Càpsula 2 · PER QUÈ LA TERRA NO ES QUEDA QUIETA? · #GiH1
Vocabulari geomorfològic: muntanyes, valls, planes, depressions, altiplans. El relleu litoral: caps, golfs, penínsules, deltes.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si fas un viatge des de les muntanyes del Pirineu fins a les platges de sorra del sud de Catalunya, veuràs com el paisatge va canviant de forma radical. La roca vertical es transforma en valls amples i planes. Aquesta varietat de línies de la superfície s’anomena geomorfologia. Com classifiquem les diferents formes del relleu terrestre i quins secrets amaga la costa?
A l’interior dels continents, el relleu s’estructura en quatre grans formes. Les planes són grans extensions de terra quasi plana situades a baixa altitud. Els AltiplàAltiplàPlana de gran extensió situada a una altitud elevada sobre el nivell del mar, de relleu planer. són altiplans de terra situats generalment per sobre dels 500 metres d’altitud. Les DepressióDepressióConca o zona baixa de terreny enfonsat envoltada de muntanyes més altes. són conques de terreny baix limitades per relleus alts (com la Depressió de l’Ebre). Per últim, les VallVallTerreny baix i allargat situat entre muntanyes, modelat per rius o antigues glaceres. són àrees baixes allargades excavades pel pas de rius o glaceres.
D’altra banda, la línia on la terra emergida toca l’aigua salada crea el relleu litoral. El litoral està marcat per sortints com els caps (costa rocosa alta que s’endinsa en el mar) o entrants com els golfs (badies on l’aigua salada penetra cap a la terra oferint abric als ports). També trobem les penínsules, masses de terra envoltades d’aigua per totes bandes excepte per un braç estret (istme) que les manté unides al continent.
La forma costanera més activa i fràgil, no obstant, és el DeltaDeltaAcumulació triangular de sediments de sorra a la desembocadura d’un riu.. Un delta es crea quan el riu aporta més fangs i sorres dels que les onades del mar poden retirar, acumulant Llit d'al·luvióLlit d'al·luvióSòl molt fèrtil format pels fangs i sediments rics de minerals arrossegats pels rius. molt aptes per a l’agricultura, com l’horta del Delta de l’Ebre.
Aquest equilibri costaner està patint una greu emergència cívica. Amb la construcció de més de 180 grans preses hidroelèctriques al llarg de tota la conca de l’Ebre, el 99% dels sediments de sorra queden retinguts darrere dels murs de formigó. Sense fangs nous, els temporals de llevant i la pujada del Mediterrani se l’estan empassant lentament, provant com les nostres infraestructures alteren en silenci el relleu del planeta.
El croquis de la costa litorala.
Dibuixa a mà lliure a la llibreta una línia de costa. Dibuixa un sortint estret cap a l'aigua («Cap»), un entrant rodó de mar cap a la terra («Golf») i una massa de terra envoltada de mar unida per un fil de sorra («Península»).
💡 Pista: No oblidis dibuixar l'istme (braç estret de sorra) que connecta la península amb el continent.
El delta del Nil.
Llegiu el text d'Heròdot a L'Arxiu sobre Egipte com a «do del riu». Copieu a la llibreta la frase on explica com el Nil fabrica terra nova amb el seu fang i exposeu en dues línies per què aquesta mateixa idea explica el naixement del Delta de l'Ebre.
💡 Pista: Un riu arrossega fang i sorra des de l'interior; quan arriba al mar i frena, diposita aquest material i construeix terra plana, gra a gra.
El mapa de les formes del relleu.
Dibuixa a la llibreta un mapa conceptual que separi les formes d'INTERIOR (plana, altiplà, depressió, vall) de les de COSTA (cap, golf, península, delta). Uneix cada forma al seu grup amb una fletxa i una paraula-enllaç que digui com es reconeix.
💡 Pista: Les d'interior es defineixen per l'altitud i el tancament; les de costa, per com la terra i el mar es troben.
L'esquema del delta bloquejat.
Dibuixa a la llibreta una línia blava representant el curs del riu desembocant al mar. Dibuixa rectangles tallant el riu («Preses hidroelèctriques») i línies puntejades retrocedint a la desembocadura («Erosió del mar»).
💡 Pista: Mostra gràficament com l'embassament buida el delta de la seva defensa de sorra davant les onades.
La graella de la costa.
Dibuixeu una taula amb dues columnes a la llibreta: «Formes d'Acumulació Sedimentària» (deltes, platges) i «Formes d'Erosió Rocosa» (caps, penya-segats). Classifiqueu-hi els conceptes geomorfològics de la lectura.
💡 Pista: El penya-segat es desgasta pel xoc directe de l'aigua salada; el delta creix pel fang silenciós de la desembocadura.
L'esquema nuclear del delta famolenc.
Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node inicial («Construcció de preses de formigó»), tres fites centrals («Retenció del 99% dels sediments fluvials», «Manca de sorra nova al litoral», «Acció de temporals de llevant») i node de sortida («Desaparició del Delta de l'Ebre»).
El contrast dinàmic.
Compara la descripció d'Heròdot d'un delta que creix sense parar amb la situació d'emergència actual de la platja del Trabucador (reculada contínua). Escriu a la llibreta tres línies avaluant de quina manera les preses de l'interior han trencat aquest creixement natural.
💡 Pista: Per a Heròdot el riu només construïa terra; avui les preses retenen el fang i el mar guanya terreny al delta.
Explica-ho a un nen de sis anys.
Explica a la llibreta, en 3-4 línies, per què el Delta de l'Ebre s'està fent petit, com si ho expliquessis a un nen de sis anys. Frases curtes, paraules senzilles, cap tecnicisme. El repte és fer-ho fàcil sense dir cap mentida.
💡 Pista: El riu portava sorra nova al delta; ara les preses la retenen, i el mar se'n menja un tros cada any.
El manifest del delta.
En grups de 3, escriviu a la llibreta un manifest ciutadà de 3 punts numerats per salvar el Delta de l'Ebre. Cada punt és una demanda concreta d'una línia, redactada com a reivindicació («Exigim que…»).
💡 Pista: Pensa en qui reté el fang (les preses), qui en pateix les conseqüències (pagesos i biodiversitat) i què es podria exigir (transportar sediments, limitar preses).
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
