Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
La teoria de l'evolució i l'arbre frondós dels primats. Les eres geològiques. Com dialoguen les disciplines que estudien els orígens: arqueologia, genètica, geologia.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Per què una idea sobre becs d'ocell va acabar sent la teoria científica més discutida del segle XIX.
La tardor del 1835, un jove de vint-i-sis anys embarcat com a naturalista al Beagle recollia ocells morts a les Galápagos. Es deia Charles Darwin, no buscava cap teoria i ni tan sols va apuntar de quina illa venia cada exemplar. La idea que el faria famós va trigar anys i va arrencar d’un detall petit.
Quan l’ornitòleg John Gould els va classificar a Londres, va resultar que no eren de famílies diferents: eren tots pinsans, i el que els distingia era el bec. Darwin ho va escriure al seu diari: hi havia una gradació perfecta de mides de bec, des d’un de tan gros com el d’un durbec fins a un de tan fi com el d’un tallarol. I entremig no hi havia una sola espècie, sinó sis, amb becs que anaven canviant a poc a poc.
Aquella gradació el va portar a una sospita, escrita amb prudència: que d’unes poques aus arribades de fora, una espècie hagués estat presa i modificada per a finalitats diferents. No va dir «està demostrat»: va dir que un s’ho podia imaginar.
Va publicar l’explicació completa el 1859, a L’origen de les espècies. La Selecció naturalSelecció naturalProcés pel qual el medi afavoreix els individus que tenen les característiques més útils per viure-hi, i aquests deixen més descendència. funciona en quatre passos: dins d’una EspècieEspècieConjunt d’éssers vius que es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil. tots els individus són una mica diferents; neixen més cries de les que poden sobreviure; les que tenen la variació que va bé en aquell lloc viuen més; i les cries hereten aquella variació. Repeteix-ho durant milers de generacions i tens un bec nou.
Els geòlegs divideixen la història de la Terra en quatre grans Era geològicaEra geològicaCadascun dels grans trams de la història de la Terra, separats per canvis profunds en la vida.. El Precambrià va de fa 4.600 milions d’anys a fa 539, i gairebé tot aquest temps la vida va ser microscòpica. El Paleozoic, de fa 539 a fa 252, omple el mar de peixos i treu les primeres plantes i animals a terra ferma. El Mesozoic, de fa 252 a fa 66, és el dels dinosaures. I el Cenozoic, els últims 66 milions d’anys, és el dels mamífers: aquí dins hi cap tota la nostra història.
Tota, i encara sobra espai. Som PrimatsPrimatsMamífers amb mans que agafen i ulls al davant: lèmurs, mones, goril·les, ximpanzés i nosaltres., i el nostre Avantpassat comúAvantpassat comúEspècie de la qual descendeixen dues espècies actuals diferents, cadascuna per la seva branca. amb el ximpanzé va viure a l’Àfrica fa entre sis i set milions d’anys. Comparat amb els 4.600 milions de l’espiral, som l’última ratlla del full. I dins d’aquesta ratlla la nostra branca no va anar sola: es va obrir en diverses espècies humanes que van conviure, i només en queda una.
Tot això ho sabem per tres ciències que es corregeixen entre elles. La geologia llegeix els EstratEstratCapa de terra o de roca dipositada en un moment concret. Com més avall, més antiga. i posa data a la capa on apareix cada FòssilFòssilResta d’un ésser viu, o senyal que va deixar, conservada a la roca.. L’arqueologia excava què hi ha a la capa: ossos, eines, cendres d’una foguera. I la genètica compara l’ADNADNMolècula de dins les cèl·lules amb les instruccions per fabricar un ésser viu. Passa de pares a fills amb petits canvis. d’espècies vives i, des de fa poc, també el d’ossos de milers d’anys.
Quan totes tres coincideixen, la conclusió és sòlida. Si una contradiu les altres dues, el que s’ha de canviar és l’explicació, no la troballa. I hi ha preguntes d’aquesta càpsula que continuen obertes: en ciència, «encara no ho sabem» és una resposta honesta, i de vegades és la resposta definitiva.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Copia de L'Arxiu la frase que diu quantes espècies hi ha entremig. Després escriu què ha vist Darwin (el fet), què se'n pensa (el parer) i quina paraula et diu que és un parer (el senyal).
La frase copiada i una explicació de 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «Darwin ha vist… i es pensa que…». El fet és al principi de L'Arxiu; el parer i la paraula que el delata, a l'última frase. Pots fer servir gradació i espècie.
