Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
La falla del Rift africà i l'obertura de la sabana. El canvi climàtic obliga els primers homínids (Australopithecus, Lucy) a caminar drets. Llegir el mapa físic d'Àfrica.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE4
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Selecció natural · Espècie · Era geològica · Primats. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
El fòssil que li va donar la raó a Darwin, i que es va deixar de banda durant dècades perquè no encaixava.
El 1871, Charles Darwin va escriure on calia buscar els nostres avantpassats, i ho va fer sense cap fòssil a la mà. El raonament era senzill: els parents vius més propers de l’ésser humà, el goril·la i el ximpanzé, viuen a l’Àfrica, i arreu del món els mamífers vius s’assemblen als extingits del mateix lloc. Per tant, deia, era una mica més probable que haguessin viscut al continent africà. I tot seguit afegia que especular-hi més no servia de res.
Va encertar. El primer fòssil que li va donar la raó no va aparèixer fins al 1925, i encara van caldre dècades per entendre per què l’Àfrica. La resposta és una escletxa de sis mil quilòmetres.
La FallaFallaTrencament de la capa de roca de la Terra al llarg del qual els dos costats es mouen l’un respecte de l’altre. del Rift travessa l’est d’Àfrica des del mar Roig fins a Moçambic. A sota hi ha dues Placa tectònicaPlaca tectònicaCadascun dels grans blocs en què està dividida la capa rígida de la Terra. Es mouen pocs centímetres l’any. separant-se: el terreny del mig s’enfonsa i forma una vall llarga i estreta, i les vores s’aixequen.
Aquelles vores altes van canviar el clima de tota la regió. Els núvols que arriben de l’oest hi deixen la pluja abans de passar a l’altra banda, i el terreny de darrere es va anar assecant. On hi havia hagut bosc espès i continu, va anar apareixent la SabanaSabanaPaisatge d’herba alta amb arbres escampats i temporades seques llargues..
Per als primats que hi vivien, això era un problema pràctic. Al bosc es va d’arbre en arbre sense tocar terra. En un paisatge obert, per anar d’un grup d’arbres al següent s’ha de travessar terreny descobert, amb el sol al damunt i a la vista de qui caça.
Una de les respostes va ser el BipedismeBipedismeManera de desplaçar-se caminant dret sobre dues cames, amb la columna vertical.. Caminar dret gasta menys energia que anar a quatre grapes quan la distància és llarga, permet mirar per damunt de l’herba i deixa menys cos exposat al sol del migdia. També fa més lent per fugir. Cap espècie no ho va decidir: és el mecanisme de la sessió anterior.
El fòssil que ho va demostrar és una femella d’AustralopithecusAustralopithecusGènere d’homínids africans que ja caminaven drets i tenien un cervell de mida semblant al d’un ximpanzé. afarensis trobada per Donald Johanson el 24 de novembre del 1974 a Hadar, a la Depressió de l'AfarDepressió de l'AfarZona baixa i molt seca del nord-est d’Etiòpia, on conflueixen tres branques de la falla. Hi ha jaciments d’homínids dels més antics del món.. La van batejar Lucy. Se’n va recuperar el 40% dels ossos, prou per mesurar-li la pelvis i el fèmur i saber que caminava dreta. Té 3,2 milions d’anys.
I aquí hi ha el que capgira la història que molta gent porta al cap: el crani de Lucy és petit, d’una mida semblant al d’un ximpanzé. Primer vam caminar drets, i el cervell gran va arribar molt després. Les mans, que ja no feien falta per desplaçar-se, van quedar lliures per portar menjar i criatures d’un lloc a l’altre, i molt més endavant per fabricar eines.
L’explicació és la clàssica i la millor que tenim, però no està tancada. Alguns HomínidHomínidGrup que inclou l’ésser humà i les espècies emparentades que caminaven dretes, avui extingides. trobats després vivien en zones amb arbres, i el més antic de tots va aparèixer al Txad, fora de la falla. Potser hi havia qui ja caminava dret abans que la sabana s’obrís. La falla explica molt bé per què els fòssils d’aquesta època es conserven i es troben aquí; explicar-ho tot amb ella seria anar massa de pressa.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Copia de L'Arxiu la frase on Darwin diu en quin continent van viure els nostres primers avantpassats. Després escriu els dos fets que ja sap (el fet), què en pensa (el parer) i quina paraula et diu que no n'està segur (el senyal).
La frase copiada i una explicació de 25 a 50 paraules.
