Sessió 6. La rereguarda: economia de guerra, dones a la fàbrica, ocupació i resistència

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cada vegada que un país es prepara per a una guerra llarga, torna la mateixa pregunta: fins on pot un Estat disposar de la vida dels que no combaten. Ucraïna ha discutit des del 2022 l’edat de mobilització i la sortida dels homes del país; Israel, l’exempció dels ultraortodoxos; els països bàltics, el servei obligatori. La Segona Guerra Mundial va ser el moment en què aquesta pregunta va tenir la resposta més extrema: tothom. Una guerra és total quan la rereguarda deixa d’existir: quan la fàbrica és el front, la cuina és racionament, la ràdio és propaganda i el veí és un aliat o un delator.

L’economia de guerra

L’economia de guerraeconomia de guerraEconomia de guerra: reconversió de tota la producció d'un país per a la guerra: fàbriques civils que fan armes, control estatal de preus, matèries primeres i mà d'obra, treball obligatori, racionament. El Regne Unit hi va dedicar el 1943 prop del 55% de la seva producció; l'URSS, prop del 60%; els Estats Units, el 40%; Alemanya, que va trigar a mobilitzar-se del tot, prop del 70% el 1943-1944. vol dir que l’Estat decideix què es fabrica, qui ho fabrica i qui s’ho menja. Al Regne Unit, el 1943, més de la meitat de tot el que es produïa era per a la guerra; les fàbriques de cotxes feien tancs, les de rellotges feien espoletes, i el Ministeri de Treball podia enviar qualsevol persona a qualsevol feina. El racionamentracionamentRacionament: distribució controlada dels aliments i béns bàsics per l'Estat mitjançant cartilles amb cupons. Al Regne Unit va començar el gener del 1940 (cansalada, mantega, sucre) i va durar fins al 1954; a Alemanya, des de l'agost del 1939; a l'URSS ocupada i a Leningrad assetjada, la ració de pa va baixar a 125 grams al dia l'hivern del 1941-1942, i van morir de fam prop d'un milió de persones. va arribar a tot arreu: a Londres, 50 grams de mantega per setmana durant catorze anys; a Leningrad, 125 grams de pa al dia i un milió de morts de fam. I la propagandapropagandaPropaganda de guerra: ús dels mitjans (ràdio, cinema, cartells, premsa) per l'Estat per mantenir la moral, demonitzar l'enemic i mobilitzar la població. A totes les potències en guerra hi havia un ministeri o oficina que ho dirigia: Goebbels a Alemanya, el Ministry of Information al Regne Unit, l'Office of War Information als Estats Units, el Sovinformburó a l'URSS. va omplir el buit que deixava la censura: tots els governs, democràtics i no, van tenir un ministeri per dir a la gent què havia de sentir, i la fotografia del cos, feta pel Ministeri d’Informació britànic, n’és una peça. El que distingia els sistemes no era si mobilitzaven, sinó com: Alemanya i el Japó ho van fer amb treball forçat (més de set milions d’estrangers a les fàbriques i els camps alemanys el 1944); l’URSS, amb l’Estat que ordenava on viure; les democràcies, amb lleis votades i sindicats que negociaven, i amb una arma pròpia, la fiscalitat: els impostos van pagar al Regne Unit la meitat del cost de la guerra. I hi ha una paradoxa: Alemanya, que havia inventat el terme, va ser la que va trigar més a fer la guerra total a casa; fins al 1943 va mantenir la producció de béns de consum per no repetir el descontentament del 1918, i quan Goebbels va cridar al Palau dels Esports de Berlín, el 18 de febrer de 1943, «voleu la guerra total?», Stalingrad ja havia caigut.

