Sessió 9. Les rutes que van unir els mons

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 77 dC, Plini el Vell va escriure que a l’altra punta del món hi havia un poble que pentinava dels arbres una llana blanca, i que tota aquella feina es feia perquè «la matrona romana pugui lluir vestits transparents en públic». No sabia que la seda la fan uns cucs. Cap exèrcit ni cap ambaixador romà no va arribar mai a la Xina. La seda, sí: de mà en mà, de mercat en mercat, durant milers de quilòmetres.

La ruta de la seda

El 138 aC l’emperador xinès Wu va enviar un ambaixador, Zhang Qian, cap a l’oest per buscar aliats. Va tornar tretze anys després, sense aliats però amb notícies: més enllà dels deserts hi havia regnes amb cavalls magnífics i mercats plens. D’aquell viatge va néixer la ruta de la sedaruta de la sedaXarxa de camins entre la Xina i la Mediterrània, per terra i per mar, activa del segle II aC al XV dC. El nom l’hi va posar un geògraf alemany el 1877; els que hi viatjaven no en deien així.. No era un camí sinó molts, i cap mercader no la feia sencera: la seda passava dels xinesos als nòmades, dels nòmades als perses, dels perses als sirians, i cada un hi afegia el seu guany. Per terra travessava el desert del Taklamakan d’oasioasiLloc del desert on hi ha aigua i, per tant, un poble i un mercat. Els oasis de la ruta (Dunhuang, Kaixgar, Samarcanda) es van fer rics cobrant als que hi passaven. en oasi, amb camells; per mar, seguia els vents del monsómonsóVent regular de l’oceà Índic que bufa cap a l’Índia a l’estiu i cap a Àfrica a l’hivern. Qui el coneixia podia anar i tornar en un any. des d’Egipte fins a l’Índia. Cap a l’oest anaven la seda i el paper; cap a l’est, l’or i el vidre. I amb les mercaderies viatjaven coses que no es compren: el budisme va entrar a la Xina per aquesta ruta, i segles després, la pesta.

Les rutes d’Amèrica

A Amèrica també hi havia rutes, i eren tan llargues, però no hi havia ni camells ni vaixells grans. L’obsidianaobsidianaLa de la sessió 8. Cada volcà en fa una de diferent, i analitzant-la es pot saber d’on ve: així es reconstrueixen les rutes. de les muntanyes de Mèxic arribava a les ciutats maies a l’esquena de portadors; el jadejadePedra verda, la més valuosa de Mesoamèrica. Només n’hi ha en un lloc, la vall del Motagua (Guatemala), i s’ha trobat a tot Mèxic. de Guatemala arribava als olmeques; el cacau baixava de la selva cap a l’altiplà; i les turqueses venien de dos mil quilòmetres al nord. Els maies tenien canoes de comerç tan grans que el 1502 Colom en va trobar una amb vint-i-cinc homes i càrrega de cotó, cacau i fulles d’obsidiana. Una ruta no la fa el vehicle: la fa que en un lloc hi hagi una cosa que en un altre volen.

Ahir i avui

Avui un contenidor va de Xangai a Barcelona en un mes, passant pel canal de Suez, i la Xina anomena «nova ruta de la seda» els ports i les vies de tren que construeix a mig món. Ha canviat la velocitat i la mida: un sol vaixell porta més que totes les caravanes d’un any. I no ha canviat el que importa: les rutes passen pels mateixos colls d'ampollacolls d'ampollaPunts estrets per on ha de passar tothom: un estret, un pas de muntanya, un canal. Qui els controla cobra o tanca. Ahir, els oasis; avui, Suez, Malaca o Gibraltar., les ciutats de cruïlla es fan riques, i qui té una cosa que els altres volen acaba manant sobre els que la volen. Plini es queixava dels sestercis que marxaven cap a l’Índia. Avui hi ha qui es queixa dels euros que marxen cap a la Xina. La ruta és la mateixa.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Vermell per terra, blau per mar.

Mira el mapa de les rutes de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: de quin color són les rutes de terra i les de mar? IDENTIFICO: segons la lectura, quin vent necessitava la ruta de mar? DEDUEIXO: per què la ruta vermella fa una volta pel nord de l'Índia en lloc de travessar-la?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Les rutes de terra són de color…». El mapa és una foto de satèl·lit: mira què és la taca blanca al nord de l'Índia. Per al vent, rellegeix la nota del monsó.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La llana dels arbres.

Llegiu en parella el primer document de L'Arxiu (Plini). FET: copieu la frase on diu d'on surt la seda. PARER: segons Plini, per a qui es fa tota aquesta feina? SENYAL: segons el context, per què s'equivoca sobre la seda?

La frase copiada i dues respostes curtes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Per al parer, busqueu la frase dels vestits transparents. El senyal és al context. Podeu acabar així: «Plini no havia vist mai…».

9.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos mil anys de ruta en una línia.

Ordena del més antic al més modern aquests sis fets, i data'ls: Colom troba una canoa maia · Zhang Qian surt cap a l'oest · neix el nom «ruta de la seda» · la Xina anuncia la «nova ruta de la seda» · Plini escriu sobre els seres · una «ambaixada» de Roma arriba a la Xina. Tria una fletxa i explica-la.