💡 Pista: Comença així: «Darwin sap que… i que…, i per això pensa que…». Els dos fets són a les frases d'abans; la paraula que delata el parer és dins la frase que has copiat.
Mira la foto de la vall del Rift de la lectura. Descriu què hi ha al primer pla i què al fons, i digues on seria més fàcil amagar-se.
Les dues descripcions i la resposta, en 25 a 50 paraules.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «Al primer pla hi ha… i al fons hi ha…». Fixa't en si hi ha arbres o no i en el color del terreny.
Al mapa de la lectura, resegueix la falla del mar Roig a Moçambic, anota tres països i digues quin llac queda entre les dues branques.
Els tres països, el nom del llac i una frase sobre quina forma tenen els llacs de la falla.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: Segueix la falla amb el dit: en un tram es parteix en dues branques. Mira quin llac queda al mig i compara'n la forma amb la dels altres llacs de la falla. Acaba així: «Els llacs de la falla són… però aquest…».
Dibuixeu una cadena de cinc baules que vagi de la falla del Rift fins a tenir les mans lliures, amb el «perquè» escrit sota cada fletxa.
La cadena de cinc baules, amb una frase curta sota cada fletxa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Si dues baules seguides diuen gairebé el mateix, en sobra una.
Vertader o fals, amb un fet del text a cada resposta: (a) Darwin va demostrar que venim d'Àfrica. (b) Lucy tenia el cervell gran. (c) La falla separa dues plaques. (d) Tots els homínids antics van viure dins la falla.
Les quatre respostes, cadascuna amb la seva prova en una frase.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Vigila la (a): mira què tenia Darwin a la mà el 1871 i com ho diu. I la (d): el text diu on va aparèixer el més antic de tots.
Explica què és la falla del Rift i què hi va passar, sense fer servir les paraules falla, placa ni sabana. Ho ha d'entendre algú que no hagi llegit el text.
Una explicació de quatre o cinc frases, sense cap de les tres paraules prohibides.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Les comparacions t'hi ajudaran: a què s'assembla un terreny que s'obre pel mig i s'enfonsa?
Ets a Hadar el vespre del 24 de novembre del 1974 i has d'enviar la notícia de la troballa en un telegrama de quinze paraules exactes. Ha de dir què s'ha trobat, on i per què importa. Compta-les una per una.
Un telegrama de quinze paraules exactes.
Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.
💡 Pista: Un telegrama no gasta paraules en articles ni salutacions: «Trobat» diu el mateix que «hem trobat una cosa que és».
L'home de Piltdown era fals i es va donar per bo durant dècades, mentre que el nen de Taung, que era autèntic, es va deixar de banda. Expliqueu per què va passar això i argumenteu què hauria hagut de fer la comunitat científica per no equivocar-se tant de temps.
Una explicació de 80 a 100 paraules.
💡 Pista: Un bon raonament distingeix entre equivocar-se i no voler mirar. Penseu en què esperaven trobar abans de trobar res.
Avui també apareixen descobertes que no encaixen amb el que s'esperava. En grup, decidiu tres regles que hauria de complir un equip científic abans de dir que una troballa canvia el que sabíem, i poseu a cada regla un exemple d'aquesta sessió.
Tres regles acordades pel grup, cadascuna amb el seu exemple.
💡 Pista: Piltdown, Taung i Lucy ensenyen cadascun una regla diferent. Comenceu per la que us sembli més fàcil de saltar-se.
📌 Per emportar-se
El 1871 Darwin va dir on s'havien de buscar els nostres avantpassats sense tenir cap fòssil africà: ho va deduir de dues coses que sí que sabia, que el goril·la i el ximpanzé viuen a l'Àfrica i que els mamífers vius s'assemblen als extingits del mateix lloc. La resposta de per què precisament allà és la falla del Rift: dues plaques que se separen, unes vores que s'aixequen, la pluja que es queda a l'altra banda i el bosc que s'obre en sabana. En un paisatge obert, caminar dret surt a compte. I Lucy, trobada el 1974 amb 3,2 milions d'anys al damunt, ho demostra amb el cos: pelvis i fèmur de qui camina dret, crani de la mida del d'un ximpanzé.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Com va deduir Darwin, el 1871, que els nostres avantpassats havien viscut a l'Àfrica?
2. Què demostren els ossos de Lucy?
3. Per què es va assecar el terreny de darrere de les vores altes de la falla?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
L'home de Piltdown es va donar per bo quaranta anys perquè deia el que s'esperava sentir. On has vist tu que una cosa es doni per bona només perquè encaixa amb el que ja es pensava?
