Sessió 6. L'excedent i la desigualtat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagina’t el final de l’estiu en un poblat neolític. La collita ha anat bé. Tant, que sobra gra: més del que la gent es pot menjar fins a la collita següent. Sembla una bona notícia, i ho és. Però aquell gra que sobra canviarà qui mana al poblat.

Més del que es menja

Quan es produeix més menjar del que es consumeix, hi ha excedentexcedentMenjar que sobra després que el grup s’ha alimentat. Es pot guardar per als mesos dolents o canviar per altres coses.. Un grup de caçadors gairebé no en tenia: la carn es feia malbé i tot s’havia de poder carregar. Un poblat de pagesos, sí. El gra es guarda en sitges i en graners, i dura mesos. Qui té gra guardat té menjar per a l’hivern, per als anys de sequera i per canviar-lo per altres coses: una destral, un collaret, una olla.

De qui és el camp?

Mentre la terra només donava el que hi havia, no calia dir de qui era. Però un camp treballat produeix any rere any, i el que en surt es pot guardar. Aleshores importa qui hi sembra, qui es queda la collita i qui l’hereta quan els pares moren. Així neix la propietat privadapropietat privadaDret d’una persona o d’una família a tenir una cosa, com un camp, i a no deixar que els altres la facin servir. de la terra. Un filòsof del segle XVIII, Rousseau, va imaginar el primer home que va tancar un camp i va dir «això és meu». El llegiràs a L’Arxiu.

Uns manen, uns altres obeeixen

Un graner ple s’ha de comptar, repartir i vigilar perquè no el robin. Algú se n’ha d’ocupar. Qui controla el gra de tots acaba tenint poder: decideix qui en rep i quant. A poc a poc, aquestes persones van deixar de treballar el camp i es van convertir en els capscapsPersones que manen en un poblat o en una tribu. Al Neolític, sovint eren els que controlaven el gra, les armes o els rituals. del poblat, sovint amb l’ajuda de sacerdots que deien parlar amb els déus. Al mig hi havia els artesans, que feien les olles, els teixits i les eines que els altres no sabien fer. I a baix, la majoria, que treballava la terra. És una jerarquia socialjerarquia socialDivisió d’una societat en grups, uns amb més poder i riquesa que els altres..

Com ho sabem, si no hi ha res escrit? Pels morts. Els arqueòlegs comparen l’aixovaraixovarObjectes que s’enterren amb un mort. Comparar els d’un mateix cementiri mostra si tothom tenia el mateix. dels morts d’un mateix cementiri. Uns s’enterren amb collarets, destrals polides i ceràmica fina; altres, amb res. La desigualtat no la llegim en un document: la llegim en el que la gent s’emportava a la tomba.

Graners per robar

Un poblat amb graners plens és un poblat que es pot robar. Els veïns que han tingut una mala collita, o que volen més terra, poden atacar. Per això apareix la guerra organitzadaguerra organitzadaLluita armada i planificada entre comunitats, per robar o defensar menjar, camps o bestiar.: ja no és una baralla entre quatre, sinó atacs preparats contra un altre poblat. Els poblats es van envoltar d’empalissades de fusta i de fossats, i hi va haver gent dedicada a defensar-los.

El gra que sobrava va permetre menjar tot l’any. També va permetre que uns manessin sobre els altres.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La cadena de la desigualtat.

Com neixen els qui manen? Encadena aquests passos de l'1 al 5: a) Cal vigilar el graner perquè no el robin. b) Es cull més gra del que es menja. c) Aquests pocs acaben manant sobre els altres. d) El gra que sobra es guarda al graner. e) Uns quants deixen el camp per cuidar el graner.

Els cinc passos ordenats de l'1 al 5 i units amb fletxes.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença pel camp. L'ordre és el de la lectura, des de l'apartat «Més del que es menja» fins a «Uns manen, uns altres obeeixen».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

«Això és meu».

Llegiu la font de Jean-Jacques Rousseau a L'Arxiu i contesteu a la llibreta. FET: què va fer el primer home, segons Rousseau? PARER: això es pot demostrar excavant, o s'ho imagina Rousseau? SENYAL: quina paraula diu què li sembla aquell home?

Les tres respostes, una per línia (25 a 50 paraules).

💡 Pista: Rousseau escriu el 1755 i no havia vist cap jaciment. Comenceu amb «Segons Rousseau, el primer home…». Per al senyal, mireu l'última frase de la cita.

6.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El sot de la llosa.