La línia amb els sis fets datats i una frase sota una de les fletxes.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa. Compte amb el 138 aC: és el més antic. Per a la fletxa, comença així: «Aquest fet va després perquè…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Roma diu, la Xina diu.

Els dos documents de L'Arxiu parlen de la mateixa ruta des de les dues puntes. Compareu-los en una taula de dues columnes, «Plini (Roma)» i «Hou Hanshu (Xina)», amb dues files: si Roma i la Xina es coneixien directament, i per què la seda arribava tan cara. Després expliqueu en què coincideixen les dues fonts sense haver-se llegit mai.

La taula de dues columnes i dues files, i la conclusió (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Totes dues fonts parlen, d'una manera o d'una altra, d'algú que és al mig de la ruta. Fes servir «en canvi» i «tots dos».

9.5 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quants dies triga la seda.

Amb les xifres de la Fitxa, calcula quants dies trigaria una caravana a fer els 7.000 km de Xi'an a la Mediterrània a 28 km al dia. Dibuixa un gràfic de tres barres a escala (un centímetre = 25 dies): la caravana, el vaixell de contenidors d'avui i l'avió. Sota el gràfic, descriu en una frase què ha canviat.

El càlcul, el gràfic de tres barres a escala i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: 7.000 dividit entre 28 dona un número rodó. La barra de l'avió serà un puntet: dibuixa-la igualment.

9.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

Zhang Qian en quinze paraules.

Ets Zhang Qian i acabes de tornar a la cort de l'emperador Wu després de tretze anys. Escriu-li un telegrama de quinze paraules exactes: què has trobat a l'oest, què no has trobat, i què li proposes.

El telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta amb el dit. La lectura diu què buscava i què va trobar.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinc punts per a la ruta d'avui.

Un contenidor arriba de Xangai a Barcelona en un mes, i la Xina construeix ports i trens a mig món amb el nom de la ruta antiga. Escriu un manifest de cinc punts sobre com hauria de ser una ruta comercial justa avui: cada punt una acció concreta (qui fa què), no un desig. Almenys un punt ha de dir què passa amb els colls d'ampolla de la Fitxa.

Els cinc punts numerats, cada un d'una o dues línies.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa en la gent que viu al costat de la ruta i no hi guanya res.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Sis bressols, dos per al llibre de text.

La càpsula ha passat per la Xina, l'Indus, els olmeques, els maies i les rutes que els van unir. Tria les dues coses que han de sortir de totes totes al llibre de text d'aquí a cinquanta anys. Primer escriu el criteri que faràs servir, i després justifica cada tria amb aquest criteri.

El criteri i les dues tries justificades (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Un bon criteri et faria deixar fora alguna cosa que t'agrada molt.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: qui controla el pas.

A la ruta antiga, els oasis i els parts cobraven o tallaven el pas; avui ho fan els països que tenen un canal o un estret, com Suez o Gibraltar. Trieu un d'aquests passos i decidiu qui l'hauria de controlar: el país on és o tots els que hi passen. Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què passaria si el país on és el tanqués un dia.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La ruta de la seda no era un camí sinó desenes, per terra (d'oasi en oasi pel Taklamakan) i per mar (amb el monsó, d'Egipte a l'Índia), i cap mercader no la feia sencera: la seda canviava de mans i de preu a cada mercat. Va néixer del viatge de Zhang Qian (138 aC), i cap a l'oest hi van anar la seda, el paper i el budisme; cap a l'est, l'or i el vidre. Plini es queixava dels sestercis que marxaven cap a l'Índia i el Hou Hanshu explica que els parts, al mig, no deixaven que Roma i la Xina es coneguessin. A Amèrica hi havia rutes igual de llargues, d'obsidiana, jade, cacau i turqueses, fetes a l'esquena i en canoa. Avui un contenidor triga un mes en lloc d'un any, però les rutes passen pels mateixos colls d'ampolla i qui els controla continua manant.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com arribava la seda de la Xina fins a Roma, segons la lectura?

   A. La duien mercaders xinesos, que feien el camí sencer amb camells B. L'anaven a buscar ambaixadors romans, com els de l'any 166 C. Passava de mà en mà, i cada mercader hi afegia el seu guany D. Anava sempre per mar, amb el monsó, en vaixells dels parts

2. 2. En què coincideixen Plini i el Hou Hanshu, sense haver-se llegit mai?

   A. Que entre Roma i la Xina hi havia algú, al mig, que hi feia negoci B. Que la seda és una llana blanca que es pentina de les fulles C. Que Roma i la Xina s'enviaven ambaixades des de feia segles D. Que la seda empobria Roma i calia prohibir-la a les matrones

3. 3. Segons la lectura, què tenen en comú les rutes antigues i les d'avui?

   A. Que una caravana i un vaixell de contenidors triguen gairebé el mateix B. Que passen per colls d'ampolla, i qui els controla cobra o tanca C. Que el que més s'hi transporta encara és la seda que ve de la Xina D. Que les controla un sol país, que en fixa els camins i els preus

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els parts es van fer rics posant-se al mig entre Roma i la Xina. Se t'acut cap cas d'avui en què algú guanyi diners només perquè és al mig del camí?