Sessió 4. El gir: Stalingrad, El Alamein, Normandia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 2 de febrer de 2023, en el vuitantè aniversari de la rendició alemanya a Stalingrad, Putin va parlar a Volgograd i va comparar la guerra a Ucraïna amb aquella batalla: Rússia, va dir, tornava a lluitar contra tancs alemanys. La comparació explica poc sobre Ucraïna i molt sobre Stalingrad: és el nom que Rússia dona al moment en què va deixar de perdre, i el que qualsevol govern voldria per a si mateix. La Segona Guerra Mundial va canviar de signe entre la tardor del 1942 i l’estiu del 1944 en tres fronts, i en cap dels tres no la va decidir un general: la va decidir una diferència de producció que els documents d’aquesta sessió anuncien abans que passi.

Tres fronts, un gir

El 1942 l’Eix va arribar al màxim: Alemanya a la Volga i al Caucas, l’Afrika Korps a cent quilòmetres d’Alexandria, el Japó a les portes de l’Índia i d’Austràlia. I en dotze mesos tot es va girar. El primer front va ser el nord d’Àfrica: a El AlameinEl AlameinEl Alamein (23 d'octubre - 11 de novembre de 1942): batalla a Egipte, a cent quilòmetres d'Alexandria, en què el 8è Exèrcit britànic de Montgomery, amb el doble d'homes i de tancs, va trencar l'Afrika Korps de Rommel. Va ser la primera derrota terrestre de l'Eix davant dels britànics i va salvar el canal de Suez i el petroli de l'Orient Mitjà. Churchill: «no és el final, ni el principi del final, però potser és el final del principi»., l’octubre del 1942, Montgomery va trencar Rommel amb el doble de tancs i una cosa que a Rommel li faltava cada dia: gasolina, perquè els britànics enfonsaven els seus combois al Mediterrani. El segon i decisiu va ser StalingradStalingradStalingrad (23 d'agost de 1942 - 2 de febrer de 1943): la batalla més gran de la guerra, a la ciutat de la Volga que portava el nom de Stalin. Cinc mesos de combat carrer per carrer i, el 19 de novembre, l'operació Urà: dos exèrcits soviètics van encerclar el 6è Exèrcit alemany (uns 300.000 homes). Hitler va prohibir la retirada; el 2 de febrer es van rendir els 91.000 supervivents. Morts de tots dos bàndols: prop d'un milió.: cinc mesos de combat per una ciutat en ruïnes, fàbrica per fàbrica, i el 19 de novembre de 1942 una contraofensiva soviètica que no va atacar la ciutat sinó els flancs, guarnits per tropes romaneses i italianes mal equipades, i va tancar en quatre dies un exèrcit sencer de 300.000 homes. Hitler va prohibir-los retirar-se; el 2 de febrer de 1943 els 91.000 supervivents es van rendir. Cinc mesos després, a Kursk, l’última gran ofensiva alemanya a l’est va fracassar en una setmana, i des de llavors l’Exèrcit Roig no va deixar d’avançar. El tercer front va ser l’oest: el 6 de juny de 1944, el Dia DDia DDia D (6 de juny de 1944): desembarcament aliat a Normandia (operació Overlord), el més gran de la història: 156.000 homes en un dia, 7.000 vaixells, 11.000 avions, en cinc platges (Utah, Omaha, Gold, Juno, Sword). Va obrir el segon front que Stalin demanava des del 1941; París va ser alliberada el 25 d'agost. Comandant suprem: Eisenhower., 156.000 soldats aliats van desembarcar a Normandia amb 7.000 vaixells i 11.000 avions, i el segon front que Stalin reclamava des del 1941 existia per fi. Onze mesos després, Berlín queia. Entremig hi havia hagut un quart gir, menys visible: el maig del 1943, al mig de l’Atlàntic, els submarins alemanys van perdre la batalla contra els combois, el radar i els avions de llarg abast, i des de llavors tot el que les fàbriques americanes produïen arribava a Europa. Sense aquell mes, no hi hauria hagut Dia D.