Les dones a la fàbrica

El 1939 les fàbriques britàniques d’armament tenien una plantilla d’homes; el 1943, gairebé la meitat dels seus treballadors eren dones. El 2 de desembre de 1941, en el discurs que llegiràs a L’Arxiu, Churchill va demanar al Parlament el poder de reclutar 1.620.000 dones solteres de vint a trenta anys, i va ser el primer país del món que va fer obligatori el servei de guerra femení. Als Estats Units, sis milions de dones van entrar a la indústria i la propaganda els va posar un nom, Rosie la rebladoraRosie la rebladoraRosie the Riveter («Rosie la rebladora»): personatge de la propaganda americana (una cançó del 1942, cartells, una portada de Norman Rockwell del 1943) que representava les dones que treballaven a la indústria de guerra. Als Estats Units, uns sis milions de dones van entrar a la força de treball entre 1940 i 1945; el 1945 la majoria van ser acomiadades per fer lloc als soldats que tornaven.; a l’URSS, on ja treballaven abans, van ser el 53% de la mà d’obra industrial i 800.000 van servir a l’exèrcit, com a pilots, franctiradores i metgesses. La guerra va demostrar en quatre anys el que els sindicats i els patrons havien negat durant cinquanta: que una dona podia fer una màquina, conduir un autobús o reparar un avió. I el 1945 ho va desfer en quatre mesos: la majoria van ser acomiadades per fer lloc als homes que tornaven, els salaris (que mai no havien estat iguals) van baixar i la propaganda va canviar de cartell: ara la Rosie era a la cuina. El que va quedar no va ser la feina sinó la prova: la generació que havia vist les seves mares a la fàbrica va ser la que, vint anys després, va fer el feminisme de la segona onada.

L’Europa ocupada: col·laborar, resistir, i el que hi ha entremig

A l’altra banda del front, la guerra total tenia una altra cara: la d’un continent sencer sota ocupacióocupacióOcupació: administració d'un territori conquerit per l'exèrcit enemic. L'Alemanya nazi va ocupar, entre 1939 i 1945, la major part d'Europa amb règims diferents: annexió (Àustria, l'oest de Polònia), administració militar (França del nord, Bèlgica), governs col·laboracionistes (Vichy, Noruega de Quisling), i a l'est, un règim d'explotació i extermini sense cap Estat (el Governament General de Polònia, Ucraïna). alemanya, que treballava per a l’economia de guerra del Reich. L’ocupació no va ser igual a tot arreu: a l’oest, Alemanya va deixar governs i administracions locals que li feien la feina; a l’est, va tractar els països com a territoris a buidar. I a tot arreu la gent va haver de triar. La col·laboraciócol·laboracióCol·laboració: cooperació amb la potència ocupant, des de la feina administrativa fins a la delació i les milícies. A França, el règim de Vichy del mariscal Pétain (1940-1944) va adoptar el terme com a política oficial («col·laboració d'Estat») i va aprovar pel seu compte lleis antisemites; després de la guerra, uns 10.000 col·laboradors van ser executats i 40.000 empresonats. va tenir un nom propi a França: el règim de VichyVichyVichy (juliol del 1940 - agost del 1944): l'«Estat francès» del mariscal Pétain, amb capital a la ciutat balneària de Vichy, que va governar la zona no ocupada de França i va col·laborar amb Alemanya. Va aprovar l'Estatut dels Jueus (3 d'octubre de 1940) sense cap exigència alemanya i va entregar 76.000 jueus als camps d'extermini. El 1995 el president Chirac va reconèixer la responsabilitat de l'Estat francès., que el 3 d’octubre de 1940 va aprovar la llei que llegiràs a L’Arxiu, un estatut que definia qui era jueu per la «raça» dels avis i el treia de la funció pública, de l’exèrcit i de l’ensenyament. Cap alemany no ho havia demanat. La resistènciaresistènciaResistència: conjunt d'organitzacions clandestines contra l'ocupació: informació per als aliats, sabotatge, premsa clandestina, ajuda a perseguits i, cap al final, guerrilla. A França va reunir gaullistes i comunistes (Consell Nacional de la Resistència, 1943); a Iugoslàvia i Grècia va ser una guerra sencera; a Polònia, un Estat clandestí. La repressió: execucions d'ostatges, deportacions (el decret «Nit i boira» del desembre del 1941). va ser, al principi, una minoria que escrivia fulls i passava informació, i al final, a Iugoslàvia, Grècia i Polònia, una guerra dins de la guerra, pagada amb ostatges afusellats i pobles cremats. La repressió va ser la mateixa a tot arreu i diferent en escala: a l’oest, per cada alemany mort s’afusellaven ostatges (a Oradour-sur-Glane, el 10 de juny de 1944, una divisió SS va matar 642 habitants d’un poble sencer); a l’est, Varsòvia va ser destruïda casa per casa després de l’aixecament del 1944, amb 150.000 civils morts. I entremig hi va haver la majoria: la que va treballar, va callar i va esperar, i que després de la guerra va ser incòmoda per a tothom, perquè no cabia en cap dels dos relats. La guerra total no va deixar cap lloc neutral: a la rereguarda dels que combatien, tothom va ser mobilitzat; a l’Europa ocupada, tothom va ser classificat, i el que van fer amb aquesta classificació els governs locals és el que la càpsula 6 ja va explicar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les dones a la feina, en tres dates

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb la proporció de dones a la força de treball dels Estats Units el 1940, el 1944 i el 1947, amb títol i escala. A sota, descriu el patró en dues frases: quan puja, quan baixa i per què.

