Sessió 7. Hiroshima i el començament de l'era nuclear

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El gener del 2025 el Butlletí dels Científics Atòmics va avançar el Rellotge de l’ApocalipsiRellotge de l’ApocalipsiRellotge de l'Apocalipsi (Doomsday Clock): metàfora creada el 1947 pel Bulletin of the Atomic Scientists, fundat per científics del projecte Manhattan, per mesurar com de prop és la humanitat de la catàstrofe nuclear (i des del 2007, climàtica). El 1947 marcava set minuts per a la mitjanit; el 1991, disset; el gener del 2025, 89 segons, el més a prop de la història. a 89 segons per a la mitjanit, el més a prop que ha estat mai, per la guerra a Ucraïna, les amenaces nuclears de Rússia i el rearmament de la Xina. El rellotge el van crear el 1947 els mateixos científics que havien fet la bomba, i una part d’ells havia intentat, l’estiu del 1945, que no es fes servir. Hiroshima no és el final de la Segona Guerra Mundial: és el començament d’una era en què, per primera vegada, la destrucció total va deixar de ser una metàfora i va passar a ser una possibilitat tècnica en mans d’un govern.

El projecte Manhattan

El 1939 Einstein va signar una carta a Roosevelt avisant que Alemanya podia estar construint una bomba d’urani, i la va escriure Leo Szilard, un físic hongarès refugiat. D’aquella por va néixer el projecte Manhattanprojecte ManhattanProjecte Manhattan (1942-1945): programa secret dels Estats Units, amb el Regne Unit i el Canadà, per construir la bomba atòmica abans que Alemanya. Dirigit pel general Groves, amb Oppenheimer al laboratori de Los Alamos; 130.000 persones i 2.000 milions de dòlars de l'època. Primera prova (Trinity), 16 de juliol de 1945, a Nou Mèxic. Alemanya havia abandonat el seu programa el 1942 sense que els aliats ho sabessin.: 130.000 persones, ciutats secretes a Tennessee, Washington i Nou Mèxic, 2.000 milions de dòlars, i el 16 de juliol de 1945, a l’alba, la primera explosió nuclear de la història al desert d’Alamogordo. La bomba s’havia fet contra Hitler, i Hitler feia dos mesos que era mort. Va ser en aquell moment que una part dels científics es va adonar del que havien fet: el 17 de juliol, l’endemà de la prova, Szilard va enviar a Truman la petició que llegiràs a L’Arxiu, signada per seixanta-nou científics, demanant que no es fes servir contra el Japó sense donar-li abans l’oportunitat de rendir-se i avisant que qui la fes servir primer obriria «una era de devastació a una escala inimaginable». Truman no la va llegir mai: es va quedar en un calaix del general Groves.

La decisió

Truman era president des del 12 d’abril i no havia sabut que la bomba existia fins que va jurar el càrrec. La Declaració de PotsdamDeclaració de PotsdamDeclaració de Potsdam (26 de juliol de 1945): ultimàtum dels Estats Units, el Regne Unit i la Xina al Japó exigint la rendició incondicional, sota amenaça de «destrucció immediata i total». No esmentava la bomba ni la sort de l'emperador. El govern japonès va respondre amb la paraula mokusatsu («ignorar», o «no comentar»), que els aliats van llegir com un rebuig. del 26 de juliol va exigir al Japó la rendició incondicional sota amenaça de «destrucció immediata i total», sense dir de què, i el govern japonès va respondre que no en faria cas. La decisió d’usar la bomba no va ser, de fet, una decisió: era el que el projecte havia previst des del començament, i Truman va aprovar el que ja estava en marxa. Els arguments a favor eren tres: acabar la guerra abans de la invasió del Japó, prevista per al novembre i que els militars calculaven en centenars de milers de baixes americanes; fer-ho abans que l’URSS, que havia promès entrar en guerra a l’agost, ocupés Manxúria i reclamés una part del Japó; i, per a alguns, mostrar a Stalin el que els Estats Units tenien. El 6 d’agost de 1945, a les 8.15, l’Enola Gay va llançar sobre HiroshimaHiroshimaHiroshima (6 d'agost de 1945, 8.15 del matí): ciutat de 350.000 habitants amb un quarter general regional de l'exèrcit i port militar, destruïda per una bomba d'urani («Little Boy», uns 15 quilotons) llançada pel B-29 Enola Gay des de 9.500 metres. Entre 70.000 i 80.000 morts el primer dia; fins a 140.000 a final del 1945, segons les estimacions; 12 km² arrasats. una bomba d’urani que va matar entre 70.000 i 80.000 persones en un instant i fins a 140.000 abans que acabés l’any, segons les estimacions. Setze hores després, Truman ho va anunciar en un comunicat que anomenava Hiroshima «una important base de l’exèrcit japonès». El 9 d’agost, abans que el govern japonès hagués tingut temps d’entendre què havia passat, una segona bomba, de plutoni, va destruir NagasakiNagasakiNagasaki (9 d'agost de 1945, 11.02 del matí): ciutat portuària i industrial (les drassanes Mitsubishi) destruïda per una bomba de plutoni («Fat Man», uns 21 quilotons) llançada pel B-29 Bockscar; l'objectiu primari, Kokura, estava tapat pels núvols. Entre 35.000 i 40.000 morts el primer dia; uns 70.000 a final del 1945. El mateix dia, l'URSS va envair Manxúria., que ni tan sols era l’objectiu previst: Kokura estava tapada pels núvols. El mateix dia l’Exèrcit Roig va entrar a Manxúria. El 15 d’agost l’emperador va anunciar per ràdio la rendició, la primera vegada que els japonesos sentien la seva veu. Tres setmanes van separar la primera explosió nuclear de la història i la rendició del Japó, i en aquelles tres setmanes es van prendre totes les decisions que la humanitat encara discuteix.