Mira la fotografia del molí de vaivé que hi ha al mig de la lectura. Descriu les dues pedres: quina forma tenen i com es mouen per moldre el gra. Després dedueix què ha hagut de passar perquè la llosa tingui un sot al mig.

La descripció de les dues pedres i la deducció (25 a 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença amb «La llosa és…» i «La pedra de sobre…». El sot no l'ha fet un cop fort: pensa quantes vegades s'hi ha hagut de passar la pedra.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema de la jerarquització.

Dibuixa una piràmide social a la llibreta amb tres graons i classifica-hi els grups del poblat neolític que trobis a la lectura: qui mana, qui fa coses que els altres no saben fer i qui treballa la terra.

La piràmide amb els tres graons i qui va a cada un.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: El graó de dalt és el que té menys gent i el de baix el que en té més. Dibuixa'ls d'amplades diferents perquè es vegi.

6.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 🗣️ En parella

Les causes de la guerra.

Encadeneu a la llibreta, en tres baules, per què apareix la guerra al Neolític: què hi havia per robar que abans no hi era, qui ho volia robar i com es defensava el poblat.

La cadena de tres baules, amb el nexe escrit entre cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Nexes: «com que», «per això». La Fitxa us dona l'excedent; la resta és a l'apartat «Graners per robar».

6.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema de la propietat privada.

Dibuixa un esquema 1-3-1. A dalt, «Els pagesos es queden en un lloc». Al mig, tres motius, trets de la lectura, pels quals de cop importa de qui és un tros de terra. A baix, explica en una frase què en surt.

L'esquema amb la idea de dalt, els tres motius i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Uneix cada branca amb «per això» o «i així». Els motius són a l'apartat «De qui és el camp?».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura ✏️ Individual

El manifest dels qui no tenen graner.

Al poblat hi ha famílies que tenen graner i famílies que no en tenen, i qui l'administra ja no llaura. Escriu a la llibreta el manifest dels qui no en tenen: tres exigències a qui mana, una per línia. Defensa-les pensant què pot acceptar qui mana i què no.

El manifest amb tres exigències, una per línia (40 a 60 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta què faria canviar la vida dels qui no tenen graner.

6.8 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

El telegrama del poder.

Resumeix en quinze paraules com a màxim com el gra que sobrava va acabar fent uns més rics que altres. Sense adjectius: només qui fa què i què en surt.

El text del telegrama, de com a màxim quinze paraules.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Qui fa què, i què en surt: dos verbs.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura 👥 En grup

De qui és la terra.

Feu, en grups de tres, dues columnes a la llibreta: «Al Neolític» i «Avui, al vídeo». A la primera, escriviu qui decidia de qui era un tros de terra. A la segona, qui té la terra avui i qui la treballa. Sota la taula, argumenteu si la desigualtat que heu estudiat avui s'ha acabat en algun moment.

La taula de dues columnes i la resposta del grup (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Al vídeo, fixeu-vos en qui té la terra i qui la treballa, i si són els mateixos.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Conrear la terra dona més gra del que el grup es menja, i aquell sobrant —l'excedent— és el que ho canvia tot. S'ha de guardar, i un graner s'ha d'administrar, comptar i defensar: apareix qui l'administra i deixa de llaurar. Amb la terra que produeix any rere any, comença a importar de qui és, qui hi mana i qui n'hereta, i neix la propietat. I com que ara hi ha una cosa que val la pena prendre, apareix la guerra planificada: al Paleolític no hi havia cap graner per saquejar. La desigualtat i la guerra no són, doncs, coses de sempre: són tan velles com l'excedent.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què és l'excedent?

   A. El menjar que el poblat produeix en tot un any de collites B. El menjar que cada família ha de donar al cap del poblat C. El menjar que es fa malbé abans que el grup se'l mengi D. El menjar que sobra després que el grup s'ha alimentat

2. 2. Per què la guerra organitzada apareix al Neolític, segons la sessió?

   A. Perquè hi havia graners plens per robar i terres per defensar B. Perquè els pagesos van inventar armes que els caçadors no tenien C. Perquè abans, al Paleolític, els caçadors no es feien mai mal D. Perquè els caps volien presoners per fer-los treballar la terra

3. 3. Rousseau va escriure el 1755 la frase del primer home que diu «això és meu». Segons L'Arxiu, què és aquest text?

   A. Una prova del que va passar al Neolític, treta d'una excavació B. Una llei del segle XVIII que defensava la propietat de la terra C. Una idea clara sobre què canvia quan una terra passa a ser d'algú D. Una opinió sense cap valor, perquè Rousseau no va excavar res

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tothom treballa la terra però només uns quants administren el graner, qui acaba manant?