Sessió 3. La invenció de l'agricultura i la ramaderia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Una dona recull espigues de blat salvatge en un turó de l’Orient Pròxim. Quan torna al campament, alguns grans li cauen a terra. Mesos més tard, allà mateix, hi han crescut espigues noves. El que canvia és que algú s’ho mira i pensa: i si les sembrem nosaltres? No va passar en un sol matí ni ho va pensar una sola persona. Però aquesta idea ho va canviar tot.

De prendre a produir

Durant més de dos milions d’anys, els humans havien viscut d’una economia depredadoraeconomia depredadoraViure del que la natura dona, sense sembrar ni criar.: caçaven, pescaven i collien el que la natura donava, i es movien darrere del menjar. Amb la crisi del final dels gels, alguns grups van començar a fer una cosa nova. Van passar a una economia productoraeconomia productoraViure del que els humans sembren i crien.. En comptes de buscar el menjar, el feien créixer.

Com es passa de collir a sembrar

Primer, veure-ho: on cauen llavors, hi neixen plantes. Després, ajudar-les: arrencar les males herbes que els prenen l’aigua i la llum. Cada any, sembrar les llavors de les millors espigues. I a l’estiu, segar amb la falçfalçEina per segar. Les primeres eren de fusta o d’os, amb dents de sílex. i guardar el gra que sobra per a l’hivern i per a la sembra següent.

Això va passar a diversos llocs del món, cada un amb les seves plantes. A l’Orient Pròxim, el blat i l’ordi. A l’Àsia, l’arròs. A Amèrica, el blat de moro. Eren llocs llunyans que no es coneixien, i cada un ho va fer amb les plantes que tenia a la vora. Un botànic del segle XIX, Alphonse de Candolle, ja ho va veure: el llegiràs a L’Arxiu.

Els animals que es queden

Amb els animals va passar una cosa semblant. El primer animal domèstic va ser el gos, que ja acompanyava els caçadors abans que ningú sembrés res. Al Creixent Fèrtil, fa uns deu mil anys, s’hi van afegir l’ovella, la cabra, la vaca i el porc. En comptes de perseguir-los, els humans els tancaven en corrals i els criaven. Així tenien carn a l’abast i, amb el temps, també llet i llana.

Triar els millors

Tot plegat és la domesticaciódomesticacióCanvi lent d’una planta o d’un animal salvatge, fet pels humans durant generacions., i la seva eina és la selecció artificialselecció artificialTriar els millors exemplars perquè siguin els que tenen descendència.. Cada any se sembrava la llavor de les espigues que havien anat millor i es deixaven criar els animals més tranquils. No s’inventava res: aquestes diferències ja hi eren. Però, al cap de moltes generacions, el blat i les cabres dels pagesos ja no s’assemblaven als salvatges. A la natura, en canvi, tria la selecció natural que va descriure Darwin: sobreviuen els que s’adapten millor al medi, no els que ens van bé a nosaltres.

El detall de l’espiga

A l’espiga, els grans queden agafats a una tija que es diu raquisraquisTija que aguanta els grans dins de l’espiga. A les plantes silvestres es trenca sola perquè el gra caigui; a les conreades, no.. A l’espiga salvatge, el raquis es trenca sol quan el gra és madur, i el gra cau a terra. A l’espiga que els pagesos van anar triant, no es trenca: el gra es queda esperant la falç. Aquell defecte de la planta és el que la fa útil per a nosaltres. Tant, que el blat que mengem ja no sap escampar el gra tot sol.

El preu

Sembrar dona menjar, però lliga. Un camp s’ha de cuidar cada dia: treure herbes, regar, vigilar els animals, esperar la collita. Ja no es pot marxar darrere dels ramats. I si no plou, o si una plaga es menja el blat, no hi ha on anar. Els humans van passar de dependre del que trobaven a dependre del que sembraven.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

De collir a sembrar.

Encadena de l'1 al 5 com es passa de collir a sembrar: a) Se sembren les llavors de les millors espigues. b) S'acaba el gel i falta menjar. c) Es cull i es guarda el que sobra. d) Algú veu que on cauen llavors hi neixen plantes. e) Es treuen les males herbes. Quin pas explica l'espiga de la fotografia?

Els cinc passos ordenats de l'1 al 5 i units amb fletxes, i la lletra del pas de l'espiga.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença per la falta de menjar, que ve de la sessió anterior. La resta és a la lectura, a l'apartat «Com es passa de collir a sembrar». Per a l'espiga, rellegeix «El detall de l'espiga».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

No hi ha un sol lloc.

Llegiu el text d'Alphonse de Candolle a L'Arxiu i contesteu a la llibreta. FET: on es va conrear l'arròs? PARER: per què creu Candolle que cada lloc va conrear plantes diferents? SENYAL: copieu la frase on treu la conclusió.

Les tres respostes, una per línia (25 a 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la segona frase de la cita. Per al parer, comenceu amb «Candolle creu que…» i mireu la penúltima frase.

3.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Caçadors contra pagesos.