El debat que encara dura

La justificació oficial va ser la que Truman va donar i la que els Estats Units han mantingut: la bomba va estalviar una invasió i va salvar vides, japoneses i americanes. Els historiadors fa vuitanta anys que la discuteixen, i el debat historiogràficdebat historiogràficDebat historiogràfic sobre la bomba: la versió «ortodoxa» (Truman, Stimson, 1947) sosté que la bomba va evitar la invasió del Japó i va salvar centenars de milers de vides; la «revisionista» (Alperovitz, des del 1965) sosté que el Japó ja estava derrotat, que es podia haver esperat l'entrada soviètica o negociat sobre l'emperador, i que la bomba servia també per impressionar l'URSS; les lectures recents (Hasegawa, 2005) donen a l'entrada soviètica del 9 d'agost un pes igual o més gran que a les bombes en la decisió de rendir-se. té tres posicions. La ortodoxa diu que el Japó no s’hauria rendit sense les bombes i que la invasió hauria costat més vides que les dues ciutats juntes. La revisionista diu que el Japó estava derrotat (bloquejat, sense flota, amb les ciutats cremades), que el govern buscava des del juny una sortida a través de Moscou, que els Estats Units ho sabien perquè llegien els seus missatges, i que la bomba es va usar també, o sobretot, per acabar la guerra abans que Stalin hi entrés i per mostrar-li què venia després. I la tercera, la més recent, diu que el que va fer rendir el Japó va ser tant l’entrada soviètica del 9 d’agost com les bombes: l’exèrcit japonès havia comptat amb Moscou com a mediador, i quan Moscou va atacar, la guerra ja no tenia cap sortida. El que cap posició no discuteix és el que la Fitxa recull: que Hiroshima tenia una guarnició i 350.000 civils, que la segona bomba es va llançar sense esperar la resposta a la primera, i que els morts van continuar durant dècades. Que el debat duri vuitanta anys no és un fracàs de la història: és la prova que la decisió es va prendre amb raons que es contradeien, i que cap de les tres posicions no pot esborrar les altres dues.

Una era nova

El 1945 obre un període nou per una raó que no és moral sinó tècnica: des d’aquell agost, la destrucció d’una ciutat sencera ja no requereix una campanya sinó una decisió, i des del 1949, quan l’URSS va provar la seva bomba, la de la humanitat sencera tampoc. La guerra total de la càpsula, la que havia dissolt la distinció entre front i rereguarda, arribava al seu límit lògic: una arma que no distingeix res. Tot el que va venir després (la dissuasió, la Guerra Freda, els tractats de no-proliferació, el rellotge dels científics) és la història de com viure amb aquesta possibilitat; la sessió següent explica les institucions que es van inventar el 1945 per posar límits a la guerra, sabent que acabaven de perdre l’últim.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la carta d'Einstein al Missouri, en una ratlla

Amb la tercera línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps de l'agost del 1945, dia a dia del 6 al 15, i situa-hi tots els fets que la Fitxa hi dona, amb l'hora quan en tingui. A sota, descriu en dues frases què passa el 9 d'agost i per què el govern japonès no havia tingut temps de respondre a Hiroshima.

