Càpsula 2 · PER QUÈ LA TERRA NO ES QUEDA QUIETA? · #GiH1
La teoria de la tectònica de plaques. Vores convergents, divergents i transformants. La deriva continental.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si mires amb atenció un mapamundi de la Terra, és impossible no fixar-se en un detall sorprenent: la forma de la costa est de l’Amèrica del Sud s’acobla gairebé a la perfecció amb la costa oest de l’Àfrica, com si fossin dues peces d’un mateix trencaclosques. Estan els continents fixats al seu lloc des del començament del món, o viatgen de forma silenciosa?
L’any 1912, el meteoròleg alemany Alfred Wegener va formular la hipòtesi de la Deriva continentalDeriva continentalTeoria que explica que tots els continents de la Terra estaven units en el súper-continent primigeni de Pangea i s’han anat desplaçant.. Wegener va defensar que fa 300 milions d’anys les masses terrestres formaven un sol bloc anomenat Pangea. Amb el temps, aquesta massa rocosa es va esquerdar en diversos blocs que es van separar. Com a prova, Wegener va aportar restes de fòssils del rèptil d’aigua dolça Mesosaurus trobats al Brasil i a Sud-àfrica.
Tot i les seves proves aclaparadores, la comunitat geològica de la seva època va rebutjar les seves idees. Wegener no va saber explicar quin era el motor capaç d’arrossegar continents sencers de lloc. La resposta es va tancar a la dècada de 1960 amb la tectònica de plaques: l’escorça no és una capa uniforme; és com la closca esquerdada d’un ou dur.
Aquesta capa externa rígida està dividida en grans Plaques litosfèriquesPlaques litosfèriquesGrans fragments rígids de l’escorça i mantell superior de la Terra que es mouen de forma contínua.. Mogudes per la ConveccióConveccióMoviment de fluids calents del mantell profund que pugen i materials freds que baixen, actuant com el motor de les plaques. tèrmica, es desplacen entre 2 i 15 centímetres per any, empenyent els continents que tenen incrustats com a passatgers en una cinta transportadora.
Les vores on es troben les diferents plaques són els punts de major activitat geològica de la Terra. En les Vora convergentVora convergentLímit on dues plaques col·lideixen de cara, donant origen a orogènesis i aixecament de serralades., les plaques s’empenyen fins a arrugar-se i aixecar cims. En les Vora divergentVora divergentLímit on dues plaques se separen, donant origen a esquerdes d’expansió on neixen nous fons marins., s’obren esquerdes per on puja magma. Per darrer, en les vores transformants, les plaques llisquen de costat de forma lateral, generant una fricció que es descarrega en forma de terratrèmols.
El trencaclosques de Pangea.
Dibuixa a mà lliure a la llibreta el perfil simplificat de la costa est d'Amèrica del Sud i, al costat, el perfil de la costa oest d'Àfrica. Uneix-los amb fletxes i marca la regió on encaixen de forma exacta com dues peces de trencaclosques.
💡 Pista: Fixa't en el sortint de Brasil i com encaixa de forma natural en el buit de la línia de costa del golf de Guinea.
El rèptil revelador.
Llegiu el text de Alfred Wegener de 1912 a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on parla de les restes fossils del rèptil Mesosaurus i expliqueu en dues frases per què aquest rèptil no hauria pogut creuar nedant l'oceà Atlàntic actual.
💡 Pista: El Mesosaurus era un petit rèptil de riu i aigua dolça, incapaç de viatjar milers de quilòmetres per mar obert salat.
El titular de 1912.
Imagina que ets periodista el 1912. Escriu a la llibreta un TITULAR de diari (una sola frase, contundent) que anunciï la teoria de Wegener, i a sota un subtítol d'una línia que la resumeixi. Has de captar el lector sense mentir sobre el contingut.
💡 Pista: El titular diu la idea xocant (els continents es mouen, abans eren un de sol); el subtítol afegeix el qui i el com.
Esquema de les tres vores.
Dibuixa a la llibreta tres parelles de fletxes indicant el moviment real de cada vora: 1) «Vora Convergent» (fletxes xocant: →←); 2) «Vora Divergent» (fletxes separant-se: ←→); 3) «Vora Transformant» (fletxes de costat oposat: ↑↓). Escriu sota cadascuna un procés geològic de relleu associat.
💡 Pista: Convergents: formació de serralades. Divergents: dorsals de fons marí. Transformants: terratrèmols.
La graella del rebuig a Wegener.
Dibuixeu una taula amb dues columnes a la llibreta: «Proves fossils i de costa de Wegener» i «Motiu de rebuig de la comunitat geològica». Buidau-hi les dades històriques que heu extret del text i de L'Arxiu.
💡 Pista: Wegener tenia grans proves geogràfiques i biològiques, però no va saber explicar quin era el motor que movia els continents.
L'esquema nuclear del corrent profund.
Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node inicial («Calor profunda del nucli»), tres espines centrals («Ascens de roca calenta al mantell», «Corrent de convecció en bucle», «Arrossegament de la placa rocosa») i node de sortida («Tectònica i moviment exterior del relleu»).
El contrast de la recerca científica.
Compara el rebuig que va patir Wegener el 1912 amb el descobriment del fons oceànic a mitjan segle XX. Escriu a la llibreta tres línies avaluant de quina manera el progrés de les eines tecnològiques canvia les teories oficials de la ciència.
💡 Pista: La teoria de tectònica no es va tancar fins que no es va descobrir que el fons del mar creix i s'expandeix constantment a les dorsals.
La cinta transportadora.
Explica amb les teves paraules, en 2-3 línies, com es mouen els continents, fent servir una comparació quotidiana que ho faci entenedor (alguna cosa que viatja a sobre d'una superfície que es mou). El continent no es mou sol: què el mou?
💡 Pista: Pensa en una maleta sobre la cinta de l'aeroport, o en una persona dreta en una escala mecànica: ella no camina, però avança.
Les dues veus de la ciència.
En grups de 3, escriviu a la llibreta DOS arguments enfrontats sobre el rebuig a Wegener el 1912. Argument A (els qui el van rebutjar): per què tenia sentit no acceptar-lo encara? Argument B (a favor de Wegener): per què el rebuig va ser un error? Dues línies cada un. No guanya cap: es tracta d'entendre les dues veus.
💡 Pista: A favor del rebuig: no sabia explicar el motor que movia els continents. A favor de Wegener: tenia proves de fòssils i de costes que encaixaven.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
