Sessió 5. La geografia digital

Triangulació a la llibreta.

Dibuixa a mà tres punts allunyats a la llibreta representant tres satèl·lits de l'espai (A, B, C). Traça un cercle de radi diferent al voltant de cadascun, de manera que els tres cercles es creuïn exactament en un únic punt de la quadrícula. Marca'l com a «Receptor mòbil».

💡 Pista: Usa el regle i el compàs; el punt comú és com el receptor del teu mòbil sap on és calculant les distàncies als fars.

El GPS del segle XIV.

Llegiu el text de L'Arxiu sobre l'Atles català de Cresques. Copieu a la llibreta el fragment on explica com el navegant arribava a bon port quan la boira amagava les estrelles i relacioneu la tecnologia medieval (portolà i brúixola) amb la del vostre mòbil en dues frases.

💡 Pista: Penseu en què servia abans de guia (línies de rumb al pergamí) i què serveix avui (satèl·lits en pantalla).

Explica-ho a un infant.

Escriu a la llibreta com explicaries què és un Sistema d'Informació Geogràfica a un nen o nena de 8 anys, en 3 frases com a màxim, comparant-lo amb alguna cosa de la seva vida quotidiana (un joc, un menjar, una joguina).

💡 Pista: Les capes superposades del SIG s'assemblen a una lasanya o als fulls transparents d'un conte: cada capa hi afegeix una informació.

Les capes del territori.

Dibuixa a la llibreta tres requadres iguals en perspectiva tridimensional, com si fossin tres làmines transparents superposades d'un SIG. Dibuixa a la superior: «Camins»; a la del mig: «Rius i llacs»; a la inferior: «Escarpament de relleu». Explica en una línia el benefici de superposar-les.

💡 Pista: Això permet a l'enginyer visualitzar a simple vista on cal fer ponts o on el relleu és massa empinat per obrir camins.

Graella de les TIG.

Dibuixeu una taula amb dues columnes a la llibreta: «Cartografia de Portolà» i «Sistemes SIG». Compareu-les col·locant a cadascuna els avantatges i les limitacions dels materials (pell de corder vs base de dades) i com s'actualitzen.

💡 Pista: El portolà era estàtic i artístic; el SIG és dinàmic, constantment modificable i connectat a sensors.

Esquema nuclear del far passiu.

Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes de format vertical (1-3-1): un node dalt («Senyal de ràdio del satèl·lit»), tres espines centrals («Hora exacta», «Velocitat de la llum», «Distància calculada») i un node final («Coordenades GPS del mòbil»).

💡 Pista: Representa visualment com el teu mòbil calcula on és escoltant de forma passiva els senyals temporals de l'espai.

La continuïtat del rumb.

Compara el text de L'Arxiu de Mallorca amb el funcionament dels satèl·lits. Escriu a la llibreta tres línies analitzant si creus que el GPS respon a la mateixa necessitat humana de seguretat o si respon a un tipus d'explotació del territori diferent.

💡 Pista: Abans es buscava arribar a port sense naufragar; avui es busca optimitzar el trànsit, les rutes militars i el comerç transnacional.

La cadena de la teledetecció.

Dibuixa a la llibreta una cadena de 4 baules amb fletxes que expliqui com una foto de satèl·lit acaba protegint un bosc: «El satèl·lit fotografia → … → … → …». Omple les tres baules que falten amb una frase curta a cada una.

💡 Pista: Pensa en l'ordre: captar el canvi, comparar amb fotos antigues, donar l'alerta, actuar sobre el terreny.

La decisió raonada del mòbil.

En grups de 3, imagineu que una app de mapes gratuïta us demana accés permanent a la ubicació. Heu de prendre una decisió (acceptar, limitar o rebutjar) i escriure-la a la llibreta amb aquest format: la decisió en una frase + les dues raons que més hi pesen + què hi perdeu a canvi.

💡 Pista: Una decisió raonada reconeix el que es perd: comoditat, privacitat o seguretat. No hi ha resposta gratuïta.