La línia del temps del 6 al 15 d'agost amb els fets datats, i dues frases sobre el 9 d'agost.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: «El 9 d'agost, a la matinada,…». Mira quantes coses passen el mateix dia.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

«Destrucció immediata i total», amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, la Declaració de Potsdam, i respon en tres passos. FET: qui la signa i què exigeix al Japó? PARER: què li promet si es rendeix? Copia una promesa entre cometes. SENYAL: la declaració amenaça amb una «destrucció immediata i total»; què calla, segons el context?

Els tres passos, amb la promesa copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La declaració exigeix…». La promesa és al punt 12; el context diu què sabia Truman aquell dia i què es va treure de l'esborrany.

7.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què es va llançar: la cadena

Reconstrueix en una cadena de cinc baules datades per què la bomba es va llançar sobre el Japó i no sobre Alemanya. La primera baula és la carta d'Einstein del 1939; l'última, Hiroshima. Tria les tres del mig a la primera línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules datades, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença així: «El 1939 es tem que…, per tant…». Una de les baules del mig explica per què Alemanya ja no podia ser l'objectiu.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Avisar el Japó: el que demanaven i el que es va dir

Analitza les dues fonts de L'Arxiu sobre l'ús de la bomba. Per a cada font, primer la petició de Szilard i després la Declaració de Potsdam, escriu el FET (què diu que passa o passarà), el PARER (què en pensa qui escriu) i el SENYAL (la frase que ho delata, citada). Després, el contrast, que és el que més pesa: els científics posaven una condició per usar la bomba; la declaració, la compleix o no? Una coincidència, una diferència i quina de les dues va arribar al seu destinatari. Fes servir el terme «precedent».

Les dues fonts comentades, cadascuna amb una cita, i el contrast (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «totes dues fonts…», «en canvi…», «mentre que els científics…, els tres governs…». A l'anàlisi de dues fonts el que puntua és el contrast: dedica-hi la meitat de les paraules.

7.5 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma de la quadrícula

Resol aquest enigma amb la fotografia aèria d'Hiroshima, al cos de la lectura, el seu peu i la segona línia de la Fitxa: a la foto hi ha tots els carrers, en quadrícula, i gairebé cap casa; només en queden drets alguns edificis. Explica per què els carrers hi són i les cases no, i què vol dir això per a la gent que vivia en aquelles cases i per a la xifra de morts del primer dia.

La resolució de l'enigma en dues parts, de dues frases cadascuna: els carrers i les cases, i la xifra de morts.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «els carrers hi són perquè…», «en canvi…», «això explica que…». Pensa de què estava feta cada cosa.

7.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què Hiroshima no va començar la matança des de l'aire (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a la segona línia de la Fitxa. Compara els morts de Tòquio la nit del 9 al 10 de març de 1945, segons el bloc, amb els d'Hiroshima el primer dia, segons la Fitxa, i explica què tenia de nou Hiroshima si no era el nombre de morts. Fes servir el terme «població civil».

Les dues xifres comparades i el que tenia de nou Hiroshima (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «és cert que…», «però…», «el que canvia és…». El tòpic no és fals perquè Hiroshima no fos terrible: és fals perquè fa començar la història el 6 d'agost.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Potsdam, 25 de juliol de 1945: ets Truman

És el 25 de juliol de 1945, a Potsdam. Fa nou dies que la bomba funciona; Stalin t'ha confirmat que entrarà en guerra contra el Japó a mitjan agost; els generals preparen la invasió de Kyushu per al novembre, i els codis japonesos diuen que Tòquio busca una mediació de Moscou. Ets Truman: decideix si llances la bomba sobre una ciutat sense avís, si fas una demostració prèvia, si esperes l'entrada soviètica o si garanteixes l'emperador. Argumenta-ho amb tres raons de la Fitxa i la millor objecció. Res que no es pogués saber aquell dia.

La decisió, les tres raons amb dades i l'objecció resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió raonada s'escriu amb la informació del moment i s'avalua amb la de després. Abans de decidir, escriu l'objecció més forta que et farien.