El gràfic de tres barres amb títol i escala, i dues frases sobre el patró.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Entre el 1940 i el 1944 la proporció puja de… a…, i el 1947…». La caiguda té la mateixa causa que la pujada: mira qui decidia.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Churchill i Hardie amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, el debat entre Churchill i Hardie, i respon en tres passos. FET: a quines dones afecta la llei, i quines tres destinacions poden triar? PARER: Hardie està d'acord que les dones siguin reclutades? SENYAL: copia la frase de Hardie que ho resumeix.

Els tres passos, amb la frase de Hardie copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La llei afecta les dones solteres de… a… anys, que podran triar entre…». La frase de Hardie és al final de la cita.

6.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Col·laborar, resistir, o ni una cosa ni l'altra

Fes una taula de cinc files (el govern de Vichy que aprova l'Estatut dels Jueus, un policia francès a la batuda del Velòdrom d'Hivern, un funcionari municipal que continua a la feina, un impressor que fa fulls clandestins i un pagès que ven al mercat negre) i dues columnes: col·laboració, resistència o entremig, i per què, en una frase. A sota, escriu en una frase quin cas t'ha costat més de classificar.

La taula de cinc files i dues columnes, i una frase sobre el cas més difícil.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots començar la frase així: «El cas més difícil és… perquè…». La lectura explica per què la majoria no cabia en cap dels dos relats.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · contrast amb el present 🖼️ La imatge 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El torn de la senyora Cheatle, 1942 i avui

Observa la fotografia del torn, al cos de la lectura, i contrasta-la amb el present en tres passos: (1) descriu què mostra la foto i què volia fer veure el Ministeri que la va encarregar; (2) explica, amb la segona línia de la Fitxa, per què el 1942 aquella dona treballava en una fàbrica de municions; (3) compara-ho amb el que saps d'avui: què ha canviat per a les dones en els oficis tècnics i què continua igual, amb un exemple de cada. Fes servir el terme «economia de guerra».

El contrast en tres passos, amb un exemple del que ha canviat i un del que continua (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors: «el 1942…, avui…», «en canvi…», «continua sent…». El contrast no és «abans i ara»: és dir què ha canviat de debò i què només ho sembla.

6.5 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta de Sheffield, gener del 1942

Ets una dona soltera de vint-i-tres anys de Sheffield, el gener del 1942. La llei nova t'obliga a triar entre les forces auxiliars, la defensa civil o una fàbrica de municions. Escriu a la teva germana casada què has triat i per què, què n'espera la teva família i què n'esperes tu. Fes-hi servir aquests cinc termes: «economia de guerra», «racionament», «propaganda», «servei obligatori» i «mobilització». Res que no es pogués saber el gener del 1942.

La carta amb els cinc termes (90-125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «he triat… perquè…», «diuen que…, però…», «quan s'acabi…». Cada terme ha d'anar a la frase on fa falta, no afegit al final.

6.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què «Vichy no era França» no aguanta els documents (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a la quarta línia de la Fitxa. Explica què hi ha de cert al tòpic, dues dades que el contradiuen i per què, segons el bloc, va ser la versió oficial de França fins al 1995.

Una frase sobre el que és cert, les dues dades i una frase sobre per què va durar tant.

💡 Pista: Connectors: «és cert que…», «però el 1940…», «per això…». El tòpic confon un país ocupat amb un govern obligat: mira qui va votar i qui va detenir.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què vol dir «total» (esquema 1-3-1)

Fes un esquema 1-3-1 sobre per què la Segona Guerra Mundial va ser una guerra total també a la rereguarda. A dalt, la teva definició en una frase. Al mig, tres àmbits (l'economia, la població i la informació), cadascun amb un exemple datat i una xifra de la Fitxa. A baix, una frase sobre què passava, a l'Europa ocupada, amb qui no era mobilitzat sinó classificat.

L'esquema 1-3-1: una definició a dalt, tres àmbits amb un exemple i una xifra cadascun, i una frase a baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Un esquema 1-3-1 no és una llista: cada un dels tres punts del mig ha de sostenir la frase de dalt, i la frase de baix ha de dir el que la de dalt no diu (aquí, l'ocupació).

