de milers de dones. El tribunal de Tòquio del 1948 ho va jutjar com a crim de guerra; el negacionisme japonès sobre Nanquín continua enverinant les relacions amb la Xina. i hi va cometre una de les matances més grans de la guerra, sis setmanes d’assassinats i violacions que un tribunal aliat jutjaria el 1948. La guerra de la Xina va durar vuit anys, va matar entre 15 i 20 milions de xinesos i va ser el motiu de tot el que va venir: el Japó no podia guanyar-la ni deixar-la, i necessitava el petroli i el cautxú del sud-est asiàtic, que eren de les colònies de França, els Països Baixos i el Regne Unit.

El petroli, la nota i l’atac

Els Estats Units no volien la guerra al Pacífic però tampoc un Japó amo de l’Àsia, i van fer servir l’arma que tenien: el Japó importava d’Amèrica el 80% del petroli. Quan el juliol del 1941 l’exèrcit japonès va ocupar el sud de la Indoxina francesa, Roosevelt va congelar els actius japonesos i va imposar l’embargament del petroliembargament del petroliEmbargament del petroli (1 d'agost de 1941): decisió dels Estats Units, seguida pel Regne Unit i les Índies holandeses, de tallar totes les vendes de petroli al Japó com a resposta a l'ocupació de la Indoxina. El Japó importava el 80% del petroli dels Estats Units i tenia reserves per a un any i mig; la marina japonesa va calcular que, sense petroli, o guanyava una guerra en dos anys o no podria fer-ne cap.. La marina japonesa va fer els comptes: reserves per a divuit mesos. La nota de Hullnota de HullNota de Hull (26 de novembre de 1941): proposta del secretari d'Estat Cordell Hull al Japó per resoldre la crisi: retirada completa de la Xina i la Indoxina, reconeixement del govern de Chiang Kai-shek i un pacte de no-agressió a canvi d'aixecar l'embargament. Tòquio la va llegir com un ultimàtum: el mateix dia, la flota que atacaria Pearl Harbor sortia de port. del 26 de novembre, que llegiràs a L’Arxiu, oferia aixecar l’embargament a canvi que el Japó sortís de tota la Xina: per al govern japonès, renunciar a deu anys de guerra i a l’imperi. La flota que atacaria Hawaii ja navegava. El 7 de desembre de 1941, a les 7.55 del matí, 353 avions japonesos van enfonsar o danyar vuit cuirassats a Pearl HarborPearl HarborPearl Harbor (7 de desembre de 1941): base de la flota americana del Pacífic, a Hawaii, atacada per sorpresa per 353 avions de sis portaavions japonesos: 2.403 morts americans, 8 cuirassats enfonsats o danyats, 188 avions destruïts. Els tres portaavions americans no hi eren. L'endemà el Congrés va declarar la guerra al Japó (388 vots a 1), i l'11 de desembre Alemanya i Itàlia la van declarar als Estats Units. i van matar 2.403 persones; el mateix dia van atacar les Filipines, Malàisia i Hong Kong. Roosevelt va parlar al Congrés l’endemà (l’altre document de L’Arxiu) i la guerra es va declarar amb un sol vot en contra. El pla japonès no era conquerir Amèrica: era destruir la seva flota, ocupar el petroli del sud-est asiàtic en sis mesos i negociar des d’un perímetre de conquestes que als Estats Units els costés massa de recuperar. El càlcul va fallar en tres coses: els portaavions americans no eren a port, l’atac per sorpresa va acabar amb l’aïllacionisme americà en un matí, i l’arsenal de la democràcia de la sessió 4 ja funcionava.

