Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
Com es ressegueix un viatge de fa dos milions d'anys que no va deixar cap text? Coordenades per situar els jaciments (Olduvai, Atapuerca), escala per mesurar les distàncies caminades, continents i oceans com a escenari de l'expansió. La rotació de la Terra: per què hi ha equador i pols, dia i nit, i fusos horaris.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Paleolític · Bífaç · Domini del foc · Jaciment. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Com es treballa avui al punt on comença el rastre, i què cal per excavar-hi.
Un os apareix dins d’un barranc de Tanzània. Un altre, dins d’una cova de Burgos. Per poder-los comparar, algú ha de poder dir exactament on eren, i dir-ho de manera que ho entengui una persona que és a l’altra punta del món i que no ha estat mai ni en un lloc ni en l’altre. Els noms no serveixen: els pobles canvien de nom, les fronteres es mouen i fa dos milions d’anys no n’hi havia cap.
El que serveix són dos números. La LatitudLatitudDistància d’un punt a l’equador, mesurada en graus. Va de 0° a l’equador fins a 90° a cada pol, i porta una N o una S segons l’hemisferi. diu com de lluny ets de l’EquadorEquadorCercle imaginari que envolta la Terra just a mig camí entre els dos pols i la parteix en dos hemisferis., i la LongitudLongitudDistància d’un punt al meridià de Greenwich, mesurada en graus, de 0° a 180°, amb una E o una W segons cap a quin costat. diu com de lluny ets d’una ratlla que passa per un observatori de Londres: el Meridià de GreenwichMeridià de GreenwichSemicercle que va de pol a pol passant per Greenwich, acordat el 1884 com a punt de partida per comptar les longituds.. Amb aquests dos números, qualsevol punt de la Terra té una adreça i només una.
Hi ha una diferència entre els dos números: l’equador no l’ha triat ningú, però el meridià de Greenwich sí. L’equador i els pols els posa el fet que la Terra giri: fa una volta sencera sobre ella mateixa cada vint-i-quatre hores —la RotacióRotacióEl gir de la Terra sobre el seu propi eix, d’oest a est. Dura 24 hores i és el que fa que hi hagi dia i nit.—, i d’aquí surten el dia i la nit, i també els dos punts que no es mouen, que són els pols. Cap meridià, en canvi, no és diferent dels altres, i per això calia acordar-ne un. El gir té una segona conseqüència: com que la Terra roda cap a l’est, el sol surt abans a l’est. Quan a Atapuerca el sol és al punt més alt, a Olduvai fa dues hores i mitja llargues que hi ha passat. D’aquí els Fusos horarisFusos horarisLes 24 franges de pol a pol en què es divideix la Terra perquè dins de cada una tothom tingui la mateixa hora. Es compten des de Greenwich..
La gorja d’Olduvai, a Tanzània, és a Graus, minuts i segonsGraus, minuts i segonsUn grau es divideix en 60 minuts (′) i cada minut en 60 segons (″), igual que les hores. Així, 2° 59′ 37″ es llegeix «dos graus, cinquanta-nou minuts i trenta-set segons». 2° 59′ 37″ de latitud sud i 35° 21′ 04″ de longitud est. La serra d’Atapuerca és a 42° 20′ 59″ de latitud nord i 3° 30′ de longitud oest. Només llegint les lletres ja tens mitja història: el rastre comença per sota de l’equador i acaba quaranta-dos graus més amunt, a l’altre HemisferiHemisferiCadascuna de les dues meitats en què l’equador parteix la Terra: la nord i la sud..
Quant hi ha, d’un punt a l’altre? Per saber-ho serveix l’EscalaEscalaRelació entre una distància dibuixada al mapa i la mateixa distància a la realitat. Si l’escala diu 1:1.000.000, un centímetre del paper val deu quilòmetres.: es mesura la separació al mapa amb un regle i es multiplica. Surten 6.376 quilòmetres en línia recta.
I aquí cal aturar-se, perquè aquesta xifra no mesura cap viatge. Ningú no va anar en línia recta i, sobretot, ningú no anava enlloc. Si repartim aquells 6.376 km entre els prop de 650.000 anys que separen la gent de Dmanisi de la d’Atapuerca, surten uns deu metres l’any: l’amplada d’una aula. Cap generació no va notar que s’estava movent.
L’escenari també mana. Aquella gent no va travessar cap oceà, perquè no en sabien i no els calia: el camí és tot per terra, cap al nord seguint la falla, cap a Àsia pel corredor que uneix els dos continents i cap a l’oest fins a l’extrem d’Europa. El Mediterrani, al mig, no és un pont: és una paret.
L’última cosa és la més important i és la que el mapa no diu. Els dos punts marquen on hem excavat, no on hi havia gent. Entre l’un i l’altre hi ha milers de quilòmetres on ningú no ha buscat mai, i cada jaciment nou mou la ratlla que els uneix.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Copia de L'Arxiu la frase que diu on són les proves més antigues de la humanitat a Europa: és un fet. Després copia la frase on la UNESCO dona el seu parer i digues quina paraula ho delata (el senyal).