Mira el gravat dels quatre pinsans de la lectura. Ordena els quatre números del bec més gruixut al més fi i dedueix quin trencaria una llavor dura.
L'ordre dels quatre números i una explicació de 25 a 50 paraules dient en què t'has fixat.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «El bec més gruixut és el número… perquè…». No et fixis en la mida del cap: fixa't només en el bec.
Dibuixa una línia de 20 cm per als 4.600 milions d'anys i situa-hi les quatre eres a escala. Després escriu quants centímetres ocupa el Cenozoic, que és on hi cap tota la nostra història.
La línia de 20 cm amb les quatre eres a escala i els centímetres del Cenozoic.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Les dates de les eres són a la Fitxa. Si 20 cm valen 4.600 milions d'anys, cada centímetre en val 230: per saber quants centímetres ocupa una era, divideix els seus anys per 230.
Feu una taula amb les tres ciències de la lectura i tres files: què estudia cada una, què pot afirmar amb seguretat i què no pot dir tota sola.
La taula de tres columnes i tres files, i una frase final que expliqui per què cal que treballin juntes.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: La vostra conclusió ha de fer servir «en canvi» i «per tant».
Vertader o fals, amb un fet del text a cada resposta: (a) Darwin va descobrir l'evolució a les Galápagos. (b) El ximpanzé és un avantpassat nostre. (c) La capa on surt un fòssil serveix per datar-lo. (d) Tots els pinsans tenien el bec igual.
Les quatre respostes, cadascuna amb la seva prova en una frase.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Un sí o un no sense prova val zero. Comença cada justificació amb «segons el text…».
Algú us diu que els ximpanzés del zoo, si esperen prou, es tornaran humans. Expliqueu-li què representa de debò el dibuix de l'escala i què hi ha en comptes d'una escala.
Una resposta de 50 a 80 paraules que faci servir el terme avantpassat comú.
💡 Pista: Recordeu que el ximpanzé també ha anat canviant durant sis o set milions d'anys: no s'ha quedat quiet esperant-nos.
Explica els quatre passos de la selecció natural sense fer servir cap d'aquestes quatre paraules: selecció, natural, millor i fort. L'explicació ha de servir per a qualsevol ésser viu, no només per als pinsans de Darwin.
Els quatre passos, en quatre frases, sense cap de les paraules prohibides.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Prova-la amb un cactus: si la teva explicació també val per a ell, és bona.
Esquema 1-3-1. Idea central: «Podem saber què va passar fa milions d'anys encara que no hi hagués ningú per explicar-ho». Tres proves de la lectura, una per cada ciència. Conclusió: què s'hauria de fer si les tres proves no coincidissin.
Un esquema amb una idea central, tres proves i una conclusió d'una sola frase.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Si les tres proves diuen el mateix d'una sola manera, en realitat només en tens una.
Un titular d'avui diu: «Troben el fòssil que reescriu la història de la humanitat». Abans de creure-us-el, decidiu en grup tres preguntes que caldria fer als científics que han fet la troballa. Escriviu-les i, sota cada una, una línia dient per què és important.
Tres preguntes acordades pel grup, cadascuna amb una línia que digui per què és important.
💡 Pista: Repasseu les tres ciències de la sessió: cadascuna té alguna cosa a preguntar sobre una troballa nova.
📌 Per emportar-se
El 1835 Darwin va recollir uns ocells sense fixar-se ni de quina illa venien. La idea li va arribar més tard, a Londres, quan va saber que eren tots pinsans parents i que els seus becs formaven una gradació sense salts: d'aquí en va treure la sospita que una sola espècie s'hagués anat modificant per a finalitats diferents, i va trigar catorze anys a publicar-ne l'explicació. Aquella història encaixa dins d'un Cenozoic de 66 milions d'anys que, comparat amb els 4.600 milions de la Terra, és l'última ratlla del full. I la sabem perquè tres ciències que es corregeixen entre elles hi coincideixen: la geologia data la capa, l'arqueologia excava què hi ha i la genètica llegeix l'ADN.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons el diari de Darwin, què li va fer sospitar que una espècie de pinsà s'havia anat modificant?
2. Què diu la lectura del Cenozoic?
3. Segons la lectura, què s'ha de fer si una de les tres ciències contradiu les altres dues?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Darwin va escriure «un podria ben bé imaginar-se» i no «està demostrat». On has vist tu, aquesta setmana, algú que digués «està demostrat» sense tenir-ne cap prova?
