Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
Les glaciacions del Plistocè. Com els canvis del nivell del mar obrien i tancaven passos. Rutes d'expansió per Euràsia, Amèrica i Oceania.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4CE9
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Latitud · Equador · Longitud · Meridià de Greenwich. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
L'última gran glaciació, la que va deixar el mapa tal com el va trobar la nostra espècie.
El 1840, el geòleg Louis Agassiz va publicar una cosa que no quadrava. A prop d’Edimburg i als comtats de Cumberland i Westmoreland hi havia roques polides i marcades amb Estries glacialsEstries glacialsRatlles fines i paral·leles gravades a la roca. Les fa la grava que el gel arrossega a sota mentre es mou, com un paper de vidre. exactament igual que les de Suïssa. El problema és que a Suïssa aquelles marques les fan les glaceres, i a Anglaterra no n’hi ha cap. La seva conclusió va ser prudent i enorme alhora: no hi ha, deia, més que una manera d’explicar-ho, i és que tota aquella terra havia estat coberta de gel.
Tenia raó. El PlistocèPlistocèÈpoca geològica que va de fa 2,58 milions d’anys a fa 11.700. És la que conté les grans glaciacions. no és una era freda: és una era de vaivé. Hi ha GlaciacióGlaciacióPeríode llarg en què el gel avança i cobreix grans extensions de terra. Al Plistocè n’hi va haver moltes, no una de sola. que duren desenes de milers d’anys i, entremig, InterglacialInterglacialPeríode temperat entre dues glaciacions. Ara som en un que va començar fa uns 11.700 anys. com el d’ara.
I aquí ve el que ens afecta. L’aigua que es queda congelada a terra no és al mar, i per això, quan creix el gel, el mar baixa. Al moment de màxim fred, fa entre 26.500 i 20.000 anys, el nivell del mar era uns 125 metres més baix que ara. Tota la Plataforma continentalPlataforma continentalFranja de fons marí poc profund que envolta els continents abans que el fons caigui de cop cap a l’oceà. quedava fora de l’aigua.
Amb 125 metres menys, s’obren portes. L’estret de Bering té avui entre 40 i 50 metres de fondària: n’hi ha prou que el mar baixi cinquanta metres perquè deixi de ser estret i passi a ser BeríngiaBeríngiaNom de la plana que unia Sibèria amb Alaska quan el mar era baix. Va arribar a fer fins a mil quilòmetres d’amplada., una plana d’un miler de quilòmetres. Per allà s’arriba a Amèrica.
Altres portes no es van obrir mai. Austràlia i Nova Guinea sí que van quedar unides en una sola massa de terra, SahulSahulContinent format per Austràlia i Nova Guinea quan estaven unides pel mar baix., i el sud-est asiàtic també es va eixamplar; però entre l’un i l’altre sempre hi va quedar mar pel mig. Per arribar a Oceania fa com a mínim 65.000 anys no n’hi va haver prou d’esperar el fred: algú va haver de travessar aigua oberta amb alguna cosa que flotés.
A Euràsia no calia ni pont ni barca: és una sola massa de terra contínua, i per això l’expansió hi va anar seguint el menjar, sense adonar-se’n.
I val la pena mirar per què es movien, perquè no és cap misteri. No es movien per curiositat: es movien quan el lloc deixava de funcionar. El fred que arriba, la caça que se’n va, l’aigua que s’asseca, la costa on vivies que queda sota el mar. Són les mateixes raons que mouen la gent avui, i per això moure’s no és un episodi de la prehistòria: és el que fan els humans quan el lloc on són ja no els dona de menjar.
La diferència és una altra, i és la que ens toca. Ara el mar puja en comptes de baixar, i ho fa molt més de pressa. Aquella gent s’adaptava movent-se, i els funcionava perquè tenien dues coses que nosaltres no tenim: terra buida al davant i cap frontera. Nosaltres tenim eines que ells no podien imaginar. Ells tenien lloc.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Copia de L'Arxiu la frase on Agassiz diu què va haver de passar. Després escriu què havia vist (el fet), què en dedueix (el parer) i quina paraula et diu que no n'està del tot segur (el senyal).
La frase copiada i una explicació de 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «Agassiz havia vist… i en dedueix que…». El fet és a la primera frase de L'Arxiu; el senyal és una paraula curta de la frase que has copiat. Pensa què no havia pogut veure mai.