Una guerra sense front

Sis mesos després de Pearl Harbor, a MidwayMidwayMidway (4-7 de juny de 1942): batalla naval al mig del Pacífic en què quatre portaavions japonesos van ser enfonsats per l'aviació embarcada americana, que gràcies al desxiframent dels codis sabia on i quan atacarien. El Japó va perdre la meitat de la seva força de portaavions i, amb ella, la iniciativa; des de llavors només va defensar., quatre portaavions japonesos van ser enfonsats en un matí perquè els americans havien desxifrat els codis, i el Japó va perdre la iniciativa per sempre. El que va seguir va ser una guerra que no s’assemblava a cap d’Europa: no hi havia front sinó un oceà, i la unitat de conquesta no era la ciutat sinó l’illa. La guerra d’illesguerra d’illesGuerra d'illes (salt de granota, 1943-1945): estratègia americana de conquerir només les illes necessàries per a les bases aèries i deixar les altres aïllades: Guadalcanal, Tarawa, Saipan, Iwo Jima, Okinawa. Cada illa es defensava fins a l'últim home: a Iwo Jima (febrer-març del 1945) van morir 6.800 americans i gairebé tots els 21.000 japonesos; a Okinawa, 12.000 americans, 100.000 japonesos i uns 100.000 civils. consistia a saltar de l’una a l’altra, prendre les que servien per a una base aèria i deixar la resta a morir de fam, i cada illa presa costava més que l’anterior: a Iwo Jima, 6.800 americans morts per una illa de vint quilòmetres quadrats; a Okinawa, 12.000, i cent mil civils japonesos entremig. Aquesta aritmètica va portar a l’altra: des de les Mariannes, conquerides el 1944, els bombarders B-29 arribaven al Japó, i la lògica de la guerra sense front, on cada ciutat era una fàbrica i cada casa de fusta, un incendi possible, va fer la resta. La nit del 9 al 10 de març de 1945, 279 bombarders van llançar bombes incendiàries sobre TòquioTòquioBombardeig de Tòquio (nit del 9 al 10 de març de 1945, operació Meetinghouse): 279 bombarders B-29 van llançar 1.665 tones de bombes incendiàries sobre els barris de fusta de l'est de Tòquio; uns 100.000 morts, un milió de persones sense casa, 41 km² cremats. L'atac aeri més mortífer de la història, per damunt de Hiroshima. El general Curtis LeMay, que el va ordenar, va dir després que si haguessin perdut la guerra l'haurien jutjat com a criminal de guerra., i el foc va matar unes cent mil persones en sis hores. Va ser l’atac aeri més mortífer de la història, més que Hiroshima, i en els cinc mesos següents seixanta-sis ciutats japoneses van cremar de la mateixa manera. Al Pacífic, la distinció entre objectiu militar i població civil no es va perdre a Hiroshima: s’havia perdut el març, quan es va decidir que una ciutat de fusta era un objectiu, i ningú no va haver de justificar-ho.

Hi ha una altra cosa que la guerra del Pacífic va tenir de diferent: cap dels dos bàndols no va tractar l’altre com a igual. L’exèrcit japonès, que considerava la rendició una deshonra, va deixar morir de fam, de malaltia i de treball forçat un de cada quatre presoners aliats (a Europa, un de cada vint-i-cinc), i va convertir la marxa de Bataan del 1942 i el ferrocarril de Birmània en sinònims de crim de guerra; els americans, alimentats per una propaganda que pintava els japonesos com a insectes, van deixar de fer presoners en moltes illes. Els pilots kamikaze del 1944-1945, gairebé quatre mil, van ser la darrera prova que aquella guerra no s’acabaria amb una negociació. La sessió 7 explica com es va prendre la decisió següent i el debat que encara dura. Aquesta acaba on la lògica ja era irreversible: un país que no podia guanyar ni rendir-se, un altre que havia après que cada illa costava més que l’anterior, i una tercera manera de fer la guerra que no necessitava illes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Deu anys abans que a Europa, en una ratlla

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1931 al 1942 i situa-hi, datats, vuit moments: Manxúria, la sortida de la Societat de Nacions, la invasió de la Xina, Nanquín, la Indoxina, l'embargament, la nota de Hull i Pearl Harbor. Marca amb un color el que fa el Japó i amb un altre el que fan els Estats Units. A sota, descriu en una frase quants mesos passen entre l'embargament i l'atac.