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: «Caçadors-recol·lectors» i «Pagesos». Compara-hi, en dues files, d'on treuen el menjar i si es mouen o es queden en un lloc.

La taula de dues columnes i dues files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença cada casella amb «El menjar…» o «Viuen…». Ho trobaràs a l'apartat «De prendre a produir» i a l'últim, «El preu».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres centres, una mateixa idea.

Fes un esquema amb una idea central («La domesticació») i tres branques: «Orient Pròxim», «Àsia» i «Amèrica». A cada branca escriu què s'hi va domesticar. A baix, explica en una frase què tenen en comú les tres, tot i estar tan lluny les unes de les altres.

L'esquema amb la idea central, les tres branques i la conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: A la conclusió, fes servir «tot i que» per lligar la distància amb el que tenen en comú.

3.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

Per què tancar els animals.

Expliqueu amb una cadena de tres baules per què els humans van passar de caçar animals salvatges a tancar-los en corrals: la crisi que ho va fer necessari, el que van fer per resoldre-la i què en van treure. Escriviu el nexe entre cada baula.

La cadena de tres baules, amb el nexe escrit entre cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Nexes: «com que», «per això», «i així». La crisi és a la sessió 1.

3.6 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

L'espiga, mirada de prop.

Mira la fotografia de l'espiga de blat antic que hi ha al mig de la lectura. Descriu a la llibreta com estan col·locats els grans i de què queden agafats. Després explica, amb el que has llegit del raquis, quina diferència hi hauria amb una espiga silvestre, i qui tria en cada cas: la natura o nosaltres.

La descripció de l'espiga i l'explicació de les dues seleccions (50 a 80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Primer «Hi veig…»; després «A la silvestre, en canvi…». El raquis és a la lectura.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

El diari de la primera sega.

Ets un vell recol·lector que veu la primera collita de blat del seu grup. El cap creu que el conreu acabarà amb la gana. Escriu-li una carta on defensis les teves pors: perdre la llibertat de caminar i dependre del cel i de les plagues.

La carta del vell recol·lector al cap del grup (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta què hi guanya el cap i què hi perds tu: la carta ha de portar totes dues coses.

3.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què surt als llibres.

Als llibres d'història, la domesticació ocupa més pàgines que gairebé cap altre invent. Defensa-ho amb dos arguments: un sobre el que la gent menjava i un altre sobre el que la gent va deixar de poder fer. Després decideix quin dels dos pesa més, i per què.

Els dos arguments i la decisió final, en cinc frases com a màxim.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't què no existiria avui si aquell canvi no s'hagués fet.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📖 La lectura 👥 En grup

Qui tria les llavors.

En grups de tres, feu dues columnes: «Els primers pagesos» i «Avui, al vídeo». A la primera, escriviu qui triava les llavors que es tornaven a sembrar. A la segona, qui les tria ara i què passa amb les varietats que ningú no sembra. Sota la taula, argumenteu en dues frases si encara seleccionem plantes.

La taula de dues columnes i la resposta del grup en dues frases.

💡 Pista: Al vídeo, fixeu-vos en per què algú es dedica a guardar llavors que no es venen. Si ningú no les sembra, on van a parar?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Durant més de dos milions d'anys els humans van viure d'una economia depredadora: prenien de la natura sense reposar-hi res. Amb la crisi del final dels gels van començar a intervenir en el cicle de plantes i animals i van passar a una economia productora. El mecanisme va ser la domesticació per selecció artificial: cada any se sembra la llavor de les espigues que han anat millor i es deixen criar els animals més tranquils, fins que la planta i l'animal ja no s'assemblen als seus parents salvatges. No va passar en un sol lloc ni en un sol dia: Candolle ja va veure que hi havia diversos centres d'origen, i el procés va durar mil·lennis. El preu va ser quedar lligats a una parcel·la.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què canvia quan es passa de l'economia depredadora a la productora?

   A. Que en comptes de buscar el menjar, els humans el fan créixer: sembren i crien B. Que en comptes de sembrar i criar, els humans cacen, pesquen i cullen el que hi ha C. Que en comptes de caçar animals grossos, els humans pesquen i cullen marisc D. Que en comptes de menjar-se el que tenen, els humans ho canvien per eines i roba

2. 2. Què li passa al raquis de l'espiga que els pagesos van anar triant?

   A. Es trenca sol quan el gra és madur, i el gra cau a terra B. Es fa més gruixut, i l'espiga aguanta el vent sense ajeure's C. No es trenca, i el gra es queda a l'espiga esperant la falç D. No es trenca, i per això la planta ja no necessita que la sembrin

3. 3. Què conclou Candolle, a L'Arxiu, sobre on es van començar a conrear les plantes?

   A. Que va començar a Mesopotàmia i a Egipte, i d'allà va passar a la resta B. Que hi va haver uns quants centres, cadascun amb les seves plantes C. Que va començar alhora a tot el planeta, amb les mateixes plantes D. Que va començar a Amèrica, amb el blat de moro, la patata i la mandioca

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El blat que mengem ja no sap escampar el gra tot sol. Qui depèn de qui, la planta de nosaltres o nosaltres de la planta?