ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 4 · QUI MÉS VA INVENTAR L'ESTAT? · #GiH1

Sessió 2. El riu Groc

La Xina dels Shang: l'escriptura oracular, els bronzes rituals i el riu que és alhora benedicció i amenaça.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE5

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

El riu Groc vist des d'un turó: un curs ample i de color terrós que s'obre en braços entre bancs de sorra, sota un cel de boirina, amb branques seques en primer terme
El riu Groc a Yinmagou, al tram mitjà. Els bancs de sorra que s'hi veuen són el llim que el riu deixa anar: el mateix que fa fèrtil la plana i que, acumulat, li aixeca el llit i el fa saltar els marges. Foto de Windmemories, desembre del 2022. Windmemories, Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si volguessis saber si plourà la setmana que ve, a qui ho preguntaries? I fa tres mil anys, a qui ho hauries preguntat?
  • Per què creus que un riu que fa fèrtils els camps pot ser alhora el més perillós d'un país?
  • Què cal per convèncer un poble sencer de deixar la seva ciutat i marxar a una altra?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar què són els ossos oraculars, per a què servien i per què són la primera escriptura xinesa.
  2. Llegir el discurs de Pan Geng sabent què és (un text posat per escrit segles després) i trobar-hi com el rei justifica el trasllat.
  3. Situar la dinastia Shang en el temps i explicar per què el riu Groc és alhora benedicció i amenaça.

🧠 De la sessió anterior:bressol de civilització · invenció múltiple · difusió · medi. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Quatre minuts, en castellà, de la British Library de Londres: una conservadora ensenya un os oracular de fa tres mil anys i explica com s'hi feien les preguntes. Mentre el mires, apunta a la llibreta què es va preguntar al futur en aquell os i com es llegia la resposta.

Huesos oraculares de la dinastía Shang · BBC Select · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Un dia de fa uns 3.200 anys, a la ciutat de Yin, un rei va voler saber si la collita seria bona. No va preguntar a un savi. Va fer agafar una closca de tortuga, hi va fer escriure la pregunta, i un servidor la va escalfar al foc fins que va esquerdar-se. La forma de les esquerdes era la resposta. I la pregunta, gravada a la closca, és l’escriptura xinesa més antiga que existeix.

Un riu que dona i que pren

La dinastia Shangdinastia ShangFamília de reis que va governar la vall del riu Groc entre el 1600 aC i el 1046 aC, aproximadament. És la primera de la Xina de la qual hi ha proves escrites. va néixer a la vall del riu Groc, i el riu ho explica gairebé tot. Baixa de les muntanyes carregat de loessloessTerra groga i finíssima, portada pel vent des dels deserts, que el riu arrossega. Dona el color al riu i fa fèrtils els camps on es diposita., una pols groga que fa el camp més fèrtil de l’Àsia. Però aquella mateixa pols s’acumula al fons, aixeca el llit del riu per sobre de la plana, i quan plou massa el riu salta els marges i busca un camí nou. Els registres xinesos compten més de mil inundacions grans i vint-i-sis canvis de llit en dos mil cinc-cents anys. Els xinesos en diuen «el dolor de la Xina». Els Shang van canviar de capital cinc vegades, i l’última, cap al 1300 aC, va ser a Yin, prop de l’actual Anyang.

Preguntar al futur

A Yin s’han trobat més de cent cinquanta mil trossos d’ossos oracularsossos oracularsOmòplats de bou i closques de tortuga on els Shang gravaven una pregunta, els escalfaven fins que s’esquerdaven i llegien la resposta a les esquerdes.. Les preguntes són sempre pràctiques: plourà? Guanyarem la guerra? El mal de queixal del rei ve d’un avantpassat enfadat? Qui gravava les preguntes era un endevíendevíServidor del rei que preparava els ossos, hi gravava la pregunta i interpretava les esquerdes. Els seus noms surten als ossos: en coneixem més de cent., i qui interpretava la resposta sovint era el rei mateix. L’escriptura xinesa va néixer per parlar amb els morts, no per fer comptes. I com que als ossos hi surten els noms dels reis, en l’ordre en què van regnar, els arqueòlegs han pogut comprovar que la llista de reis Shang que els xinesos havien copiat durant mil anys era certa.

