Càpsula 1 · PER QUÈ NOMÉS QUEDEM NOSALTRES? · #GiH1
Neandertals: la vida quotidiana a l'Abric Romaní de Capellades. Denissovans i Homo floresiensis. L'arbre humà era frondós.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE6CE7CE8
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:Estries glacials · Plistocè · Glaciació · Interglacial. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
L'espècie que coneixem pels gens abans que pels ossos.
Mira aquesta calavera. És humana: hi reconeixes els ulls, el nas, les dents. Però l’os de damunt de les òrbites forma una visera contínua que tu no tens, el nas és molt més ample i, si li busques el mentó, no n’hi trobaràs. És una persona, i no és de la nostra espècie.
Els neandertals van viure a Europa i a l’oest d’Àsia durant centenars de milers d’anys. Feien eines, dominaven el foc, enterraven els seus morts i tenien cura dels ferits: hi ha esquelets amb ossos trencats i tornats a soldar, cosa que vol dir que algú els va alimentar mentre no es podien valer.
A Catalunya en tenim un dels llocs on millor se’ls veu viure. L’AbricAbricBalma o cavitat poc profunda a la base d’un penya-segat, oberta per davant. No és una cova: hi entra la llum. Romaní, a Capellades, es va ocupar entre fa 70.000 i 39.000 anys, i qui hi vivia era Homo neanderthalensis.
El que fa aquest lloc excepcional és l’aigua. Per allà hi brolla aigua molt carregada de calç, que va anar cobrint el terra amb una crosta de TravertíTravertíRoca que es forma quan l’aigua molt carregada de calç deixa anar el que porta dissolt i ho diposita a poc a poc damunt del que troba.. I la calç va segellar la fusta.
Això no passa gairebé mai. La fusta es podreix, i per això dels centenars de milers d’anys en què la gent va fer servir pals, bastons i mànecs no en queda gairebé res. A l’Abric Romaní sí: hi ha el NegatiuNegatiuForat amb la forma exacta d’un objecte que hi va ser i s’ha podrit. El motlle es queda, encara que la cosa desaparegui. d’una branca de cinc metres de llarg, de fa més de 55.000 anys, i és un dels jaciments europeus amb més Estructura de combustióEstructura de combustióTerme que fan servir els arqueòlegs per a les restes d’una foguera: cendres, pedres cremades i el terra endurit pel foc. de context neandertal.
I no eren els únics. El 2010, a partir de l’ADN d’un tros de dit trobat dos anys abans a una cova dels monts Altai, a Sibèria, es va identificar, amb tècniques d’ADN anticADN anticADN recuperat de restes de desenes de milers d’anys. Se’n treu molt poc i molt trencat, i cal netejar-lo del de la gent que ha tocat l’os., una espècie que ningú no esperava: els DenissovansDenissovansEspècie humana reconeguda el 2010 a partir de l’ADN. Se’n coneixen molt poques restes òssies, però se’n coneix bé el genoma.. D’aquella gent en sabem moltes coses i en tenim gairebé cap os: la coneixem sobretot pels gens. A la mateixa cova, en altres moments, també hi havien viscut neandertals.
I encara n’hi ha una altra. El 2003, a la cova de Liang Bua, a l’illa de Flores (Indonèsia), va aparèixer l’esquelet d’algú que feia poc més d’un metre. Es va publicar el 2004 amb el nom d’Homo floresiensisHomo floresiensisEspècie humana de l’illa de Flores, de poc més d’un metre d’alçada. La mida petita és freqüent en animals que queden aïllats en illes.Homo floresiensis.
Ajunta-ho tot i el dibuix canvia. Durant gairebé tota la nostra història no hi va haver una espècie humana: n’hi va haver diverses alhora, cadascuna amb les seves eines i les seves maneres. Que avui només en quedi una no és el normal: és l’excepció, i és la pregunta d’aquesta càpsula.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Llegeix L'Arxiu, anota'n tres dades sobre els neandertals de l'Abric Romaní i digues en què es diferencia de les fonts de les sessions anteriors.
Les tres dades i una explicació de 25 a 50 paraules sobre la diferència.
💡 Pista: Comença així: «Les altres fonts les va escriure algú fa més de cent anys; aquesta…». Mira qui la signa i quin any.
