Sessió 1. El cas — les regles de la guerra, avui

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 3 de setembre de 2024 Vladímir Putin va aterrar a Ulan Bator en visita oficial, i el govern de Mongòlia el va rebre amb guàrdia d’honor a la plaça de Gengis Khan. Mongòlia és Estat part de la Cort Penal InternacionalCort Penal InternacionalCort Penal Internacional (CPI): tribunal permanent amb seu a la Haia, creat per l'Estatut de Roma (1998, en vigor des del 2002), que jutja persones (no Estats) per genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i crim d'agressió. No té policia: depèn que els Estats membres detinguin i entreguin els acusats. des del 2002, i divuit mesos abans, el 17 de març de 2023, la Cort havia dictat una ordre de detenció contra Putin per la deportació de nens ucraïnesos a Rússia, un crim de guerra segons l’article 8 de l’Estatut que Mongòlia havia signat. L’obligació legal era detenir-lo. El govern mongol va dir que depenia de Rússia per al 95% dels combustibles i que no estava en condicions de complir-la. La Cort va declarar, un mes després, que Mongòlia havia incomplert les seves obligacions, i no va passar res més. Aquesta escena resumeix el problema de tota la càpsula: hi ha regles de la guerra, escrites, ratificades i amb tribunal, i hi ha la distància entre la regla i el món.

Què és un crim de guerra

La guerra ha tingut sempre costums, però només des de mitjan segle XIX té lleis escrites, i la majoria s’han escrit després d’una catàstrofe. La primera Convenció de Ginebra (1864) va néixer de Solferino; les Convencions de la Haia (1899 i 1907), de la por a la guerra industrial, i la del 1907, que llegiràs a L’Arxiu, ja deia que el dret a fer mal a l’enemic «no és il·limitat» i prohibia bombardejar ciutats sense defensa; i les quatre Convencions de GinebraConvencions de GinebraConvencions de Ginebra (12 d'agost de 1949): quatre tractats que protegeixen els ferits i malalts a terra (I) i al mar (II), els presoners de guerra (III) i la població civil (IV). Les han ratificat 196 Estats, tots els del món: són l'únic tractat universal. Els Protocols addicionals del 1977 hi afegeixen les regles de la conducció de les hostilitats. del 1949, que són el nucli del dret humanitari d’avui, es van signar quatre anys després d’una guerra que havia matat més civils que soldats. Totes quatre comparteixen un article 3, el que llegiràs a L’Arxiu, que prohibeix «en tot temps i en tot lloc» matar, torturar, prendre ostatges i executar sense judici les persones que no combaten. És el mínim: el que ni tan sols en una guerra civil es pot fer.

El dret humanitari no prohibeix la guerra (això ho fa la Carta de l’ONU) sinó que la limita, i ho fa amb tres principis. El de distinciódistincióDistinció: principi que obliga les parts a distingir sempre entre combatents i civils, i entre objectius militars i béns civils, i a dirigir els atacs només contra els primers (Protocol I del 1977, art. 48 i 51).: només es pot atacar els combatents i els objectius militarsobjectius militarsObjectiu militar: bé que per la seva naturalesa, ubicació, finalitat o ús contribueix a l'acció militar i la destrucció del qual dona un avantatge militar concret (Protocol I, art. 52). Una fàbrica d'armes ho és; una escola no, tret que s'utilitzi militarment. La definició és la que es discuteix a cada guerra.. El de proporcionalitat: un atac legítim és il·legal si el dany civil previsible és «clarament excessiu» respecte a l’avantatge militar. I el de necessitat: la força només és lícita si serveix per vèncer, no per castigar. Un crim de guerracrim de guerraCrim de guerra: violació greu del dret dels conflictes armats de què és responsable una persona: matar presoners, atacar deliberadament civils o hospitals, saquejar, deportar. Es diferencia del crim contra la humanitat (atac generalitzat o sistemàtic contra una població, dins o fora d'una guerra) i del genocidi (intenció de destruir un grup). és la violació greu d’aquestes regles, i l’article 8 de l’Estatut de Roma en fa la llista: matar presoners, atacar «intencionadament» civils, bombardejar ciutats sense defensa, deportar població. La clau de la definició és que el crim de guerra és personal: no el comet un país, el comet algú que dona una ordre o l’executa, i per això es pot jutjar.

