Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
Economia depredadora: caça, pesca, recol·lecció. Bandes igualitàries: cooperació, cures i repartiment no jerarquitzat de tasques. La tècnica lítica.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5CE8
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Abric · Travertí · Negatiu · Estructura de combustió. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Com es passa d'un còdol trencat a les làmines primes del Paleolític superior.
El 1863, Édouard Lartet i Henry Christy van començar a buidar les coves de la vall del Vézère, al Perigord. Van comptar milers d’ossos i, en acabat, es van fixar en els que no hi eren: de bou i de cavall gairebé mai no hi apareixien les vèrtebres.
D’un buit també se’n treu una conclusió. La seva: els animals grossos es partien allà mateix on queien, i al campament només s’hi portaven les peces amb carn i els ossos amb moll. Els petits, sobretot el ren, hi arribaven sencers, amb les vèrtebres de vegades encara en fila. Els caps hi eren tots, i tots trencats.
Això és una Economia depredadoraEconomia depredadoraManera de viure que consisteix a consumir el que la natura ja ha produït, sense produir-lo. L’agricultura i la ramaderia són el contrari.: caça, pesca i Recol·leccióRecol·leccióRecollir del medi allò que ja hi creix o hi viu sense sembrar-ho: arrels, fruits, ous, mel, cargols, marisc.. Del menjar de cada dia se’n sap menys del que sembla: les arrels, la mel i els fruits no deixen os, i el que queda a terra és la part que menys sovint es menjava.
Per partir un cavall calen talls, i els talls s’han de fabricar. La tècnica del Paleolític superior parteix d’un NucliNucliBloc de pedra preparat perquè, colpejant-lo per un punt concret, se’n desprenguin peces amb la forma buscada. És la matriu, no l’eina. del qual es van desprenent LàminaLàminaPeça de pedra molt prima i com a mínim dues vegades més llarga que ampla. En surten moltes seguides del mateix nucli. llargues i primes, una darrere l’altra. Dos arqueòlegs, Antoine Muller i Chris Clarkson, ho van mesurar el 2016: van tallar trenta quilos de sílex amb les tècniques de cada època i van sumar els metres de tall. Les xifres són a la Fitxa de dades, i el salt gros no és l’últim: és el primer.
Amb l’os i la banya s’hi feia el que la pedra no podia fer. Un PropulsorPropulsorPeça de banya o fusta amb un ganxo a l’extrem que allarga el braç i multiplica la velocitat del venable en llançar-lo. allarga el braç i multiplica la força del llançament: els dos de la capçalera fan poc més d’un pam i tenen un animal tallat a l’extrem del ganxo. Una agulla amb ull permet cosir pells i portar roba ajustada, que és el que et deixa passar un hivern a la intempèrie. Un ham treu peix d’un riu sense haver-hi d’entrar.
Qui feia servir tot això vivia en BandaBandaGrup petit, d’unes poques desenes de persones emparentades, que es desplaça junt i decideix junt. És la forma d’organització humana que més ha durat., i es movia seguint els fruits i la fauna. Carregar-ho tot a l’esquena posa un límit dur a la propietat: el que no es pot portar, no es té. Als campaments no hi apareixen magatzems, ni cabanes més riques que les del costat, ni eines reservades a ningú.
Del repartiment de les feines no en tenim cap llista, i val més dir-ho que inventar-la. Del que sí que hi ha proves és de les cures: hi ha esquelets amb fractures greus tornades a soldar, i persones que van viure anys sense queixals. Ningú no es cura sol una cama trencada, ni menja sense dents si no hi ha algú que li estova el menjar i l’espera. Una banda no aguanta per qui caça millor, sinó perquè el menjar viatja de qui en té a qui no en té. Per això els arqueòlegs en diuen bandes igualitàries: cap tomba més rica que les altres, cap casa més gran, cap senyal que algú manés sobre la resta. Les feines es repartien, però ningú no les repartia des de dalt.
Aquesta manera de viure ocupa més del 90 % del temps que fa que hi ha humans. Els camps, els pobles, els exèrcits i els reis caben tots a l’últim tros. Per què ho vam deixar de fer, i què hi vam guanyar i què hi vam perdre, és la càpsula que ve.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Llegeix la fitxa de L'Arxiu. Identifica quin os hi faltava i explica quina conclusió en van treure els excavadors: què van veure (el fet) i què en van pensar (la deducció).
L'os que faltava i la conclusió, en 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «A les coves gairebé no hi havia cap… i d'això van deduir que…». Fixa't en quin os no hi és i pregunta't què vol dir que falti justament aquell.
Mira el dibuix de l'agulla i l'ham. Amb la barra d'escala i un regle, calcula quant fan de llarg i dedueix per a què servia cada objecte.
