Sessió 1. El final dels gels

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagina’t un grup de caçadors a l’última edat de gel, en una plana de la costa. Hi fa molt de fred, però hi ha ramats de rens i de bisons. Molts segles més tard, els seus descendents ja no troben la plana: se l’ha menjada el mar. I els ramats han marxat. Què ha passat?

El gel es fon

Durant milers d’anys, mitja Europa i mitja Amèrica del Nord van estar cobertes de gel. Aquella època freda té nom: el PlistocèPlistocèL’època de les grans glaceres. Va durar més de dos milions d’anys i es va acabar fa uns 11.700 anys.. Fa uns 11.700 anys, la Terra es va escalfar. Les grans glaceres van començar a fondre’s i a retirar-se cap als pols i cap al cim de les muntanyes. Va començar l’HolocèHolocèL’època en què vivim encara avui. Va començar fa uns 11.700 anys. Té un clima temperat i, sobretot, estable.. No només feia més calor. El clima es va tornar estable: cada any s’assemblava molt a l’anterior.

El mar s’empassa la costa

Tot aquell gel fos era aigua, i l’aigua va anar a parar al mar. El nivell de tots els oceans va pujar uns 120 metres. Els científics en diuen eustatismeeustatismePujada o baixada del nivell del mar a tot el planeta alhora.. No va passar de cop: el mar va anar pujant durant milers d’anys. Però les planes de la costa on la gent havia viscut i caçat van quedar sota l’aigua. La costa que coneixem avui és la que va quedar quan el mar es va aturar.

El bosc tapa l’estepa

Amb la calor, l’estepaestepaPlana freda i seca, coberta d’herba i gairebé sense arbres. Era el paisatge on pasturaven els mamuts i els bisons. es va omplir d’arbres: roures, bedolls i pins. Els grans animals del fred, com el mamut llanut, el rinoceront llanut o el bisó, vivien de l’herba de l’estepa. Sense estepa, uns van marxar cap al nord, darrere del fred, com els rens. Uns altres es van extingir. Els científics encara discuteixen quant hi va influir també la caça dels humans. Als boscos nous hi van quedar animals més petits: cérvols, senglars i ocells.

Una crisi, no un regal

Per als caçadors, allò va ser un problema greu. La carn i el greix dels grans animals havien estat el seu menjar principal, i ara se n’anaven. Van haver de canviar de dieta. Aquest temps de canvi es diu MesolíticMesolíticTemps de pas entre el Paleolític i el Neolític, fa uns 10.000 anys. També es diu Epipaleolític. Eines més petites i menjar més variat. o Epipaleolític. La gent va començar a menjar de tot: caragols, marisc, peix de riu, pinyons i nous. Per pescar, van fer arpons de banya. Per caçar animals petits i ràpids, com el cérvol, van inventar els microlitsmicrolitsPuntes de sílex molt petites, de formes geomètriques, que es clavaven a la fusta d’una fletxa o d’un arpó.. Una eina petita per a una presa petita. Aquest esforç per adaptar-se els va deixar a la porta d’un gran canvi: l’agricultura.

Pedres fora de lloc

Com sabem fins on arribava el gel, si fa milers d’anys que es va fondre? Quan una glacera es fon, deixa a terra tot el que arrossegava: sorra, grava i, de vegades, una roca enorme que no és de la pedra d’aquell lloc. És un bloc erràticbloc erràticPedra grossa que es troba lluny d’on es va formar. La va portar el gel, i quan la glacera es va fondre s’hi va quedar.. El 1840, el naturalista suís Louis Agassiz va fer servir aquestes pedres per defensar que Europa havia estat coberta de gel. El llegiràs a L’Arxiu. Per saber fins on va arribar el gel, els geòlegs no busquen gel: busquen pedres fora de lloc.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El croquis del canvi de nivell.

Dibuixa a la llibreta el perfil d'una costa vista de costat. Traça-hi dues línies blaves: on era el mar durant l'edat de gel i on és avui, separades pels metres que diu la Fitxa. Ratlla en vermell la terra que va quedar sota l'aigua.

El perfil de la costa amb les dues línies del mar retolades i la zona inundada ratllada.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença per la línia d'avui i dibuixa l'altra més avall. Els metres són a la Fitxa, a la línia de l'eustatisme: retola la zona ratllada amb aquest nom.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La pedra que no és d'aquí.

Llegiu la font de Louis Agassiz a L'Arxiu i contesteu a la llibreta. FET: què hi ha als vessants de les muntanyes? PARER: què creu Agassiz que hi va portar aquelles pedres? SENYAL: copieu la frase més curta del text, la que diu que ho té clar.

Les tres respostes, una per línia (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és el que veuria qualsevol que pugés a la muntanya. Comenceu amb «Hi ha…», «Agassiz creu que…» i «La frase és…».

1.3 🌍 Participar · Desmentit 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Més calor no vol dir el mateix.

