Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
El pensament simbòlic: la pintura d'Altamira i Lascaux, les Venus paleolítiques, els primers enterraments. L'art rupestre de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Economia depredadora · Recol·lecció · Nucli · Làmina. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
El sostre de la sessió, vist de prop i explicat per qui l'estudia.
El 1879, Marcelino Sanz de Sautuola va tornar a entrar en una cova de Santillana del Mar que ja havia visitat. Aquesta vegada va mirar amunt. I va escriure per què no ho havia fet abans: per veure les figures cal buscar el punt de vista, sobretot amb poca llum. Hi havia hagut gent que sabia que hi eren i no les havia distingit, perquè es posava just a sota.
Al sostre hi va comptar vint-i-tres animals pintats amb OcreOcreTerra rica en òxid de ferro que, esmicolada, dona un pigment vermell o groc molt resistent. El negre s’obtenia del carbó. vermell i negre. Els dos més grossos feien més d’un metre i vint-i-cinc d’alt. I va anotar com estaven fetes: qui allò va pintar tenia la mà feta, perquè cada traç està donat d’un sol cop, sense titubejar, damunt d’una superfície tan irregular com la volta d’una cova.
L’any següent ho va publicar i va sostenir que les pintures eren del Paleolític. Els prehistoriadors de l’època no s’ho van creure: van dir que allò era un frau i que les havia fetes un pintor contractat. El motiu no era cap prova en contra, sinó una idea prèvia sobre quina mena de gent eren aquells humans. Sautuola va morir el 1888 sense que ningú li donés la raó.
L’hi van donar el 1902, quan ja havien aparegut coves pintades a França amb la pintura sota capes de terra intactes. Émile Cartailhac, un dels qui havien dubtat, va publicar un article titulat «Mea culpa d’un escèptic». La prova hi era des del principi. El que faltava era estar disposat a creure-la.
A Altamira i a Lascaux, al sud-oest de França, l’Art parietalArt parietalPintura o gravat fet damunt la paret o el sostre d’una cova. El que es fa damunt d’objectes que es poden portar és art moble. és a les sales fosques de dins, on no vivia ningú. S’hi anava expressament, amb llum de greix, a pintar unes parets que després quedaven fosques. Pintar allà dins no serveix per a res pràctic. És Pensament simbòlicPensament simbòlicCapacitat de fer una cosa que en representa una altra i que només té sentit si algú altre ho entén..
Es va trobar a Àustria el 1908 i té uns 30.000 anys. És una de les moltes Venus paleolíticaVenus paleolíticaNom convencional de les figuretes femenines del Paleolític superior. El nom és modern i no vol dir que fossin deesses: no ho sabem. trobades per tot Europa. La pedra amb què està feta no és de la zona: algú la hi va portar.
Enterrar tampoc no és necessari; un cos es pot deixar. Als enterraments d’aquesta època hi ha cossos col·locats en una posició, empolvorats d’ocre i amb un AixovarAixovarConjunt d’objectes dipositats amb un difunt. Que hi siguin vol dir que algú va decidir treure’ls de la circulació.: petxines, dents foradades, eines. Algú va dedicar temps i coses útils a una persona que ja no en podia tornar cap.
I no cal anar a Cantàbria. Sota el poble de l’Espluga de Francolí hi passa la cova de la Font Major, un riu subterrani amb prop de tres quilòmetres i mig de galeries, coneguda des del 1853. L’octubre del 2019, un equip dirigit per Josep Maria Vergès hi va localitzar, en un racó estret i de mal accés, més d’un centenar de GravatGravatFigura feta rascant la roca amb una punta, en comptes de pintar-la. Sovint només es veu amb la llum molt inclinada. de fa uns 15.000 anys, del MagdaleniàMagdaleniàÚltima fase del Paleolític superior a Europa, de fa uns 17.000 a 12.000 anys. És el moment de les grans coves pintades.: cérvoles, cavalls, bous i signes. És el primer santuari paleolític localitzat a Catalunya.
Cent quaranta anys separen les dues troballes i la lliçó és la mateixa que va escriure Sautuola: hi havia gent que hi passava pel costat i no ho veia.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Llegeix L'Arxiu i identifica què va passar la primera vegada que Sautuola va mirar la volta (el fet), per què creu ell que no va veure les pintures (el parer) i quina paraula et diu que és el seu parer (el senyal).
Una explicació de 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «La primera vegada, Sautuola… i creu que no les va veure perquè…». Tot és a les tres últimes frases de L'Arxiu.
Mira la figureta de la sessió. Descriu tres parts del cos treballades amb cura i identifica'n dues que no hi són.
Les cinc observacions i una frase dient què et sembla que això vol dir (25 a 50 paraules).
