Sessió 5. Els primers poblats

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant milers d’anys, la gent havia dormit on la portaven els animals i les plantes: una cova a l’hivern, una cabana de branques a l’estiu. Tot el que tenien ho havien de poder carregar. Amb l’agricultura, això s’acaba. Un camp no es pot endur. S’ha de sembrar, cuidar i esperar. I qui l’espera, s’hi queda al costat.

Quedar-se en un lloc

Així va néixer el sedentarismesedentarismeManera de viure d’un grup que s’instal·la en un lloc fix i hi viu tot l’any, en comptes de moure’s.. Els pagesos es van quedar a viure tot l’any al costat dels camps i van aixecar els primers poblats. Amb el poblat van arribar tres idees noves. La casa, feta per durar tota una vida i més. El magatzem, on guardar la collita d’un any per a l’altre. I la propietat: la idea que aquesta casa, aquest gra i aquest camp són d’algú. A la sessió 6 veuràs fins on va arribar aquesta última idea.

Jericó, amb muralla i torre

Un dels poblats més antics del món és Jericó, prop del riu Jordà. Cap al 8000 aC, fa uns deu mil anys, la gent de Jericó vivia en cases de fang. També va aixecar una muralla de pedra i una torre de més de vuit metres, amb una escala per dins. No se sap del cert per a què servia la torre. El que és segur és que va caldre la feina de molta gent durant molt de temps. Només ho fa un grup que ha decidit quedar-se.

Çatalhöyük, un poblat sense carrers

A l’actual Turquia hi ha Çatalhöyük, un poblat de fa uns 9.000 anys on van arribar a viure milers de persones. Les cases eren de tovatovaMaó de fang, sorra i palla, assecat al sol., rectangulars i enganxades les unes a les altres, com les cel·les d’un rusc. No hi havia carrers. La gent caminava pels terrats plans. Per entrar a casa, passava per un forat del sostre i baixava per una escala de mà. A dins hi havia bancs de fang, i sota els bancs les famílies hi enterraven els seus morts.

La Draga, la fusta que no es va podrir

A casa nostra, vora l’estany de Banyoles, hi ha la Draga, un poblat de fa uns 7.000 anys construït tocant a l’aigua. Una part del jacimentjacimentLloc on hi ha restes del passat enterrades, que els arqueòlegs excaven. ha estat sempre colgada de fang moll, sense aire, i allà la fusta no s’ha podrit. S’hi han trobat mànecs, culleres, arcs i els pals de les cabanes. En un jaciment sec, de tot això només en queda el forat. Per això la Draga és un tresor: ens ensenya les eines de cada dia, que gairebé mai no arriben fins a nosaltres.

Guardar, coure i teixir

Quedar-se en un lloc obliga a inventar. El gra que sobra s’ha de guardar mesos, lluny de la humitat i dels ratolins. Es guarda en sitgessitgesForats cavats a terra, sovint en forma de pera, per guardar-hi el gra ben tapat. o en olles. Per fer una olla, cal modelar l’argila i coure-la al foc, perquè si no, amb l’aigua es desfà: és la ceràmicaceràmicaRecipients de fang modelats a mà i cuits al foc, per guardar el gra i per cuinar.. Del lli dels camps i, més endavant, de la llana de les ovelles, se’n fa fil. Per teixir-lo neix el telertelerMàquina senzilla de fusta per teixir fils de lli o de llana i fer roba.. Amb el temps, hi va haver gent que es dedicava sobretot a fer olles o a teixir, i que ja no sembrava.

Qui sembra, es queda. I qui es queda, construeix una casa, omple un magatzem i comença a dir «això és meu».

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Una casa on s'entra pel sostre.

Dibuixa a la llibreta una casa de Çatalhöyük tallada per la meitat: les parets de tova, el sostre pla amb un forat, l'escala de mà i el banc de fang. Fixa't en la fotografia de l'excavació per fer les parets. Sota el dibuix, explica amb una frase teva per on s'entrava a casa.

El dibuix de la casa amb les quatre parts retolades i una frase a sota.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Les quatre parts són a l'apartat de Çatalhöyük; a la fotografia, mira com es toquen les parets. Comença la frase amb «Per entrar a casa…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La fusta que no s'ha podrit.

Llegiu la font de Ferdinand Keller a L'Arxiu i contesteu a la llibreta. FET: sobre què van aixecar les cabanes? PARER: Keller hi diu què en pensa, o només descriu? SENYAL: quina paraula us diu que no totes les plataformes eren iguals?

Les tres respostes, una per línia (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a l'última frase de la cita. Per al parer, busqueu paraules com «bonic», «estrany» o «crec»: si no n'hi ha cap, digueu-ho.

5.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Nòmades contra sedentaris.

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: «Nòmades del Paleolític» i «Sedentaris del Neolític». Compara-hi, en tres files, on viuen, si es mouen o no, i com aconsegueixen el menjar.

La taula de dues columnes i tres files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença cada casella amb «Els nòmades…» o «Els sedentaris…». Tots dos surten al principi de la lectura, fins a «Quedar-se en un lloc»; la paraula, a la Fitxa.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Quan i on dels primers poblats.

