Sessió 4. La vall de l'Indus

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1856 dos enginyers anglesos construïen la via del tren entre Lahore i Multan i necessitaven grava. Prop del poble d’Harappa hi havia uns turons plens de maons antics, i els van fer servir. Cent seixanta quilòmetres de via reposen sobre els maons d’una ciutat de fa 4.500 anys. Ningú no sabia què acabava de destruir.

Una civilització que no surt a cap llibre antic

Els egipcis surten a la Bíblia i els xinesos als seus propis llibres. Els pobles de la vall de l’IndusIndusRiu de 3.180 km que baixa de l’Himàlaia i travessa l’actual Pakistan fins al mar d’Aràbia. Com el Nil, s’inunda cada estiu amb el desglaç. no surten enlloc: cap veí no en va escriure res, i la seva pròpia escriptura no s’ha pogut llegir. Per això no se’n va saber res fins al 1921, quan es va començar a excavar Harappa, i el 1922, Mohenjo-DaroMohenjo-Daro«El turó dels morts», al Sind (Pakistan). La ciutat més gran de l’Indus, d’uns 40.000 habitants cap al 2500 aC. Patrimoni de la Humanitat des del 1980.. El que va sortir de sota terra va deixar els arqueòlegs sense paraules: més de mil poblats i ciutats, del mar d’Aràbia fins a l’Afganistan, que entre el 2600 i el 1900 aC feien servir els mateixos maons, els mateixos pesos i els mateixos segells.

Ciutats fetes amb regle

Mohenjo-Daro no va créixer: es va dissenyar. Els carrers principals van de nord a sud i d’est a oest i es tallen en angle recte, en quadrículaquadrículaTraçat de carrers rectes que es creuen en angle recte, com les caselles d’un tauler. Cal decidir-lo abans de construir res.. Els maons de tota la ciutat (i de totes les ciutats de l’Indus) tenen la mateixa proporció: el llarg és el doble de l’ample i el quàdruple del gruix. I sota els carrers hi ha el clavegueramclavegueramXarxa de canals coberts que recull l’aigua bruta de les cases i la treu de la ciutat. A Mohenjo-Daro, cada casa hi tenia el seu desguàs.: gairebé cada casa tenia un bany amb un desguàs de maó que anava a parar a una claveguera coberta al mig del carrer, amb registres per netejar-la. Cap ciutat d’Egipte ni de Mesopotàmia no tenia res semblant. A dalt de tot, en un turó artificial, hi ha el Gran BanyGran BanyPiscina de maó de 12 per 7 metres, impermeabilitzada amb betum, al turó alt de Mohenjo-Daro. No se sap si era per a ritus o per a qui manava., i al costat un edifici amb el terra ple de canals d’aire que potser era un graner.

Sense palaus, sense reis

I aquí ve l’enigma. A Egipte hi ha piràmides i a Mesopotàmia hi ha palaus i esteles amb el rei matant enemics. A l’Indus no hi ha res d’això. Cap palau, cap tomba rica, cap estàtua gran, cap escena de guerra. Les cases són semblants les unes a les altres. El que hi ha són milers de segellssegellsPetites plaques de pedra gravades amb un animal i uns signes, que es premien sobre fang per marcar mercaderies. Se n’han trobat més de 3.500. amb signes que ningú no sap llegir, i pesos de pedra tan exactes que un pes d’Harappa i un de Mohenjo-Daro, a sis-cents quilòmetres, pesen el mateix. Algú decidia com havien de ser els maons, els pesos i els carrers de mil poblats. Però no va deixar el seu nom ni la seva cara enlloc. Potser manaven consells de comerciants; potser sacerdots; potser un rei que no volia estàtues. No ho sabem, i la lectura de L’Arxiu ensenya el que passa quan un arqueòleg del segle XIX es troba un segell d’aquests a la mà.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Mil poblats sobre el mapa d'avui.

Mira el mapa dels jaciments de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: quin riu segueixen la majoria dels quadrats vermells? IDENTIFICO: amb l'escala, Harappa i Mohenjo-Daro són a més o a menys de 500 km l'una de l'altra? DEDUEIXO: què devia anar a fer gent de l'Indus a Shortugai, tan lluny del riu?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La majoria segueixen el riu…». L'escala és a la cantonada de dalt a l'esquerra. Per a Shortugai, pensa què s'hi pot anar a buscar a les muntanyes que no hi ha a la plana.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El que va veure i el que va concloure.

Llegiu en parella L'Arxiu. FET: copieu una frase on Cunningham descriu el que veu. PARER: copieu la frase on treu la seva conclusió. SENYAL: quines paraules us avisen que aquesta frase és una conclusió seva i no una cosa que veu?

Les dues frases copiades i una resposta curta (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Les descripcions són frases amb «hi ha gravat» i «és». Per al senyal, busqueu el verb que diu el que ell pensa. Podeu acabar així: «La frase que encara serveix avui és… perquè…».

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El segell i la seva empremta.

Mira el segell de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: quin animal hi ha i quants signes hi ha a dalt? IDENTIFICO: segons el peu, per a què servia un segell? DEDUEIXO: si ningú no sap llegir els signes, què sabem igualment d'aquest objecte?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la pedra hi ha…». Per a l'últim pas, pensa què fa un segell encara que no en sàpigues llegir el nom.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

L'Indus contra els altres.

