Sessió 8. L'Edat del Ferro

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Al poble hi ha un ferrer. Té el forn encès, les manxes de cuir, el martell i l’enclusa. No espera cap mercader que porti metall de l’altra punta del mar, com passava amb l’estany: el ferro el treu d’una roca del turó del costat, i el treballa ell mateix. Aquesta és la gran diferència entre el bronze i el ferro.

Un metall a tot arreu

El mineral de ferromineral de ferroRoca que conté ferro. N’hi ha gairebé a tot arreu, però costa molt de treballar. es troba a gairebé tot arreu. El coure i l’estany, en canvi, eren rars, i per això el bronze el controlaven uns quants. Aleshores, per què el ferro va arribar tan tard? Per la calor. El ferro es fon a 1.538 graus, i cap forn de l’època no hi arribava. Era un metall abundant, però difícil.

Ni fondre’l ni abocar-lo

La solució va ser el forn de manxaforn de manxaForn de fang on s’hi bufa aire amb manxes de cuir. Arriba a uns 1.200 °C: prou per estovar el ferro, però no per fondre’l.. Amb l’aire de les manxes, la pedra de ferro s’estovava. No es podia abocar en un motlle com el bronze: en sortia una massa de ferro tova i calenta, plena de brutícia. El ferrer la colpejava a l’enclusa una vegada i una altra per treure’n la brutícia i donar-li forma. És la forjaforjaTreballar el ferro calent a cops de martell sobre una enclusa per donar-li forma.. Al final, refredava l’eina de cop dins l’aigua. Aquest últim pas és el trempattrempatRefredar de cop, dins l’aigua, una peça de ferro calenta perquè el tall quedi més dur.. A l’Europa central, el ferro es va començar a treballar cap al 800 aC.

Armes per a molts

Com que el ferro es trobava a prop, les eines de pagès van millorar: destrals que tallaven millor i relles de ferro per a l’arada, que obrien la terra més endins. Però també va sortir més barat fer armes. Les espases, les puntes de llança i les dagues ja no eren només de qui podia pagar bronze. Hi va haver més gent armada, i els guerrers més forts es van convertir en una elit guerreraelit guerreraGrup petit de guerrers que mana sobre els altres gràcies a les armes.: manaven sobre el territori i cobraven part de la collita als pagesos. A la península, els celtibers eren famosos per les seves espases de ferro. A L’Arxiu llegiràs com les feien, segons un historiador grec.

Poblats dalt del turó

Molta gent va deixar els poblats de la plana i va pujar als turons, on era més fàcil defensar-se. Els poblats es van envoltar de muralles de pedra o de troncs, de fossats i de torres. Només s’hi entrava per una o dues portes, i a dins hi havia les cases, les sitges per al gra i el taller del ferrer. Un poblat així és un oppidumoppidumPoblat de l’Edat del Ferro, sovint dalt d’un turó, protegit per muralles de pedra i fusta. En plural, oppida.. A Catalunya, els ibers en van aixecar molts, com Ullastret, a l’Empordà. A l’actual Polònia, el poblat de Biskupin es va construir vora un llac, tancat per una muralla de troncs.

Quan l’arma bona va deixar de ser cosa de pocs, els poblats es van omplir de muralles.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La seqüència del ferro.

Encadena a la llibreta, de l'1 al 4, com es fa una eina de ferro: a) Es colpeja el ferro roent a l'enclusa. b) Es posa la pedra de ferro al forn i s'hi bufa aire amb manxes. c) Es refreda de cop a l'aigua per endurir el tall. d) Se'n treu una massa de ferro tova i calenta.

Els quatre passos ordenats de l'1 al 4 i units amb fletxes.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença pel forn. L'ordre és el de la lectura, a l'apartat «Ni fondre'l ni abocar-lo»; l'últim pas té nom propi al marge.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Enterrar el ferro per fer-lo bo.

Llegiu la font de Diodor de Sicília a L'Arxiu i contesteu a la llibreta. FET: què fan els celtibers amb les planxes de ferro? PARER: què en pensa Diodor, d'aquesta manera de fer? SENYAL: quina paraula us ho diu?

Les tres respostes, una per línia (25 a 50 paraules).

💡 Pista: Comenceu amb «Els celtibers…». Per al parer i el senyal, mireu la primera frase de la cita.

8.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Un poblat tancat.

Defineix amb paraules teves què és un poblat emmurallat de l'Edat del Ferro. Després explica una cosa de la fotografia de Biskupin que ho demostra.

La definició, en una frase, i una prova de la fotografia en una altra.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença amb «Un poblat emmurallat és…». La definició és a la Fitxa, a «Oppidum»; a la fotografia, segueix el contorn del poblat.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

La cronologia dels metalls.

