Sessió 8. Civilització sense rodes ni ferro

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1520 Hernán Cortés va escriure al rei d’Espanya per explicar-li què havia vist a Tenochtitlan. Hi havia una plaça, deia, on cada dia seixanta mil persones compraven i venien de tot: or, plomes, pedra tallada, fil de cotó de tots els colors, medicines, gerres, peix, ous. I hi havia homes «per traginar càrregues». A la ciutat més gran d’Amèrica, tot el que es venia havia arribat a l’esquena d’algú o en canoa. No hi havia ni un sol carro.

El que no tenien

A Amèrica no hi havia cavalls, ni bous, ni ases: els únics animals de càrrega eren les llames dels Andes, que porten trenta quilos i prou. No hi havia ferro treballat: el coneixien en meteorits, i prou. I la rodarodaA Mesoamèrica s’han trobat joguines de fang amb rodes, però mai cap carro. Sense animals que estiressin, una roda no servia per a gran cosa en un país de muntanyes i pantans. la coneixien, perquè n’hi ha en joguines de fang, però no la van fer servir mai per transportar. Durant segles, els europeus van pensar que això volia dir que els pobles americans anaven endarreritsendarreritsIdea que totes les societats pugen la mateixa escala (pedra, bronze, ferro…) i que qui no té una cosa és en un graó més baix. Els arqueòlegs d’avui la rebutgen.. Els arqueòlegs d’avui diuen una altra cosa: que van agafar un altre camí, i que en aquell camí van arribar tan lluny com qualsevol.

Tres tecnologies

La primera és l’obsidianaobsidianaVidre volcànic negre. Colpejant un nucli amb precisió, en surten fulles primes amb un tall més fi que el d’un bisturí d’acer.. D’un nucli de vidre volcànic, un artesà en treia amb un cop fulles primes com un full de paper i amb un tall més fi que el de l’acer: avui encara se’n fan servir en algunes operacions d’ulls. Els mercats de Tenochtitlan en venien a milers, i el control de les mines d’obsidiana era una de les claus del poder. La segona són les chinampaschinampasCamps artificials construïts dins d’un llac, amb capes de fang i plantes sobre un entramat de canyes, ancorats amb arbres. Donen fins a set collites l’any.: els asteques van construir camps dins del llac de Texcoco, apilant fang del fons sobre canyes fins que sortien de l’aigua, i ancorant-los amb arbres. Regades per sota, sense pluja que els faltés, donaven fins a set collites l’any i alimentaven una ciutat de dos-cents mil habitants. La tercera són les terrassesterrassesEsglaons de pedra tallats a les muntanyes per fer-hi camps plans, que aguanten la terra i l’aigua. Als Andes n’hi ha a més de 3.500 metres d’altura., que als Andes van convertir muntanyes senceres en escales de camps, amb murs de pedra que guardaven la terra i la calor.

Un altre camí, no un graó més baix

Mira-ho amb els ulls de la sessió 1. El medi condiciona: a Mesoamèrica no hi havia cap animal gran per domesticar, i sense animal no val la pena la roda. La resposta no va ser esperar: va ser fer camps que no necessiten pluja, ganivets que no necessiten metall i camins per on passen persones. El que fa bona una tecnologia és que resolgui el problema que té davant, i el problema de cada lloc és diferent. Els asteques alimentaven una ciutat més gran que qualsevol d’Europa sense un sol carro ni un sol bou. Quan els espanyols van dessecar el llac, les chinampas es van perdre; les que queden a Xochimilco, a la imatge, encara donen verdura a la Ciutat de Mèxic.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Les fulles i els nuclis.

Mira la vitrina de l'obsidiana de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: quina forma tenen les peces de dalt i les de sota? IDENTIFICO: segons el peu, què són les unes i les altres? DEDUEIXO: què no es podia fer amb l'obsidiana que sí que es pot fer amb el ferro?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha…». Per a l'últim pas, el peu diu què passa si es doblega.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Els bastaixos de Cortés.

Llegiu en parella L'Arxiu. FET: copieu la frase dels homes que traginen càrregues. PARER: copieu una frase que us sembli escrita per impressionar el rei. SENYAL: segons el context, per què li convenia a Cortés que la ciutat semblés enorme?

Les dues frases copiades i una resposta curta (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Les comparacions amb ciutats d'Espanya són per impressionar; les llistes de coses, no. Podeu acabar així: «Sabem que no hi havia carros perquè…».

8.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cada tecnologia, el seu problema.

Classifica les tres tecnologies de la lectura (obsidiana, chinampas i terrasses) en una taula de dues columnes: «Quin problema del medi resol» i «Què fa servir del medi» (un volcà, un llac, una muntanya…). Sota la taula, explica quina et sembla més enginyosa i per què.

