Sessió 9. Neolític i Metalls als Països Catalans

La seqüència de La Draga.

Ordena de l'1 al 5 a la teva llibreta els passos de la història geològica de La Draga: a) Construcció de cabanes com a pilars de fusta de roure a la ribera de l'estany de Banyoles; b) Abandonament del poblat per pujada del nivell de l'aigua; c) Coberta ràpida de les cabanes per sediments tous argilosos de fons d'aigua; d) Creació d'un medi anòxic sense oxigen que frena els bacteris; e) Excavació arqueològica a finals del segle XX exhumant pilars intactes.

💡 Pista: El pas inicial és la construcció prehistòrica i el tancament és la feina científica dels arqueòlegs moderns.

El testament de fusta de Josep Tarrús.

Llegiu el document de Josep Tarrús a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica per què s'ha conservat la fusta a La Draga, i debateu en dues línies quin tipus d'eines que normalment desapareixen s'han pogut recuperar gràcies a l'aigua de l'estany.

💡 Pista: Penseu en materials tous com la fusta de roure o boix i les cordes que la humitat ordinària destrueix en pocs anys.

Sepulcres catalans contra megàlits pirinencs.

Dibuixa una taula amb dues columnes a la llibreta: «Sepulcres de Fossa de la Plana» i «Megalitisme del Pirineu». Compara on s'enterraven els morts (fosses individuals sota terra contra dòlmens col·lectius de pedra a sobre), a quina zona geogràfica corresponen i quins elements formaven l'aixovar.

💡 Pista: Els sepulcres de fossa es concentren a les valls fèrtils prelitorals com el Vallès, mentre que els dòlmens es troben a les carenes de muntanya.

El croquis dels jaciments catalans.

Dibuixa un perfil cartogràfic simplificat de Catalunya a la llibreta. Situa-hi de forma precisa 3 punts arqueològics clau del Neolític i els Metalls: La Draga (Banyoles), els sepulcres de fossa del Vallès i els dòlmens pirinencs de l'Alt Empordà.

💡 Pista: Assenyala clarament el perfil del golf de Roses al nord de la costa per guiar el mapa a la llibreta.

L'anacronisme de Banyoles.

Llegiu el text següent, localitzeu-ne els 3 errors històrics i escriviu a la llibreta la versió correcta: «Els agricultors de La Draga utilitzaven telèfons intel·ligents per trucar als militars romans de Girona, enviant-los blat en vaixells de vapor transatlàntics des de l'estany per comprar-los espases de ferro de l'Edat mitjana.»

💡 Pista: Tingueu en compte en quin any estem (5.300 aC), quines xarxes de connectivitat existien i quin tipus d'armes tallants es fabricaven.

La definició d'aixovar funerari.

Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Defineix a dins en què consisteix un «aixovar funerari» en els sepulcres de fossa catalans, exposant de quina manera els objectes de sílex o els collars de variscita enterrats amb el difunt indiquen tant el seu ofici com el seu prestigi social.

💡 Pista: La variscita és una pedra verda molt preada que s'importava des de mines com Gavà pel seu alt valor de luxe.

El ebenista de La Draga.

Analitza la vida quotidiana a partir dels objectes de fusta. Redacta a la llibreta 5 línies en format d'autobiografia d'un artesà de La Draga que tria fusta de boix per fabricar una cullera domèstica i fusta de teix per al seu arc de caça, explicant com el coneixement de la duresa de cada arbre és el secret del seu ofici.

💡 Pista: Relaciona la flexibilitat del teix amb la propulsió de la fletxa i la duresa del boix amb la durabilitat del plat.

El telegrama lacustre.

Resumeix per què La Draga és una referència mundial per a l'estudi del neolític in un text de màxim 15 paraules a la llibreta, despullat de judicis de valor.

💡 Pista: Centra't en el sediment de Banyoles i la seva conservació de matèria orgànica sense oxigen.

El veredicte del patrimoni mineral de Gavà.

Debateu sobre el deure de conservació de les mines de variscita de Gavà davant de l'especulació de sòl de construcció actual. Ompliu a la llibreta: «Que les societats dels sepulcres de fossa fessin intercanvis de variscita verda de Gavà va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui urbanitzar sobre el jaciment de les mines vulnera el dret cívic a la ciència de la ciutadania perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de promoure [Acció de protecció legal].»

💡 Pista: Relacioneu-ho amb el patrimoni científic dels Països Catalans, el dret a la preservació de la història i el rebuig a l'enriquiment privat a costa del patrimoni públic comú.