La línia del temps amb vuit moments datats en dos colors i una frase sobre els mesos entre l'embargament i l'atac.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: «Entre l'embargament i Pearl Harbor passen…». Relaciona-ho amb les reserves de petroli de la segona línia de la Fitxa.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Congelar el Japó, amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, la declaració de Roosevelt del 26 de juliol de 1941, i respon en tres passos. FET: què fa l'ordre amb les transaccions i el comerç japonesos? PARER: quines raons en dona Washington? Copia-les entre cometes. SENYAL: la declaració no diu mai «petroli»: què hi havia darrere, segons el context, i per què no ho anomena?

Els tres passos, amb les raons de Washington copiades entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La declaració diu que l'ordre…». Les raons són a la frase que comença per «té com a objectiu»; el context diu què havia fet el Japó aquell juliol i què no podia pagar.

5.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc atacs, dues columnes

Fes una taula de cinc files (Pearl Harbor, Nanquín, la marxa de Bataan, el bombardeig de Tòquio i Okinawa) i tres columnes: qui mor, amb una xifra de la Fitxa; si és un objectiu militar segons la definició de la sessió 1 (sí, no o barrejat); i qui n'és responsable. A sota, escriu en una frase quin cas és el més difícil de classificar, i per què.

La taula de cinc files i tres columnes, i una frase sobre el cas més difícil.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença així: «El cas més difícil és… perquè…». La definició d'objectiu militar és a la quarta línia de la Fitxa de la sessió 1.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'oferta que no es podia acceptar (comentari de font)

Comenta el segon document de L'Arxiu, la nota de Hull, en tres passos. FET: què demana al Japó el punt 3? PARER: quin govern de la Xina considera legítim Washington, i quins no? SENYAL: quina paraula del punt 4 ho delata, i per què? Fes servir el terme «Manxukuo».

El comentari en tres passos, amb el punt 3 citat (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «d'una banda… de l'altra…», «tanmateix…», «per això…». Una font diplomàtica es llegeix pel que demana i pel que calla.

5.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La foto de Tòquio: vertader o fals

Observa la fotografia de Tòquio, al cos de la lectura, i amb el peu i la quarta línia de la Fitxa digues si aquestes quatre afirmacions són vertaderes o falses i justifica cada una en una frase: (a) les zones clares i planes són els barris cremats; (b) la foto la va fer l'aviació japonesa; (c) el bombardeig de Tòquio va matar més gent que la bomba d'Hiroshima el primer dia; (d) Tòquio va ser l'única ciutat japonesa bombardejada amb incendiàries.

Quatre afirmacions amb V o F i una frase de justificació cadascuna.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader perquè…», «en canvi…», «això vol dir que…». Una foto aèria es llegeix per contrastos: pregunta't què és el que hi falta.

5.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què «sense motiu» amaga la meitat (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a les dues primeres línies de la Fitxa. Explica què hi ha de cert al tòpic, quins dos fets datats amaga i per què aquests fets expliquen l'atac però no el justifiquen. Fes servir el terme «embargament».

El que és cert, els dos fets datats i la diferència entre explicar i justificar (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «és cert que…», «però…», «això no justifica…, però explica…». El tòpic i el seu contrari (el Japó «obligat» a atacar) fallen igual: la teva feina és aguantar les dues meitats alhora.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tòquio, 27 de novembre de 1941: el telegrama del Ministeri

Ets un funcionari del Ministeri d'Afers Exteriors japonès el 27 de novembre de 1941 i acabes de llegir la nota de Hull. Escriu el telegrama xifrat que envies a l'ambaixador Nomura, a Washington, en màxim 40 paraules, en majúscules i sense articles: què demana la nota, per què és inacceptable i quina instrucció li dones. A sota, explica en tres frases què sabia el Ministeri aquell dia que Nomura no sabia, i com ho farà servir Roosevelt dotze dies després.

El telegrama de màxim 40 paraules i tres frases d'explicació.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama diplomàtic diu el mínim i amaga el màxim: pensa què no hi pots escriure si el llegeix l'enemic.

5.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les sancions són una forma de guerra?