La taula de sis caselles i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Cada tecnologia té el seu paràgraf a la lectura. Per a la frase de sota, comença així: «La més enginyosa és… perquè…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura, de la Fitxa o de L'Arxiu. A) Els pobles d'Amèrica no coneixien la roda. B) Un ganivet d'obsidiana talla millor que un d'acer. C) Les chinampas necessitaven pluja per donar collita. D) Cortés diu al rei que al mercat hi havia carros.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase que el justifiqui.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La A és la trampa: mira les joguines. La D demana rellegir el document, no la lectura.

8.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De cap bou a cap carro.

Encadena en cinc baules com es passa d'«A Amèrica no hi ha cap animal gran per domesticar» a «Tot es mou a l'esquena o en canoa». Les tres baules del mig surten de la lectura: què passa amb la roda, què passa amb els camins i què fan servir en lloc de carros. Sota cada fletxa, explica en una línia per què una baula porta a l'altra.

La cadena de cinc baules, amb una línia sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La clau és a la nota de la roda: què necessita una roda per servir de res?

8.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'intrús al mercat de Tlatelolco.

D'aquestes set coses, sis es podien comprar al mercat de Tenochtitlan el 1519 segons Cortés o la lectura, i una no: fil de cotó de colors · fulles d'obsidiana · un carro de dues rodes · plomes · herbes medicinals · gerres de fang · pedra tallada. Digues quina és la intrusa i justifica què faltava a Amèrica perquè existís.

La intrusa i dues frases de justificació.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Pensa què hauria de tirar del carro.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho sense dir «endarrerit».

Explica per a algú de deu anys per què els arqueòlegs d'avui no diuen que els pobles d'Amèrica anessin endarrerits, sense fer servir «endarrerit», «primitiu», «avançat», «progrés» ni «escala». Posa-hi una cosa que ells no tenien i una que Europa no tenia.

Un paràgraf de cinc línies com a màxim, sense les cinc paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Recorda què deia la sessió 1 sobre el medi, i pregunta't què li faltava a aquest.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El consell de Tenochtitlan.

Ets al consell de Tenochtitlan cap al 1450 i la ciutat creix: falta menjar. Tens tres opcions: A) construir més chinampas al llac, amb molta gent treballant i menys llac per pescar; B) conquerir els pobles del voltant i fer-los pagar tribut en blat de moro; C) limitar la gent que pot viure a la ciutat. Tria'n una i defensa-la amb dos motius i el risc que acceptes.

La decisió, amb dos motius i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa des del 1450: què podia fer la ciutat amb la gent i el llac que tenia?

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui va davant.

Durant segles es va dir que els pobles sense roda ni ferro anaven «endarrerits». Avui encara es diu d'alguns països que no tenen una tecnologia que nosaltres tenim. Decidiu si es pot dir que un poble «va davant» d'un altre, i amb quina regla. Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu en una cosa que un altre poble fa millor que nosaltres.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A Amèrica no hi havia cavalls ni bous, ni ferro treballat, i la roda es coneixia en joguines però no servia per transportar: sense animal que estiri, no val la pena. Els pobles americans van agafar un altre camí. L'obsidiana donava fulles amb un tall més fi que l'acer; les chinampas, camps construïts dins del llac, donaven fins a set collites l'any i alimentaven Tenochtitlan; les terrasses van convertir les muntanyes dels Andes en escales de camps. Cortés va descriure el 1520 un mercat de seixanta mil persones on tot arribava a l'esquena de bastaixos o en canoa. No hi ha una escala única de progrés: cada poble resol els problemes del seu medi amb el que té.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els pobles de Mesoamèrica no feien servir la roda per transportar?

   A. Perquè no tenien cap animal que pogués estirar un carro B. Perquè no la coneixien: no se n'ha trobat cap, ni de joguina C. Perquè no tenien ferro per fer els eixos i les rodes dels carros D. Perquè les llames ja portaven tota la càrrega que els calia

2. 2. Com es feia una chinampa, segons la lectura?

   A. Tallant esglaons a la muntanya, amb murs de pedra que guarden la terra B. Apilant fang del fons del llac sobre canyes i ancorant-ho amb arbres C. Dessecant un tros de llac amb dics de pedra i llaurant-ne el fons D. Obrint canals des del llac per regar camps de terra seca de la vora

3. 3. Per què li convenia a Cortés que Tenochtitlan semblés immensa a la carta?

   A. Perquè ja l'havia conquerida i volia que el rei l'en fes governador B. Perquè el governador de Cuba li havia encarregat de descriure-la bé C. Perquè n'havia hagut de fugir i volia que el rei renunciés a conquerir-la D. Perquè havia desobeït el governador de Cuba i li calia el perdó del rei

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La roda hi era, en joguines, i no la van fer servir perquè no els feia falta. Se t'acut cap invent d'avui que existeixi i que un lloc no faci servir perquè no li serveix per a res?