Closca ventral de tortuga de color os, esquerdada i recomposta, amb dues columnes de signes gravats a banda i banda i esquerdes en forma de T repartides per la superfície
Closca de tortuga amb preguntes gravades, del regnat de Wu Ding (cap al 1200 aC). Les dues columnes de signes són la mateixa pregunta feta en positiu i en negatiu (plourà? no plourà?), i les esquerdes en forma de T, numerades a la closca original, són les respostes. CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

El bronze i la general

L’altra cosa que els Shang feien millor que ningú eren els bronzes ritualsbronzes ritualsVasos de bronze, sovint enormes, per oferir menjar i vi als avantpassats. Es fonien en motlles de fang de diverses peces.. El més gran que s’ha trobat pesa 832 quilos i va caldre que treballessin alhora desenes d’artesans amb els forns encesos. El 1976 es va descobrir a Yin una tomba que no havia estat saquejada: la de Fu HaoFu HaoEsposa del rei Wu Ding, morta cap al 1200 aC. Els ossos oraculars diuen que va comandar exèrcits i que el rei preguntava pels seus parts., amb 468 bronzes i 755 jades. Els ossos oraculars parlen d’ella: va dirigir tretze mil soldats en una campanya. Una dona al capdavant d’un exèrcit, fa 3.200 anys.

El rei que va convèncer el seu poble

A L’Arxiu llegiràs el discurs del rei Pan GengPan GengRei Shang que, segons el Shujing, va traslladar la capital a Yin cap al 1300 aC contra la voluntat dels seus súbdits.. La gent no volia marxar de la capital vella, i el rei els explica per què han de fer-ho: els reis d’abans no es quedaven per sempre a la mateixa ciutat, i la closca de tortuga ha dit que aquell lloc ja no serveix. Fixa’t que no ordena: convenç. I que la seva prova és una closca esquerdada.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
2.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La lectura Individual

La closca que parla.

Mira la closca de tortuga de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: quina forma tenen les esquerdes? IDENTIFICO: segons el peu de foto, què són les dues columnes de signes? DEDUEIXO: si les esquerdes eren la resposta, qui decidia què volien dir?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Les esquerdes tenen forma de…». Per a l'últim pas, rellegeix a la lectura qui interpretava la resposta.

2.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

Com convenç un rei.

Llegiu en parella L'Arxiu. FET: copieu la frase on el rei diu què li ha respost la closca de tortuga. PARER: què pensa el rei del lloc on viuen ara? SENYAL: qui ha fet consultar la closca?

La frase copiada i dues respostes curtes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: La frase de la closca va entre cometes. El parer és a la frase que parla del lloc d'ara. Per al senyal, pensa qui té la closca a les mans. Podeu acabar així: «La prova del rei no és una prova perquè…».

2.3 Situar-se · línia del temps La fitxa de dades La lectura Individual

Del primer rei a la closca trobada.

Ordena aquests sis fets en una línia del temps, del més antic al més modern, i data'ls: la tomba de Fu Hao es descobreix · comença la dinastia Shang · es descobreixen els ossos oraculars · Pan Geng trasllada la capital a Yin · mor Fu Hao · cau la dinastia Shang. Tria una fletxa i explica per què no podia anar al revés.

La línia amb els sis fets datats i una frase sota una de les fletxes.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa de dades. Dos dels sis fets són de fa poc més de cent anys: mira bé quins. Per a la fletxa, comença així: «Aquest fet no podia anar abans perquè…».

Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
2.4 Explicar · cadena causa-efecte La lectura Individual

Del loess al trasllat.

Encadena en cinc baules com es passa d'«El riu arrossega loess» a «El rei trasllada la capital». Les tres baules del mig són a la lectura: què fa el loess al fons del riu, què passa quan plou massa i què passa als pobles de la plana. Sota cada fletxa, explica en una línia per què una baula porta a l'altra.