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Mira el cap, el pit, el ventre, les cames i els braços. Comença així: «Hi ha molta feina al…, i en canvi no hi ha…».
Feu una línia del temps amb les sis dates de la Fitxa i marqueu-hi el moment en què la ciència canvia d'opinió.
La línia amb les sis dates a escala i una frase que justifiqui on heu posat la marca.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Repartiu els anys a escala, no a distàncies iguals. I compte amb la marca: no va on es troba una prova, va on algú l'accepta.
En una cova hi ha pintures a cent metres de l'entrada, en una galeria on no apareixen ni cendres, ni restes de menjar, ni eines. Amb el text, dedueix dues coses que això descarta i una que fa probable.
Les tres respostes, cadascuna en una frase.
Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.
💡 Pista: Compte: «no hi vivia ningú» encara no és una resposta completa. Has de dir què hi anaven a fer, doncs, i què s'havien d'endur de fora per poder-ho fer.
Explica a algú de deu anys per què enterrar un mort amb objectes demostra que aquella gent pensava en símbols, sense fer servir les paraules símbol, simbòlic ni ritual.
Una explicació de quatre o cinc frases, sense cap de les tres paraules prohibides.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Pensa-ho així: enterrar costa feina, i els objectes encara fan servei als vius. Si ho fan igualment, és perquè allò els val per a alguna cosa que no es menja ni s'usa.
Un company diu que els científics no es van creure Altamira perquè no hi havia prou proves. Copieu de L'Arxiu dos fets que Sautuola ja donava el 1880: una mida i un nombre. Després expliqueu-li per què s'equivoca i què va fer canviar d'opinió els científics.
Els dos fets copiats i una explicació de 50 a 80 paraules.
💡 Pista: Busqueu al text d'on va venir el canvi d'opinió, i mireu si va ser d'Altamira mateix.
Ets a l'equip que el 2019 troba els gravats de la Font Major, en un racó estret i de mal accés d'una cova que es visita i que passa sota el poble. Has de decidir si s'obre al públic, si només hi entra qui investiga o si es tanca. Tria i justifica-ho.
La decisió i la justificació, de 80 a 100 paraules, amb un inconvenient de la teva pròpia opció.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Fes servir on són els gravats, com són i com s'hi arriba, i digues què es perd amb la teva decisió.
Tria el fet d'aquesta sessió que hauria de sortir en un llibre de text d'aquí a cinquanta anys: el sostre d'Altamira, la Venus de Willendorf, els enterraments amb aixovar o els gravats de l'Espluga. Justifica per què aquest i no els altres tres.
El fet triat i la justificació, de 80 a 100 paraules.
Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.
💡 Pista: Pregunta't què deixaria de ser cert si aquell fet no s'hagués trobat mai.
El 1880 hi havia una prova bona i no es va acceptar perquè no encaixava amb el que es pensava. En grup, expliqueu qui no s'ho creia i què esperaven trobar, i què va fer falta perquè canviessin d'opinió. Després decidiu què hauria de fer avui un científic davant d'una prova que no encaixa.
Tres respostes del grup: qui no s'ho creia i per què, què els va fer canviar i una regla per als científics d'avui.
💡 Pista: El Desmuntant us dona els dos primers fets. La regla d'avui ha de ser una cosa que es pugui fer i comprovar, no un bon desig.
📌 Per emportar-se
El 1879 Marcelino Sanz de Sautuola va mirar amunt en una cova que ja havia visitat i hi va comptar vint-i-tres animals pintats amb ocre vermell i negre, alguns de més d'un metre i mig. El 1880 ho va publicar i va sostenir que eren del Paleolític; els prehistoriadors de l'època van dir que era un frau, no perquè tinguessin cap prova en contra, sinó perquè no els encaixava que una gent tan antiga pintés així. Va morir el 1888 sense que li donessin la raó, i l'hi van donar el 1902, quan van aparèixer coves pintades a França sota capes de terra intactes. A Altamira i a Lascaux la pintura és a les sales fosques de dins, on no vivia ningú: s'hi anava expressament, amb llum de greix. El mateix pensament es veu a les figuretes com la Venus de Willendorf, feta amb una pedra que no era de la zona, i als enterraments amb ocre i aixovar. I no cal marxar de Catalunya: l'octubre del 2019, sota l'Espluga de Francolí, es va localitzar a la cova de la Font Major el primer santuari paleolític del país, amb més d'un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons el seu llibre, per què Sautuola no havia vist les pintures la primera vegada?
2. Per què els prehistoriadors de l'època van dir que Altamira era un frau?
3. Què es va localitzar el 2019 a la cova de la Font Major, a l'Espluga de Francolí?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Els gravats de l'Espluga eren en una cova coneguda des del 1853 i visitada per molta gent. Què creus que fa que una cosa que hi és des de sempre es vegi un dia concret i no abans?