Dibuixa a la llibreta una línia del temps de fa 12.000 anys a fa 6.000 anys. Situa-hi el final del gel, Çatalhöyük i la Draga. Sota cada punt, escriu en una línia on va passar.

La línia del temps amb els tres fets situats i el lloc de cadascun.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: El final del gel és a la sessió 1. Les altres dues dates, i els llocs, són a la lectura. Els anys més antics van a l'esquerra.

5.5 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

Un poblat sense carrers.

Mireu la fotografia de l'excavació de Çatalhöyük que hi ha al mig de la lectura. Descriviu a la llibreta tres coses que hi veieu: la forma de les habitacions, com estan col·locades i què hi falta que a qualsevol poble d'avui hi hauria. Després deduïu per on es passava d'una casa a l'altra.

Les tres coses descrites i la resposta final (50 a 80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: «Hi veiem…», «no hi ha…». Per a l'última pregunta, penseu què vol dir, per als veïns, que dues cases comparteixin paret.

5.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

D'on surten l'olla i el teler.

Fes a la llibreta un esquema amb tres fletxes que arribin a una mateixa caixa. A la caixa, escriu-hi «apareixen la ceràmica i el teler». A cada fletxa, explica una causa que trobis a la lectura: què passava amb el gra que sobrava, d'on sortia el fil per fer roba i què calia fer amb l'argila perquè aguantés.

L'esquema amb la caixa i tres fletxes, cadascuna amb una frase de causa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença cada fletxa amb «Com que…». Les tres causes són a l'apartat «Guardar, coure i teixir» i a les notes del marge.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què la Draga val tant.

A la Draga, vora l'estany de Banyoles, s'han trobat objectes de fusta de fa 7.000 anys. Explica per què un jaciment moll val més per als arqueòlegs que un de sec. Després llegeix Keller a L'Arxiu. FET: copia la frase que descriu la plataforma. PARER: Keller hi opina? SENYAL: quina cosa no hauria pogut escriure si la fusta s'hagués podrit?

El paràgraf sobre el jaciment moll i les tres respostes sobre Keller (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Compara el mateix objecte de fusta en un lloc moll i en un de sec abans de generalitzar.

5.8 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui dona de menjar al terrissaire.

Encadena a la llibreta, en tres baules, com es passa de tenir gra de sobres a tenir gent que només fa olles o teixits. Després dedueix: si el terrissaire ja no sembra, qui li dona el menjar, i què li dona ell a canvi?

La cadena de tres baules i la deducció en dues frases.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Cada baula ha de respondre a l'anterior; si una no necessita la de davant, no és una cadena.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura 👥 En grup

Quedar-se en un lloc.

En grups de tres, feu dues columnes: «Al primer poblat» i «Avui, al vídeo». A la primera, escriviu dues coses que guanyava un grup que deixava de moure's. A la segona, com es troben avui poblats que ningú no havia vist mai. Sota la taula, argumenteu per què costa tant trobar un poblat de fa 9.000 anys.

La taula de dues columnes i la resposta del grup en dues frases.

💡 Pista: Al vídeo, fixeu-vos en des d'on es mira i què s'hi veu que a peu de camp no es veu.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Amb l'agricultura, els grups deixen de moure's i s'estableixen: neixen els primers poblats permanents, de cases de tova, com Jericó o Çatalhöyük, on hi vivien milers de persones i on no hi havia carrers —les cases es tocaven i s'hi entrava pel terrat—. Amb el poblat arriben tres idees noves: la casa, el magatzem i la propietat. Quedar-se en un lloc també obliga a inventar: la ceràmica per guardar i coure el gra, el teler per teixir. I canvia el que en podem saber: d'un poblat de secà només en queda la pedra, mentre que d'un poblat vora l'aigua, com la Draga de Banyoles, la fusta se'n salva perquè el fang sense aire no la deixa podrir.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com s'entrava a les cases de Çatalhöyük, segons la lectura?

   A. Per l'escala de dins d'una torre de més de vuit metres B. Per una porta baixa que donava a un pati compartit C. Per un forat del sostre, baixant per una escala de mà D. Per una plataforma de bigues clavades dins l'aigua

2. 2. Segons la lectura, quin problema nou fa aparèixer les sitges i la ceràmica?

   A. Que els morts s'han d'enterrar dins de casa, sota els bancs de fang B. Que l'aigua s'ha de portar cada dia des del riu fins al poblat C. Que la tova de les parets es desfà amb la pluja i s'ha de protegir D. Que el gra que sobra s'ha de guardar mesos, lluny dels ratolins

3. 3. Per què a la Draga s'hi han trobat mànecs, culleres i arcs de fusta de fa 7.000 anys?

   A. Perquè el fang moll i sense aire no ha deixat que la fusta es podreixi B. Perquè el terreny, sec i ben airejat, no ha deixat que la fusta es podreixi C. Perquè Keller la va excavar el 1866 i en va descriure les plataformes D. Perquè hi vivien milers de persones i hi van quedar moltes més eines

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un poblat de milers de persones sense cap carrer. Què diu això de com hi vivia la gent?