Sessió 6. Olmeques, la cultura mare

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1862 un pagès de la costa de Veracruz va veure sortir de la terra el que semblava una caldera capgirada. Va cavar, i era un cap: dues vegades més alt que ell, amb els llavis gruixuts i un casc ajustat. Ningú no sabia qui l’havia fet, ni quan, ni com havia arribat allà una pedra que no era d’aquella terra. Van caldre noranta anys per saber-ho.

Un poble sense nom

Els olmequesolmequesNom que els arqueòlegs han donat al poble que va viure a la costa del golf de Mèxic entre el 1200 i el 400 aC. Ve del nàhuatl i vol dir «gent del país del cautxú». No sabem com es deien ells. van viure a la costa del golf de Mèxic, als actuals estats de Veracruz i Tabasco, entre el 1200 i el 400 aC. És una terra baixa, calenta i plena de rius petits i pantans: cap Nil, cap riu Groc. I tanmateix hi van aixecar les primeres ciutats de Mesoamèrica. Primer San LorenzoSan LorenzoLa primera gran ciutat olmeca, cap al 1200-900 aC, en un altiplà artificial sobre els pantans de Veracruz. S’hi han trobat deu caps colossals., un altiplà aplanat a mà on vivien milers de persones. Després La VentaLa VentaCiutat olmeca del 900 al 400 aC, en una illa entre pantans de Tabasco. Té una piràmide de terra de trenta metres, una de les primeres d’Amèrica, i quatre caps colossals., en una illa entre aiguamolls, amb una muntanya de terra de trenta metres d’alçada feta a cabassos: una de les primeres piràmides d’Amèrica.

Els caps

El que fa famosos els olmeques són els caps colossalscaps colossalsDisset caps de basalt d’entre 1,5 i 3,4 metres d’alçada, cada un amb una cara i un casc diferents. Es creu que són retrats de governants.. Se’n coneixen disset, i cap no s’assembla a un altre: cada un té la seva cara i el seu casc. El més gran pesa unes quaranta tones. Són de basaltbasaltRoca volcànica negra i duríssima. La dels caps olmeques ve de les muntanyes de Los Tuxtlas, a entre seixanta i cent quilòmetres de les ciutats., i el basalt més proper és a les muntanyes de Los Tuxtlas, a seixanta quilòmetres de San Lorenzo. A Mesoamèrica no hi havia rodes ni animals de càrrega. Moure una pedra de vint tones a seixanta quilòmetres, per pantans i rius, vol centenars de persones que fan el que algú els diu. Aquí hi ha l’Estat. Es creu que els van fer flotar en rais pels rius i arrossegar per terra amb cordes i troncs. Alguns caps es van tallar sobre trons més antics, reaprofitats.

Els van prendre per maies

Quan els arqueòlegs Frans Blom i Oliver La Farge van arribar a La Venta el 1925, es van trobar un cap mig enterrat i no van saber què era. El seu llibre, que llegiràs a L’Arxiu, diu que La Venta és «un lloc de molts enigmes». Van suposar que era maia, perquè els maies eren l’única gran cultura antiga que es coneixia. Va caldre esperar fins al 1957, quan la prova del carboni 14carboni 14Mètode per datar restes de plantes i animals (carbó, fusta, ossos) mesurant quant carboni radioactiu els queda. Es va inventar el 1949. va dir que el carbó de La Venta era del 800 al 400 aC: mil anys abans que les grans ciutats maies. Els olmeques no eren maies: eren els seus avis.

L’herència

Per això se’n diu la cultura marecultura mareIdea que la cultura olmeca és l’origen de les altres cultures de Mesoamèrica (maies, zapoteques, asteques). Avui es discuteix: potser va ser més una germana gran que una mare.. Moltes coses que després faran els maies ja hi són: les piràmides, el joc de pilota amb pilota de cautxú, el jaguar com a animal sagrat, els primers signes escrits i les primeres dates gravades. Els maies no ho van inventar tot: ho van heretar d’un poble sense nom que va tallar cares en pedra perquè el recordessin, i que no va deixar escrit com es deia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El cap de Cobata.

Mira el cap de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: com té els ulls i què porta al cap? IDENTIFICO: segons el peu, quant pesa i on es va trobar? DEDUEIXO: si es va trobar a la muntanya i no a cap ciutat, què li devia passar?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El cap té els ulls…». Per a l'últim pas, el peu de foto té una pista: «a mig camí».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El que mesuren i el que no saben.

Llegiu en parella L'Arxiu. FET: copieu les dues mesures que donen del cap. PARER: copieu la frase on diuen què no saben. SENYAL: segons el context, què suposaven que era La Venta, i per què s'equivocaven?

Les dues mesures, la frase copiada i una resposta curta (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Les mesures són en metres. La frase del que no saben parla de «la nostra seqüència de cultures». Podeu acabar així: «S'assemblen a Cunningham (sessió 4) perquè…».

6.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del primer cap tallat al carboni 14.

Ordena en una línia del temps, del més antic al més modern, aquests sis fets, i data'ls: el carboni 14 data La Venta · comença San Lorenzo · un pagès troba el primer cap · Blom i La Farge arriben a La Venta · comença La Venta · s'inventa el carboni 14. Tria una fletxa i explica-la.