Per què el factor decisiu no és tàctic

Cadascuna d’aquestes batalles té els seus herois i els seus errors, i cap no s’explica sense ells. Però totes tres tenen una cosa en comú: el bàndol que va guanyar tenia més de tot, i el que va perdre no ho podia reposar. A El Alamein, Montgomery tenia 1.000 tancs contra 500; a Stalingrad, els soviètics van llançar l’operació Urà amb gairebé 900 tancs mentre Alemanya no podia substituir els que perdia; a Normandia, els aliats tenien 12.000 avions contra els 300 que la Luftwaffe va poder enviar el primer dia. La diferència no venia del front: venia de darrere. A partir del 1942 la guerra va ser una competició entre economies: qui podia fabricar més avions, tancs i vaixells, alimentar més soldats i reposar-los més anys, i aquesta competició estava decidida abans que comencessin les batalles.

Els dos documents de L’Arxiu ho diuen des dels dos costats. El 29 de desembre de 1940, un any abans d’entrar en guerra, Roosevelt va explicar per ràdio que els Estats Units serien «el gran arsenal de la democràcia»: fabricarien les armes dels que combatien, i la Llei de Préstec i ArrendamentLlei de Préstec i ArrendamentLlei de Préstec i Arrendament (Lend-Lease, 11 de març de 1941): llei dels Estats Units que permetia enviar material de guerra als països «la defensa dels quals fos vital» sense cobrar-lo al comptat. Va subministrar uns 50.000 milions de dòlars de l'època (el 63% al Regne Unit i la Commonwealth, el 22% a l'URSS): 400.000 camions, 14.000 avions i 2.000 locomotores només a l'URSS. del març del 1941 en va ser l’instrument: 400.000 camions i 14.000 avions americans van arribar a l’URSS, i els camions van ser els que van portar l’Exèrcit Roig fins a Berlín. El 6 de novembre de 1942, tretze dies abans de l’operació Urà, Stalin va informar al Soviet de Moscou que l’any s’havia dedicat a «traslladar la base de la nostra indústria a l’est» i que els alemanys havien avançat cinc-cents quilòmetres «aprofitant l’absència d’un segon front». Eren 1.523 fàbriques desmuntades, carregades en trens i tornades a muntar als Urals i a Sibèria, on el 1943 van produir 24.000 tancs contra els 17.000 d’Alemanya, i amb la meitat de l’acer. L’esforç el va pagar una població que treballava dotze hores i menjava el que la economia de guerraeconomia de guerraEconomia de guerra: reconversió de tota la producció d'un país per a la guerra: fàbriques civils que fan armes, racionament, treball obligatori, dones a la indústria, control estatal dels preus i de la mà d'obra. L'URSS hi va dedicar el 1943 prop del 60% de la seva producció; els Estats Units, el 40%; Alemanya no va arribar a la mobilització total fins al 1943-1944, quan ja era tard. La sessió 6 s'hi dedica. li deixava.

El cost humà del front oriental

Aquesta és la part que la comptabilitat de tancs no diu. Tres de cada quatre soldats alemanys morts a la guerra van morir al front oriental. La Unió Soviètica va perdre entre 26 i 27 milions de persones, la meitat civils: morts de fam a Leningrad assetjada, afusellats als pobles, presoners deixats morir als camps, jueus assassinats als barrancs. Per cada soldat americà mort a la guerra en van morir més de vint de soviètics. Stalin va poder aguantar Stalingrad perquè tenia més homes que Hitler i perquè els va gastar sense límit (l’ordre 227, «Ni un pas enrere», castigava la retirada amb la mort), i els dos fets són certs alhora. El «factor demogràfic» que decideix la guerra té un nom que la paraula amaga: milions de persones que el seu propi govern va tractar com un recurs, i que després de la victòria van ser un monument i no una pregunta. Per això la comparació de Volgograd del 2023 funciona com a propaganda: fa servir el sacrifici per justificar, i no per preguntar què el va fer necessari.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinc països, tres anys, un gràfic

Amb la segona línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de línies de la producció d'avions dels cinc països el 1940, el 1942 i el 1944, amb títol i escala. A sota, descriu el patró en dues frases: quin país creix més, i com canvia la distància entre la suma dels aliats i la de l'Eix.