Mira el mapa de la lectura. Descriu què hi ha entre Sibèria i Alaska i digues per on el fons cau de cop.
Les dues respostes i una frase dient com ho has vist, en 25 a 50 paraules.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: El verd és terra i el blau fosc és fons profund. Comença així: «Entre Sibèria i Alaska hi ha…».
Dibuixa una columna de 10 cm per als 125 m que va baixar el mar i marca-hi on queda la fondària de l'estret de Bering.
La columna amb la marca i una frase dient què vol dir que la marca quedi tan amunt.
Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.
💡 Pista: Si 10 cm valen 125 m, cada centímetre en val 12,5. L'estret fa entre 40 i 50 m: divideix i sabràs quants centímetres són.
Dibuixeu una cadena de quatre baules que expliqui com el fet que creixi el gel acaba obrint un pas entre dos continents. Sota cada fletxa, escriviu per què.
La cadena de quatre baules, amb una frase sota cada fletxa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: La baula que se sol oblidar és la de l'aigua: si es queda congelada damunt de terra, d'on ha sortit i on no és?
Dos passos, el mateix mar baix: per un s'hi va caminant i per l'altre no s'hi va mai. Dedueix quins són i explica què els fa diferents, amb les dades del text.
Els dos passos i una frase que expliqui què els fa diferents.
Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.
💡 Pista: La resposta és un número. Busca quina fondària té cada pas i compara-la amb els 125 metres que va baixar el mar.
Algú us diu que a l'edat de gel tot el planeta estava congelat. Expliqueu-li què és el que sí que va canviar a tot el món i per què allò era un problema més gros.
Una resposta de 50 a 80 paraules que faci servir la paraula sequera.
💡 Pista: Penseu on era l'aigua mentre estava congelada, i què li passa a un riu quan plou menys durant milers d'anys.
Esquema 1-3-1. Idea central: el mar que puja i baixa decideix per on pot passar la gent. Tres proves del text: una d'Amèrica, una d'Oceania i una d'Euràsia. Conclusió: què passaria si el mar tornés a baixar avui.
Un esquema amb una idea central, tres proves i una conclusió.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Si dues de les tres proves diuen el mateix, canvia'n una.
Ara el mar puja en comptes de baixar. Escriu un manifest de cinc punts amb el que hauria de fer un poble de costa per adaptar-s'hi. Cada punt ha de ser una acció concreta, no un desig, i almenys un ha de dir a què es renuncia.
Cinc punts, cadascun una acció concreta, i un que digui a què es renuncia.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Recorda què els funcionava a ells i què nosaltres no tenim.
El text diu que es movien quan el lloc deixava de funcionar. En grup, feu dues llistes de tres raons: per què marxava la gent al Plistocè i per què marxa avui. Marqueu les que es repeteixen a totes dues.
Dues llistes de tres raons cadascuna, amb les coincidències marcades.
💡 Pista: Compteu quantes de les vostres raons d'avui són exactament les mateixes. El número us dirà si moure's és una cosa excepcional o no.
📌 Per emportar-se
Agassiz va veure el 1840 roques polides i ratllades a Anglaterra, on no hi ha glaceres, idèntiques a les de Suïssa, i en va deduir que allò havia estat cobert de gel. Tenia raó: el Plistocè no és una era freda sinó una era de vaivé, amb glaciacions llargues i interglacials com el d'ara. El que ens afecta és l'aigua: quan el gel creix damunt de terra, el mar baixa, i al màxim fred va baixar uns 125 metres. Amb això s'obren portes, perquè l'estret de Bering només fa 40-50 metres i es converteix en una plana de mil quilòmetres cap a Amèrica; però no totes: cap a Oceania sempre hi va quedar mar, i s'hi va arribar navegant. I es movien per les mateixes raons que avui: perquè el lloc deixava de donar de menjar.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què baixa el nivell del mar durant una glaciació?
2. Per què a Amèrica s'hi va poder arribar a peu i a Oceania no?
3. Segons la lectura, per què es movia la gent del Plistocè?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Ells s'adaptaven al clima movent-se, i els funcionava perquè hi havia terra buida i no hi havia fronteres. Avui el mar puja molt més de pressa. Què ens queda, d'aquelles dues coses?