Algú diu: «L'Holocè és, simplement, una època més calenta que el Plistocè.» Desmunta-ho a la llibreta amb dues proves: una de la Fitxa i una de la fotografia de la glacera cap al 1900.

El desmentit amb dues proves (25 a 50 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Comença amb «No és només més calenta, perquè…». A la Fitxa, mira com és el clima d'un any a l'altre; a la fotografia, fins on baixava el gel.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema d'impacte ecològic.

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. A dalt, «El gel es fon». Al mig, tres conseqüències que trobis a la lectura: una sobre el mar, una sobre els boscos i una sobre els animals grans. A baix, explica en una frase què va suposar tot això per als caçadors.

L'esquema amb la idea de dalt, les tres conseqüències i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Uneix cada branca amb el node de dalt amb «per tant» o «això va provocar».

1.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 🗣️ En parella

Abans i després del desglaç.

Feu a la llibreta una taula de dues columnes: «Amb el gel» i «Després del gel». En dues files, compareu quins animals es caçaven i què més es menjava. Sota la taula, expliqueu en una frase per què les eines de pedra es van fer tan petites.

La taula de dues columnes i dues files, i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Feu servir «mentre que» i «en canvi». La definició de microlit és a la Fitxa; els animals i el menjar, a la lectura.

1.6 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

On arribava el gel el 1900.

Mira la fotografia del 1900 que hi ha al mig de la lectura. Descriu a la llibreta tres coses que hi veus: fins on baixa la llengua de gel, què hi ha construït al costat i per on passa la carretera. Després explica per què una fotografia com aquesta serveix per saber com era una glacera abans que ningú no la mesurés.

Les tres coses descrites i les frases del final (50 a 80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Primer «Hi veig…»; després «Això serveix perquè…».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El que es pot demostrar amb una pedra.

Agassiz no tenia cap manera de datar res: només mirava pedres. Explica a la llibreta fins on arriba la seva prova. FET: què veu amb els seus ulls? PARER: què en dedueix? SENYAL: on s'acaba la descripció i comença la deducció? Acaba dient una cosa que no es pot saber només mirant pedres.

El paràgraf amb el fet, el parer, el senyal i el que la prova no demostra (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Només el que es veu és segur del tot. Pensa en el que Agassiz no podia saber sense una data.

1.8 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

El telegrama del retrocés.

Resumeix a la llibreta, en quinze paraules com a màxim, què va passar a les costes quan es van fondre les glaceres. Sense adjectius.

El text del telegrama, de com a màxim quinze paraules.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Primer el que passa, després el que provoca: dos verbs i prou.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura 👥 En grup

Dues vegades el mateix problema.

En grups de tres, feu a la llibreta una taula de dues columnes: «Quan es va fondre el gel» i «Avui, al vídeo». A cada columna, escriviu dues coses que canvien quan el gel es fon. Sota la taula, argumenteu en dues frases què tenim nosaltres que aquells grups no tenien.

La taula de dues columnes amb dues coses a cada una i la resposta del grup en dues frases.

💡 Pista: Abans de contestar, escriviu una cosa que ells tenien i nosaltres no.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Fa uns 11.700 anys el Plistocè va donar pas a l'Holocè: les grans glaceres van retrocedir, el mar va pujar cent vint metres i va engolir les planes de costa on hi havia els millors campaments, l'estepa freda va quedar substituïda pel bosc i la caça major va migrar cap al nord o es va extingir. Per als grups humans no va ser cap alleujament, sinó una crisi: van haver de canviar de dieta —marisc, pesca de riu, caça menor, fruits secs— i d'eines, amb els microlits. Aquell esforç de readaptació és el que els deixa a la porta de l'agricultura.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què és l'eustatisme?

   A. El retrocés de les grans glaceres cap als pols i cap als cims B. La pujada del mar en una sola costa, quan la terra s'hi enfonsa C. La pujada o baixada del nivell del mar a tot el planeta alhora D. El pas de l'estepa freda a un bosc de roures, bedolls i pins

2. 2. Segons la lectura, per què els grans animals del fred van marxar o es van extingir?

   A. Perquè el bosc va tapar l'estepa i es van quedar sense l'herba de què vivien B. Perquè el mar, en pujar 120 metres, els va ofegar a les planes de la costa C. Perquè el clima es va tornar més fred i sec, i l'herba de l'estepa es va glaçar D. Perquè els cérvols i els senglars del bosc nou els van prendre el menjar

3. 3. Quina prova fa servir Agassiz, a L'Arxiu, per defensar que allà hi havia hagut gel?

   A. Ossos de mamut i de ren que el gel havia conservat sota els prats B. Pedres que un riu o un diluvi havia arrossegat fins als vessants C. Fotografies de la glacera del Roine, que cada any baixava menys avall D. Blocs de pedra enormes que no són de la mateixa roca del lloc

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el clima s'havia tornat més suau, per què el final dels gels va ser un problema i no un regal?