Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
La trobada entre sapiens i neandertals a Europa: les coves de Serinyà com a escenari de la transició. Les hipòtesis de la desaparició i l'ADN neandertal que encara portem.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Ocre · Art parietal · Pensament simbòlic · Venus paleolítica. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Les mateixes hipòtesis de la sessió, explicades per qui hi treballa.
A Serinyà, al Pla de l’Estany, hi ha un grup de coves obertes a la roca. En una, la cova de l’Arbreda, hi van viure neandertals des de fa uns 140.000 anys fins a fa uns 39.000. I des de fa uns 39.000 fins a fa 16.000 hi van viure humans com nosaltres. La mateixa cova, els mateixos metres quadrats.
El canvi es llegeix a les capes. Cada EstratEstratCapa de terra d’un jaciment. Les de sota són més antigues que les de sobre, i per això l’ordre de les capes és l’ordre del temps. guarda el que hi havia en aquell moment, i a l’Arbreda les eines de baix són MusteriàMusteriàConjunt d’eines de pedra característic dels neandertals: peces fetes damunt d’ascles preparades amb cura. i les de dalt, AurinyaciàAurinyaciàPrimer conjunt d’eines dels humans moderns a Europa: làmines llargues, puntes d’os i objectes d’adorn.. A cinquanta centímetres de distància vertical hi caben milers d’anys i un canvi de gent.
A escala d’Europa, la seqüència és semblant. Els humans com nosaltres hi arriben fa entre 45.000 i 40.000 anys. Durant uns quants milers d’anys les dues espècies conviuen al continent. I fa uns 40.000 anys els neandertals deixen d’aparèixer als jaciments, i no pas a tot arreu alhora: primer en unes regions i després en unes altres.
A la cova del Reclau Viver, al costat mateix, s’hi ha trobat un collaret de closques de cargol marí. Ja és obra dels nouvinguts: té entre 27.000 i 22.000 anys. Serinyà és terra endins: els cargols venen de la costa. Algú els va anar a buscar, o els va rebre d’algú altre.
Per què van desaparèixer, doncs? Hi ha quatre respostes damunt de la taula, i cap no està tancada. Que eren pocs i escampats, i que els grups petits s’apaguen sols quan un mal any en deixa un parell de morts. Que el clima va anar donant tombs i els va tocar el pitjor. Que competien pels mateixos animals i els mateixos abrics amb uns nouvinguts que arribaven en més nombre. I que es van barrejar amb nosaltres fins a deixar d’existir com a grup a part. Probablement no n’hi ha una de sola.
L’última HipòtesiHipòtesiExplicació possible que encara no està demostrada. Es proposa perquè es pugui posar a prova amb dades, i es descarta si les dades la contradiuen. es pot mesurar. El 2010, un equip dirigit per Svante Pääbo va publicar el primer esborrany del GenomaGenomaTot el material genètic d’un ésser viu. El dels neandertals es va reconstruir a partir de tres ossos de la cova de Vindija, a Croàcia. neandertal i el va comparar amb el de persones actuals de cinc llocs del món. El resultat va sorprendre: els neandertals comparteixen més variants genètiques amb la gent d’Euràsia que amb la gent de l’Àfrica subsahariana. La millor explicació és un Flux genèticFlux genèticPas de gens d’una població a una altra perquè han tingut descendència en comú. Deixa rastre milers d’anys després. d’ara fa entre 50.000 i 80.000 anys.
Traduït: en la gent amb avantpassats euroasiàtics, entre l’1 i el 4% del genoma ve dels neandertals. En la gent amb avantpassats subsaharians, gairebé gens. No van desaparèixer del tot: una part d’ells va continuar dins d’algú.
Aquí es tanca la pregunta amb què s’obria el tema. Només queda una espècie humana, sí, però el final no va ser net. La frontera entre «ells» i «nosaltres», que semblava tan clara quan miràvem la calavera de fa tres sessions, passa per dins de molta gent.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Copia de L'Arxiu la frase que diu què van trobar en comparar els genomes: és el fet. Després escriu què en pensen els autors (el parer) i quines paraules et diuen que és un parer (el senyal).
La frase copiada i una explicació de 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «Els autors han vist que… i en pensen que…». El parer és a l'última frase de L'Arxiu; el senyal, a les primeres paraules d'aquella frase.
Feu una taula de dues columnes, neandertals i humans com nosaltres, i classifiqueu-hi tres coses: entre quins anys van viure a l'Arbreda, quines eines hi van deixar i una diferència de cara que vegeu a les dues calaveres de la lectura.
La taula de dues columnes i tres files.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: La fila del «quan» porta dos números cada vegada: resteu-los i veureu quina ocupació va durar més. Per a la cara, seguiu les línies vermelles de la imatge.
