🐉 Qui més va inventar l'estat?

Descripció (context + repte)

La càpsula anterior va veure com, vora el Nil i l'Eufrates, el reg col·lectiu va fer néixer escribes, impostos i reis. Aquesta pregunta qui més ho va inventar, i la resposta és: almenys sis vegades, en llocs que no es coneixien. El repte és seguir l'Estat per la Xina dels Shang i de Qin, per les ciutats sense reis de l'Indus, pels olmeques i els maies de Mesoamèrica, entendre per què algunes d'aquelles ciutats es van buidar, què vol dir que un poble sense roda ni ferro no anava endarrerit, i com les rutes van unir mons que no sabien que l'altre existia. Tanca el buit de sabers «Xina, Índia i Mesoamèrica» de les orientacions de 1r d'ESO. Les nou sessions es recolzen en onze documents llegits a l'original: el Tribut de Yu i el discurs de Pan Geng del Shujing, Sima Qian sobre el primer emperador, l'informe de Cunningham sobre el segell d'Harappa, Stephens a Copán confrontat amb Landa, Blom i La Farge a La Venta, Landa sobre el calendari, Cortés sobre el mercat de Tenochtitlan, i Plini confrontat amb el Hou Hanshu sobre la ruta de la seda.

Relacionada amb: la càpsula 3 (🏛️ Es pot inventar un estat?), que la precedeix; la càpsula 5 (⛵ Qui va arribar primer a casa nostra?), que la continua. Les microhistòries del bloc B (càpsules 4, 5, 6) comparteixen personatges o escenari.

Competències específiques de l'àrea

Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.

Competències transversals

L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.

Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació

Sabers

Desenvolupament de la situació d'aprenentatge

Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (61) · parella (11) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.

Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases

Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.

Graella d'activitats, sessió a sessió

Tècniques d'aquesta càpsula

Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.

• Comentari d'imatge6 activitats
• Cadena causa-efecte4 activitats
• Decisió raonada4 activitats
• Línia del temps4 activitats
• Reescriptura4 activitats
• Taula de classificació4 activitats
• Vertader o fals justificat4 activitats
• Carta des d'un rol3 activitats
• Comentari de mapa3 activitats
• Desmentit3 activitats
• Enigma3 activitats
• Esquema 1-3-13 activitats
• Intrús justificat3 activitats
• Manifest3 activitats
• Rellevància històrica3 activitats
• Telegrama3 activitats
• Corroboració de fonts2 activitats
• Gràfic de dades2 activitats
• Titular periodístic2 activitats

Els sis vectors del currículum

Aprenentatges competencials

La pregunta motora («qui més va inventar l'Estat?») no la respon cap sessió sola: exigeix comparar sis bressols, distingir el medi que condiciona del que determina i seguir la mateixa cadena (aigua, terra, impost, rei) en pobles que no es coneixien. Es respon amb onze documents reals de L'Arxiu (quatre d'ells confrontats a les sessions 5 i 9), les dinou tècniques de l'ESO repartides sense repetir motlle i una decisió en grup a cada sessió que porta el cas antic a l'avui.

Perspectiva de gènere

Reforç pendent: en aquesta càpsula cap activitat no porta criteri de la CE8, i el vector es treballa al llarg del curs. Sí que hi surt, a la sessió 2, Fu Hao, esposa del rei Wu Ding, general de tretze mil soldats segons els ossos oraculars i propietària de la tomba més rica de Yin, amb un desmentit que demana ser honest sobre de quantes dones com ella en sabem el nom; i a la sessió 9, les matrones romanes de Plini com a motor de la ruta. Queda anotat al tracker.

Universalitat del currículum

Tres nivells d'accés al mateix saber i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball dins i una activitat d'aprenent que la mira a cada una.

Qualitat de l'educació de les llengües

Vocabulari precís de la càpsula (bressol, invenció múltiple, excedent, tribut, ossos oraculars, burocràcia, quadrícula, clavegueram, col·lapse, glifs, base vint, obsidiana, chinampas, colls d'ampolla) treballat amb telegrames de compte exacte, reescriptures amb paraules prohibides, titulars des de tres bàndols i esquemes 1-3-1. Els documents es llegeixen en adaptació catalana amb l'original al costat (anglès d'edició, francès de Chavannes, castellà del segle XVI).

Ciutadania democràtica i consciència global

Qui organitza i qui paga les feines que cap família no pot fer sola, si cal marxar o quedar-se quan l'aigua puja, si tot ha de ser igual a tot arreu, què es fa amb les restes que apareixen sota una obra, qui decideix qui té la cara a la plaça, si un poble pot «anar davant» d'un altre i qui controla un canal o un estret es plantegen des dels casos antics a les activitats «ahir i avui» de cada sessió, i la comparació amb la sequera de Barcelona del 2024 es demana sense donar-ne la conclusió.

Benestar emocional

La crema de llibres (Qin, Landa), el col·lapse de les ciutats i la destrucció d'Harappa sota una via de tren es tracten des de les causes i des de qui ho va patir, mai com a espectacle. Els mites (l'Estat que viatja d'Egipte a tot el món, la muralla vista des de la Lluna, els maies desapareguts, els caps africans, la fi del món del 2012, la roda desconeguda) es desmunten amb dates i sense burla, i la idea d'una escala única de progrés es discuteix a la sessió 8 amb els arguments a la mà.

Mesures i suports universals (DUA)

Mesures i suports addicionals o intensius