Les dues mides en centímetres i una frase dient per a què servia cada objecte (25 a 50 paraules).
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Mesura primer la barra d'escala amb el regle; aquella mida és 1 cm. Després mesura l'agulla i compara. Escriu-ho així: «La barra fa ___ mm, i l'agulla fa ___ mm, o sigui que…».
Feu una taula amb la caça, la pesca i la recol·lecció, i digueu de cadascuna quin rastre deixa al jaciment.
Una taula de tres files i dues columnes, i una frase dient quina de les tres queda més amagada.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: Penseu de què està fet allò que es menja. Un os es conserva; una arrel, no. Comenceu per la fila més fàcil.
Dibuixa un gràfic de barres amb els metres de tall que dona un quilo de sílex a cada època. Després respon: dels dos salts, quin és el gros, i què n'avisen els autors, de l'altre?
El gràfic amb els tres valors retolats i la resposta en dues frases.
Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.
💡 Pista: Compte amb la primera impressió: llegint els tres números seguits sembla que la millora sigui igual de gran cada vegada. Resta'ls i mira quant creix cada salt abans de contestar.
Resumeix en quinze paraules exactes, ni una més ni una menys, el raonament de L'Arxiu: què van veure (fet), què hi faltava (fet) i què en van deduir (parer).
Un telegrama de quinze paraules exactes, amb el compte escrit al costat.
Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.
💡 Pista: Compta les paraules una per una: els articles i les preposicions també compten. Si et passes, el primer que es pot treure són els noms dels excavadors.
Aquest tòpic no ve del Paleolític: ve del segle XX. Expliqueu d'on surt i doneu dos fets de la sessió que el desmuntin.
L'origen i els dos fets, en 50 a 80 paraules.
💡 Pista: Vigileu una trampa: no heu de demostrar que les dones caçaven sempre. N'hi ha prou de demostrar que del repartiment de feines no en tenim cap document.
Ets qui torna al campament amb la càrrega de carn. Com que no hi ha escriptura, escriu el que diries en veu alta i argumenta com es reparteix i per què heu deixat l'espinada del cavall al lloc de la caça.
Un parlament de 80 a 100 paraules.
Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.
💡 Pista: Al jaciment no hi ha rastre de cap cap ni de cap amo: les raons han de valer per a tothom, i has de dir què passa amb qui avui no ha pogut sortir.
En grup, escriviu les cinc normes d'un campament que es desmunta cada tres setmanes i on ningú no pot guardar res. Una de les cinc ha de dir què es fa amb qui està ferit o no es pot valer.
Cinc normes numerades, d'una frase cadascuna.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Cada norma s'ha de poder complir sense escriptura, sense diners i sense ningú que mani. Si una necessita un jutge o un magatzem, torneu-la a escriure.
A la banda, cuidar qui no es podia valer era el que la mantenia viva. En grup, feu la llista de les feines de cuidar que es fan a casa vostra en un dia normal i, al costat de cada una, qui la fa. Després decidiu si es reparteix o no, i en què s'assembla al que feia la banda.
La llista de feines amb qui les fa i la conclusió del grup, en 80 a 100 paraules.
💡 Pista: Penseu en un dia concret, no en com hauria de ser: menjar, roba, acompanyar, vigilar. Després compareu el que us surt amb el que dèieu abans de fer la llista.
📌 Per emportar-se
Lartet i Christy van excavar les coves del Vézère a partir del 1863 i van deduir una manera de viure a partir d'uns ossos que no hi eren: com que faltaven les vèrtebres de bou i de cavall, els animals grossos es partien al lloc de la caça i al campament només se n'hi portaven les peces amb carn i moll. Això és l'economia depredadora: caça, pesca i recol·lecció, i el menjar de cada dia sortia sobretot de coses que no deixen os. Les eines seguien la mateixa lògica d'aprofitament: d'un nucli ben preparat en surten làmines primes una darrere l'altra, i un quilo de sílex passa de donar 16 metres de tall a donar-ne més de 24. Amb l'os i la banya es feien propulsors, agulles i hams. Qui feia servir tot això vivia en bandes d'unes poques desenes de persones que ho carregaven tot a l'esquena, i per això no acumulaven res. Del repartiment de les feines no en tenim cap llista; de les cures, sí: hi ha fractures greus soldades i persones que van viure anys sense dents.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què a les coves del Vézère gairebé no hi havia vèrtebres de bou ni de cavall?
2. Què vol dir «economia depredadora»?
3. En què es basen els arqueòlegs per dir que a les bandes es cuidava qui no es podia valer?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
El repartiment del menjar era inevitable, perquè no hi havia manera de guardar-lo. Avui es pot guardar tot. Què hem hagut d'inventar per seguir repartint?
