Càpsula 2 · PER QUÈ LA TERRA NO ES QUEDA QUIETA? · #GiH1
Orogènesi. Serralades joves (Alps, Pirineus, Himàlaia) vs. antigues (Massís Central, Serralada Cantàbrica). L'erosió com a destructora del relleu.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si puges a dalt d’una muntanya d’excursió o si observes les grans parets de roca d’unes gorgues a la teva comarca, sorgeix de seguida una pregunta evident: com ha estat possible que s’hagi aixecat un bloc de milers de tones de pedra fins a tocar el cel? El relleu de la Terra és un paisatge viu, modificat contínuament.
El procés de creació d’aquestes elevacions s’anomena OrogènesiOrogènesiConjunt de processos tectònics interns que donen origen a l’aixecament de les serralades.. L’orogènesi es produeix als límits de placa convergents, on dues plaques col·lideixen de forma brutal. Les roques de l’escorça rígida es pleguen o es trenquen en falles pel xoc massiu, essent empeses cap a dalt, en un procés lent que dura milions d’anys.
Aquestes forces de col·lisió ens permeten classificar les muntanyes del planeta en dues grans categories. D’una banda, les serralades joves (formades fa menys de 60 milions d’anys, com els Pirineus, els Alps o l’Himàlaia): són relleus molt alts, punxeguts i costeruts perquè les forces del xoc són recents i les roques encara no han patit un desgast geològic prolongat. Aquestes muntanyes conserven tota l’agressivitat geomètrica de la tectònica.
De l’altra, les serralades antigues (formades fa més de 250 milions d’anys): són muntanyes baixes, de formes arrodonides o amb cims plans, que han estat sotmeses a l’acció destructora del clima durant milers de segles. L’eina de demolició del relleu és l’ErosióErosióProcés físic de desgast i fragmentació de les roques de l’escorça terrestres causat per la pluja, el vent i canvis de temperatura..
A les altes muntanyes, el procés més espectacular és la GelifraccióGelifraccióProcés físic d’erosió causat per l’expansió del gel que esquerda i tritura la roca.. L’aigua s’infiltra a les esquerdes; en congelar-se a la nit, s’expandeix un 9% en volum, actuant com una falca de ferro que esquinça la pedra fins a trencar-la. Tots aquests sediments de roca trencada no queden aturats: la gravetat i els rius en fan el transport fins a les planes. L’acumulació de sediments a les planes és la que genera els sòls més fèrtils per al conreu, demostrant com el relleu és un cicle de transformació vital.
El dibuix del relleu comparat.
Dibuixa a mà a la llibreta dues siluetes de muntanya costat a costat: la primera amb pics molt punxeguts i parets verticals («Serralada Jove»); la segona amb cims arrodonits o de forma plana i pendents molt suaus («Serralada Antiga»).
💡 Pista: La muntanya jove conserva el relleu de la col·lisió recent de plaques; l'antiga ha patit l'erosió de la pluja durant milions d'anys.
El gel a l'esquerda.
Llegiu la cita de Saussure de 1787 a L'Arxiu. Copieu a la llibreta el fragment on descriu com el gel esquerda i trenca les roques a la muntanya i exposeu en dues línies quina és la conseqüència de la caiguda d'aquests blocs a la vall.
💡 Pista: Penseu en com la gelifracció tritura la muntanya nua i com els rius arrosseguen la sorra cap a les planes.
La cadena de la muntanya.
Dibuixa a la llibreta una cadena de 3 caixes unides per fletxes que expliqui com neix una serralada: «Xoc de dues plaques» → «...» → «...». Has d'omplir tu, amb les teves paraules, les dues caixes que falten.
💡 Pista: Entre el xoc i la muntanya hi ha el plegament: l'escorça s'arruga i s'aixeca com una catifa empesa per les puntes.
L'esquema de la gelifracció.
Dibuixa a la llibreta un esquema de dibuixos senzill en tres passos per explicar la gelifracció: 1) «Esquerda de roca plena d'aigua líquida a la tardor»; 2) «L'aigua es congela a l'hivern i s'expandeix un 9% de volum»; 3) «La roca es trenca a la primavera pel desglaç».
💡 Pista: El gel s'expandeix en volum i funciona com una falca de ferro que esquinça la muntanya nua.
La graella de les muntanyes.
Dibuixeu una taula amb dues columnes a la llibreta: «Serralades Joves (Pirineus/Andes)» i «Serralades Antigues (Massís Central)». Compareu-les col·locant la seva edat, la forma típica de les muntanyes i l'efecte que ha tingut l'erosió.
💡 Pista: Les joves tenen menys de 60 milions d'anys i l'erosió no ha tingut temps d'aplanar-les; les antigues tenen més de 250 milions i estan arrodonides.
L'erosió explicada amb una imatge.
Explica amb les teves paraules, en 3 línies, com l'erosió desgasta una muntanya alta fins a aplanar-la, fent servir una comparació quotidiana teva (alguna cosa que es gasta a poc a poc amb l'ús). No copiïs el text.
💡 Pista: Pensa en una pastilla de sabó que es fa petita cada dia, o en uns esglaons de pedra desgastats al mig pel pas de la gent.
L'alpinisme de Saussure i el present.
Compara el text de L'Arxiu de 1787 sobre els Alps amb la situació actual de reculada de les glaceres pel canvi climàtic. Escriu a la llibreta tres línies avaluant de quina manera la pèrdua de gel i l'escalfament modifiquen la fragilitat de les roques de muntanya.
💡 Pista: La pèrdua de permafrost (gel subterrani) que subjecta les roques provoca més esllavissaments i despreniments de cims.
La gàbia de dues paraules.
Dibuixa a la llibreta un rectangle de només 3 línies i escriu-hi a dins, ben diferenciades, les definicions d'«orogènesi» i «erosió». El repte és la concisió: ni una línia de més.
💡 Pista: Una construeix relleu (forces internes de les plaques); l'altra el destrueix (forces externes: aigua, gel, vent).
Titular d'opinió.
En grups de 3, escriviu a la llibreta un TITULAR d'opinió (una frase) que defensi no talar els boscos de muntanya per fer-hi turisme, i a sota dues raons numerades d'una línia cada una. El titular ha de prendre partit clarament.
💡 Pista: Un titular d'opinió no és neutre: mulla't. Les raons poden ser el risc d'esllavissades i la protecció del patrimoni natural.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
