El fil que no torna

El teler no s’atura ni quan surt el sol. La Yi hi és des que la mare l’ha despertat a les fosques, i els peus li fan el mateix moviment que fa tres anys: un pedal, l’altre, la llançadora. A fora, els cucs mengen. Se’ls sent: milers de mandíbules petites rosegant fulles de morera. La casa fa olor de fulla humida i de fum.

La peça que té a les mans és la tercera del mes. Les dues primeres ja no hi són. Una se l’ha quedat l’home del senyor, com cada any, perquè és el tribut: la família paga en seda, i el senyor la cus als seus vestits o la guarda als cofres, al costat dels bronzes rituals que la Yi només ha vist de lluny, un dia de festa. L’altra peça se l’ha endut un mercader amb dos ases, que ha pagat amb sal i amb un ganivet de bronze. La mare ha dit que era un bon canvi. Hi ha hagut excedent aquest any: els cucs no s’han mort, i les fulles han durat.

Aquesta tercera peça, la Yi la vol acabar abans que el mercader torni.

A la vora, on la tela s’acaba i el fil es gira, hi ha un tros de dit d’amplada que no es veu quan la peça es plega. La Yi hi ha teixit, amb un fil més fosc, un dibuix petit. Quatre potes, una esquena corbada, una cosa llarga que surt del cap. El va veure fa dos estius en una pedra del riu, gravat, mig esborrat per l’aigua. No sap què és. No hi ha cap animal així al poble. Li va agradar, i el fa a cada peça, a la vora, on ningú no mira.

—Això no ho paguen —diu la mare, sense aixecar els ulls.

—No ho veuen.

—Doncs per què ho fas?

La Yi no contesta. La llançadora passa. A fora, els cucs mengen.

El mercader arriba abans del vespre, amb els ases carregats de sal i amb un noi nou que no parla la llengua del poble. Mira la peça a contrallum, la frega entre dos dits, hi acosta el nas. L’endeví del senyor li ha dit un dia bo per viatjar, i té pressa.

—On va? —pregunta la Yi.

El mercader s’arronsa d’espatlles. Cap a l’oest, diu. A la muntanya la vendrà a un altre, i l’altre a un altre. Ell no ha vist mai el final del camí. Ningú no l’ha vist.

La peça es plega. El dibuix de la vora queda a dins, fosc sobre fosc. El mercader la lliga al llom de l’ase i se’n va pel camí del riu. La Yi es queda a la porta fins que el noi nou, l’últim de la fila, es gira i li fa un gest amb la mà.

Després torna al teler. Hi ha una quarta peça per començar.