El gràfic de cinc línies amb títol i escala, i dues frases sobre el patró.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Entre el 1940 i el 1944 els Estats Units multipliquen per…». Suma els aliats i suma l'Eix a cada any abans d'escriure.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'arsenal de la democràcia amb lupa (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, la xerrada de Roosevelt, i respon en tres passos. FET: a qui s'adreça el president, i què demana que es fabriqui? PARER: com veu Roosevelt la situació del seu país, que encara és neutral? SENYAL: copia la frase que diu com de seriosa és l'emergència.

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Roosevelt s'adreça a…». El context de L'Arxiu diu què havia promès a la campanya electoral.

4.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la fàbrica al front: la cadena del gir

Reconstrueix en una cadena de cinc baules com es passa de la fàbrica a la derrota d'Alemanya. La primera baula és la producció aliada del 1942, amb una xifra de la Fitxa; l'última, la caiguda de Berlín el 2 de maig de 1945. Tria les tres del mig a la quarta i a la primera línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica en una frase per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença així: «El 1942 els aliats fabriquen…, per tant…». Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Roosevelt i Stalin: dos governs, una mateixa idea

Compara les dues fonts de L'Arxiu, Roosevelt i Stalin, sobre una idea: la guerra es guanya a la rereguarda. FET: què diu cada un de les fàbriques? PARER: què vol obtenir cada un de qui l'escolta? SENYAL: quina expressió de cada text ho delata? Tanca amb la diferència més gran entre tots dos: què podia ordenar cada Estat als seus ciutadans. Fes servir el terme «Préstec i Arrendament».

La corroboració en tres passos i la diferència final (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos…», «en canvi…», «mentre que Roosevelt…, Stalin…». La diferència més gran no és el que diuen: és el que cada Estat podia fer amb la seva gent.

4.5 🧭 Situar-se · comentari de mapa 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Els fronts del gir, en un croquis

Dibuixa un croquis simple d'Europa i el nord d'Àfrica (costes, el Mediterrani, la Volga i el Canal) i situa-hi, datats, els cinc llocs de la primera línia de la Fitxa: El Alamein, Stalingrad, Kursk, l'Atlàntic i Normandia. Marca amb fletxes cap on avança cada bàndol després de cada un. A sota, comenta el mapa: per què el 1944 Alemanya combatia en tres direccions alhora? Fes servir el terme «segon front».

El croquis amb els cinc llocs datats i les fletxes, i el comentari (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Connectors: «al sud…», «a l'est…», «mentre que…». Un mapa de guerra es llegeix per distàncies: mira quants quilòmetres hi ha de Berlín a cada front i on arribava la gasolina.

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què «l'URSS va guanyar sola» és mitja veritat (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant un tòpic i a la quarta línia de la Fitxa. Explica la dada que fa semblar cert el tòpic, dues coses del Préstec i Arrendament sense les quals l'Exèrcit Roig no hauria pogut avançar, i de què es queixava el mateix Stalin, segons el bloc.

La dada del tòpic, dues coses del Préstec i Arrendament i una frase sobre la queixa de Stalin.

💡 Pista: Connectors: «d'una banda…», «però…», «en definitiva…». El tòpic i el seu contrari fallen igual: la coalició no es pot explicar amb un sol país.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Compta les fileres (comentari d'imatge)

Observa la fotografia de la fàbrica de Kansas City, al cos de la lectura, i comenta-la en tres passos: (1) descriu la nau, els avions, les fileres i les persones; (2) identifica, amb el peu i la segona línia de la Fitxa, què s'hi fabrica, per a qui es va fer la foto i quants avions van fabricar els Estats Units aquell any; (3) dedueix per què una foto de propaganda pot ser alhora exacta, i què no mostra del cost de fer funcionar la fàbrica. Fes servir el terme «mobilització total».

El comentari en tres passos numerats (80-100 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: La foto és propaganda: pregunta't què volia mostrar qui la va fer, i què mostra sense voler. El cost de fer-la funcionar és a la sessió 6.

4.8 🌍 Participar · desmentit 🎬 El vídeo 📖 La lectura ✏️ Individual

Volgograd, 2 de febrer de 2023: el passat com a autorització

Mira el vídeo de la sessió i llegeix la sisena línia de la Fitxa. Escriu un desmentit de la comparació que va fer Putin entre Stalingrad i la guerra d'Ucraïna, com ho faria un verificador de fets: resumeix la comparació tal com surt al vídeo, contrasta-la amb tres fets datats de la lectura i de la Fitxa sobre què va ser Stalingrad, i explica què fa la comparació amb el sacrifici del 1943. Cap veredicte sobre la guerra d'Ucraïna: el que desmenteixes és l'ús del passat.

