Sessió 7. Els maies

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la pedra que Catherwood va dibuixar a Copán, i que vas veure a la sessió 5, hi ha dates. Diuen, en glifs, quin dia va néixer un rei i quin dia va pujar al tron, comptats des d’un dia zero situat l’any 3114 aC. Stephens no ho podia llegir. Avui sí: la majoria de les esteles de Copán les va fer aixecar un rei que va regnar del 695 al 738, i hi va deixar escrit el seu nom. Els maies són l’únic poble d’Amèrica que ens ha deixat la seva història escrita amb dates.

Ciutats enmig de la selva

Els maies van ocupar la selva del Petén i la península de Yucatán, i entre el 250 i el 900 dC hi van construir desenes de ciutats. TikalTikalLa ciutat maia més gran del sud, a la selva del Petén (Guatemala), amb temples de més de 60 metres. Cap al 750 dC hi vivien unes 60.000 persones. tenia temples de més de seixanta metres, i sota la selva els escàners han trobat camps, canals i milers de cases. PalenquePalenqueCiutat maia de Chiapas (Mèxic), famosa pel palau amb torre i pel temple on el 1952 es va trobar la tomba del rei Pakal, mort el 683. tenia un palau amb una torre de quatre pisos i un temple amb la tomba d’un rei a dins. No eren un imperi: cada ciutat tenia el seu rei, i es feien la guerra. I tot es va fer sense ferro, sense roda i sense cap animal que tirés d’un carro.

L’escriptura que explica reis

Els maies van desenvolupar l’escriptura més completa d’Amèrica: uns vuit-cents glifsglifsSignes de l’escriptura maia. Uns representen paraules senceres i altres, síl·labes; combinats, podien escriure qualsevol cosa que es digués. que combinaven paraules i síl·labes, i amb els quals es podia escriure tot el que es parlava. Els van fer servir sobretot per a una cosa: els reis. Les esteles diuen qui va néixer, qui va pujar al tron, qui va guanyar una batalla i quin dia. També tenien llibres de paper d’escorça, plegats com un acordió, plens de taules d’astronomia: n’han sobreviscut quatre. Els altres els va cremar Diego de Landa el 1562. Els glifs es van començar a llegir de debò cap al 1960, i un dels que hi va ajudar més va ser una arqueòloga, Tatiana Proskouriakoff, que el 1960 va demostrar que les dates de les esteles eren vides de reis i no calendaris de déus.

Comptar el temps

Els maies tenien dos calendaris que giraven alhora: un de 260 dies per als rituals i un de 365 per a l’any del sol, dividit en divuit mesos de vint dies més cinc dies sobrers que consideraven de mala sort. Diego de Landa ho explica a L’Arxiu, i va poder explicar-ho perquè els maies del segle XVI encara el feien servir. Per a les dates llargues, les de les esteles, comptaven els dies des d’un dia zero, a l’agost del 3114 aC, i escrivien el número en un sistema de base vintbase vintManera de comptar en què cada posició val vint vegades més que l’anterior (1, 20, 400, 8.000), com la nostra val deu vegades més (1, 10, 100, 1.000). A les dates del calendari hi havia una excepció: la tercera posició valia 360 dies, gairebé un any. Els maies comptaven amb els dits de les mans i dels peus.. I per fer-ho necessitaven una cosa que a Europa no va arribar fins al segle XIII, portada de l’Índia pels àrabs: el zerozeroSigne que indica que en una posició no hi ha res. Sense zero, no es pot distingir 20 de 200. Els maies el dibuixaven com una closca.. Un poble sense roda va inventar el zero. Els romans, que tenien rodes i carreteres, no van saber mai escriure el no-res.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos calendaris en una regla.

Amb les xifres de la Fitxa, dibuixa dues barres a escala (un centímetre = 20 dies): una per al calendari ritual i una per al calendari solar. A la barra solar, marca-hi els divuit mesos i els cinc dies sobrers. Sota les barres, explica en una frase per què els maies necessitaven dos calendaris.

Les dues barres a escala, amb els mesos marcats, i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: La barra ritual farà 13 cm i la solar una mica més de 18. La lectura diu per a què servia cada un. Comença així: «Els maies necessitaven dos calendaris perquè…».

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Comptar amb Landa.

Llegiu en parella L'Arxiu. FET: copieu els números que dona Landa (dies per mes, mesos per any i dies sobrers) i comproveu que sumen 365. PARER: què pensaven els maies dels cinc dies sobrers? SENYAL: segons el context, per què ens podem fiar d'aquests números?

Els números, l'operació i dues respostes curtes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: L'operació és 20 × 18 + 5. El parer és al final del text. Per al senyal, mireu què diu el context sobre les esteles. Podeu començar així: «Podem fiar-nos dels números de Landa perquè…».

7.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Les pàgines del Còdex de Dresden.

Mira les pàgines del Còdex de Dresden de la lectura i comenta-les en tres passos. DESCRIC: què hi ha a la majoria de les pàgines? IDENTIFICO: segons el peu, què són els punts i les barres? DEDUEIXO: per a què servien aquestes taules?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la majoria de pàgines hi ha…». Un punt val 1 i una barra val 5. Per a l'últim pas, rellegeix el final del peu de foto.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Quatre pobles, quatre escriptures.