La línia amb els sis fets datats i una frase sota una de les fletxes.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa. Compte amb els anys abans de Crist: el 1200 aC és més antic que el 900 aC. Per a la fletxa, comença així: «Aquest fet va després perquè…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús a La Venta.

D'aquestes set coses, sis són del món olmeca i una no hi podia ser: una piràmide de terra de trenta metres · un cap de basalt de quaranta tones · una pilota de cautxú · un carro amb rodes per traginar pedra · un jaguar tallat en pedra · un rai per baixar pedres pel riu · una illa entre pantans. Digues quina és la intrusa i justifica per què no podia existir a La Venta.

La intrusa i dues frases de justificació.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: La lectura diu clarament dues coses que a Mesoamèrica no hi havia.

6.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho sense dir «cultura mare».

Explica per a algú de deu anys per què es diu que els olmeques són els «avis» dels maies, sense fer servir «mare», «cultura», «herència», «origen» ni «influència». Posa-hi dues coses que els olmeques ja feien i que els maies van fer després.

Un paràgraf de cinc línies com a màxim, sense les cinc paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Les coses són al paràgraf de l'herència. Pots començar per una comparació de família: què fas igual que els teus avis sense haver-ho decidit?

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres titulars per a un cap enterrat.

El 1925 Blom i La Farge troben un cap colossal mig enterrat a La Venta. Escriu tres titulars de deu paraules com a màxim sobre aquest mateix fet: un per al diari de Nova Orleans del 1926 (que creu que és maia), un per a un diari del 1957 (després del carboni 14) i un per a un diari d'avui. Sota cada titular, una línia que digui què sabia i què no sabia qui l'escriu.

Els tres titulars amb la seva línia de sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El mateix cap canvia de «maia» a «mil anys abans dels maies». Compta les paraules.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un capatàs de San Lorenzo.

Ets el capatàs que ha de portar un bloc de basalt de vint tones des de Los Tuxtlas fins a San Lorenzo, cap al 1000 aC, seixanta quilòmetres per rius i pantans. Escriu una carta al governant de la ciutat: digues-li quanta gent necessites i per a què, com ho faràs pel riu i per terra, i què li demanes a canvi per a la teva gent. Res de rodes, de metall ni d'animals de càrrega: no n'hi havia.

Una carta amb encapçalament, la gent, el camí i la petició (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa en tota la gent que no arrossega la pedra però sense la qual no es mou.

6.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Un poble sense nom al llibre de text.

Els olmeques no surten a la majoria de llibres de text de 1r d'ESO. Primer escriu el criteri que faràs servir: què fa que un poble mereixi sortir al llibre? Després aplica'l i decideix si els olmeques hi han de sortir, amb dos motius.

El criteri i la decisió amb dos motius (entre 40 i 60 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Un criteri bo serveix també per als pobles que ja hi surten: prova'l amb Egipte abans d'aplicar-lo.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui té la cara a la plaça.

Els olmeques van posar a les places caps gegants dels seus governants. Avui les places també tenen estàtues, i de vegades es discuteix si se n'ha de treure alguna o posar-ne una de nova. Penseu en una estàtua que conegueu i decidiu qui hauria de decidir qui té la cara a la plaça. Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu qui mirarà l'estàtua cada dia i qui l'ha pagada.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els olmeques van viure a la costa del golf de Mèxic entre el 1200 i el 400 aC, en una terra de pantans sense cap riu gran, i hi van aixecar les primeres ciutats de Mesoamèrica: San Lorenzo i després La Venta, amb la seva piràmide de terra. Els fan famosos els disset caps colossals de basalt, cada un amb una cara diferent, tallats en pedra portada de Los Tuxtlas, a seixanta quilòmetres, sense rodes ni animals de càrrega: centenars de persones organitzades. Quan Blom i La Farge van descriure La Venta el 1926 no sabien on col·locar-la en el temps i la van prendre per maia; el carboni 14 va dir el 1957 que era mil anys més antiga. Per això se'n diu la cultura mare: les piràmides, el joc de pilota, el jaguar i els primers signes ja hi eren.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. El basalt dels caps venia de Los Tuxtlas, a seixanta quilòmetres. Què en dedueix la lectura?

   A. Que tenien carros i animals de càrrega per traginar la pedra B. Que centenars de persones treballaven juntes i algú les manava C. Que compraven els caps ja tallats a un poble de les muntanyes D. Que les ciutats olmeques es van fer al peu de les muntanyes

2. 2. Per què Blom i La Farge van suposar que La Venta era maia?

   A. Perquè els maies eren l'única gran cultura antiga que es coneixia B. Perquè el carboni 14 va datar el carbó de La Venta en temps dels maies C. Perquè al cap colossal hi van trobar dates gravades amb signes maies D. Perquè els indis del poble els van dir que l'havien fet els maies

3. 3. Què vol dir que els olmeques són la «cultura mare»?

   A. Que els maies ja feien piràmides i els olmeques les hi van copiar B. Que són el més antic dels sis bressols, anterior a Mesopotàmia C. Que tots els pobles d'Amèrica, fins al Perú, en van aprendre a fer ciutats D. Que moltes coses que faran els maies ja les feien ells, mil anys abans

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els olmeques van deixar les cares dels seus governants i no el seu nom. Se t'acut cap cas d'avui en què sabem la cara d'algú però no el que pensava ni com es deia de debò?