Mira la calavera de la lectura i anota tres coses que la teva no té o té diferents. Explica com ho has vist.
Les tres diferències i l'explicació, en 25 a 50 paraules.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Mira damunt dels ulls, el nas i la barbeta. Comença així: «Damunt dels ulls hi té…».
Feu una taula amb neandertals, denissovans i Homo floresiensis, i ompliu per a cadascun on van viure i com els coneixem.
Una taula de tres files i dues columnes, i una frase dient quin és el cas més estrany.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: La columna «com els coneixem» no diu el mateix als tres casos. D'un gairebé no en tenim ossos.
Vertader o fals, amb un fet del text: (a) A l'Abric Romaní hi vivien sapiens. (b) Dels denissovans en tenim molts ossos. (c) La fusta es conserva sovint als jaciments. (d) Hi va haver diverses espècies humanes alhora.
Les quatre respostes, cadascuna amb la seva prova en una frase.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Vigila la (c): busca al text la paraula «excepció» i pensa què vol dir per a la norma.
Explica com és que a l'Abric Romaní s'hi ha conservat fusta de fa 55.000 anys, sense fer servir les paraules travertí, calç ni negatiu. Ho ha d'entendre algú que no hagi llegit el text.
Una explicació de quatre o cinc frases, sense cap de les tres paraules prohibides.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Les comparacions t'ajudaran: què li passa a una cosa que queda tapada per una crosta dura abans de tenir temps de desfer-se?
La paraula «neandertal» encara es fa servir com a insult. Expliqueu d'on ve això i doneu dos fets de la sessió que el desmenteixin, com si responguéssiu a algú que acaba de dir-ho.
L'origen explicat i dos fets, en 50 a 80 paraules.
💡 Pista: L'origen és del primer moment, el 1856. Els dos fets han de ser coses que van fer, no opinions sobre ells.
Algú escriu a les xarxes que els neandertals eren una espècie fracassada que no va saber adaptar-se. Escriu-hi un desmentit amb dues dades de la sessió i digues també què hi ha de cert a la frase, perquè el desmentit sigui honest.
Un desmentit de 80 a 100 paraules, amb dues dades i el que hi ha de cert.
Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.
💡 Pista: Separa el que la frase diu que va passar del judici que hi afegeix: el desmentit va contra el judici, no contra el fet.
D'aquesta sessió, tria els dos fets que haurien de sortir en un llibre de text d'aquí a cinquanta anys i justifica per què aquests i no els altres. Un dels dos ha de ser català.
Els dos fets i la justificació, en 80 a 100 paraules.
Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.
💡 Pista: Pregunta't què deixaria de ser cert si aquell fet no s'hagués trobat mai.
Durant molt de temps els neandertals es van explicar amb el mateix vocabulari amb què s'explicaven els pobles que es consideraven inferiors. En grup, busqueu una manera de parlar d'avui que faci el mateix, poseu-hi un exemple concret i proposeu com la canviaríeu.
L'exemple trobat pel grup i la proposta de canvi, amb una línia dient per què.
💡 Pista: Fixeu-vos en les paraules que fan que algú sembli menys persona. No cal buscar gaire lluny ni anar gaire enrere.
📌 Per emportar-se
La calavera de La Chapelle-aux-Saints és humana i no és de la nostra espècie: visera damunt dels ulls, nas ample, cap mentó. Els neandertals van viure a Europa i a l'oest d'Àsia centenars de milers d'anys, i a Capellades tenim un dels llocs on millor se'ls veu viure: a l'Abric Romaní, ocupat entre fa 70.000 i 39.000 anys, l'aigua carregada de calç va formar una crosta de travertí que va segellar la fusta, i per això hi ha el negatiu d'una branca de cinc metres i una de les millors sèries de fogueres d'Europa. I no eren els únics: el 2010 l'ADN d'un tros de dit va revelar els denissovans, i el 2003 va aparèixer a Flores una espècie d'un metre d'alçada. Durant gairebé tota la nostra història hi va haver diverses espècies humanes alhora.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons la lectura, què fa excepcional l'Abric Romaní?
2. Com es van identificar els denissovans?
3. Segons la lectura, què ha estat el normal durant gairebé tota la història humana?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Que avui només quedi una espècie humana és l'excepció, no la norma. Què creus que hauria canviat, a la manera com ens tractem, si n'haguessin quedat dues?