Qui ho decideix

Durant segle i mig, el que decidia si un acte de guerra era un crim era el vencedor, i normalment no ho decidia. Els primers judicis de debò van ser els de Nuremberg i TòquioNuremberg i TòquioNuremberg (1945-1946) i Tòquio (1946-1948): tribunals militars internacionals dels aliats contra els dirigents de l'Alemanya nazi i del Japó. Van inventar tres categories jurídiques que no existien: crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat. La sessió 8 hi torna., i els van fer els vencedors contra els vençuts. Després va venir mig segle sense tribunal, fins que les guerres de l’antiga Iugoslàvia i el genocidi de Ruanda van fer que l’ONU en creés dos d’ad hoc (1993 i 1994). L’Estatut de RomaEstatut de RomaEstatut de Roma (17 de juliol de 1998): tractat que crea la Cort Penal Internacional. Aprovat per 120 vots a favor, 7 en contra i 21 abstencions; en vigor l'1 de juliol de 2002. 125 Estats en són part (2025); no ho són els Estats Units, Rússia, la Xina, l'Índia ni Israel. del 1998 va crear la primera cort permanent, i s’hi van apuntar 125 Estats, però no les tres potències més grans del món ni les dues que més guerres han fet des de llavors. La Cort és complementària: només actua quan un Estat no pot o no vol jutjar els seus. I no té policia. Cada ordre de detenció és una carta als governs membres demanant-los que la compleixin.

Els resultats són els que el sistema permet. En vint anys, la Cort ha condemnat una desena de persones, totes de ciutadans africans, cosa que li ha valgut l’acusació de ser un tribunal per als febles. Omar al-Bashir, president del Sudan, va viatjar durant deu anys amb dues ordres de detenció a l’esquena, i Sud-àfrica el va deixar marxar el 2015. El 2023 la Cort va dictar l’ordre contra Putin; el novembre del 2024, contra el primer ministre d’Israel i el seu ministre de Defensa per la guerra de Gaza, i contra un dirigent de Hamàs per l’atac del 7 d’octubre; i el febrer del 2025 els Estats Units van sancionar el fiscal de la Cort per haver-les demanat. La norma no depèn de qui la viola: depèn de qui està disposat a fer-la complir, i aquesta és una decisió política, no jurídica.

Tres eines per llegir el que ve

La càpsula viatja ara a la guerra que va fer necessàries totes aquestes normes, i hi anirà amb tres conceptes. El primer és guerra totalguerra totalGuerra total: guerra en què un Estat mobilitza tota la societat (economia, població, propaganda) i considera legítim atacar tots els recursos de l'enemic, incloses les ciutats i la població que treballa. El terme el va popularitzar el general alemany Ludendorff el 1935; la Segona Guerra Mundial en va ser la realització.: una guerra en què la distinció entre el front i la rereguarda desapareix, perquè la fàbrica que fa avions és tan decisiva com l’avió, i l’obrer que la fa, també. El segon és objectiu militar, la noció que separa el que es pot atacar del que no, i que la guerra total dissol: si tot contribueix a l’esforç de guerra, tot és objectiu. I el tercer és població civilpoblació civilPoblació civil: les persones que no són membres de les forces armades ni participen directament en les hostilitats. Protegides per la IV Convenció de Ginebra (1949) i pel Protocol I (1977). A la Segona Guerra Mundial van ser la majoria dels morts; a les guerres d'avui, segons l'ONU, prop del 90% de les víctimes en zones urbanes., la categoria que el dret protegeix i que entre 1939 i 1945 va posar la majoria dels morts: entre 70 i 85 milions, més de la meitat sense uniforme. Les sessions 2 a 7 expliquen com es va arribar a una guerra així; la 8, quines institucions se’n van inventar perquè no es repetís; i la 9 torna al cas amb la pregunta de si es poden posar límits a la guerra, sabent el que van costar els que hi ha.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent seixanta anys de regles, en una ratlla

Amb les dues primeres línies de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1864 al 2023 i situa-hi, datades, vuit fites del dret de la guerra, de la primera Convenció de Ginebra a l'ordre de detenció contra Putin. Marca amb un color les normes (tractats) i amb un altre els tribunals. A sota, descriu en dues frases el patró: després de quins fets s'escriuen les normes.