El desmentit amb la comparació resumida, tres fets datats i l'explicació de l'ús del passat (mínim 125 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit no discuteix opinions: contrasta una afirmació amb fets. Tria primer la prova que més costi de rebatre.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el «factor demogràfic»

Acaba aquest text amb la Fitxa i el que ja saps, i justifica cada buit: «El 1942-1943 la Unió Soviètica va poder aguantar perquè [què: homes, fàbriques, espai o aliats], i ho va pagar amb [una xifra de la cinquena línia de la Fitxa]. Quan avui un analista diu que un país en guerra té a favor el «factor demogràfic», normalment parla de [què]. El que aquesta expressió amaga, ahir i avui, és [què]. La pregunta que jo li faria és [una pregunta sobre qui paga el cost].» Pensa en el que ja saps, sense noms de persones vives.

El text amb els buits omplerts, cadascun raonat en una o dues frases.

💡 Pista: Abans d'escriure, torna a la cinquena línia de la Fitxa i pregunta't qui hi ha darrere de cada xifra.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre la tardor del 1942 i l'estiu del 1944 la guerra va canviar de signe en tres fronts (El Alamein, Stalingrad i Kursk, Normandia) i en un quart menys visible, l'Atlàntic. En cap no la va decidir un general: la va decidir una diferència de producció. A partir del 1942 la guerra va ser una competició entre economies, i els documents ho diuen des de tots dos costats: Roosevelt promet el desembre del 1940 que els Estats Units seran «l'arsenal de la democràcia» (el Préstec i Arrendament: 400.000 camions i 14.000 avions a l'URSS), i Stalin explica el novembre del 1942 que ha traslladat la indústria a l'est (1.523 fàbriques) i que Alemanya aprofita «l'absència d'un segon front». El 1944 els Estats Units fabricaven 96.000 avions; l'URSS, 29.000 tancs. L'altra cara és el cost humà: 26 o 27 milions de morts soviètics, la meitat civils, tres de cada quatre alemanys morts a l'est, i un Estat que va gastar la seva gent sense límit. La guerra la va guanyar una coalició: l'URSS va posar els morts i els Estats Units, les màquines, i qualsevol relat que en tregui un dels dos és propaganda, del 1950 o del 2023.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenen en comú El Alamein, Stalingrad i Normandia, segons la lectura?

   A. Que el bàndol que va guanyar tenia més de tot, i el que va perdre no ho podia reposar B. Que les va decidir l'encert d'un general davant d'un enemic amb més homes i més tancs C. Que totes tres es van guanyar amb el material que el Préstec i Arrendament enviava a l'URSS D. Que l'Eix hi va ser atacat pels flancs, guarnits per tropes aliades seves mal equipades

2. 2. Segons la sessió, què va aportar el Préstec i Arrendament a l'ofensiva soviètica del 1943-1945?

   A. Els 24.000 tancs del 1943, fets als Estats Units i enviats a l'URSS pels combois de l'Atlàntic B. Una ajuda gairebé simbòlica: el 63% va anar al Regne Unit, i a l'URSS hi arribava tard i poc C. Els camions que van dur l'Exèrcit Roig fins a Berlín, a més d'avions, locomotores i aliments D. Les divisions americanes que van reforçar el front de l'est mentre no s'obria el segon front

3. 3. Què amaga, segons la lectura, l'expressió «factor demogràfic» quan es parla del front oriental?

   A. Que tres de cada quatre morts soviètics eren soldats, i que els civils en van quedar al marge B. Que eren milions de persones que el seu govern va tractar com un recurs i va gastar sense límit C. Que l'URSS tenia menys homes que Alemanya i ho va compensar amb les fàbriques dels Urals D. Que les xifres de morts es van mantenir en secret fins al discurs de Volgograd del 2023

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

A Europa la guerra la va decidir la producció. Al Pacífic, una guerra d'illes sense front definit, la mateixa aritmètica va portar a bombardejar ciutats senceres. La sessió següent comença el 1931 a Manxúria i acaba amb la lògica que va portar a Hiroshima.