Dibuixa a la llibreta una taula de quatre files (Shang, Qin, Indus, maies) i tres columnes: «On escrivien» (ossos, pedra, segells, llibres…), «Per a què servia sobretot» i «Es pot llegir avui?». Omple-la amb la lectura d'aquesta sessió i les de les sessions 2, 3 i 4. Sota la taula, escriu quin poble s'assembla més als maies en «per a què servia» i per què.

La taula de dotze caselles i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a cada escriptura, torna a la sessió on surt i mira qui la feia servir i per a què. Una de les quatre no es pot llegir.

7.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Enigma: quin invent és.

Cinc pistes d'un invent maia: 1) els romans no el tenien; 2) es dibuixa com una closca; 3) sense ell no es pot distingir 20 de 200; 4) va arribar a Europa al segle XIII des de l'Índia; 5) fa possible escriure taules d'eclipsis. Dedueix quin invent és i digues quina pista ho decideix tota sola, i per què.

L'invent, la pista decisiva i una frase que expliqui per què.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença per la pista que descarta més invents de cop, i comprova les altres amb la Fitxa.

7.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Una selva, tres invents, una conclusió.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt, la idea: «Ciutats sense metall, roda ni animals de càrrega». Al mig, tres caixes, una per a cada invent de la lectura (l'escriptura, el calendari, el zero), amb el que en feien. A baix, una frase que compari aquests invents amb el que va fer Qin a la sessió 3: qui els feia servir i per a què?

L'esquema amb les cinc caixes i la frase de tancament.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Mira qui surt a les esteles i per a què servien les taules del còdex.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmunta el 2012.

«Els maies van predir la fi del món per al 2012 i es van equivocar.» Desmunta aquesta afirmació amb dues dades: què és un baktun, de la Fitxa, i la data de Palenque, del bloc Desmuntant un tòpic. Després digues què hi ha de cert en l'afirmació: què va passar de debò el 21 de desembre del 2012 en el compte maia?

El desmentit, amb les dues dades i el que hi ha de cert (entre 40 i 60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Separa el que diu el calendari del que en van dir les pel·lícules.

7.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Cinc punts per als llibres que queden.

Dels llibres maies en queden quatre, i el que en sabem del calendari ho va escriure l'home que va cremar la resta. Escriu un manifest de cinc punts sobre què s'hauria de fer avui amb els llibres, les pedres i les llengües dels pobles que van perdre els seus documents: cada punt ha de ser una acció concreta (qui fa què), no un desig. Almenys un punt ha de parlar dels set milions de maies d'avui.

Els cinc punts numerats, cada un d'una o dues línies.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure cada punt, pregunta't qui l'hauria de fer i si el podria fer de debò.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui decideix com es compta el temps.

Els maies comptaven els dies des d'un dia zero del 3114 aC; nosaltres els comptem des d'un altre, i hi ha pobles que en tenen d'altres. Penseu en una cosa que avui es compti diferent segons el país (l'any, l'hora, les mesures) i decidiu si caldria que tothom la comptés igual. Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què es guanya comptant igual i què es perd.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 250 i el 900 dC els maies van construir desenes de ciutats a la selva del Petén i a Yucatán, com Tikal i Palenque, sense ferro, sense roda i sense animals de càrrega, i cada una amb el seu rei. Van desenvolupar l'escriptura més completa d'Amèrica, uns vuit-cents glifs, i la van fer servir sobretot per escriure les vides dels reis amb data. Tenien dos calendaris que giraven alhora, un de 260 dies i un de 365 (divuit mesos de vint dies més cinc de mala sort), tal com Landa va descriure el 1566, i per a les dates llargues comptaven els dies des d'un dia zero del 3114 aC en base vint, amb un zero que a Europa no va arribar fins al segle XIII. Dels seus llibres en queden quatre.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com era l'any solar dels maies, segons el text de Landa?

   A. Dotze mesos de trenta dies, més cinc dies sobrers de mala sort B. Tretze mesos de vint dies, més cinc dies sobrers de mala sort C. Vint mesos de divuit dies, més cinc dies sobrers de mala sort D. Divuit mesos de vint dies, més cinc dies sobrers de mala sort

2. 2. Per a què feien servir els maies l'escriptura, sobretot?

   A. Per portar els comptes de les collites i dels tributs de cada ciutat B. Per escriure els calendaris dels déus, com va demostrar Proskouriakoff C. Per escriure les vides dels reis, amb la data de cada fet D. Per escriure les lleis de cada ciutat, iguals per a tothom

3. 3. Segons la sessió, què permet fer el zero que sense ell no es podria fer?

   A. Distingir 20 de 200 i escriure taules llargues, com les dels eclipsis B. Comptar de deu en deu, com nosaltres, en lloc de fer-ho de vint en vint C. Ajuntar els dos calendaris, el de 260 dies i el de 365, en un de sol D. Escriure els números amb lletres, com feien els romans amb XX i CC

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La font principal sobre el calendari maia és l'home que va cremar els llibres on estava escrit. Se t'acut cap cas d'avui en què el que sabem d'una cosa ens arribi per qui la va destruir?