Sessió 9. Els morts que fan territori

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Arribes a una vall desconeguda. Dalt del turó hi ha una construcció estranya: unes lloses de pedra enormes, dretes, amb una altra de plana a sobre. Ningú no t’ha dit res, però ho entens de seguida: aquí hi viu algú, i els seus morts vigilen la vall.

Pedres grans

Entre el Neolític i l’Edat dels Metalls, molts pobles pagesos d’Europa van aixecar monuments amb pedres enormes, sense cap mena de ciment. Aquesta manera de construir es diu megalitismemegalitismeCostum prehistòric d’aixecar monuments amb pedres molt grosses, col·locades sense ciment.. N’hi ha sobretot a la costa atlàntica: a la península Ibèrica, a França, a les illes Britàniques i a Escandinàvia. És el megalitisme atlàntic. Però també n’hi ha a la Mediterrània i als Pirineus.

Hi ha tres tipus de monument. El menhirmenhirUna sola pedra llarga clavada dreta a terra. és una sola pedra llarga, clavada dreta; de vegades n’hi ha fileres. Si els menhirs es posen en cercle, formen un cromleccromlecCercle de pedres dretes, de vegades orientat cap al sol.. I el dòlmendòlmenCambra feta amb lloses dretes que en sostenen una de plana a sobre. Servia de tomba. és com una taula de pedra: lloses dretes que en sostenen una de plana. A dins s’hi enterraven els morts.

Per a què servien?

Els seus constructors no sabien escriure, i no ens n’han deixat cap explicació. Però les pedres, i el que hi ha a sota, en diuen molt. Els dòlmens eren tombes col·lectives: s’hi enterraven els morts d’una mateixa comunitat durant generacions, i així els avantpassats es quedaven a prop. Eren també una marca de territori: un dòlmen dalt d’una carena deixava clar a qualsevol grup de fora qui vivia en aquella vall. Alguns monuments feien de calendari: estaven orientats cap al punt on surt o es pon el sol el dia del solsticisolsticiDia de l’any en què el sol surt i es pon més al nord o més al sud. N’hi ha dos: el d’estiu, el dia més llarg, i el d’hivern, el més curt., i ajudaven a saber quan tocava sembrar i quan collir. I molts devien ser llocs sagrats, on la comunitat es reunia per a les seves cerimònies.

Stonehenge

El més famós és Stonehenge, a Anglaterra, construït per fases entre el 3000 i el 2000 aC. És un cromlec de pedres enormes: les més grosses pesen desenes de tones, i algunes de les més petites es van portar des de Gal·les, a més de 200 quilòmetres. Està orientat cap al sol dels solsticis, i s’hi han trobat restes de persones incinerades. Era alhora un temple, una tomba i un calendari. Per moure i aixecar aquelles pedres sense màquines, centenars de persones s’havien d’organitzar i estirar alhora, amb corrons de fusta i cordes. Les pedres són la prova que aquella gent sabia organitzar-se en gran.

A casa nostra

No cal anar a Anglaterra. A Catalunya hi ha centenars de dòlmens, sobretot a l’Empordà, a la Garrotxa i a la serra de l’Albera: és el megalitisme dels Pirineus. El més conegut és la cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, un dòlmen de granit envoltat d’un cercle de pedres, construït entre el 2700 i el 2200 aC.

Abans dels dòlmens, aquí hi havia una altra manera d’enterrar, que no es veu des de la carretera: els sepulcres de fossasepulcres de fossaTombes del Neolític mitjà a Catalunya: una fossa cavada a terra i tapada amb lloses, sense cap pedra que sobresurti.. Cavaven un clot, hi posaven el mort amb les seves coses i el tapaven amb lloses. Ni una pedra dreta. Dels seus poblats se’n sap molt poc. Dues maneres d’enterrar en un mateix país: una que crida des de dalt del turó i una altra que no es deixa veure.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 ✍️ Explicar · Reescriptura 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Tres maneres de posar pedres.

Dibuixa a la llibreta un menhir, un dòlmen i un cromlec. Sota cada dibuix, escriu-ne el nom i defineix-lo amb una frase teva. Després digues quin dels tres és la cova d'en Daina de la fotografia.

Els tres dibuixos, cadascun amb el nom i una frase, i el nom del monument de la fotografia.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Com és cadascun ho diu la Fitxa. Comença cada frase amb «És una…» o «Són unes…», i no copiïs la Fitxa: digues-ho a la teva manera.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Tres respostes i cap prova.

Llegiu la font de James Fergusson a L'Arxiu i contesteu a la llibreta. FET: quines tres coses diu que podrien ser els cercles de pedres? PARER: creu Fergusson que es pot saber quina és la bona? SENYAL: quina paraula us ho diu?

Les tres respostes, una per línia (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase de la cita. Comenceu el parer amb «Fergusson creu que…» i mireu la tercera frase.

9.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La marca de territori.