Dibuixa a la llibreta un eix del 4.000 aC al 500 aC, amb un quadre per cada 500 anys. Situa-hi l'inici de les tres edats dels metalls a Europa central, en dates aproximades: Coure, cap al 4.000 aC; Bronze, cap al 2.200 aC; Ferro, cap al 800 aC. Calcula quants segles van durar el Coure i el Bronze.

L'eix del 4.000 al 500 aC amb les tres edats situades i la durada del Coure i del Bronze.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Mesura els trams amb els quadres del full abans d'escriure res: veuràs que no duren tots el mateix.

8.5 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

Una sola porta.

Mireu la fotografia aèria de Biskupin que hi ha al mig de la lectura. Descriviu a la llibreta tres coses que hi veieu: què envolta el poblat, quantes entrades hi trobeu i què hi ha just al costat de l'entrada. Després deduïu de què tenia por la gent que va construir això.

Les tres coses descrites i la deducció final (50 a 80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compteu les portes abans de contestar. Una muralla amb moltes entrades i una amb una de sola no diuen el mateix.

8.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema de l'oppidum.

Quan les espases de ferro es fan barates, què canvia? Respon-ho amb un esquema 1-3-1. A dalt, «Les espases de ferro es fan barates». Al mig, tres conseqüències que trobis a la lectura. A baix, explica en una frase quin tipus de poblat en neix.

L'esquema amb la idea de dalt, les tres conseqüències i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Uneix cada branca amb «i per això». La paraula de la conclusió és a la Fitxa.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

El testament de la farga.

Ets el fargaire del poblat: l'única persona que sap arribar a la calor que demana el ferro i donar-li forma a cops. Escriu al teu fill una carta on defensis per què la gent us tracta diferent de com tracta qui llaura, i què passaria al poblat si un dia ningú no en sabés.

La carta del fargaire al seu fill (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta què sap fer el fargaire que no sap fer ningú més.

8.8 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Bronze contra ferro.

Compara el bronze i el ferro en un diagrama de Venn de dos cercles a la llibreta: al mig, el que tenen en comú; a cada costat, el que només és cert d'un dels dos. Tres coses a cada zona, tretes de la lectura i de la sessió 7.

El diagrama de Venn amb tres coses a cada zona.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Abans de posar res al mig, comprova que sigui cert dels dos metalls.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura 👥 En grup

Quan l'arma bona és a l'abast de tothom.

En grups de tres, obriu dues columnes: «A l'Edat del Ferro» i «Avui, al vídeo». A la primera, escriviu què va canviar al poblat quan l'arma bona va deixar de ser cosa d'uns quants. A la segona, què fa falta avui per fabricar ferro i qui ho pot fer. Sota la taula, argumenteu qui hi guanya i qui hi perd quan una tècnica es fa fàcil.

La taula de dues columnes i la resposta del grup en dues frases.

💡 Pista: Al vídeo, mireu la mida de la instal·lació i quanta gent hi treballa. Comparada amb una farga de poble, què hi ha canviat i què no?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El ferro no és rar com l'estany: n'hi ha gairebé a tot arreu. El que costa és treballar-lo, perquè no es fon a les temperatures d'un forn prehistòric i s'ha de forjar a cops de martell mentre és al vermell viu. Quan la tècnica s'escampa, l'arma bona deixa de ser cosa d'uns quants: qualsevol poblat amb una farga en pot tenir. I aquí és on canvia el paisatge. Amb més gent armada, els poblats deixen les planes obertes, pugen als turons i s'envolten de muralles, fossats i una sola porta. El ferro no va fer la guerra, però la va posar a l'abast de molta més gent.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el ferro es treballava a cops i no s'abocava en motlles, com el bronze?

   A. Perquè el ferro fos es trencava en refredar-se al motlle B. Perquè el ferro és tan tou que es pot treballar en fred C. Perquè el forn de manxa l'estovava, però no el fonia D. Perquè el ferro es fon a 1.200 graus i cremava els motlles

2. 2. El mineral de ferro es troba gairebé a tot arreu. Segons la lectura, què en va sortir?

   A. Que els pagesos ja no havien de donar part de la collita B. Que les armes ja no eren només de qui podia pagar bronze C. Que el ferro es va fer servir molt abans que el bronze D. Que els ferrers van passar a manar sobre tot el territori

3. 3. Per què molta gent de l'Edat del Ferro va deixar la plana i va pujar als turons?

   A. Perquè a la plana el mineral de ferro s'havia acabat B. Perquè dalt del turó el vent feia anar millor el forn C. Perquè a dalt el gra de les sitges no es feia malbé D. Perquè hi havia més gent armada i calia defensar-se

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El bronze depenia d'un metall raríssim i el ferro no. Per què això canvia qui pot anar armat?