Argumenta la teva resposta a aquesta pregunta: «Un embargament econòmic és una alternativa a la guerra o una manera de fer-la?». Hi ha d'haver la teva tesi, dues proves datades de la lectura o de la Fitxa i el contraargument més fort, reconegut i respost. Fes servir el terme «congelació d'actius».

El text argumentat amb la tesi, dues proves datades i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. La pregunta de fons és qui carrega amb la responsabilitat de la guerra quan totes dues parts diuen que no tenien alternativa.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: l'embargament com a arma

Posa-hi el que falta i argumenta cada peça: «El 1941 els Estats Units van tallar [què] al Japó per aturar [què], i el Japó va respondre amb [què] al cap de [quants mesos]. Avui, segons la sisena línia de la Fitxa, [una de les sancions, amb la data]. El que s'assembla al 1941 és [què]. El que és diferent és [què]. La pregunta que jo faria a qui imposa la sanció és [una pregunta sobre la sortida que li deixa a l'altre].» Sense veredicte sobre cap conflicte obert.

El text amb els buits omplerts i raonats (80-100 paraules).

💡 Pista: La sessió ensenya una cosa concreta: una sanció que no deixa sortida negociada posa l'altre davant d'un rellotge. La teva pregunta ha de ser sobre la sortida, no sobre la sanció.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al Pacífic la guerra va començar el 1931 a Manxúria i va continuar el 1937 a la Xina, on el Japó no podia guanyar ni retirar-se i on va cometre la matança de Nanquín. Els Estats Units van respondre amb l'arma que tenien, el petroli: l'embargament de l'agost del 1941 va deixar el Japó amb divuit mesos de reserves, i la nota de Hull del 26 de novembre va demanar-li sortir de tota la Xina. Pearl Harbor (7 de desembre de 1941) va ser un atac per sorpresa d'un agressor i alhora la resposta calculada a un embargament, i el discurs de Roosevelt en diu només la meitat. Després de Midway el Japó només va defensar, en una guerra sense front, illa per illa, on cada illa costava més que l'anterior, i aquesta aritmètica va portar als bombardeigs incendiaris: Tòquio, la nit del 9 al 10 de març de 1945, cent mil morts, i seixanta-sis ciutats més. La distinció entre objectiu militar i població civil no es va perdre a Hiroshima: s'havia perdut abans, quan es va decidir que una ciutat de fusta era un objectiu.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, davant de quina tria va posar el Japó l'embargament del petroli de l'agost del 1941?

   A. Comprar el petroli a les Índies holandeses o retirar-se de la Indoxina, com volia Washington B. Aturar la guerra de la Xina durant divuit mesos o perdre els actius congelats a Amèrica C. Rendir-se sense guerra o fer la guerra abans que s'acabessin els divuit mesos de reserves D. Atacar els Estats Units o atacar l'URSS, que era qui li venia el 80% del petroli que gastava

2. 2. Què va canviar després de Midway (juny del 1942), segons la lectura?

   A. Els B-29 ja arribaven al Japó des de Midway, i la guerra d'illes va deixar de fer falta B. El Japó va oferir negociar, i Washington hi va respondre amb les exigències de la nota de Hull C. Els Estats Units van deixar d'atacar i van esperar que l'embargament del petroli fes efecte D. El Japó va perdre la iniciativa, i la guerra es va fer illa per illa, cada una més cara

3. 3. Quan es va perdre al Pacífic la distinció entre objectiu militar i població civil, segons la lectura?

   A. El desembre del 1941, quan l'atac a Pearl Harbor va matar 2.403 persones sense avís previ B. El març del 1945, quan es va decidir que una ciutat de fusta com Tòquio era un objectiu C. L'agost del 1945, quan la bomba d'Hiroshima va matar més gent que cap bombardeig anterior D. L'abril del 1942, quan l'exèrcit japonès va deixar morir els presoners de la marxa de Bataan

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el març del 1945 ja es cremaven ciutats senceres sense justificar-ho, què tenia de diferent la bomba d'agost? La sessió 7 hi torna. Abans, la sessió 6 pregunta què vol dir, per a la gent que no combat, que una guerra sigui total: fàbriques, racionament, propaganda, ocupació i resistència.