Les dues frases copiades i una explicació de 25 a 50 paraules sobre el senyal.
💡 Pista: Comença així: «Es veu que és un parer perquè…». Un fet es pot mesurar o comprovar; un parer valora. Busca la frase que valora, entre la de les hectàrees i la de les proves.
Dibuixa a la llibreta un rectangle amb l'equador i el meridià de Greenwich, i marca-hi Olduvai i Atapuerca amb les seves lletres.
Un croquis amb quatre elements: equador, meridià, Olduvai i Atapuerca.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: L'equador va horitzontal i el meridià vertical, i es creuen al mig. Les lletres de les coordenades de la Fitxa et diuen cap on va cada punt: N o S, amunt o avall; E o W, dreta o esquerra.
Fes una taula de dues columnes, «el mapa ho diu» i «el mapa no ho diu», i reparteix-hi quatre fets de la lectura.
La taula amb quatre fets repartits i una frase que digui com ho has decidit.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: Per a cada fet, pregunta't: es pot veure al mapa, o s'ha de saber d'una altra manera? Comença pels 6.376 km.
Dibuixeu una barra de 10 cm que valgui els 6.376 km. Calculeu quant s'avança en una vida de 80 anys a deu metres l'any i intenteu marcar-ho a la barra.
La barra, el càlcul fet i una frase que expliqui què us ha passat en intentar marcar-ho.
Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.
💡 Pista: Feu el compte abans de dibuixar res: quants metres són 80 anys a deu metres l'any, i quina part són dels 6.376 km.
Vertader o fals, amb un fet del text: (a) Olduvai és al nord de l'equador. (b) Els 6.376 km són el camí que van recórrer. (c) Van travessar el Mediterrani per arribar a Europa. (d) Els punts del mapa diuen on hi havia gent.
Les quatre respostes, cadascuna amb la seva prova en una frase.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Vigila la (d): el text hi dedica l'últim paràgraf sencer. I per a la (a), mira quina lletra porta la latitud d'Olduvai.
Els mapes dels llibres dibuixen fletxes que van d'Àfrica a Europa. Expliqueu per què aquelles fletxes són un resum nostre i no el pla de ningú.
Una explicació de 50 a 80 paraules que faci servir la paraula expansió.
💡 Pista: Penseu quant de terreny guanya una sola generació, i què hauria d'haver sabut algú per poder «anar cap a» Europa.
Has trobat unes restes i has d'avisar l'equip, que és a l'altra punta del món. Escriu un telegrama de quinze paraules exactes que digui on ets, què has trobat i què han de portar. Cada coordenada compta com una paraula.
Un telegrama de quinze paraules exactes.
Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.
💡 Pista: Les coordenades són l'única part que no es pot substituir per una descripció. Comença per elles i mira què et queda.
Tens diners per excavar en un sol punt entre Olduvai i Atapuerca. Tria on cavaries i defensa la tria amb dues raons i un risc que assumeixes. No val dir «al mig» sense explicar per què aquell mig i no un altre.
La tria, dues raons i el risc assumit, en 80 a 100 paraules.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Pensa on hi ha coves, on hi ha rius i per on es passa d'un continent a l'altre.
Avui qualsevol telèfon dona les coordenades d'un lloc en un segon. En grup, decidiu tres situacions actuals en què cal dir exactament on ets i una en què val més no dir-ho, i expliqueu per què en aquella última no interessa.
Tres situacions i una excepció, cadascuna amb una línia que digui per què.
💡 Pista: Penseu en emergències, en repartiments a domicili i en aplicacions que guarden per on heu passat tot el dia.
📌 Per emportar-se
Per comparar un os de Tanzània amb un de Burgos cal poder dir exactament on eren, i els noms no serveixen perquè canvien. Serveixen dos números: la latitud, que et separa de l'equador, i la longitud, que et separa del meridià de Greenwich. L'equador i els pols els posa la rotació de la Terra, que també fa el dia i la nit i els fusos horaris; el meridià zero, en canvi, es va haver d'acordar. Olduvai és a 3° sud i 35° est; Atapuerca, a 42° nord i 3° oest, i només amb les lletres ja saps que el rastre creua l'equador i puja. Amb l'escala d'un mapa es mesuren els 6.376 km que hi ha entre els dos punts, però aquesta xifra no mesura cap viatge: repartida entre 650.000 anys, dona uns deu metres l'any. I el que el mapa marca no és on hi havia gent, sinó on hem excavat.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. La latitud d'Olduvai és 2° 59′ 37″ sud. Què en sabem, només amb això?
2. Què mesuren els 6.376 km que hi ha entre Olduvai i Atapuerca?
3. Per què diu la sessió que les fletxes dels mapes «no són el pla de ningú»?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Els dos punts del mapa són els llocs on hem buscat. Quantes coses del passat deuen semblar-nos rares només perquè hem buscat en quatre llocs i no en mil?