La cadena de cinc baules, amb una línia sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La lectura ho explica en un sol paràgraf, el del riu. Segueix l'ordre de les frases i fes servir «per això» o «llavors».

2.5 Investigar · intrús justificat La lectura La fitxa de dades Individual

L'intrús a Yin.

D'aquestes sis coses, cinc són del món dels Shang i una és d'un altre temps: un vas de bronze de 832 quilos · una closca de tortuga amb preguntes gravades · una tomba amb 755 jades · un llibre de paper amb els pensaments de Confuci · un omòplat de bou esquerdat pel foc · una general amb tretze mil soldats. Digues quina és la intrusa i justifica per què no podia existir a Yin.

La intrusa, el temps a què pertany i dues frases de justificació.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Pensa en dues coses: de quan és cada persona i de quin material és cada objecte. El Desmuntant diu quan va viure Confuci.

2.6 Explicar · telegrama L'Arxiu Individual

El discurs en quinze paraules.

Resumeix el discurs de Pan Geng a L'Arxiu en un telegrama de quinze paraules exactes, com si el rei l'hagués d'enviar als pobles que no volen marxar. Hi ha d'haver el lloc nou, la raó i la prova.

El telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules amb el dit. «Yin» és una paraula; «closca de tortuga» en són tres.

Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
2.7 Participar · carta des d'un rol L'Arxiu La lectura Individual

Carta d'un que no vol marxar.

Ets un cap de família de la capital vella dels Shang, cap al 1300 aC. El rei Pan Geng acaba de dir que tothom ha de marxar a Yin, i tu no hi vols anar. Escriu-li una carta: digues què hi perds, respon al seu argument de la closca de tortuga sense faltar-li al respecte i demana-li una cosa concreta a canvi de marxar. Res de paper ni de diners: no n'hi havia.

Una carta amb encapçalament, el que perds, la resposta a la closca i la petició (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol
  1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
  2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
  3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
  4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què podria concedir el rei sense quedar malament davant de tothom.

2.8 Participar · desmentit La lectura La fitxa de dades Individual

Desmunta-ho amb la tomba a la mà.

«A la Xina antiga les dones no pintaven res: només els homes manaven.» Desmunta aquesta afirmació amb dues dades de la Fitxa, una de la tomba i una dels ossos oraculars. Després digues què hi ha de cert en l'afirmació, perquè el desmentit sigui honest.

El desmentit, amb les dues dades i el que hi ha de cert (entre 40 i 60 paraules).

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest no diu que l'afirmació és falsa del tot: pensa quantes dones com aquesta coneixem pel nom.

2.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: marxar per culpa de l'aigua.

Els Shang van traslladar la capital per fugir d'un riu que ho ofegava tot. Avui també hi ha pobles vora un riu o vora el mar que s'inunden sovint. Penseu en un lloc així que conegueu i decidiu: cal traslladar el poble, o construir defenses i quedar-s'hi? Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què perd la gent que marxa i què costa quedar-se.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Els Shang van governar la vall del riu Groc entre el 1600 i el 1046 aC, i el riu ho explica gairebé tot: el loess que arrossega fa fèrtil la plana i alhora li aixeca el llit, fins que salta els marges. Per això van canviar de capital cinc vegades, l'última a Yin cap al 1300 aC, i el Shujing explica com Pan Geng va convèncer el seu poble amb una closca de tortuga. A Yin s'han trobat més de 150.000 ossos oraculars amb preguntes gravades: la primera escriptura xinesa, feta per parlar amb els avantpassats. També s'hi han trobat els bronzes rituals més grans del món i la tomba de Fu Hao, una dona que va comandar exèrcits.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per a què feien servir els Shang les closques de tortuga i els omòplats de bou?

  2. 2. Segons la lectura, què fa el loess que arrossega el riu Groc?

  3. 3. Com es va saber que la llista de reis Shang, copiada durant segles, era certa?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Pan Geng convenç el seu poble amb una closca que ell mateix ha fet consultar. Se t'acut cap cas d'avui en què qui mana presenti com a prova una cosa que ell mateix ha preparat?