La línia del temps amb vuit fites datades en dos colors i dues frases sobre el patró.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: «Les normes s'escriuen després de…». Mira quines dues fites van de bracet (una guerra i un tractat) i què diu això de com avança el dret.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article 3 amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, l'article 3 comú de Ginebra, i respon en tres passos. FET: quins quatre actes prohibeix, i contra qui? PARER: els qui el van escriure admeten alguna excepció per guanyar una guerra? SENYAL: copia entre cometes les dues expressions de la cita que t'ho diuen.

Els tres passos, amb les dues expressions copiades entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article prohibeix…». Els quatre actes són a les lletres a) a d); de les dues expressions, una comença per «en tot» i l'altra per «en totes».

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre crims, una taula

Fes una taula de quatre files (genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra, crim d'agressió) i dues columnes: el tret que defineix cada crim, segons la tercera línia de la Fitxa, i si cal que hi hagi guerra (sí, no o és la guerra mateixa). A sota, explica en una frase per què la deportació de nens és un crim de guerra i no un genocidi.

La taula de quatre files i dues columnes, i una frase de justificació.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La frase pot començar així: «És un crim de guerra perquè…, i no un genocidi perquè…». Compara la definició del genocidi amb el que diu l'ordre de detenció a la primera línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

«No és il·limitat» (comentari de font)

Comenta el segon document de L'Arxiu, el reglament de la Haia del 1907, en tres passos. FET: quins tres actes prohibeix als exèrcits? PARER: per als Estats que el van signar, el dret a fer mal a l'enemic té límits, o només excepcions? SENYAL: quina expressió de l'article 23 deixa una porta oberta a la destrucció, i quina paraula hi afegirà l'Estatut de Roma el 1998 per tancar-la, segons el context? Fes servir el terme «objectiu militar».

El comentari en tres passos, amb l'expressió clau citada (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «d'una banda… de l'altra…», «per tant…», «en canvi…». Busca a l'article 23 el «llevat que» i pregunta't qui decideix què exigeixen les necessitats de la guerra.

1.5 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Ulan Bator, 2 de setembre de 2024: ets el govern de Mongòlia

Ets el govern de Mongòlia la vigília de la visita de Putin, el setembre del 2024. Ets Estat part de la Cort des del 2002, hi ha una ordre de detenció vigent i el 95% del teu combustible ve de Rússia. Decideix què fas (detenir-lo, no rebre'l o rebre'l sense detenir-lo) i argumenta-ho: dues raons a favor i la raó més forta en contra, la de la Cort o la de Moscou. Fes servir el terme «Estat part».

La decisió, les dues raons a favor i la millor objecció (90-125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «si…, aleshores…», «tot i que…», «el cost de… és…». Una decisió raonada no és la que et cau bé: és la que aguanta la millor objecció.

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què «tot s'hi val» és fals (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic. Explica amb les teves paraules les tres coses que una regla de la guerra fa possibles encara que s'incompleixi (mesurar, protegir i responsabilitzar), amb un exemple de la lectura per a cada una.

Una explicació de tres frases, una per funció, cadascuna amb el seu exemple.

💡 Pista: Connectors: «en primer lloc…», «a més…», «per tant…». El tòpic barreja «la regla no s'aplica sempre» amb «la regla no serveix»: separa-ho.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui signa i qui no hi és (comentari d'imatge)

Observa la fotografia de la signatura del 1949, al cos de la lectura, i comenta-la en tres passos: (1) descriu qui seu, qui és dret i què fa cadascú; (2) identifica amb el peu què se signa, on i quan; (3) dedueix qui no és a la sala, i què vol dir que les regles de la guerra les escriguin governs i militars.

