Sessió 1. El misteri de la invenció múltiple

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fa més de tres mil anys, a la vall del riu Groc, un rei feia preguntes al futur cremant ossos de bou. Mil anys abans, a la vall de l’Indus, una ciutat de quaranta mil persones tenia clavegueres sota cada carrer. I a l’altra banda de l’oceà, al golf de Mèxic, uns escultors tallaven caps de pedra de vint tones. Cap d’aquests tres pobles no sabia que els altres existien. I tots tres havien inventat la mateixa cosa: l’Estat.

Sis bressols, cap còpia

A la càpsula anterior vas veure com a Mesopotàmia i a Egipte l’aigua del riu va obligar la gent a organitzar-se, i com d’allà van sortir els escribes i els reis. Els historiadors en diuen un bressol de civilitzacióbressol de civilitzacióLloc on una societat amb ciutats, escriptura i Estat va aparèixer per ella mateixa, sense rebre-ho d’un altre poble.. El que sorprèn és que no n’hi ha un, sinó almenys sis: Mesopotàmia, Egipte, la vall de l’Indus, la Xina del riu Groc, Mesoamèrica i la costa del Perú. Entre la Xina i Mèxic hi ha un oceà, i entre Mèxic i el Perú, una selva que ningú travessava. Això és el que els arqueòlegs anomenen la invenció múltipleinvenció múltipleQuan una mateixa idea apareix en llocs diferents sense que un l’hagi apresa de l’altre..

Al segle XIX molts savis europeus creien en la difusiódifusióIdea que els grans invents es fan una sola vegada i després s’escampen de poble en poble.: l’Estat s’havia inventat a Egipte i d’allà havia viatjat a tot el món. Les dates ho van desmentir: les ciutats de l’Indus, excavades a partir del 1922, són tan antigues com les piràmides.

Què tenien en comú

Si ningú no copiava, per què tots van arribar al mateix lloc? Un medimediL’entorn natural on viu un grup humà: clima, relleu, aigua i recursos. que donava molt però demanava feina: el riu Groc fa la terra més fèrtil de l’Àsia i, quan canvia de llit, ofega pobles sencers. Uns recursosrecursosTot allò que un grup pot treure del seu entorn: aigua, terra de conreu, pedra, metall. que calia repartir, perquè la terra bona no arribava per a tothom. Una collita que donava excedentexcedentMenjar que sobra després d’alimentar qui l’ha produït. Sense excedent, tothom ha de treballar el camp., i per tant gent lliure per a una altra feina. I alguna feina massa gran per a una família sola, com un dic o un canal. Quan mil persones han de treballar juntes, algú acaba manant, i algú altre portant els comptes del que cadascú ha de pagar.

El text que ho explica tot amb un sol home

Els xinesos tenien la seva pròpia resposta. Al ShujingShujingEl «Llibre dels documents», recull de relats dels reis més antics de la Xina, escrit segles després dels fets. hi ha un capítol que es diu «El tribut de Yu». Fa quatre mil anys, diu, una gran inundació ho cobria tot, i un home, Yu, va recórrer el país durant tretze anys obrint llits als rius i aixecant dics. Quan va acabar, va dividir la terra en nou províncies, va mirar quina terra era bona i quina dolenta, i va fixar el tributtributPart de la collita o del bestiar que cada territori portava al rei. L’impost dels primers Estats. de cada una. Mira l’ordre: primer l’aigua, després la terra, després l’impost. És la mateixa cadena que vas veure a Mesopotàmia. D’en Yu, els arqueòlegs no n’han trobat res; a Erlitou sí que han trobat un palau del 1800 aC amb magatzems de gra.

El que no encaixa

A Mesoamèrica no hi ha cap riu Groc: els olmecs van construir les primeres ciutats en terres baixes plenes de pantans. A Caral, a la costa del Perú, hi ha piràmides del 2600 aC vora un riu que a l’estiu gairebé s’asseca. Si l’Estat naixia del riu gran, aquests dos no haurien d’existir. Per això els historiadors no diuen que el medi determina, sinó que el medi condiciona: posa problemes, i cada poble els resol a la seva manera. Ningú no copiava. I tanmateix, davant de problemes diferents, tots van acabar inventant reis.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa de les nou províncies.

Mira el mapa de la lectura i comenta'l en tres passos. DESCRIC: quins dos rius grans hi surten? IDENTIFICO: segons la llegenda, què vol dir el requadre rosa? DEDUEIXO: per què el requadre rosa és molt més petit que les nou províncies?

Els tres passos retolats, amb una resposta curta a cada un (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els noms dels rius són en anglès: «Yellow River» és el riu Groc i «Yangtze River» és el Iang-Tsé. Per a l'últim pas, rellegeix el peu de la imatge i comença així: «El requadre és petit perquè…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Primer l'aigua, després la terra, després l'impost.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. FET: copieu, en ordre, les quatre coses que fa en Yu. PARER: segons el context, a qui li convé aquest relat? SENYAL: quina paraula del text us ho diu?

Les quatre accions copiades en ordre i dues respostes curtes (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Les quatre accions comencen per «va dividir», «va determinar», «es va comparar» i «va donar». Per al parer, mireu l'última frase del context. Podeu començar així: «Aquest relat li convé a… perquè…».

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Amb riu o sense riu.

Classifica els sis bressols de la Fitxa de dades en una taula de dues columnes: «Amb un riu gran que s'inunda» i «Sense riu gran». Posa al costat de cada un la data de les primeres ciutats. Sota la taula, explica quina columna posa en dubte que el riu faci l'Estat.