Dibuixa un quadrat de deu per deu caselles i pinta les que corresponen a la part neandertal del genoma de la gent no africana.
El quadrat pintat i una frase dient si t'esperaves més o menys.
Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.
💡 Pista: Les cent caselles són el 100%. La Fitxa dona dos càlculs diferents: pinta el més alt del tot i marca amb ratlles el que va del més baix al més alt.
Fes la cadena que porta de «eren pocs i vivien escampats» fins a «desapareixen», amb tres baules pel mig. Sota de cada fletxa, escriu per què passa el que ve després.
La cadena amb tres baules i el «perquè» de cada fletxa, en una frase.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Compte: a la cadena no hi pot aparèixer cap enemic. Pensa quantes criatures han de néixer cada any perquè un grup de trenta persones no s'acabi.
Esquema 1-3-1. Idea central: «els neandertals no van desaparèixer del tot». Tres proves de la sessió i una conclusió teva d'una sola frase.
L'esquema amb la idea, les tres proves i la conclusió d'una sola frase.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Les tres proves han de ser de tipus diferent: una xifra, una data i una cosa que es pot tocar. Si totes tres surten del mateix paràgraf, alguna cosa falla.
La versió de la guerra és la que més circula i la que menys s'aguanta. Expliqueu d'on ve i doneu dos fets de la sessió que la desmenteixin.
L'origen i els dos fets, en 50 a 80 paraules.
💡 Pista: Vigileu: un dels dos fets ha de ser una absència (una cosa que no s'ha trobat) i l'altre, una presència. Digueu quin és quin, que no és el mateix tipus de prova.
Algú escriu que, si portem ADN neandertal, és que neandertals i sapiens eren la mateixa espècie i que tot plegat és un invent dels científics. Escriu-hi un desmentit amb una dada genètica i una diferència que vegis tu a les dues calaveres de la lectura, i digues també què hi ha de cert a la frase.
Un desmentit de 80 a 100 paraules, amb les dues proves i el que hi ha de cert.
Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.
💡 Pista: Una prova de genètica i una d'anatomia que hagis vist a la imatge. Separa a la frase el que diu que va passar del salt que fa després: el desmentit va contra el salt, no contra el fet.
De les quatre hipòtesis de la desaparició que dona la sessió, tria la que et sembla més ben sostinguda amb el que sabem avui. Justifica-la amb dades concretes i escriu, al final, quina troballa futura et faria canviar d'opinió.
La hipòtesi, la justificació i la condició de canvi, de 80 a 100 paraules.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: La condició de canvi ha de ser una cosa que es pugui trobar de debò: un jaciment, una datació, una anàlisi. Si no se t'acut cap manera de canviar d'opinió, el que has triat no és una hipòtesi: és una creença.
Avui hi ha una sola espècie humana, i el percentatge de gens neandertals varia segons d'on vénen els avantpassats de cadascú. En grup, argumenteu per què aquesta dada NO serveix per classificar la gent en grups, i digueu on heu vist que algú ho intenti.
L'explicació en tres o quatre frases i l'exemple.
💡 Pista: Pregunteu-vos què necessita una classificació per funcionar, i si aquesta xifra ho té.
📌 Per emportar-se
A la cova de l'Arbreda, a Serinyà, hi van viure neandertals des de fa uns 140.000 anys fins a fa uns 39.000, i humans com nosaltres des de fa 39.000 fins a fa 16.000. El canvi es llegeix a les capes: a sota, eines musterianes; a sobre, aurinyacianes. A escala d'Europa passa el mateix: els humans moderns hi arriben fa entre 45.000 i 40.000 anys, les dues espècies conviuen uns quants milers d'anys i després els neandertals deixen d'aparèixer als jaciments, primer en unes regions i després en unes altres. Hi ha quatre explicacions damunt de la taula i cap no està tancada: que eren pocs i escampats, que el clima els va anar en contra, que competien amb uns nouvinguts més nombrosos i que es van barrejar amb nosaltres. L'última es pot mesurar: el 2010, l'equip de Svante Pääbo va llegir el genoma neandertal a partir de tres ossos de Vindija i va veure que els neandertals comparteixen més variants genètiques amb la gent d'Euràsia que amb la de l'Àfrica subsahariana. Entre l'1 i el 4% del genoma de la gent no africana ve d'ells.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Com se sap, a la cova de l'Arbreda, que primer hi van viure neandertals i després humans com nosaltres?
2. Què va veure l'equip de Svante Pääbo el 2010, en comparar el genoma neandertal amb el de persones actuals?
3. Segons la sessió, per què s'aguanta tan poc la versió de la guerra entre sapiens i neandertals?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Durant gairebé tota la història hi va haver més d'una manera de ser humà. Ara només n'hi ha una. Què creus que hem perdut, i què hem guanyat?