El comentari en tres passos numerats (80-100 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Un comentari d'imatge no diu el que ja saps: diu el que la imatge mostra i després el que no pot mostrar.

1.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un tribunal per als febles?

Argumenta la teva resposta a aquesta pregunta: «La Cort Penal Internacional és un tribunal només per als febles?». Hi ha d'haver la teva tesi, dues proves datades de la lectura o de la Fitxa i el contraargument més fort, reconegut i respost. Cap veredicte sobre cap conflicte obert: el que jutges és la Cort, no les guerres.

El text argumentat amb la tesi, dues proves datades i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Recolza't en dates i xifres, no en impressions.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: un atac, tres principis

Completa aquest text i justifica cada buit: «El 1949 les Convencions de Ginebra van prohibir [el que prohibeix l'article 3 de L'Arxiu]. Avui, segons la sisena línia de la Fitxa, [la dada de les víctimes civils a les guerres urbanes]. El que continua igual és [què]. El que ha canviat és [qui ho pot jutjar]. Abans de dir «crim de guerra» d'un atac, jo preguntaria [una pregunta sobre la intenció o sobre l'objectiu militar].» Fes servir el terme «proporcionalitat». Sense noms de persones vives i sense veredicte sobre cap conflicte obert.

El text amb els buits omplerts, cadascun raonat en una o dues frases.

💡 Pista: Evita tant el «tot és crim» com el «res no ho és»: la feina de l'analista és dir què caldria saber per decidir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les regles de la guerra existeixen, són escrites i universals: les quatre Convencions de Ginebra del 1949 (196 Estats) fixen un mínim que val «en tot temps i en tot lloc», els Protocols del 1977 hi afegeixen els principis de distinció, proporcionalitat i necessitat, i l'Estatut de Roma del 1998 fa la llista dels crims de guerra i crea una Cort permanent per jutjar les persones que els cometen. El que no hi ha és una policia: la Cort és complementària i depèn dels Estats, i el cas de Mongòlia (Putin rebut amb honors el 2024 amb una ordre de detenció vigent) mostra la distància entre la norma i el seu compliment. La norma serveix igualment: mesura, protegeix i responsabilitza. La càpsula viatja ara a la guerra que va fer necessàries totes aquestes normes, amb tres eines: guerra total, objectiu militar i població civil.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer la Cort Penal Internacional després que Mongòlia rebés Putin sense detenir-lo, el setembre del 2024?

   A. Va suspendre Mongòlia com a Estat part fins que es comprometés a complir les ordres de detenció B. Va acceptar que dependre de Rússia per al 95% dels combustibles l'eximia de l'obligació de detenir-lo C. Va declarar que Mongòlia havia incomplert les seves obligacions, i no va passar res més D. Va portar el cas al Consell de Seguretat de l'ONU, que va imposar sancions a Mongòlia

2. 2. Segons la lectura, quan és un crim de guerra un atac en què moren civils?

   A. Quan es dirigeix intencionadament contra civils, o el dany civil previsible és clarament excessiu B. Quan hi mor algun civil, perquè el dret humanitari prohibeix tot atac que en pugui posar en perill C. Quan es fa sense declaració de guerra, que és el que la Carta de l'ONU exigeix abans d'atacar D. Quan hi moren més civils que combatents, sigui quin sigui l'objectiu militar que es volia destruir

3. 3. Per què la Cort Penal Internacional depèn dels Estats?

   A. Perquè jutja Estats i no persones, i una sentència contra un Estat no es pot fer complir B. Perquè cada ordre de detenció l'ha d'aprovar abans el Consell de Seguretat de l'ONU C. Perquè és un tribunal ad hoc de l'ONU, com els de Iugoslàvia i Ruanda, i no és permanent D. Perquè no té policia: necessita que els Estats membres detinguin i entreguin els acusats

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1949 el món va escriure el que no es podia fer mai més, què havia passat entre 1939 i 1945 perquè calgués escriure-ho? La sessió següent comença amb un règim que exigeix, amenaça i recula, i unes democràcies que cedeixen.