Arribes a una vall i veus un dòlmen dalt del turó. Explica amb paraules teves què n'has d'entendre, si ets d'un altre grup.

L'explicació, en tres frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença amb «Si veig un dòlmen dalt del turó, entenc que…». La lectura en parla a l'apartat «Per a què servien?». La resposta no és «que hi ha un mort».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Com es posa dreta una pedra.

Encadena a la llibreta, en tres baules, com s'aixecava un menhir: des que la pedra es portava fins al lloc fins que quedava dreta. Escriu el nexe entre cada baula.

La cadena de tres baules, amb el nexe escrit entre cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre baula i baula, «després» i «finalment». Com es portaven i com es posaven dretes ho explica el Desmuntant.

9.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 🗣️ En parella

La graella del megalitisme.

Classifiqueu en una taula de dues columnes les funcions dels megàlits que trobeu a la lectura: «pràctiques» i «espirituals». Tres a cada columna.

La taula de dues columnes amb tres funcions a cada una.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Compte: hi ha coses que van a totes dues columnes. Discutiu-les abans d'escriure-les en una de sola.

9.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema de Stonehenge.

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. A dalt, «Stonehenge». Al mig, tres coses que Stonehenge és alhora, tretes de la lectura. A baix, explica en una frase què en podem deduir de la gent que el va fer.

L'esquema amb la idea de dalt, les tres branques i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La conclusió, en una línia i amb un nombre de la lectura.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

El cant de l'arrossegament.

Per aixecar un menhir calia molta gent estirant alhora i algú que marqués el ritme. Escriu a la llibreta una cançó de treball de cinc versos per estirar la corda: ha de tenir un vers que es repeteixi, ha de dir on va la pedra i, amb ella, defensa per a qui es posa allà.

La cançó de cinc línies, amb un vers que es repeteix.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La frase que es repeteix és la que marca el cop. Prova de dir-la en veu alta abans d'escriure-la.

9.8 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La cova d'en Daina, mirada de prop.

Mira la fotografia de la cova d'en Daina que hi ha al mig de la lectura. Descriu a la llibreta tres coses que hi veus: com estan col·locades les lloses de les parets, com és la que fa de sostre i què dibuixa el cercle de pedres del voltant. Després dedueix què hi havia a sobre de tot això que avui ja no hi és, i com ho saps.

Les tres coses descrites i la deducció final (80 a 100 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Del que hi falta, només en pots parlar a partir del que hi queda.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura 👥 En grup

Pedres fetes per durar sempre.

En grups de tres, feu dues columnes: «Fa 5.000 anys» i «Avui, al vídeo». A la primera, escriviu per què aquella gent aixecava pedres que havien de durar sempre. A la segona, què les fa malbé ara i qui se n'ocupa. Sota la taula, argumenteu per què ens hauria d'importar una tomba tan antiga.

La taula de dues columnes i la resposta del grup en dues frases.

💡 Pista: Al vídeo, fixeu-vos en què amenaça els monuments i des de quan. Compareu-ho amb els cinc mil anys que han aguantat fins ara.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al final del Neolític, per Europa s'aixequen pedres enormes: menhirs plantats drets, dòlmens fets de lloses que formen una cambra i cromlecs en cercle. Serveixen per enterrar-hi els morts del llinatge, generació rere generació, i alguns estan orientats cap a la sortida del sol d'un dia concret de l'any. Però la funció no s'acaba a dins: un dòlmen dalt d'un turó es veu de lluny, i el que diu a qui passa és que aquella terra té amos i que hi porten temps. Fergusson, el 1872, reconeixia que no se sabia si eren temples, tombes o observatoris. Avui se'n sap més, però no tot: d'algunes coses encara se'n discuteix.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, com és un dòlmen?

   A. Una sola pedra llarga clavada dreta a terra, de vegades en filera B. Lloses dretes que en sostenen una de plana, amb morts a dins C. Un cercle de pedres dretes, de vegades orientat cap al sol D. Un clot cavat a terra i tapat amb lloses, sense cap pedra dreta

2. 2. Per què un dòlmen dalt d'una carena feia de marca de territori?

   A. Perquè tancava el pas de la vall amb una paret de lloses dretes B. Perquè els morts hi feien por i cap grup de fora no s'hi acostava C. Perquè deixava clar a la gent de fora qui vivia en aquella vall D. Perquè assenyalava el límit dels camps on tocava sembrar i collir

3. 3. Fergusson escriu el 1872 que no se sap si els cercles de pedres són temples, tombes o observatoris. Segons L'Arxiu, quin valor té el seu text?

   A. Que diu clarament el que en aquell moment encara no se sabia B. Que demostra que els cercles de pedres eren observatoris del sol C. Que va ser el primer a datar les pedres i a saber de quan eren D. Que explica per què els megàlits els van aixecar els druides celtes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Per marcar que una terra és teva pots plantar-hi una tanca o enterrar-hi els teus morts. Per què la segona funciona millor?