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Prefectura de Lió, 19 d'octubre de 1940: ets el cap de personal

És el 19 d'octubre de 1940, l'endemà que el Journal officiel publiqui l'Estatut dels Jueus. Ets cap de personal de la prefectura de Lió, a la zona no ocupada, i has de fer la llista dels funcionaris que l'article 2 exclou. Decideix què fas (fer la llista, dimitir, quedar-te i fer-la malament, o fer-la i avisar els afectats) i argumenta-ho: dues raons tretes del document i del context, i la millor objecció a la teva opció. Fes servir el terme «col·laboració». Res que no es pogués saber l'octubre del 1940: les deportacions no comencen fins al 1942.

La decisió, les dues raons amb el document i l'objecció resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La decisió es pren amb la informació del 1940 i s'avalua amb la del 1942 i la del 1995. Abans de decidir, escriu què et diria un col·lega que hagués triat el contrari.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: fins on pot arribar l'Estat

Escriu sencer aquest paràgraf i defensa cada tria: «El 1941 el Regne Unit va decidir que l'Estat podia [què, amb la xifra de L'Arxiu], i ho va fer [com: per llei, amb el Parlament]. Avui, segons la sisena línia de la Fitxa, [un país] ha decidit [què]. El que s'assembla és [què]. El que és diferent és [qui és mobilitzat, amb quins drets i amb quin control]. La pregunta que jo faria a l'Estat que mobilitza és [una pregunta sobre els drets dels mobilitzats o sobre qui en queda exempt].» Fes servir el terme «mobilització». Sense noms de persones vives i sense veredicte sobre cap conflicte obert.

El text amb els buits omplerts i raonats (80-100 paraules).

💡 Pista: La lectura et dona el criteri: el que distingia els sistemes no era si mobilitzaven sinó com. La teva pregunta ha de ser sobre el com.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Una guerra és total quan la rereguarda deixa d'existir: l'economia de guerra decideix què es fabrica i qui s'ho menja (el 55% de la producció britànica el 1943, el racionament fins al 1954, els 125 grams de pa de Leningrad), la propaganda diu a la gent què ha de sentir, i tota la població és mobilitzada, també la que no combat. El que distingia democràcies i dictadures no era si mobilitzaven sinó com: Churchill va demanar al Parlament el poder de reclutar 1.620.000 dones solteres, i Alemanya va portar set milions de treballadors forçats sense demanar res a ningú. Les dones van entrar a la fàbrica com un recurs, no com un dret, i el 1945 van ser desmobilitzades igual; el que va quedar va ser la prova. A l'Europa ocupada, tothom va ser classificat: Vichy va aprovar pel seu compte l'Estatut dels Jueus del 1940, la resistència va ser una minoria que va créixer fins a ser una guerra dins de la guerra, i la majoria va treballar, va callar i va esperar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què distingia la mobilització de les democràcies de la de les dictadures?

   A. El qui: les democràcies només van mobilitzar homes, i les dictadures també les dones solteres B. El com: lleis votades i sindicats que negociaven, en lloc de treball forçat o ordres de l'Estat C. El què: les democràcies no van tenir censura ni cap ministeri que fes propaganda de guerra D. El quan: les democràcies no van racionar ni reconvertir fàbriques fins que les van bombardejar

2. 2. Què en va quedar, segons la lectura, de l'entrada de les dones a la indústria de guerra?

   A. No la feina, sinó la prova que ho podien fer, que vint anys després recolliria el feminisme B. La feina i el mateix sou que els homes, que Churchill havia garantit en demanar el servei C. El dret de vot, que els parlaments van concedir el 1945 com a recompensa per l'esforç D. Un lloc a la indústria: la majoria van conservar la feina, tot i cobrar menys que els homes

3. 3. Què demostra, segons la sessió, l'Estatut dels Jueus del 3 d'octubre de 1940?

   A. Que Pétain governava a les ordres de Berlín, que li va dictar la llei després de l'armistici B. Que la persecució física va començar el 1940: la llei ja ordenava detenir i deportar els jueus C. Que la llei només valia a la zona ocupada, on l'aplicava l'administració militar alemanya D. Que Vichy va col·laborar per decisió pròpia: cap autoritat alemanya no havia demanat la llei

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1945 les fàbriques feien avions a milers i les ciutats cremaven a desenes, quina decisió faltava per prendre? La sessió següent és Hiroshima: el projecte Manhattan, la decisió d'utilitzar la bomba i el debat que encara dura.