La taula amb els sis bressols datats i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La Fitxa de dades ja diu quins en tenen. Per a la frase de sota, comença així: «La columna que ho posa en dubte és… perquè…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

De la inundació al cognom.

Encadena en cinc baules com es passa d'«Una gran inundació ho cobreix tot» a «En Yu dona terres i cognoms». Les tres baules del mig surten de L'Arxiu: què fa amb els rius, què fa amb les terres i què fa amb el tribut. Sota cada fletxa, explica en una línia per què aquella baula ve després de l'anterior.

La cadena de cinc baules, amb una línia sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Si dubtes de l'ordre, pregunta't: es pot fixar un impost sobre una terra que encara està sota l'aigua? Es pot repartir la terra abans de saber quina és bona?

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o de la Fitxa. A) Les ciutats de l'Indus són més modernes que les piràmides. B) Els olmecs van aprendre a fer ciutats dels egipcis. C) Els arqueòlegs han trobat el palau d'en Yu. D) A Caral hi havia un riu gran com el Nil.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase que el justifiqui.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La C i la D tenen la resposta a la Fitxa de dades. Per a la B, rellegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Pots fer servir «en canvi» i «per tant».

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho sense dir «inventar».

Explica per a algú de deu anys què vol dir «invenció múltiple», sense fer servir «inventar», «invenció», «múltiple», «civilització» ni «difusió». Posa-hi dos llocs concrets de la lectura i explica per què l'un no podia haver copiat l'altre.

Un paràgraf de cinc línies com a màxim, sense les cinc paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença per un exemple que no sigui d'història (dues persones que tenen la mateixa idea sense parlar-se) i després passa als llocs de la lectura.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Enigma: quin bressol és.

Un company t'ha deixat cinc pistes d'un dels sis bressols sense dir quin: 1) no hi ha cap riu gran que s'inundi; 2) les primeres ciutats són en terres baixes; 3) hi ha pantans a tot arreu; 4) cap vaixell del Vell Món no hi havia arribat quan es van construir; 5) les primeres ciutats són del 1200 aC. Dedueix quin bressol és i digues quina de les cinc pistes el decideix tota sola.

El bressol identificat, una línia per pista amb els que descarta, i la pista decisiva.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Ves eliminant pista per pista, i a cada una mira a la Fitxa quins bressols queden.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El dic o cadascú a casa seva.

Ets el cap d'un poblat del riu Groc fa quatre mil anys. El riu s'ha endut dues collites en cinc anys. Tens tres opcions: A) cada família fa un marge davant del seu camp; B) tot el poblat fa un dic gran i algú porta els comptes de qui hi treballa; C) marxar a un turó i deixar la terra bona. Tria'n una i defensa-la amb dos motius i el risc que acceptes.

La decisió, amb dos motius i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què no pot fer una família sola.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les feines que no pot fer una família sola.

Fa quatre mil anys, un dic era massa feina per a una família, i per això va aparèixer algú que manava i algú que comptava. Avui passa el mateix amb una carretera, un hospital o la recollida de les escombraries. Trieu-ne una que conegueu i decidiu qui l'hauria d'organitzar i qui l'hauria de pagar. Argumenteu la decisió.

La decisió del grup, amb un motiu a favor i un en contra (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què passaria si cada família ho hagués de fer pel seu compte.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Estat no es va inventar una vegada sinó almenys sis: Mesopotàmia, Egipte, l'Indus, la Xina del riu Groc, Mesoamèrica i la costa del Perú. Els tres últims no podien haver copiat ningú: és el que se'n diu invenció múltiple. Quatre d'aquests bressols tenen un riu gran que s'inunda, i el Tribut de Yu explica l'origen de l'Estat xinès amb la mateixa cadena que vas veure a Mesopotàmia: primer l'aigua, després la terra, després l'impost. Però Mesoamèrica i Caral no tenen cap riu gran. Per això avui es diu que el medi condiciona i no determina: posa problemes, i cada poble els resol com pot. Davant de problemes diferents, tots van acabar inventant reis.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què Mesoamèrica i Caral «no encaixen» amb l'explicació del riu?

   A. Perquè tenien un riu gran que s'inundava i, tot i això, no hi va néixer cap Estat B. Perquè les seves ciutats són molt més antigues que les de Mesopotàmia i Egipte C. Perquè hi van néixer ciutats i Estat sense cap riu gran que s'inundés D. Perquè van aprendre a fer ciutats de pobles que hi havien arribat per mar

2. 2. Quin ordre segueix en Yu al document de L'Arxiu?

   A. Primer ordena l'aigua, després compara les terres i al final fixa el tribut B. Primer fixa el tribut, després compara les terres i al final ordena l'aigua C. Primer dona terres i cognoms, després ordena l'aigua i al final fixa el tribut D. Primer compara les terres, després fixa el tribut i al final ordena l'aigua

3. 3. Per què el Tribut de Yu no és una prova que en Yu existís?

   A. Perquè a Erlitou s'ha trobat un palau que demostra que el primer rei era un altre B. Perquè el va escriure el mateix Yu, i ningú no és bon testimoni del que ha fet C. Perquè parla d'una gran inundació, i el riu Groc no s'ha desbordat mai D. Perquè es va escriure uns dos mil anys després, per a reis que cobraven tributs

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El Tribut de Yu és una llegenda que un rei que cobrava tributs feia ensenyar. Se t'acut cap relat d'avui que expliqui l'origen d'una cosa de manera que afavoreixi qui l'explica?