Dibuixa a la llibreta una taula de tres columnes, «Només a l'Indus», «Només a Egipte i Mesopotàmia (càpsula 3)» i «A tots», i reparteix-hi aquests nou elements: piràmides · clavegueram a cada casa · escriptura · palaus · maons de la mateixa mida a totes les ciutats · esteles amb el rei matant enemics · segells · ciutats · noms de reis coneguts. Sota la taula, escriu quina columna t'ha costat més de decidir i per què.

La taula amb els nou elements i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les dues primeres columnes són el que hi ha a un lloc i no a l'altre. La lectura diu clarament què NO s'ha trobat a l'Indus.

4.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho sense dir «planificada».

Explica per a algú de deu anys per què es diu que Mohenjo-Daro no va créixer sola sinó que algú la va pensar abans, sense fer servir «planificada», «quadrícula», «clavegueram», «dissenyar» ni «urbanisme». Posa-hi dues proves de la lectura.

Un paràgraf de cinc línies com a màxim, sense les cinc paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa en la diferència entre un poble on cada família fa la casa on vol i un lloc on algú ha dibuixat els carrers abans.

4.6 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Enigma: qui manava a l'Indus.

Tres pistes sobre qui manava a l'Indus: 1) no hi ha cap palau ni cap tomba rica; 2) els maons i els pesos són iguals a totes les ciutats; 3) no hi ha cap escena de guerra. Dedueix quina mena de govern et sembla més probable (un rei sense estàtues, uns sacerdots o un consell de comerciants) i digues quina pista t'ho fa pensar.

La mena de govern triada i la pista decisiva, en tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Mira cada pista i pregunta't a qui li servia. No hi ha resposta única: compta que la teva estigui ben fonamentada.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un comerciant de Mohenjo-Daro a Ur.

Ets un comerciant de Mohenjo-Daro cap al 2400 aC i envies per mar un carregament a un soci de la ciutat d'Ur, a Mesopotàmia (la Fitxa diu que s'hi han trobat segells de l'Indus). Escriu-li una carta: explica-li com sabrà que el paquet és teu i que ningú no l'ha obert, com podrà comprovar que el pes és el que dius, i què li demanes a canvi. Res de moneda ni de paper: no n'hi havia.

Una carta amb encapçalament, el segell, el pes i la petició (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pensa com es pot fiar de tu algú que no t'ha vist mai.

4.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Cinc punts per a una ciutat nova.

T'encarreguen escriure les regles d'una ciutat que s'ha de construir de zero. Escriu un manifest de cinc punts, cada un una acció concreta (no un desig), i almenys tres han de sortir del que has après de l'Indus (els carrers, l'aigua bruta, les mides iguals). Un dels cinc punts ha de dir qui decideix les regles i com es pot canviar qui decideix: recorda que a l'Indus no sabem qui ho decidia.

Els cinc punts numerats, cada un d'una o dues línies, amb el punt de qui decideix marcat.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què es pot espatllar si ningú no pot canviar qui decideix.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la via del tren sobre la ciutat.

El 1856 els maons d'Harappa van servir de grava per a una via de tren. Avui, quan es fa una carretera o un metro i apareixen restes antigues, s'ha de decidir: s'atura l'obra i s'excava, o es continua? Penseu en un cas així que conegueu i decidiu què s'hauria de fer. Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què es perd per sempre si es continua l'obra, i qui ho paga si s'atura.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La civilització de l'Indus (2600-1900 aC) va tenir més de mil poblats i ciutats, del mar d'Aràbia a l'Afganistan, i no surt a cap llibre antic: es va descobrir el 1921. Harappa i Mohenjo-Daro es van dissenyar amb els carrers en quadrícula, maons de la mateixa proporció a tot arreu, pesos iguals i un clavegueram amb desguàs a cada casa que cap altra ciutat del món no tindria fins a quatre mil anys més tard. Però no hi ha cap palau, cap tomba rica ni cap nom de rei: algú decidia els maons i els pesos de mil poblats i no va deixar la cara enlloc. Els segells amb l'escriptura que ningú no sap llegir són l'única signatura que en queda. El 1856 una part d'Harappa va acabar sota una via de tren.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenia Mohenjo-Daro que cap ciutat d'Egipte ni de Mesopotàmia no tenia?

   A. Un clavegueram cobert, amb desguàs a gairebé totes les cases B. Un Gran Bany a cada barri, amb aigua neta que venia del riu C. Un palau de maó al turó alt, amb un graner per al gra del rei D. Un port al riu, amb molls per als vaixells que anaven a Ur

2. 2. A l'Indus no s'ha trobat cap palau ni cap nom de rei. Què fa pensar, tot i això, que algú hi manava?

   A. Que els segells porten escrit el nom de qui governava cada ciutat B. Que al Gran Bany s'hi ha trobat una tomba rica, amb estàtues grans C. Que els maons, els pesos i els carrers són iguals a totes les ciutats D. Que els llibres antics de Mesopotàmia parlen dels caps de Mohenjo-Daro

3. 3. Per què Cunningham va concloure, el 1875, que el segell d'Harappa era «estranger a l'Índia»?

   A. Perquè l'havien trobat en un vaixell que venia d'Ur, a Mesopotàmia B. Perquè no coneixia aquells signes i el bou gravat no tenia gep C. Perquè era d'una pedra negra que no es troba enlloc de l'Índia D. Perquè hi va llegir el nom d'un rei que no era de cap regne indi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cunningham va descriure bé el segell i va concloure malament. Se t'acut cap cas d'avui en què una descripció exacta porti a una conclusió equivocada perquè falta una peça que encara ningú no coneix?