7.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què importa el 6 d'agost de 1945

Argumenta per què el 6 d'agost de 1945 és una data rellevant, amb tres criteris: què va canviar, si la mort massiva de civils ja existia abans (Tòquio, Dresden); a quanta gent va afectar i durant quant de temps; i què en queda avui, segons la cinquena línia de la Fitxa. Tanca dient si la lliçó d'Hiroshima és una lliçó o una por. Fes servir el terme «hibakusha».

L'argumentació amb els tres criteris, cadascun amb una dada de la Fitxa (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir important: vol dir que explica alguna cosa d'ara. Per a cada criteri, una prova de la Fitxa, i digues de quina línia surt.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: 89 segons

Omple el text amb L'Arxiu i la Fitxa, i justifica cada resposta: «El 1945 els científics que havien fet la bomba van avisar que [què, segons la petició de L'Arxiu]. El gener del 2025, segons la cinquena línia de la Fitxa, [la dada del rellotge i la de les ogives]. El que s'assembla al 1945 és [què]. El que és diferent és [el nombre d'Estats, la potència de les armes o els tractats]. La pregunta que jo faria als governs que tenen la bomba és [una pregunta sobre el precedent o sobre la dissuasió].»

El text amb els buits omplerts, cadascun raonat en una o dues frases.

💡 Pista: La sessió acaba amb una pregunta (lliçó o por?) i no la respon. La teva pregunta als governs ha de ser la que faria falta per respondre-la.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La bomba es va fer per por d'Alemanya (el projecte Manhattan: 130.000 persones, 2.000 milions de dòlars, Trinity el 16 de juliol de 1945) i es va usar contra el Japó quan Alemanya ja s'havia rendit. Els científics que l'havien feta van demanar el 17 de juliol que no es fes servir sense donar al Japó l'oportunitat de rendir-se i van avisar que qui la usés primer obriria «una era de devastació»; la petició no va arribar a Truman. Potsdam va exigir la rendició incondicional sense esmentar la bomba ni l'emperador, i el 6 d'agost Hiroshima (entre 70.000 i 80.000 morts el primer dia, «una important base de l'exèrcit» segons el comunicat) i el 9 Nagasaki, el mateix dia que l'URSS entrava a Manxúria, van precedir la rendició del 15. El debat dura vuitanta anys perquè la decisió es va prendre amb raons que es contradeien (la invasió, Stalin, el projecte) i cap de les tres posicions historiogràfiques no pot esborrar les altres. El 1945 obre una era nova per una raó tècnica: la destrucció total ja no requereix una campanya sinó una decisió, i el 2025 el rellotge marca 89 segons.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què demanava a Truman la petició de Szilard i els altres científics, el 17 de juliol de 1945?

   A. Que la bomba no es fes servir mai, ni contra el Japó ni contra cap altre país del món B. Que primer es fes una demostració en un lloc deshabitat, davant d'observadors japonesos C. Que esperés l'entrada de l'URSS a la guerra, prevista per a l'agost, abans de decidir res D. Que abans es fessin públiques les condicions de rendició i el Japó pogués acceptar-les

2. 2. Què afegeix al debat sobre la bomba la lectura més recent, la de Hasegawa (2005)?

   A. Que l'entrada soviètica del 9 d'agost va pesar tant o més que les bombes en la rendició B. Que el Japó ja estava derrotat i que la bomba apuntava, sobretot, a impressionar l'URSS C. Que la bomba va evitar la invasió de Kyushu i va salvar més d'un milió de baixes americanes D. Que el Japó es va rendir quan els aliats van garantir per escrit que mantindrien l'emperador

3. 3. Si la mort massiva de civils des de l'aire ja existia, per què diu la lectura que el 1945 obre un període nou?

   A. Perquè la bomba d'Hiroshima va matar més civils en un sol dia que cap bombardeig anterior B. Perquè matar civils va passar a ser, per primera vegada, un objectiu declarat de la guerra C. Perquè destruir una ciutat, i des del 1949 la humanitat, ja no demanava una campanya sinó una decisió D. Perquè la bomba va fer rendir el Japó i va estalviar la invasió de Kyushu prevista per al novembre

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1945 la humanitat va perdre l'últim límit tècnic de la guerra, quins límits jurídics es va inventar el mateix any? La sessió següent va a Nuremberg, a l'ONU i a Bretton Woods: les institucions que es van crear precisament perquè no hi havia límits.